Paraules per la Pau - alguns texts

EL DRET A SOMNIAR

Qui sap com serà el món més enllà del 2000.
Tenim una única certesa; si
 encara estem aquí, aleshores ja serem gent del segle passat, i, pitjor encara, serem gent del mil·lenni passat.
No obstant això, encara que no puguem endevinar el món que serà, bé que podem imaginar el que volem que sigui. El dret a somniar no figura entre els trenta drets humans que les Nacions Unides proclamaren a finals de l’any 1948. Però si no fos per ell, i per les aigües que dóna de beure, els altes drets es moririen de set.
 

• Delirem, dons, una estoneta. El món, que va cap per avall, es posarà dret:
• En els carrers, els automòbils seran trepitjats pels gossos.
• L’aire estarà net dels verins de les màquines i no tindrà més contaminació que la que surt de les pors humanes i de les humanes passions.
• La gent no serà manipulada per l’automòbil, ni serà programada per la computadora, ni serà comprada pel supermercat, ni serà mirada pel televisor.
• El televisor deixarà de ser el membre més important de la família, i serà tractat com la planxa o la rentadora.
• La gent treballarà per viure, en lloc de viure per treballar.
• En cap país aniran a la presó els nois que es neguin a fer el servei militar, sinó aquells que vulguin fer-lo.
• Els economistes no diran nivell de vida al nivell de consum ni diran qualitat de vida a la qualitat de coses.
• Els cuiners no creuran que a les llagostes els encanta que les bullin vives.
• Els historiadors no creuran que els països els encanta ser envaïts.
• Els polítics no creuran que als pobres els encanta menjar promeses.
• El món ja no estarà en guerra contra els pobres, sinó contra la pobresa, i la indústria militar no tindrà més remei que declarar-se en fallida per sempre més.
• Ningú morirà de fam, perquè ningú morirà d’indigestió.
• Els nens del carrer no seran tractats con si fossin deixalles, perquè no hi haurà nens al carrer.
• Els nens rics no seran tractats com si fossin diners, perquè no hi haurà nens rics.
• L’educació no serà la maledicció d’aquelles que no puguin pagar-la.
• La policia no serà la maledicció d’aquells que no puguin comprar-la.
• La justícia i la llibertat, germanes siameses condemnades a viure separades, tornaran a ajuntar-se, ben unides, esquena amb esquena.
• Una dona, negra, serà presidenta del Brasil, i una dona negra, serà presidenta dels Estats Units d’Amèrica. Una dona índia governarà Guatemala, i una altra Perú.
• A l’Argentina, les boges de la Plaza de Mayo seran exemple de salut mental, perquè elles es negaren a oblidar en els temps de l’amnèsia obligatòria.
• La Santa Mare Església corregirà algunes errades de les pedres de Moisès. El sisè manament ordenarà "Festejaràs el cos". El novè, que desconfia del desig, el declarà sagrat.
• L’Església també dictarà un onzè manament, que se li havia oblidat al Senyor: "Estimaràs a la Natura, de la qual formes part"
• Tots els penitents seran celebrats, i no hi haurà nit que no sigui viscuda com si fos l’última, ni dia que no sigui viscut com si fos el primer.

SOLSTICI

 Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
 

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
 
Miquel Martí i Pol

PREGUNTAS AL MAESTRO

Los discípulos gustaban de preguntar al maestro acerca de las cuestiones más dispares. Llevaban mucho tiempo viviendo juntos y no sólo lo consideraban un guía espiritual, sino un verdadero padre. El mentor era ya muy anciano y, antes de retirarse de la vida mundana, había llevado una existencia muy activa. Una mañana los discípulos se reunieron con el anciano y le plantearon un juego:
- Maestro, te vamos a decir cuatro palabras. Tú escoge la que te parezca más peligrosa y nos lo razonas.
El maestro rió cariñosamente.
- De acuerdo –aceptó condescendiente.
- Borracho, loro, perro furioso, hombre rico.
- La más peligrosa, sin ninguna duda, es el hombre rico.
- ¿Estás seguro, venerable?
- Totalmente –repuso el anciano.
- Explícanos por qué.
- Imaginad un borracho agresivo por culpa del alcohol. Si le seguís la corriente, le escucháis con una sonrisa y os lo ganáis, su agresividad se tornará cordialidad.
- Es verdad que hay loros que si te descuidas te dan un picotazo. Pero si les hablas con cariño se aplacan y se vuelven pacíficos.
- ¿El perro furioso?
- Depende del talante que uno demuestre. Los perros huelen nuestro miedo y entonces es como si pensaran: "Si éste me tiene miedo, por algo será; voy a morderle". Pero si uno se muestra tranquilo y le silba cariñosamente, terminará por mostrarse amistoso, como es su naturaleza.
- ¿El hombre rico?
- Ante muchos hombres ricos la única defensa es no acercarse a ellos. Querrán imponerte sus opiniones, te manipularán, se servirán de su poder para coaccionarte; en unos casos te sobornaran y en otros te presionaran. Querrán que comulgues con ruedas de molino o se convertirán en tus implacables enemigos. Recurrirán a sus influencias para imponerse y salirse con la suya. Siempre encontrarán corruptos a los que comprar e incautos a los que engañar para seguir acumulando riquezas. En verdad, nada puede ser tan peligroso como un hombre rico.

Diumenge, 1 de juliol de 2001