ARTICLES I NOTÍCIES / ARTÍCULOS Y NOTICIAS

Sobre cortesia i vaixells de guerra (article opinió J Ma Yago enviat a El Punt i Diari de Tarragona amb motiu visita USS La Salle (19 a 22 d'agost

La pau no passa pels vaixells de la VI Flota (article opinió Amadeo López enviat a El Punt i Diari de Tarragona amb motiu visita USS La Salle (19 a 22 d'agost

Dos mil soldados de la OTAN proyectan acampar en Tarragona

El buc Marsus va sortir el 26 de març del port de Tarragona carregat de projectils espanyols, destinats a Kuwait, una explotació que viola el protocols de la UE.

España vende munición a Israel y le compra equipos de guerra electrónica


SOBRE CORTESIA I VAIXELLS DE GUERRA

El diari d’ahir, 21 d’agost, publica que, des de dilluns un vaixell de guerra nord-americà anomenat USS LaSalle està atracat al moll d’Andalusia del Port. El redactor de la noticia afirma que el vaixell “no és un vaixell de guerra qualsevol” perque està comandat per l’almirall de la VI Flota del Mediterrani. Avui es fan ressò de la noticia altres publicacions.

Uns i altres afirmen que l’almirall ve en visita de cortesia amb les autoritats locals (Autoritat Portuària i Ajuntament) que”aposten, des de fa temps, per la presència de vaixells de guerra nord-americans”.

A aquestes autoritats locals els agradaria que la població de la ciutat vegi els vaixells de guerra com a productes de la ciència i la tecnologia humana més sofisticada per defensar la pau i els drets humans i als seus tripulants com a nous reis Mides que generen riquesa i benestar per tot arreu on passen; fins i tot, éssers sacrificats i abnegats que dediquen el poc temps de descans disponible (entre missió i missió) a reparar i pintar dependències de serveis socials i a activitats d’esplai amb nens. No és estrany que vingui tot un almirall en visita de cortesia.

La realitat és ben diferent. Els vaixells de guerra són fruit de la ciència i la tecnologia, si, però amb una finalitat ben clara: la guerra. Són instruments per matar i destruir.  L’USS La Salle és un vaixell de guerra de comandament, porta qui comanda les operacions militars, instruments de guerra electrònica, armament per desembarcaments anfibis... hi, com és lògic, ha estat a les accions bèl·liques al golf Pèrsic, Kosovo o Afganistan.

A l’Iraq, a l’Afganistan... les visites no han estat de cortesia. A Kabul, enlloc de pintar els magatzems de la Creu Roja els han bombardejat. Hi ha qui dirà que ho han fet sense voler (pobrets!) i que això són “efectes col·laterals” (la parauleta està de moda però d’”efectes” d’aquests fa força temps que n’hi ha). Segons una investigació del professor, americà, Marc W. Herolt de la Universitat de New Hampshire a l’Afganistan hi va haver 3.712 morts civils només en les 8 primeres setmanes de bombardejos (a les torres bessones hi van morir 3.062 persones). Cal recordar que “milers de víctimes són una estadística i que un mort és una desgràcia” però també que la desgràcia és la mateixa sigui el mort americà o afganès.

Aquests dies els diaris publiquen una informació del setmanari, americà, Newsweek en què s’afirma que un miler de combatents talibans que s’havien rendit a les forces de l’Aliança del Nord convençuts de les promeses que se’ls retornaria als seus pobles, van morir asfixiats en contenidors hermèticament tancats i foren enterrats en fosses comunes. Alts comandaments neguen que els soldats nord-americans sapiguéssin res d’aquests fets  però, per una banda i malgrat informes confidencials de la ONU que asseguren que hi ha suficients indicis com per investigar-ho, els EEUU es neguen a investigar les foses comuns i, per altra, hi ha testimonis que afirmen que els soldats nord-americans van torturar presoners i no van fer res per impedir la matança.

Ahir mateix, el diari El Pais, comentava la desesperació dels presoners de Guantànamo que amenacen amb suicidar-se (alguns ho han intentat donant-se cops de cap contra les parets) i reproduia unes paraules d’un tinent coronel que afirmava que no els deixaven res amb què es poguéssin fer mal i deia “No creemos que intenten contener la respiración porque por acto reflejo volverian a respirar”. Sobren les paraules.

És coneguda la intenció dels EE.UU. de transferir presoners a paisos que accepten determinades formes de tortura en la seva legislació o la negativa a la seva oposició al Tribunal Penal Internacionals si no es dona carta blanca als seus militars. Dificilment es pot titllar aquestes accions de respectuoses amb els drets humans, i la pau que suposadament pretenen defensar fa feredat, la pau dels cementiris.

L’almirall de la VI Flota ve en visita de cortesia i nosaltres ens preguntem:
Els presoners afganesos torturats ho han estat amb la deguda cortesia?
Es va invitar amb cortesia els presoners morts en contenidors a pujar-hi?
S’ha bombardejat amb cortesia les ciutats iraquianes o afganeses?
S’ha fet visites de cortesia als familiars dels civils víctimes dels efectes “col·laterals” ?
Si s’arriba a atacar, de nou, l’Iraq (en contra de l’opinió dels aliats) es farà amb cortesia?
Són visites de cortesia el que fa la Marina dels EE.UU. a l’illa portorriquenya de Vieques que pateix maniobres i exercicis militars des de fa més de 60 anys, amb confinament de la població a una tercera part de la illa, subdesenvolupament, contaminació i represió? Farien el mateix a Tarragona si les autoritats no fóssin  corteses?

Senyor almirall de la VI Flota, senyores autoritats locals, amb la màxima cortesia els diem:

No als vaixells de guerra al Port de Tarragona.

 Tarragona, 22 d’agost de 2002               Josep Maria Yago Suau     Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau

LA PAU NO PASSA PELS VAIXELLS DE LA VI FLOTA

El que en un principi podien semblar estades esporàdiques i ocasionals dels vaixells de guerra de la VI Flota de la US Navy al port de Tarragona, comprovem que són estades habituals i continues; entre juny i juliol fins hi tot es va instal·lar un campament militar; desprès, a principis d’agost, va atracar el JFK i ara el La Salle. Tot gràcies a l’Autoritat Portuària i a l’Ajuntament de la ciutat que aposten des de fa temps per la presència d’aquests vaixells nord-americans i que reben (per alguna raó) l’agraïment de l’almirall Scott Fry.

L’arribada d’aquestes màquines sembla que fa que el govern municipal i altres autoritats i personalitats de la ciutat, així com de la comarca i la província,  es treguin la pell de xai i desperti en ells l’exaltació dels valors militaristes i l’adoració de la força bruta i acudeixin a les recepcions com la que va tenir lloc al JFK el dia 3 d’agost.  No desperten pas el mateix atractiu, entre aquests personatges, les visites i col·loquis que fan persones de reconegut prestigi en el camp de la defensa del Drets Humans, la Pau o la Justícia ¿Per què serà?

I és que una cosa és dir paraules que més o menys quedin bé amb l’entorn i de cara al espectacle, com vam ser les que va pronunciar el Sr. Joan Miquel Nadal, Alcalde de Tarragona, acompanyat de la consellera Sra. Maria Luisa Expósito, el dia 5 de maig de 1999, al Camp de Mart de la ciutat per celebrar la “Diada escolar per la Pau” entre lectures de manifestos realitzats pels nens i nenes de les escoles, representació d’una obra de teatre interpretada per alumnes de diferents escoles i cantada conjunta de cançons, i una altra és fer d’aquests sentiment valors per viure i defensar. Com contrasta el que allí es va dir amb l’interès perquè aquests militars passegin per la ciutat i facin propaganda de les seves gestes als centres cívics. A quins valors ens apuntem i amb quina ètica?.

L’amplia difusió de propaganda que apareix en els mitjans de comunicació amb l’arribada d’aquest soldats, oblida, i no crec que innocentment, la veritable activitat i les feines fetes per aquestes naus, avions i els seus tripulants.

L’últim treball fet ha estat a l’Afganistan on, provisionalment, 3.712 civils van morir durant les primeres vuit setmanes d’hostilitat*... i la guerra encara continua . I són aquestes accions a les que el govern municipal i altres autoritats i personalitats de la ciutat, així com de la comarca i la província, donen suport, agraeixen i aplaudeixen, o serà per les que faran presumiblement a l’Iraq?.

Els EE.UU. s’han autoproclamat policia internacional, i apliquen les lleis o se les salten segons siguin els seu interessos (no han ratificat el tractat sobre la Cort Penal Internacional i exigeixen immunitat pels seus militars) i, que ningú els digui res!. No hi ha en la seva política, acció bèl·lica o diplomàtica, altruisme o defensa dels drets humans, la democràcia, la pau o la  justícia sense interès (Xile, Argentina, Panamà ...) i si hi ha algú que no s’ho creu que faci un esforç, que tanqui la tele i s’apropi a qualsevol llibreria o biblioteca, agafi algun llibre d’història o geopolítica i se’l llegeixi.

     Tarragona, 22 d’agost de 2002     Amadeo López Milian     Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau
 
*Informe de Marc W. Herold, “A Dossier on Civilian Victims of United States’ Aerial Bombing of Afghanistan: A Comprehensive Accounting” desembre de 2001.
 


Publicat en el Diari de Tarragona del 9 d'abril de 2002

Dos mil soldados de la OTAN proyectan acampar en Tarragona

Participarán en el mes de mayo en unas maniobras militares en Zaragoza

Tarragona será una vez más puerto de atraque de la OTAN. A principios de mayo, unos dos mil soldados de la alianza militar occidental llegarán en barco y acamparán en Tarragona para participar en unas maniobras en Zaragoza. Se prevé que en los ejercicios tomen parte más de una docena de países y hasta 15.000 soldados pero la
conflictiva situación en Oriente Medio podría cambiarlo todo.

                      Xavier Fernández/Tarragona
                      xfernandez@diaridetarragona.com

Los soldados de la OTAN (Organización del Tratado del Atlántico Norte) serán fundamentalmente norteamericanos aunque también los hay de otras nacionalidades.  Llegarán al puerto en dos buques de guerra e instalarán un campamento en el mismo
puerto, posiblemente en el Moll de Andalucía. En el campamento permanecerán unos 25 días.

Los militares han elegido el puerto por la facilidad de comunicaciones ya que al contar con vías de tren en las mismas instalaciones portuarias la tarea de carga y transporte del material pesado se facilita. De este modo, está previsto que carguen el equipo en el mismo puerto y lo trasladen por tren hasta Zaragoza.

La llegada se producirá la primera semana de mayo -aún no se ha concretado la fecha-  y su estancia para participar en las maniobras se prolongará hasta principios de junio.

 Tal como ya adelantó el Diari el 13 de febrero, en el ejercicio de la OTAN intervendrían 14 países y 15.000 soldados. Sin embargo, las cifras aún están por cuantificar exactamente. Además hay un hecho que puede cambiarlo todo: la situación en Oriente Medio con el cada vez más sangriento conflicto entre Israel y los palestinos.

Sin confirmación oficial

Las maniobras podrían seguir tal como estaban previstas, aplazarse o incluso  suspenderse. De momento el Puerto ha solicitado ya confirmación oficial tanto al Ministerio de Defensa español como a la propia OTAN y aún no ha recibido respuesta aunque en ocasiones anteriores sí se trataron de los detalles de la operación.

Esta no será la primera vez que lleguen barcos de la OTAN o del Ejército  norteamericano a Tarragona. Por ejemplo en agosto del pasado año atracó un portahelicópteros de la US Navy con 2.665 marineros a bordo. Posteriormente soldados
norteamericanos que viajaban en este buque partirían desde el aeropuerto de Reus a Kosovo para participar en misión de apoyo a las tropas estacionadas en aquella región balcánica.

Pero la estrella fue sin duda el portaaviones John Fitzgerald Kennedy (JFK) que el 6 de junio de 2002 llegó a la ciudad con 4.700 marineros. Tres años antes ya había tracado en Tarragona.

La visita del JFK fue el pistoletazo de salida para tres carreras paralelas: la del propio puerto para captar cuantos más barcos mejor -el atraque supone unos jugosos ingresos-, la de los comerciantes por cazar a unos clientes con dólares frescos y la de
los partidos de izquierda para mostrar su rechazo a la presencia de los barcos. Cada primer domingo de mes la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau realiza concentraciones contra los barcos.

El Triangle publica en el número 579
 

El buc Marsus va sortir el 26 de març del port de Tarragona carregat de projectils espanyols, destinats a Kuwait, una explotació que viola el protocols de la UE.

 

 
 
 
 
 

El Pais publica el 15 d'abril de 2002
 

GUERRA EN ORIENTE PRÓXIMO

España vende munición a Israel y le compra equipos de guerra electrónica

El Parlamento Europeo reclama un embargo de armamento a la región

                   MIGUEL GONZÁLEZ | Madrid

¿Conculca el Gobierno de Sharon los derechos humanos? ¿Hay en Israel tensiones o conflictos internos? ¿Constituye su política un riesgo para la paz, la seguridad o la estabilidad regional? ¿Respeta el derecho internacional la Operación Muro de Defensa de ocupación de los territorios palestinos? Si la respuesta a alguna o varias de estas preguntas fuera positiva, los gobiernos europeos deberían decretar un embargo en la venta de armas a Israel, a la luz del Código de Conducta elaborado por el Consejo de Ministros de la UE el 8 de junio de 1998.

El Parlamento Europeo, en una resolución sobre el conflicto de Oriente Próximo aprobada el pasado miércoles, reclamó entre otras medidas que los Quince suspendan sus ventas de armas a Israel y Palestina. Pero esta resolución, que el secretario de Estado español de Asuntos Europeos, Ramón de Miguel, calificó de 'valiente', no es vinculante. Como recuerda el Ministerio de Economía, el Código de Conducta es un 'compromiso político' que 'no regula la exportación de armas, sino que fija pautas de comportamiento', y, al final, 'la decisión de autorizar o no una exportación sigue siendo competencia nacional'. Algún país europeo, como Bélgica, ya se ha adelantado a prohibir unilateralmente la exportación de material que pueda ser empleado en la represión interna, y el diputado de Izquierda Unida José Luis Centella defenderá mañana en el pleno del Congreso que España tome una medida similar, como vienen reclamando la ONG  Intermón-Oxfam o la Cátedra Unesco sobre Paz y Derechos  Humanos de la Universidad Autónoma de Barcelona.

Sería una decisión más bien simbólica, pues el 90% de los equipos militares que importa Israel proceden de EE UU. En el año 2000, dicho país compró en el extranjero armas por valor de 270 millones de dólares (casi trescientos millones de euros), de los que unos cuatro millones, menos del 2% del total, eran made in Spain. Los datos remitidos al Parlamento por la Secretaría de Estado de Comercio reflejan que España ha vendido a Israel material militar por valor de 14,20 millones de euros de enero de 1996 a junio de 2001.En su mayor parte, según se deduce de los informes oficiales, se trata de armas ligeras (incluidos lanzagradas) y municiones de distintos calibres.

Mucho más importante es, sin embargo, lo que la industria militar israelí vende a las Fuerzas Armadas españolas. No existen estadísticas oficiales, y si las hay, hace años que no se publican, pero los expertos consideran que Israel es el principal suministrador de material militar a España después de EE UU y los países europeos. Si no siempre cuantitativamente, sí cualitativamente. Los productos militares que Israel vende a España, especialmente al Ejército del Aire, corresponden a equipos de alta tecnología, como electrónica y comunicaciones.

En julio de 1994, un Boeing 707 del Ejército del Aire español se accidentó en el aeropuerto de Tel Aviv. Su piloto era un
empleado de la compañía Israel Aircraft Industries (IAI) y el avión estaba realizando un vuelo de pruebas con equipos de guerra electrónica. Así se conoció el Programa Santiago,  un proyecto secreto del Estado Mayor de la Defensa. Más               recientemente, en julio de 2000, una filial de IAI, Lahav División, se adjudicó un contrato por valor de 21 millones de euros para modernizar los aviones F-5 de la Fuerza Aérea Española.

La última adjudicación conocida se produjo en junio de 2001, cuando la compañía española Tecnobit, asociada a la israelí
Rafael, ganó un contrato de 37,8 millones de euros para dotar a los cazabombarderos F-18 españoles con equipos                  iluminadores láser y cámaras térmicas IF Lightning (Relámpago), que les permiten operar de noche y en malas condiciones meteorológicas, subsanando las deficiencias evidenciadas durante la campaña aérea de Kosovo en 1999.

España firmó en febrero de 1995 un memorándum de entendimiento (MOU) sobre cooperación de industria de defensa, completado posteriormente con otro acuerdo sobre aceptación de los respectivos sistemas de control de calidad. En 1998, el entonces secretario de Estado de Defensa y hoy secretario de Estado para la Seguridad, Pedro Morenés, realizó una visita a Israel, donde se reunió con responsables de las principales firmas militares (IAI, IMI, Rafael, Tadirán o Elbit).

Tornar a la pàgina principa Volver a la página principal