(Tarragona, 1802 -1862).

• Va néixer el dia 10 de Maig al número 6 del carrer de la Mare de Déu del Claustre.
• Provenia d'una família de notaris que des del segle XVIII exercien a Tarragona. La seva empremta fou important, com demostra l'existència del carrer del Notari Albinyana.
• Continuà la tradició familiar en els seus estudis; treballà al capdavant de les escrivanies del jutjat, de l'alcaldia i de la cúria eclesiàstica.
• Les lleis desamortitzadores, a partir de 1836, afavoriren la formació d'una mentalitat de conservació i protecció envers el patrimoni arquitectònic i artístic que es veu afectat. I aquest fet és més evident en un indret com Tarragona on, des de ben a prop, es palesa la importància del patrimoni, sobretot cistercenc a Poblet i Santes Creus. Un altre aspecte no menys important a la ciutat són les obres del port, que posen al descobert troballes arqueològiques de gran vàlua.
• Com a prohom tarragoní afeccionat al col·leccionisme, al costat de l'advocat Josep Maria Torres i Sedó (1800-1874) i de Joaquim Benet, fundà la Societat Arqueològica Tarraconense al 1844. La seva primera finalitat és preservar el patrimoni a través d'un museu privat dut a terme amb les aportacions dels socis de l'entitat.
• El mateix any es fundà la Comissió Provincial de Monuments que tenia com a finalitat recuperar els materials arqueològics provinents de la Pedrera. El any 1845 es trobà en aquest indret el conegut mosaic de la medusa (els fons dels dos museus no es van unir fins a l'any 1849 a l'edifici de la Societat Arqueològica).
• La Real Academia de la Historia el nomenà soci. Va pertànyer també a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres i a la Societat Filatèlica de Barcelona.
• Encapçalà el projecte de redactar un itinerari arqueològic, amb la col·laboració dels també socis de la Societat Arqueològica Cortina, Torres i Benet. Si bé l'intent no reeixí es posa per primer cop de manifest la necessitat de descriure de forma actualitzada les antiguitats.
• Trobà finalment en Andreu de Bofarull i de Brocà (1810-1882) autor dels Anales históricos de Reus (1845) la persona indònia per treballar en aquesta línia. El resultat fou la publicació d'un primer i únic volum que porta per títol Tarragona Monumental, ó sea Descripción histórica y artística de todas sus antigüedades y monumentos celtas y romanos, considerat el primer treball modern sobre el tema.
• Més endavant publicà "Memoria sobre la primacía de la silla arzobispal de Tarragona" (Tarragona, 1862) i l'any 1867 llegí a la Reial Academia de les Bones Lletres de Barcelona un treball sobre la cerimònia de benvinguda dels arquebisbes "Del ceremonial en que antiguamente eran recibidos los arzobispos".