Família: Betulàcies

Espècie; Betula pendula Rotc.

Sinònims: Beç; Abedul biezo (cast);Bouleau commun (francès).

Distribució: Originari d'Àsia septentrional i central, zones templades de l'hemisferi nort. Com a ornamental en jardins

Part usada: Fulles.

Descripció: Arbre de gran port, d'escorça blanca quant es jove, d'altres l'han anomenat com a b.verrucosa per la quantitat de berrugues que hi ha a les últimes ramificacions. Les flors petites i verdoses surten abans que les fulles agrupades en penjolls, n'hi de masculines i de femenines al mateix arbre. El fruit es molt petit amb dues aletes. Les fulles de forma triangular i punxeguda, a vegades arrodonides amb la vora dentada.

Composició química:

• Flavenoids: quercitina.
• Betulina (alcohol).
• Oli essencial.

Conservació: Curta.

Acció: Diürètic, colagog i antisèptic urinari. L'oli essencial de les fulles es antisèptic i s'utilitza en preparats per l'eczema i la psoriasi.

Indicacions: Gota, reuma, còlic nefrític, litiasis urinària. La droga fresca té acció rubefaent: ulls de poll i berrugues.

Dosi: -Decocció: 10-15 g/ dia