BELLADONA

Família: Solanàcies.

Espècie: Atropa belladona.

Sinònims: Tabac bord; belladama (cast).

Part usada: Fulles dessecades soles o barrejades per somniats florides.

Distribució: Europa central i meridional, Àsia i Amèrica del sud.

Descripció: Planta vivaç de fulles ovalades i vora sencera amb el pecíol acanalat que es prolonga en el limbe, flors de color violaci i el fruit es una baia de color negre (tòxic). Es cria en els rouredes del Pirineu de terra calcària i en les clarianes del bosc.

Recol·lecció: A finals de l'estiu que es quant tenen més quantitat de principis actius . Es poden fer tres recol·lectes al maig, juny la primera, juliol, agost la segona i a la tardor la tercera. Les que tenen millor quantitat d'alcaloides son les que tenen tres o quatre anys. La dessecació es fa al sol en dies de vent sec i calent, per fer-ho de forma ràpida.

Composició química:

• Alcaloides (0,2-0,6%). Depèn de les races, però aquestes son difícil de distingir morfològicament
• L-hiosciamina.
• Cumarines. Atropina.
• Sals minerals.
• Escopolamina.

Acció: Sedant, antiespasmòdica, midriàtica, parasinpaticolítica, antiasmàtica, analgèsica.

Indicacions: Còlics intestinals i nefrítics, insomni, cinetòsi, sialorrea, espermatorrea, iritis, úlceres gàstriques, crisis espasmòdiques.

Dosi:- Infusió: 30-100 mg tres cops al dia.

Efectes secundaris: Acció parasinpaticolítica: sequedat de boca, dilatació de pupil·les, fotofòbia.

Contraindicacions: Hipertensió arterial, angina de pit.