Passió dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, Auguri i Eulogi, diaques, immolats a Tarragona el 21 de gener del any 259, sota l'imperi de Valerià i Gal·liè.
Durant el consulat d'Emilià i Bassus, el diumenge 16 de gener foren detinguts Fructuós, bisbe, Auguri i Eulogi, diaques.
Estant retirat Fructuós a l'habitació, entraren a casa els oficials del pretori, els beneficiaris
Aureli, Festuci, Èlius, Pol·lenci, Donat i Màxim.
Fructuós sentí passos, s'incorporà tot d'una i s'hi adreçà, encara amb sandàlies.
Els soldats li digueren : Vine, que el governador et reclama amb els teus diaques.
Fructuós els respongué : Anem, permeteu-me, però, que em calci.
Els soldats li contestaren : Calça't, si ho vols.
Quan arribaren al lloc, tot seguit els empresonaren.
Fructuós, però, segur i joiós de la corona del Senyor a la qual era destinat, pregava sense defallir.
Els germans no el deixaven mentre el proveïen d'aliments i li suplicaven que els portés en el pensament.
La Passió de Sant Fructuós 2003
L'endemà batejà a la presó el germà nostre de nom Rogacià.
Hi passaren allí sis dies abans que no els en treguessin el divendres 21 de gener, i prestaren declaració.
El governador Emilià parlà a Fructuós : Ja saps què han manat els emperadors?
Fructuós contestà : Ignoro què han manat, car sóc cristià.
El governador Emilià digué : Manaren adorar els déus.
Fructuós afirmà : Jo adoro l'únic Déu, creador del cel i la terra i el mar, i de totes les coses que hi ha.
Emilià insistí : No saps que hi ha déus?
Fructuós digué : Ho ignoro.
Emilià l'advertí : Prou que ho sabràs després.
Fructuós esguardà el Senyor i començà a pregar en silenci.
El governador Emilià exclamà : ¡D'aquests sí que se'n fa cas, aquests sí que són temuts, sí que són adorats, en compte de donar culte als déus i adorar les estàtues dels emperadors!
El governador Emilià es dirigí a Auguri : No facis cas de les paraules de Fructuós.
Auguri digué : Jo adoro el Déu totpoderós.
El governador parlà a Eulogi : Potser adores, tu, Fructuós?
Eulogi distingí : No adoro pas Fructuós, però sí que adoro aquell mateix que Fructuós adora!
El governador Emilià s'adreçà a Fructuós : Ets bisbe, tu?
Fructuós digué : Ho sóc!
Emilià sentencià : Ho fores!
I ordenà de cremar-los vius.
La Passió de Sant Fructuós 2003
I mentre Fructuós i els seus diaques eren conduïts a l'amfiteatre, el poble començà a plànyer el bisbe Fructuós pel gran amor que li tenia, i això no sols de part dels germans sinó també dels propis gentils.
Fructuós esdevingué talment aquella imatge de bisbe descrita per l'Esperit Sant en boca del
benaurat apòstol Pau, vas d'elecció, doctor de les nacions.
Això feia que també els soldats, conscients de la immensa glòria que anava a assolir, se
n'alegressin més que no pas se'n dolguessin.
I com que alguns d'entre els germans li proposaren que prengués una mixtura preparada, els replicà:
Encara no és hora -digué- de donar per acabat el dejuni de la celebració.
Això passaria entre les deu i les onze del matí.
I com que el dimecres havia acomplert la solemnitat de l'estació, malgrat l'empresonament, també ara, ferm i content, es delia per festejar allà, al paradís que Déu té preparat per als qui
l'estimen, amb els màrtirs i profetes, l'estació iniciada aquí el divendres.
Ja a l'amfiteatre, se li atansà, diligent, el seu lector Augustal que, plorós, li pregava que deixés descalçar-lo.
El màrtir benaurat, segur i exultant per la certesa de la promesa del Senyor, li correspongué d'aquesta manera:
Deixa-ho, fill, jo mateix em descalço.
Un cop descalç, se li apropà un soldat germà nostre, anomenat Fèlix, i li va
estrènyer la mà dreta tot suplicant-li que es recordés d'ell.
Amb veu entenedora per a tothom que l'envoltava, li respongué:
He de portar en el pensament l'Església catòlica, de l'orient a l'occident.
Dret estant a la porta de l'amfiteatre, a punt d'accedir a la corona immarcessible més que al patiment, en presència dels soldats beneficiaris d'ofici anteriorment esmentats, i talment que ells i els germans nostres ho
poguessin sentir, Fructuós, inspirat per l'Esperit Sant que parlà per boca seva, digué:
Mai més no us mancarà pastor ni us fallarà la predilecció i la renovada promesa del Senyor, ni ara ni en un futur.
Això que ara veieu, no és res més que una feblesa passatgera.
Havent ell consolat els germans, entraren a la Salvació, dignes i fins i tot feliços en el martiri, com a fruit promès a les santes Escriptures.
Esdevingueren semblants a Ananies, Azarias i Misael, puix que també en ells resplendí la Trinitat divina quan, encara plantats enmig del foc terrenal, el Pare se'ls feia present, el Fill els confortava i l'Esperit Sant els envoltava amb flames.
Consumides pel foc les cordes amb què tenien lligades les mans, Fructuós, habituat a la lloança divina, exultant, genolls en terra, segur de la resurrecció, pregava Déu amb el mateix gest victoriós del Senyor crucificat.
Després, tampoc no hi mancaren les habituals meravelles del Senyor:
S'obrí el cel i Babílon i Migdoni, germans nostres, del servei del governador Emilià,
manifestaren a la seva filla, llur senyora terrenal, com Fructuós i els seus diaques, coronats, s'envolaven cel amunt, mentre restaven encara a les estaques on foren lligats.
Però Emilià, invitat a la visió, no fou digne de contemplar-los mentre aquells li deien:
Vine, i mira de quina manera els qui avui has condemnat són restituïts en el cel i en la seva esperança.
Els germans, esmaperduts sense el pastor, se sentien angoixats no tant perquè planyessin Fructuós sinó perquè el trobaven a faltar.
Tots, però, conscients de la pròpia fe i combat, ja de nits, s'apressaren a baixar a l'amfiteatre amb vi per tal d'extingir els cossos encara fumejants.
Passat això, cadascú mirava d'aconseguir, com més millor, part de les cendres allí
aplegades.
Tampoc ara no mancaren les meravelles del Senyor i Salvador nostre a fi de confirmar en la fe els creients i donar un exemple als més febles.
Urgia, tanmateix, que allò que el magisteri del màrtir Fructuós, per la misericòrdia de Déu, havia mostrat en vida com a promesa en el Senyor i Salvador nostre, també ara ho confirmés en la seva postrema passió i la fe en la resurrecció de la carn.
Així, doncs, després del seu sacrifici, s'aparegué als germans i els instà que cadascú restituís sense demora allò que amb amor s'havia endut de les cendres.
Fructuós i els seus diaques s'aparegueren a Emilià que els havia condemnat revestits amb les túniques de la prometença, increpant-lo i retreientli que de res no li havia servit de despullar inútilment del cos i enterrar per sempre aquells que, en definitiva, hauria de reconèixer triomfants.
Oh màrtirs benaurats, provats al gresol roent com l'or preciós, protegits amb la cuirassa de la fe i l'elm de la salvació, cenyits amb diadema i corona immarcessibles per haver trepitjat el cap del maligne!
Oh màrtirs benaurats, que mereixeren un lloc gloriós en el cel a la dreta del Crist, glorificant Déu, Pare totpoderós, i Jesucrist, Fill seu, i l'Esperit Sant!
