Acta núm. 16
Data: 3 de novembre de 2005
Hora: 16,00 hores
Lloc: Direcció Territorial de Treball i Indústria.

XAVIER CRESPAN: President
ROSA ROVIRA: Secretària

FRANCESC BOHILS, UGT
SANTIAGO FLORES, UGT
FLORENTINO MERINO, UGT
JOSE Mª SANCHEZ, UGT
PEPA SANCHEZ, UGT
MONTSE SALES, UGT
RICARDO SIMONEAU, UGT

VICENÇ MIÑANA, CAU
NÚRIA MARTÍN, CAU
DOMINGO BERBEL, CAU
ANDREU POMPAS, CAU

FRANCISCO RUIZ, CC.OO
ENRIC VALENCIA, CC.OO.
PEDRO CHAVES, CC.OO.
JAIME ESCUDERO, CC.OO.
ANTONI CADEVALL, CC.OO.
ENRIC CAMPOS, CC.OO.
JOSEP M. SANTIVERI, CC.OO.
JUAN M. GOMIZ, CC.OO.

ROSALIA ABAD, UPC
ROSER JUAN, UAB
MARTA BORAU, UB
JOSEP M. SENTIS, U de Ll
JOSEP VILA, UdG
MIQUEL LIZANDRA, UB
JOAN ESTEFANELL, UPF
GUSTAU FOLCH, UAB
MIQUEL AMOROS UdG
JOSEP SOLE, URV

RAMON BONASTRE, DURSI

La representació dels treballadors demana fer una prèvia en els següents termes: atès que les actes 10, 11 i 6 hi figura una referència al tema de Dietes, els sembla que  faltaria argumentar les peticions relatives a les quatre persones de la mesa que no les obren, la qual cosa els ocasiona un greuge econòmic molt gran.

La representació de les gerències manifesta que per les raons que sigui les reunions es fan per les tardes i que per les parts és un aspecte que s’ ha acceptat.

Així mateix manifesta que els motius personals es poden exposar a l’àmbit de la UB i no en aquesta mesa.

CAPACITAT PROVADA:

La representació dels treballadors es ratifica en la seva plataforma.

La representació de les universitats manifesta que no en tots els llocs de treball es pot aplicar la valoració de llocs de treball directament.

La representació social manifesta que hi ha places que necessiten una titulació i per tant no les és d’aplicació la capacitat provada, l’interès de la representació dels treballadors es que es reconegui  la capacitat  dels treballadors de l’empresa de poder presentar-se a una plaça superior en funció de la seva capacitat provada, sense titulació.

Al grup inferior també s’hi pot haver accedit per capacitat provada.

A més manifesten que cinc anys de permanència els semblen molt, proposen que en siguin tres.

La representació de les universitats demana fer un recés i reiniciada la sessió manifesta que hi ha llocs de treball en els que hi ha una titulació específica i la valoració de llocs de treball ho ha d’establir.

No estan tancats a parlar del tema de Capacitat provada però  la representació de les universitats pensa que s’hauria de lligar al tema dels concursos, pel que proposen deixar el tema per quan es parli de Concursos.

La representació dels treballadors hi està d’acord.

FORMACIÓ:

La representació dels treballadors demana que l’equivalent al 3%  de la massa salarial es destini a formació, única i exclusivament a fer efectives les despeses del professorat i material didàctic. No al lloguer de la sala ni tota la infrastructura del lloc on es fa la formació. Si parlen d’un percentatge és molt important que sigui per a formació.

Es demana un 3% net enfront del 1,5% actual.

També es demana que el plans siguin sempre acordats amb el Comitè d’empresa.

I pensen que estaria bé la creació d’una escola pública de formació del PAS universitari.

A continuació es clarifica que el 3% que es demana és al marge de qualsevol altre import que la universitat pugui percebre per una altre via.

La representació de les gerències manifesta que la seva proposta és passar del 1,5% actual al 2% de la massa salarial i que dintre estarien tots els conceptes que s’inclouen en funció de la normativa existent que és la que diu com es computen els fons de formació.

Pel que fa als altres dos aspectes, la representació de les universitats contesta: en relació al plans de formació acordats amb el Comitè d’empresa, és una obligació de les universitats formar al personal i també és una obligació del personal formar-se. Pensen que l’actual redactat del conveni és el correcte.

En relació a la possible creació d’una escola de formació PAS interuniversitaria, pensen que és un tema complicat, difícil de coordinar i d’arribar a acord. Creuen que es podria avançar en convenis de cooperació interuniversitaria, de manera similar al que ara es fa amb l’Escola d’Administració Pública.

S’optimitzarien recursos i es donarien més possibilitats a la gent per anar a cursos més específics.

En relació al 3% la representació de les gerències afegeix que amb el 2% ofert més el pressupost de FCAP estan cobertes les necessitats. És inasumible: pressupost FCAP més el 3%.

La representació dels treballadors en relació al tema de l’escola manifesta que la formació no és un tema de quantitat sinó també de qualitat, si els cursos que es donen tenen una qualitat i s’ha de pagar, no tindrien inconvenient en pagar els que els toqui.

La representació dels treballadors a continuació es reafirma en les seves peticions relatives al punt de Formació: 3%, Escola, Plans de formació acordats amb el Comitè.

Insisteixen en que volen que la formació que es doni sigui la adequada i necessària. Pensen que el 2% no és suficient, en conveni s’ha de posar una quantitat mínima que garanteixi una formació adequada.

Repeteixen que el que es destini a formació volen que només sigui per formació, hi ha dues partides: professorat i material, les altres despeses suposen un detriment, les hores de formació no són un cost addicional perquè no es posa cap substitut, el lloguer de les aules tampoc és cost addicional, són aules de la pròpia universitat, les matrícules gratuïtes són retribucions en espècie i després consten com  a tal.

A continuació la representació social fa referència a personal que ha d’anar a cursos i han de ser substituïts, no poden anar al cursos per necessitats del servei.

Els cursos específics es fan en horari de treball  sempre i quan el cap permeti fer els cursos, els cursos personals es fan fora de l’horari de treball.

Denuncien que la formació no arriba a tothom.

Es fa un nou recés i reiniciada la sessió la representació de les universitats manifesta en relació al conceptes que s’inclouen i els que no que: les matrícules en altres universitats és una despesa de formació, si tenen el curs en la pròpia universitat no s’envien a fer en una altra universitat.

En el  lloguer d’espais es fa referència als que han de pagar, no als propis.

La matrícula gratuïta la tenen com a fons d’acció social, no com a formació.

Quant a les despeses indirectes: personal del servei de formació, hores dedicades a la formació del personal, no poden retallar les conceptes però proporcionalment es retallarà l’import.

En relació a qui entra i qui no entra en la formació, cada universitat té la seva casuística, habitualment no tenen problemes.

Si en una universitat es dóna aquest problema és l’àmbit el Comitè d’empresa el que ha de fer pressió .

Pel que fa a la formació “adequada”, és el que tots volen, els treballadors i les gerències, igual que la formació de “qualitat” més que de quantitat.

No poden passar del 1,5% al 3% i pensen que això no garantiria una formació adequada i de qualitat.

La posició de les gerències és passar del 1,5% al 2% i si es vol entrar a analitzar conceptes.

La representació dels treballadors manifesta que l’àmbit el conveni és l’adient que intentar solucionar  els problemes que es posen en la mesa i que es detecten amb el compliment del conveni.

Pensen que si tenen més diners tenen més possibilitat de tenir una formació de qualitat, encara que no ho garanteixi.

Volen trobar una solució al fet de qui hi ha cursos que els agradaria fer i no els poden fer.

Els agradaria sentir per part de la representació de les gerències que el 2% ofert és net.

En aquest cas ho podrien valorar.

Està clara la potestat de les universitats per dir qui fa i qui no fa un curs, però també ha

d’estar clar el dret del treballadors a fer el curs.

La representació dels treballadors insisteix en que vol transparència i establir les bases; és necessari aclarir que s’està parlant del PAS laboral, no també del PAS funcionari, en aquest cas s’hauria d’incrementar la partida.

Està clar que tots estan parlant d’una formació adequada, però la representació social parla de la manera d’aplicar-la.

La representació social manifesta que les parts s’han de posar d’acord, no tenen cap impediment en dir que les universitats s’han de posar d’acord amb el respectiu Comitè d’empresa.

Quant al mètode de presentació del Pla de formació, s’ha de evitar que puguin succeir situacions com és que l’única alternativa que la representació social té si no està d’acord amb el pla de formació és la paralització del pla. Volen que les dues parts estiguin d’acord amb la formació que s’ha de donar.

La representació de les universitats manifesta que la formació és un element clau i que tots comparteixen les necessitats, s’ha de parlar de números perquè la petició de la part social és desproporcionada.

Si la representació social vol és pot canviar i parlar de número d’hores de formació per treballador.

Si es pacta que tota la formació ha de quedar acordada es poden trobar en situacions de bloqueig, no admissibles, ja hi ha un paquet important de formació, FCAP, que ha d’ésser acordada.

La representació dels treballadors manifesta que hi ha d’haver un protocol fixat que digui que tots els treballadors tenen dret a una formació adequada al seu lloc de treball. S’han de posar a treballar i que el protocol quedi reflectit en conveni, la revisió de la quantia és pot fer després veient les necessitats del protocol que es marqui.

Pel que fa a situacions de bloqueig, la representació dels treballadors manifesta que també s’hi ha trobat, és una situació que s’ha donat per ambdues parts.

Es fa un apart.

Reiniciada la sessió la representació de les universitats exposa la seva postura en el punt de Formació:

Proposen incloure certes garanties que potser no estan prou regulades en l’actual conveni.

Que  el Comitè d’empresa tingui representació en una comissió de formació paritària del PAS, pressupost, seguiment d’incidències, objectiu,...

Acord en incloure que el Comitè d’empresa tingui per conveni 15 dies per emetre un informe.

No poden admetre que els plans de formació siguin de mutu acord.

El percentatge: dins del % hi van una sèrie de conceptes, pensen que és poc justificable variar els conceptes i en conseqüència variar el percentatge. Oferta: 2% de la massa salarial, si han de detallar els conceptes han de fer números que indubtablement serien a la baixa.

La representació dels treballadors manifesta que estaria d’acord en acceptar el 2% net, només amb les despeses que abans ha esmentat.

Els plans de formació han de ser elaborats i acordats amb el Comitè d’empresa.

Els cursos en altres universitats: estan d’acord en que s’hi pugui accedir con diu la representació de les universitats: Formació interuniversitària pel PAS laboral.

No entenen que l’acord depengui de la font de finançament ja que tots creuen en la formació.

El President manifesta que les posicions de les dues parts estan perfectament definides, proposa deixar aquest punt de Formació, pendent.

RETRIBUCIONS.

La representació social manté la seva plataforma.

La representació de les gerències manifesta que la seva proposta és la que va lliurar en el seu dia i que consta com annex III a l’acta 15, i que es basa en fixar criteris en l’augment de les retribucions anual en línia amb el sector públic català, en mantenir el poder adquisitiu i es fa proposta concreta en una sèrie de conceptes retributius i una modificació en altres conceptes.

Es manté la mateixa proposta, l’increment ha de ser el mateix per tot el personal de les universitats públiques catalanes i proposen automatitzar la revisió entre l’IPC estatal i el que estableixi la Llei de Pressupostos, són criteris que afecten a tota la vigència del conveni.

La representació social manifesta que vol negociar en base a la seva plataforma.

En relació als automatismes de que parla la representació de les universitats estarien d’acord però a partir del any vinent. En aquest conveni els aspectes retributius els volen negociar i pactar un per un.

Les dues representacions es mantenen en les seves respectives posicions.

La representació dels treballadors manifesta que quan per les gerències es fa referència a que la proposta és per la vigència del conveni és perquè hi ha un any pel que han pactat unes condicions que no són les de la proposta de les gerències. Pregunten quin és el criteri i la pretensió futura de la proposta en relació al que ja es va pactar per l’any 2004.

La representació de les gerències manifesta que tots saben com es va tancar l’any 2004 i que el % s’ha de regularitzar en el curs de la vigència d’aquest conveni, s’ha de trobar la fórmula de refer i recuperar l’increment. Hi poden haver moltes fórmules de recuperació.

Estan disposats a que es mantingui la millora relativa però els altres conceptes s’han de negociar.

La representació social pensa que hi ha poca claror per part de la representació de les universitats al plantejar aquest punt, no els sembla adient que una vegada tancat i firmat l’acord de tancament de 2004   es demani compensar i treure als treballadors el que es va aconseguir de manera legítima.

La representació de les universitats ha de tenir en compte la repercussió de les seves accions en altres àmbits i fer propostes més imaginatives.

La representació dels treballadors fa constar que no hi ha homologació salarial entre laborals i funcionaris, son règims diferents que es regeixen per normes diferents i que es negocien en àmbits diferents.

Demanen a la representació de les gerències que retiri tan el plantejament com la intenció de retrocedir en el que ja s’ha donat.

La representació dels treballadors manifesta que ja ha dit que a partir del 2005 podria parlar de l’automatisme, sempre que es parli dels conceptes salarials punt per punt.

La representació de les universitats manifesta que tots tenen el mateix dret a retirar-se d’un acord.

Que en cap moment han parlat d’homologació salarial de funcionaris i laborals.

En l’actual conveni també es regulen els increments retributius, diuen mantenir-ho i afegir l’automatisme, hi hagin o no diners.

En cap moment han dit automatisme per a tots els aspectes retributius, el que la representació de les gerències intenta és fixar uns criteris en els increments anuals a ú de gener, en la proposta empresarial estan diferenciats els altres aspectes retributius.

La representació dels treballadors insisteix en que no pot retrocedir en el que ha aconseguit, el que no els sembla bé és que el tema hagi sortit a través  d’una pregunta de la representació dels treballadors.

Si es troba una solució perquè l’aplicació sigui a partir de 2005 estaran d’acord, però volen negociar el 2005.

Volen un plus conveni que realment sigui del V Conveni, no volen que en la negociació del conveni hi hagis interferències d’altres sectors.

La representació de les universitats en relació a la voluntat o no d’amagar propostes manifesta que la proposta la van lliurar en la sessió anterior i que quan han tingut oportunitat d’explicar el tema dels increments retributius és quan ho han dit, ni abans ni després.

Pel que fa a començar a parlar per conceptes, proposen que es comenci a fer.

La representació dels treballadors manifesta que en positiu i per avançar diuen: estan negociant , les dues parts han estat d’acord en buscar una sortida i solucionar el tema, pel que proposen seguir l’ordre del dia  i intentar arribar a acords en els punts en els que sigui possible.

Poden començar a parlar punt per punt.

La representació de les universitats demana fer un apart.

La representació de les universitats després de l’apart, manifesta que estan en el sector públic català, que les universitats son entitats autònomes però no tenen autonomia financera, que la Generalitat no està disposada a finançar  a les universitats amb un increment superior al del seu personal.

Poden assolir un acord que digui que en el període de vigència del conveni 2004 a ..., els increments retributius consolidables d’aquest col.lectiu no seran superior als increments retributius consolidats que s’apliquen al sector públic.

Poden no entrar en alguns conceptes, però per la pròpia viabilitat han de presentar un marc i han d’estar en els mateixos paràmetres que el personal de la Generalitat.

La representació social observa que es torna a parlar de l’any 2004 i el marc surt a posteriori, molt després de que tinguessin l’acord de l’any 2004.

Tenen molt clar que l’acord del 2004 no va ser una eina de bescanvi amb el que ha sorgit a posterior.

La proposta de la representació dels treballadors és no tocar el 2004 en quant a revisió salarial, però el canvi que es vol fer es pot fer en aquest conveni.

La representació de les universitats pregunta si es pot dir del 2005: a final de la vigència del conveni lo que augmenti el sector públic català menys el 0,8.

La representació social manifesta que el problema econòmic entre la universitats i el Dursi , la representació dels treballadors no té inconvenient en buscar fórmules que solucionin el problema sempre que no vagi en detriment del que han aconseguit fins ara.

Diuen no al 0,8 a descomptar.

Volen parlar de conceptes retributius sense cap hipoteca, quan hagin tancat el conveni poden veure com solucionar el tema, pensen que es poden trobar solucions que satisfacin a les dues parts.

La representació dels treballadors insisteix en que pel 2004 es va arribar a un acord i ara no els val pactar un acord amb caràcter retroactiu que impliqui treure’ls ara el que en el seu moment van aconseguir. Poden parlar a partir del 2005 però sense perdre res.

La representació dels treballadors es pregunta si va ser un error i quan se’n van adonar.

Si es un error en poden parlar, com a tal, però no s’acceptarà cap fórmula magistral per resoldre-ho.

Tenen la capacitat de negociació del salari dels treballadors, volen que es parli de conceptes retributius en base a com creuen que han de cobrar cada concepte.

La representació dels treballadors a continuació manifesta que les fórmules d’equiparació no entren dins la negociació d’aquest conveni mentre aquesta mesa sigui la mesa de negociació del V Conveni del PAS laboral.

La representació de les gerències manifesta que las postures de les parts estan molt definides, proposen que les parts, fins la propera reunió, aprofitin per reflexionar i trobar un cert encaix.

El President dóna per acabada la reunió a les 21 hores 15 minuts i fixa la propera pel dia 17.11.05 a les 16 hores.

                     LA SECRETÀRIA                      EL PRESIDENT

                                                                               Vist-i-plau