Artà és una vila i municipi mallorquí situat al nord-est de l'illa, que pertany a la
comarca del Llevant (Mallorca). Compta amb la muntanya més
alta de les serres de Llevant: sa
Talaia Freda, amb
Taula de continguts |
Situat a l'extrem nord-oriental
de l'illa de Mallorca, a
La costa nord
d'Artà
La costa artenenca conta amb
El paisatge de la vall, on encara
es poden observar extensiona aïllades d'alzinar, es caracteritza per petites
parcel·les tancades de paret seca en que predominen els conreus d'ametlers, figueres i garrovers.
A la muntanya domina el conreu d'olivera, avui gairebé
abandonat, i que aprofitava els pendents gràcies a la construcció de marges de
pared seca. La vegetació natural presenta grans extensions de càrritx, amb la
silueta dels garballons que marca la personalitat de la zona, i garrigues amb
abundància de mates, ullastres i clapes de pinars. Aquest paisatge de la
muntanya artanenca es veu complementat pels nobles edificis de les antigues
possessions, símbols indiscutibles de la importància que, temps enrere,
tingueren les activitats agràries.
El principals indrets patrimonials
del municipi són: El Poblat Talaiòtic de ses Païsses, el talaiot de Sa Canova,
el Monestir de Bellpuig, el Recinte amurallat i Santuari de Sant Salvador,
l'Església de
La flora actual de les Illes
Balears comprèn unes 1.500 espècies de les quals aproximadament 150 són
endèmiques (a nivell subespecífic). La seva localització es concentra
principalment als roquissars litorals i als penyassegats, a les garrigues i els
boscos els endemismes són escassos. Entre les plantes endèmiques destaquen:
Arenaria grandiflora ssp. glaberescens, Globularia cambessedesii, Hypericum
balearicum, Digitalis minor, Dianthus rupicola ssp.bpcchoriana, Ginesta
dorycnifolia, Crocus cambessedesii, Lotus tetraphyllus, Erodium richardii,
Paeonia Cambessedessi.
Al centre d'una ampla i extensa
vall i al peu d'un pujol s'estén el poble d'Artà, dominat pel recinte
emmurallat de Sant Salvador i per l'església d'estil gòtic. A la població hi
viuen uns 5.500 habitants. Hi destaca el nucli antic, dominat per les
residències i els casals dels antics senyors de les possessions, les grans
finques del terme municipal. Altrament, el fet que el municipi no hagi rebut
directament l'impacte turístic ha permès de mantenir gairebé intactes les
antigues tradicions (festes com les de Sant Antoni, amb els dimonis i els foguerons;
artesanies com els brodats mallorquins i l'obra de palma; menjars típics com
les panades, els robiols o la sobrassada) i ha contribuït a preservar l'ambient
característic del poble mediterrani, hospitalari i vital.
La resta d'habitants viuen al
nucli costaner de
|
Entitat
de població |
Habitants (2008) |
|
Artà |
6.406 |
|
483 |
|
|
51 |
|
|
114 |
|
|
25 |
|
|
34 |
|
|
Font: IBESTAT |
|
La població d'Artà es de 7.113
habitants, que es reparteixen entre els pobles d'Artà i
|
Evolució demogràfica |
|||||||||
|
1997 |
1998 |
1999 |
2000 |
2001 |
2002 |
2003 |
2004 |
2005 |
2006 |
|
5.971 |
5.936 |
6.065 |
6.140 |
6.228 |
6.305 |
6.578 |
6.524 |
6.649 |
6.730 |
Les restes arqueològiques mostren
com l'ocupació humana de la contrada artanenca comença en el període
pretalaiòtic, tot i que la majoria de jaciments que avui es pot observar corresponen
al megalitisme talaiòtic (poblat de ses Païsses, talaiot de sa Canova...).
Sens dubte la dominació romana va deixar també la seva empremta i, durant
l’època musulmana, la península artanenca anomenada Yartân (el nom correspon al
d’un grup berber del Magrib, els Ayt Iraten, i ha donat lloc al topònim actual
d’Artà) era uns dels tretze districtes en que es dividia l'illa de Mallorca.
Aquest districte incloïa també els actuals termes municipals de Capdepera i Son Servera.
Dia 31 de març de 1230, diumenge del Ram, es rendeixen els darrers musulmans
resistents a Artà.
La fundació de la vila està
vinculada a l'arribada dels monjos premonstratencs que, arran de la conquesta
catalana (segle
XIII), fundaren el priorat de Santa Maria de Bellpuig. Fins al segle XV, la
vila es denominava l’Almudaina i el nom d'Artà designava tot el districte
territorial.
Entre els segles XVI i XVIII
la població augmentà considerablement. Les activitats agrícoles eren
predominants encara que també es desenvolupà una considerable activitat tèxtil.
El 1820 el poble d'Artà va
patir els estralls ocasionats per la pesta bubònica, que causà més de 1.200
víctimes. Al segle
XIX es va produir la segregació de Capdepera i Son Servera. Aleshores el
terme d'Artà presentava encara una estructura agrària latifundista en la qual
els grans terratinents posseïen bona part de les terres del municipi. A final
d'aquesta centúria va adquirir importància l'obra de palma, que emprava
sobretot mà d'obra femenina i reportava un complement indispensable per a la
subsistència de nombroses famílies pageses. El 1880, la parcel·lació
de les terres de la zona nord-occidental de
El 1921 s'inaugurà la
línia de ferrocarril que unia Artà amb Manacor i a partir dels anys
seixanta l'economia del municipi es va diversificar arran de l'explosió
turística.
Línia del temps d’Artà:
En aquestes darreres eleccions concorregueren
el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE), Partit Popular de Balears (PPB), Unió Mallorquina (UM), Independents d'Artà
(UIA), i Els Verds de Mallorca-Acord
Municipal (EV-AM). Eren els que ostentaven representació consistorial per
aquelles dates.
Participació més o menys igual
que els darreres comissis. Acudiren a les urnes 3.648 dels 5.098 artanencs que
hi foren cridats, és a dir, el 71,56%. 3.574 vots (98,32%) foren per a
candidatures, 61 (1,68%) en blanc. Hi hagué 13 vots nuls.
|
Resultats electorals de Artà, 2007 |
|||||
|
Candidatura |
Cap de llista |
Vots |
Regidors/Consellers |
% Vots |
|
|
|
1.395 |
5 |
|
||
|
|
Maria Francesca Servera Pascual |
744 |
3 |
|
|
|
|
600 |
2 |
|
||
|
|
Bartolomé Palmer Sabater |
533 |
2 |
|
|
|
|
Guillem Caldentey Crego |
302 |
1 |
|
|
|
|
|
61 |
- |
|
|
|
Total |
3.635 |
13 |
|
||
Els independents continuaren la
seva progressió descendent, perdent un regidor, igual que el PP, mentre que UM
seguia amb la ascendència meteòrica, tornant a aconseguir quasi el doble de
vots que a l'any 2003. Obtenia així 5 regidors, que sumats als 3 del PSIB-PSOE
mitjançant un acord de govern donava la majoria quedant el PP, UIA i EV-AM a l'oposició.
Rafel Gili continuà com a batle de la localitat els 4 anys següents, després de
haver passat per el càrrec 2 anys a l'anterior legislatura.
Vegeu també: Resultats electorals a Artà i Llista de batles d'Artà
El municipi té actualment, dins
el casc urbà tres escoles:
A
També disposa d'un institut,
anomenat IES Llorenç Garcías i Font que imparteix
estudis d'ESO, Batxillerat
i algun mòdul de grau mitjà i grau superior. Acull alumnes, a part del propi
poble, de Sant Llorenç, i alguns de Capdepera.
La principal instal·lació
esportiva del municipi és el Camp Municipal de
Ses Pesqueres. La instal·lació consisteix en un camp de futbol de gespa
artificial. Hi juga els seus partits el Club Esportiu Artà.
Des del febrer del 1975, Artà compta amb
el Poliesportiu Municipal de Na Caragol
situat al barri que li dóna el nom. Compta amb una pista coberta on s'hi
disputen partits de bàsquet, vòlei i futbol sala. Tot i això, com que
actualment el poble no compta amb cap equip de futbol sala, només s'empra per
aquest esport en algun torneig amistós festiu. També compta amb una pista
exterior, tres pistes de tennis, una piscina i un circuit de footing.
Els principals clubs esportius
del poble artanenc són:
A part de les ja nombrades
anteriorment, no disposa de moltes més grans infraestructures. Una part de les
afores del terme forma part del Parc Natural de Llevant.
Des de fa pocs anys, hi ha el
Polígon Industrial dels Pujols. Tot i que, encara, hi ha poques empreses que hi
estiguin ubicades.
En quant a transports està de la
següent manera:
Estació de
ferrocarril
El 1921 s'inaugurà la
línia de ferrocarril que unia Artà amb Manacor. Anys
després, es tancà la línia.
Després de moltes reivindicacions
pels veïns de la zona de Llevant de Mallorca, com
per exemple, la marxa en favor del tren, que es fa cada any una caminada per
les vies antigues. Actualment, (2009), existeix un projecte de retorn del tren per el traçat
antic. Es tractaria de un tren-tram i enllaçaria amb el tren de Manacor, aniria
fins a Sant Llorenç, Son Servera i finalment Artà. També els veïns de Capdepera
demanen la seva arribada però com que és el tram més complicat per la
inexistència de vies antigues, encara s'està estudiant diverses propostes.
Existeix la línia de Bus que
enllaça des de Cala Rajada amb Manacor amb el tren. I també la línia Cala
Rajada-Palma només amb bus.
Compta amb mitjans de comunicació
d'àmbit local com:
Artà compta amb una caserna de la
Guàrdia
Civil que abasteixen tota la part est de Mallorca. Es a dir, Artà,
Capdepera (amb tots els seus districtes) i Son Servera. També compta amb una
emblemàtica biblioteca. Els bombers, situats al devora el Camp de Futbol.
Artà es considerat a la seva zona
com un poble fester. La participació activa en totes les festes principals,
sempre respectant la tradició, es un tret que encara les confereix més
esplendor i les caracteritza. En ell s'hi duen a terme varies festes o
celebracions durant tot l’any tals com:
La fira d'Artà, el segon diumenge
de setembre,
també es una fita important en el calendari festiu anual. Una fira
tradicionalment agrícola i ramadera que amb el pas dels anys ha anat
incorporant nous elements d'exposició i que ha passat a tenir un marcat
caràcter comercial i empresarial.
S'organitzen mostres de tota
casta d'animals, d'artesania, de maquinària industrial, de cotxes i a les
nombroses paradetes distribuïdes pel centre de la vila es poden trobar objectes
i utillatges de tota mena. A més, es fan altres actes de caràcter cultural per
complementar aquesta diada.
El mercat de la vila es fa tots
els dimarts de l'any que no són festius a la plaça del conqueridor.[2]
Vegeu també: Llista de monuments d'Artà
La comarca d'Artà va ser habitada
des de fa molt de temps, com ho demostren els nombrosos jaciments arqueològics.
De tots ells, destaca el poblat talaiòtic de
Ses Païses, el més important i característic de la zona oriental de l'illa
de Mallorca.
Sant Salvador és, sens dubte, el
lloc més emblemàtic d'Artà. Es tracta d'un conjunt arquitectònic emmurallat que
inclou, a l'interior un santuari i les dependències del donat. S'hi pot accedir
per una llarga escala de 180 escalons que parteix de l'església parroquial. La
seva elevada situació permet al visitant obtenir una excel·lent visió
panoràmica del poble d'Artà i de tot el terme municipal.
L'església actual és d'estil
gòtic d'una sola nau amb volta de creuer. La construcció es va iniciar el 1573 i va substituir
l'antic temple parroquial. A principi del segle XVII
s'acabaren les obres de la capçalera, mentre que la totalitat de la volta no
quedà enllestida fins a principi del segle XIX (1816).
Sa Clova des Xot
(Talaiot de sa Canova)
Es localitza a la possessió de sa
Canova, a uns
Es va fundar el 1927 a partir de la
iniciativa d'un grup d'erudits artanencs, persones interessades a estudiar les
manifestacions històricoarqueològiques i culturals de la nostra contrada.
A la possessió de Bellpuig, a
Ermita de Betlem,
construcció del segle XIX
A uns
Aquesta casa senyorial, que fou
donada a l'Ajuntament el 1986, s'ha convertit en un edifici públic municipal de caràcter
multifuncional. Les seves dependències inclouen dues sales d'exposicions, un
centre de informació juvenil i la biblioteca. Actualment també hi ha dipositat
el fons documental del pintor Miquel Barceló. Al seu costat hi ha el teatre
municipal.
La seva construcció data del segle XVII.
L'església és d'una sola nau, amb volta de canó i de proporcions moderades.
Presenta cinc capelles a cada lateral. El claustre forma un quadrat amb
vint-i-quatre columnes i vint arcades de pedra d'arenisca. Al centre hi ha la
cisterna.