General Prim

Joan Prim i Prats (Reus(Tarragona),1814-Madrid,1870).

Joan Prim i Prats

Va néixer a Reus(Tarragona) en 1814.
Va morir a Madrid en 1870.

El seu pare, Pau Prim i Estapé de Reus, encara que originari de Verdú (Urgell) i d'una família amb vincles en la Universitat de Cervera, va alternar la professió de escribano amb la de soldat (capità durant la guerra de la independència i tinent coronel en la primera guerra carlista).
La seva mare va ser Teresa Prats i Vilanova, filla d'un comerciant.

Va ser un soldat i un líder polític.
A l'edat de dinou anys es va allistar en un dels primers batallons de infanteria d'Isabel II que es van organitzar a Reus per a barallar contra els carlistes; va rebre el seu bautisme de foc el 7 Agost de 1834 i aviat va tenir el seu primer acte nomenat al conduir una càrrega de baionetes contra el grup de cases de Raurell de Sagàs.
A l'acabar la guerra en 1840, sempre havia barallat a Catalunya, era coronel i havia ascendit per mèrits en el camp de batalla, a més havia estat distingit amb dues creus de San Fernando.
Va participar en trenta-cinc conteses, havent mort personalment cinc enemics i se havia enrolat vuit de vegades. Es va distingir entre la tropa per haver estat el primer a entrar en combat en els atacs a Solsona i Àger i per mostrar gran habilitat tàctica en la segona batalla de Peracamps (Abril 1840).

Joan Prim i Prats

Va ser un liberal convençut, al final de la guerra va ser eligit diputat al parlament per Tarragona (1841) i es va incloure entre els progressistes. Però aviat es va distanciar de Espartero i el 30 de Maig de 1843 va barallar contra Martín Zurbano.
A la constitució del Ministeri Universal de Serrano, a Barcelona, i la caiguda de Espartero, Prim va acompanyar a Serrano a Madrid, però va haver de tornar a Barcelona com Governador Militar (Agost 1843), per a combatre la revolta de Jamància que va dominar la ciutat. Aquests successos ho van promoure i va ser nomenat Conde de Reus i Vescomte de Bruc.
Al 1847 va ser nomenat Capità General de Puerto Rico. Va facilitar l'entrada de capital i colonitzadores per a activar la vida econòmica, i va reprimir el bandillatje i les rebel·lions dels esclaus; aquestes i altres mesures impopulars van conduir al govern a la seva substitució en l'estiu de 1848.
Després va ser elegit diputat, primer per Vic (1851) i després per Barcelona (1853).
Al 1851, juntament amb altres diputats catalans, va demanar que el govern discutís l'estat de lloc a Catalunya, i alhora va denunciar l'arbitrarietat del govern central amb el Principat.
Al 1853 va manar una comissió militar espanyola que observés els Crimenes de Guerra, amb l'exèrcit Turc.
Va tornar a Madrid a conseqüència de la revolució de 1854.

El govern progressista que va sorgir de la "Vicalvarada" (1854), que va acabar la dècada moderada, ho va nomenar Capitan General de Granada (1855-56).

Al 1856 es va casar en l'església de La Madeleine a París amb Francisca Averany, filla d'un banquer mexicà.

Va participar en 1859-60 en la campanya del Marroc, que va ser el general més distingit, encara que va manar la divisions de reserva. Se li va concedir el títol de Marquès de Castillejos i Gran d'Espanya com gratificació.

Quan, al final de 1861, França, Anglaterra i Espanya van determinar una intervenció militar en Mèxic per a cobrar un deute important contractada amb aquests països, Prim va conduir l'expedició espanyola que va barallar en la guerra mexicana. Benito Juárez, aleshores president de Mèxic, va determinar la suspensió de pagaments, en mig dels civils conservadors i liberals. De fet, els europeus desitjaven donar el suport als conservadors amb la finalitat de recolonizar i per a establir un règim monàrquic.
El General Prim inicialment va ocupar la fortalesa de San Juan de Ulúa i la ciutat de Veracruz, on va aixecar la bandera espanyola, el que va indignar a l'altre aliat. La part mexicana i Prim van convocar una conferència, en Orizaba, per a discutir el problema entre Espanya i Mèxic, on José González Echevarría, un parent de Francisca Averany, va intervenir decisivament. Finalment, Prim va signar amb els representants del govern mexicà l'acord de La Soledad (Febrer 1862).

Quan Anglaterra es va retirar, Prim adonant-se de les intencions dels francesos per a instal·lar un nou règim a Mèxic, "l'Imperi de Maximilian", va decidir reembarcar les seves tropes i tornar a Cuba (Abril 1862), una decisió qüestionada en la Península, però especialment pels magnats espanyols qui van perdre la reconquesta de Mèxic.
Abans de tornar a Espanya, Prim va anar als EEUU, un país en mig d'una guerra civil. va Aconseguir saber els contactes i interessos econòmics entre aquest país i Cuba. Després, com resultat d'aquesta experiència internacional, s'ocuparia dels intents de negociació de la independència de la illa amb els EEUU i amb els líders de la rebel·lió Cubana.

Al tornar a Espanya es va unir el partit progressista.
Acusat de conspiració, es va traslladar a Oviedo (1864); d'allí des d'ara trenca obertament amb Narváez, amb O'Donnell i el tron i es va unir a la conspiració. El va preparar pronunciaments a València (Juny 1865), Villarejo de Salvanés (Gener 1866), regirada de les sergents del San Gil de les casernes a Madrid (Juny 1866) i València )Agost 1867).
Entre 1864 i 1868 va executar el paper de conspirador liberal a Europa. Amb la mort de Leopoldo O'Donnell, i protegit pels sindicalistes (estiu de 1868), va ser l'ànima de la Revolució de Setembre de 1868, que va obtenir el derrocament d'Isabel II.
Al 19 Setembre, amb la col·laboració de Ruiz Zorrilla, Sagasta i altres líders polítics, va llançar el manifest (Espanya amb honor) i, amb l'ajuda del General Serrà i el brigadier de marina J.B.Topete, va desembarcar en Cadiz.
Mentre forces de l'exèrcit alçades contra Isabel II marxaven sobre Madrid, Prim va estendre la revolta al llarg d'Andalusia i la costa del Mediterrània fins Barcelona, que ho va rebre triomfant; d'allí va anar A Tarragona i Reus.
Al 7 Octubre va arribar Madrid i va assumir l'adreça el ministeri de guerra del govern provisional presidit per Francisco Serrano.
Al Juny de 1869, amb la promulgació de la nova Constitució, Serrano va arribar a ser regent i Prim el cap del govern, mentre tenia el ministeri de guerra. En aquesta etapa del govern provisional, Prim va defensar amb realisme, la necessitat d'una monarquia constitucional i va buscar una dinastia que la respecta. van Fracassar els seus contactes amb Ferdinand de Saxe-Coburg i Gotha, regente de Portugal, i amb el Príncep Leopold von Hohenzollern-Sigmari (el qual indirectament va provocar el Franco- Prussian Guerra de 1870-71).
L'elecció de Prim va ser Amadeo de Savoya, duc de Aosta, i va presentar la seva candidatura al Parlament, que la va aprovar (16 Novembre 1870).
Al 27 Desembre, mentre Amadeo regnava a Espanya, sis pistolers van disparar les seves armes contra Prim, el carrer del Turc, a Madrid, i ho van ferir en la espatlla i mà. Les ferides no eren serioses, però es van arribar a infectar i va morir tres de dies després.

Sepultura

Prim va tenir molts enemics : el duc de Montpensier, el regent Serrà, els esclaus i comerciants de la Habana, etc. sembla, no obstant això, que la persona directament responsable va ser un republicà fanàtic l'Andalús José Paul i Angulo.

Va tenir dos fills, Joan, duc de Castillejos, i Isabel.
Està considerada una de les figures polítiques catalanes més importants del S.XIX.