Bastons.

• Dansa de tipus guerrer, feminitzat pel vestuari : faldilla, polaines, mocador creuat al pit.... , que consisteix a fer xocar, construint diverses figures coreográficas, els dos bastons que duen cadascun dels balladores situats en dues files paral·leles que no són estàtiques, al contrari, van avançant a mesura que ballen. Estigui pot ser el detall més significatiu.
• Aquest ball no conté parlaments i segueix la guia musical del "flabiol" que, agut com és, s'imposa al cop dels bastons.
• "La Marxa", "la Llarga", "la Tutanya", "el Pericó", "el Centre", "els Nans" i la "Simusara" són algunes de les tonades més populars que s'interpreten. També la veu humana, indicant la llençada, és un dels elements constants en el desenvolupament dels moviments.
• La dansa "dels bastons" no ha sofert molt la crisi de la tradició popular com ha succeït amb altres elements. Per contra, sempre s'ha hagut de vigilar la seva proliferació perquè no es repetís d'una forma abusiva. A pesar d'això, són dos els grups que participen en el "Seguici".

• Plaça de la Font.

Bastons 1953