F E S T A D ' I N T E R É S N A C I O N A L
GENERALITAT DE CATALUNYA |
A C O R D
de 6 de Febrer de 1996, del Govern de la Generalitat, pel qual es declara festa tradicional d'interès nacional les festes de Santa Tecla de Tarragona.
Les
festes de Santa Tecla de Tarragona són una celebració que, pels elements que la integrin per la seva estructura organitzativa i pel seu extraordinari arrelament popular, constitueixen una manifestació de la cultura tradicional catalana d'especial rellevància, que reuneix els requisits prevists en l'articulo 1 del Decret 319/1994, de 16 de Novembre, pel qual es regula la declaració de celebracions de cultura tradicional catalana com festes tradicionals d'interès nacional.
Ja que el Consell de la Cultura Popular i Tradicional va emetre un informe favorable sobre l'expedient de declaració amb data 22 de Setembre de 1995; Ja que s'ha donat audiència al Ajuntament de Tarragona, que ha manifestat expressament la seva conformitat, i al Consell Comarcal del Tarragonès, que no ha fet cap al·legació; D'acord amb l'article 6 de la Llei 2/1993 , de 5 de Març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural, i amb l'articulo 4 del Decret 319/1994, de 16 de Novembre, pel qual es regula la declaració de celebracions de la cultura tradicional catalana com festes tradicionals d'interès nacional, a proposta del conseller de Cultura, el Govern, acorda :
Declarar festa tradicional d'interès nacional les festes de Santa Tecla de Tarragona.
A N E X
Les festes de Santa Tecla, festa major de Tarragona, se celebren cada any al voltant dels dies 22, 23 i 24 de Setembre, responent al model festiu tradicional del Camp de Tarragona i del Penedés, on el seguici popular i els castells són els elements associatius i identificadors de la col·lectivitat i l'eix vertebrador de la festa.
El conjunt de tots els elements que integren el seguici popular i els altres actes tradicionals tenen a Tarragona una expressió especialment rica i diversa que dóna a les festes de Santa Tecla una personalitat perfectament definida i característica, que permet la participació activa d'una gran part del teixit associatiu de la ciutat, així com una massiva presència de públic en els carrers on es desenvolupen els actes.
Les festes tenen el seu origen en el moment que la relíquia del Braç de Santa Tecla arriba a la ciutat l'any 1321. L'any 1370, en les ordenacions promulgades per l'arquebisbe Pere Clasquerí, s'estableix l'estructura bàsica i essencial de la festa i ja consten els actes que actualment es realitzen amb tota plenitud : la cercavila de la vigília, l'anada i volta de l'ofici religiós, i la processó del Braç de Santa Tecla.
Al voltant d'aquests actes es va estructurant el seguici popular de la ciutat, actualment símbol indiscutible de la festa. L'any 1381, ja està documentat el bestiari fantàstic i popular; posteriorment els jocs o representacions alegóricas, els entremesos i, ja en el segle XVI, els balls parlats. El segle XIX suposa la definició d'un altre dels elements bàsics dintre de la festa : els castells. També són indispensables altres actes avui plenament vigents : els matinades, el castell de focs, el repic general de campanes i el cant dels goigs en la catedral.
La part més tradicional de la festa se centra principalment en la zona alta i més antiga de la ciutat, des de la plaça de la Font fins el Pla de la Seu, seguin l'eix format pel carrer Major, la plaça de les Cols i les escales de la catedral. És en aquest marc que el seguici popular, amb tots els seus elements (bestiari fantàstic, gegants i entremesos, balls parlats, danses tradicionals, agrupacions de castells i les formacions de tocadores tradicionals que els són propis), són el protagonista principal de la festa. Així i tot, el gran impuls que ha tingut tots els actes a partir dels anys vuitanta fa que les celebracions amb una fortíssima implantació popular, s'espargeixin per tot el nucli antic, pels carrers de l'eixampla del segle XVIII i, amb actes lúdics de tot tipus, en tota la ciutat.
En conjunt, les festes de Santa Tecla són, actualment, una suma de diverses etapes, cadascuna de les quals ha anat aportant uns determinats elements que han arribat ha ser tradicionals i que han contribuït a la conformació d'una festa que, a partir d'un eix central, consolida alhora un ritu nou i antic.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Núm. 2177, 4.3.1996.