Camp Base (5.090 m)
22 Juliol 2003

Així va anar. Una abraçada

17 Juliol

Al arribar al Camp I, quan baixem de l’últim intent, veiem totes les altres expedicions en moviment. Es preparen o comencen a pujar.

Des del Camp Base ens confirmen el motiu. Les previsions meteorològiques que ens envia TV3 i que coincideixen amb les rebudes per les expedicións d’altres països, donen dissabte i diumenge com dies excel·lents (sense vent) .... dies de cim.

No ens ho podem creure. Nosaltres baixem reventats i ara ve bon temps. Avui és dijous, dissabte impossible, però si volguesim intentar-ho diumenge, hauriem de tornar a pujar demà mateix al Camp II, d’allí directament al Camp 4 i cap al cim. Precisament acabem de baixar del Camp II en Joanbo, Xavi López, Xavi Aymar, Joanto i Josep M. Estem molt cansats, portem quatres dies de maxacada en alçada i hem arribat a 7.600 m.

Per altra banda, el dia 23 hem d’abandonar el Camp Base, sen’s acaba el permís i venen els portejadors a buscar-nos. Si baixem al Camp Base només podrem descansar un dia.

Parlem amb el Camp Base. Comentem les possibilitats. En Xavi se sent amb forçes. Els altres dos, Joanto i Josep M, també volen tornar-hi, però el cos els exigeix un dia de descans com a mínim.

Els amics de l’expedició canaria també estan en el Camp I i tenen gent fresca, ens interesem per les seves intencions. No ho tenen clar. Els proposem fer un intent conjunt per diumenge i un altre per dilluns. El primer amb en Xavi i el segón amb en Joanto i en Josep M. La segona cordada no té gaire bones previsions metereòlogiques i nomès intentará cim si la primera no té sort.

Així acordem de fer-ho.

18 Juliol

Xavi juntament amb Diego, Pedro i Chus del "Canaris", pujen al Camp II. Joanto i Josep M pujen al Camp I.

19 Juliol

La cordada puntera puja al Camp IV. Els ha costat moltíssim. Xavi està content.

L’equip de "Al filo de lo imposible", tres alemanys i uns hungars fan cim, per una vegada no haurem de ser nosaltres els qui obrim traça.

20 Juliol

La nit és freda i estalada. A estones fa vent. Ens espanta. A les 3 hores i 20 minuts de la matinada tots, en els diferents camps, estem pendents de les ràdios. Des del Xavi López al Camp Base, passant pel David, Ricard, Jaume, Joanbo i Oscar camí del Camp I, fins al Joanto i Josep M. al Camp I, tots estem pendents, la cordada de cim arranca.

Avançen a molt bon ritme, veiem les llumetes dels frontals com es desplaçen. Creuen la gran pala de neu, son quarts de sis de la matinada. Per fi superem la cota 7600, a les roques, el punt on el Jaume, Joanto, Xavi López, Joanbo, Josep M i el mateix Xavi Aymar, s’havien quedat barrats pel vent en intents anteriors.

Ja de dia els seguim amb els prismàtics. Per ràdio sentim que es troven bé, encara que la veu del Xavi cada cop és més afònica a conseqüencia del fred. Sentim que aconseguirem el cim.

A les 7 de la matinada ens comunica que està 7800 metres. Diu que es troba molt cansat (estrany, mai reconeix que ho està). El veiem a l’aresta final, van el Xavi, el Diego i el Chus.

A les 8 hores i 20 minuts hora local, tenim una nova comunicació per radió:

-Hola, Hola ... sóc el Xavi... tenim un problema...No podem continuar pujant! CANVI

-Que pasa? Que pasa? CANVI

-Que sóm al cim! Ja hem arribat! ...CANVI"

Haviem fet cim!

Crits, animalades, felicitacions, .... i alguna llàgrima quan algú va preguntar per ràdio: "A quí dediques el cim? CANVI" i el Xavi contesta ".... a tots vosaltes, al Fermí i al Roland"

21 Juliol

Ahir, la resta de membres de l’expedició havien arrancat de matinada direcció al Camp I per recolçar la baixada i desmontar els campaments d’alçada. Carregats inhumanament , hem anat baixant les 6 tendes d’alçada, 12 sacs de dormir, 6 fogonets, cordes, material d’escalada, càrregues de gas buides, equip personal, restes de menjar, 5 sacs de brossa, ...

Avui, a l’hora de dinar el "Xavi", Jaume, Ricard i en David, han arribat al Camp Base. Els hem rebut a la glaçera, per fi l’últim viatge! Ens abraçem i ens felicitem. Per la tarda arriben els amics (per sempre) canaris.