Domènec Guansé i Salesas (Tarragona, 1894-Barcelona, 1978).
- Va néixer el 17 de Març de 1894 a Tarragona.
- Va morir el 1 de Febrer de 1978 a Barcelona.
 |
Domènec Guansé i Salesas |
- Periodista, novel·lista i traductor.
- Neix a les disset horas al segon pis de la casa número 11 del carrer de Méndez Núñez i va ser batejat a l'església parroquial de Sant Joan.
 |
On va néixer 2011 |
- Al cap de poc temps els seus pares, Estanislau Guansé Ballester i Elena Salesas Àlvarez, decideixen anar a viure al carrer d'Apodaca número 4.
 |
On va anar a viure 2011 |
- La família Guansé-Salesas augmenta fins arribar a ser vuit germans, amb la qual cosa la llar familiar queda petita. Per això ha de prende una decisió difícil, i Domènec, que és el germà barò més gran, va a viure al pis veí de la seva àvia paterna on es troba en un ambient excessivament caduc i vell en companya també de dues tietes.
- De formació autodidàctica, col·laborà assíduament al "Diario de Tarragona".
- Al 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres : crític de llibres a "Revista de Catalunya", a "D'Ací i d'Allà" i a "Mirador" i redactor i crític de teatre a "La Publicitat" i "La Nau".
- En acabar la guerra civil, s'exilià el 1939 a França, on formà part del grup castell de Roissy-en-Brie; el mateix any continuà el seu exili a Xile, i s'establí a Santiago de Xile, on residí fins el 1963.
- Fou un home actiu i promotor en el camp cultural de la vida catalana a Xile, sobretot al Centre Català, en el qual organitzà i donà suport a diverses activitats, i a través de la revista "Germanor", de la qual fou director (1945), publicada en aquest país.
 |
Domènec Guansé i Salesas |
Principals Publicacions.
- Com a narrador ha publicat : La clínica de Psiquis (1926), La Venus de la careta (1927), Com vaig assassinar Georgina (1930), Les cadenes d'Eva (1932) i Una nit (1935).
- En teatre publicà Volia ser feliç (1934) i Una noia és per a un rei (1937).
- La seva obra cabdal és Retrats literaris (1947), reeditada i corregida el 1966 amb el títol abans d'ara; en aquesta obra fa unes precises semblances de vint-i-vuit escriptors que havia conegut i que judica des de la
perspectiva de l'ambient d'Amèrica.
- Conjuntament amb altres novel·les i peces de teatre, publicà el dietari d'alta mar Ruta d'Amèrica (1944), poema en prosa on dóna més èmfasi a la policromia exòtica que a la tragèdia de l'exiliat.
- Entre els seus estudis, cal subratllar els dedicats a Riba, Sagarra, Armand Obiols i Xavier Benguerel.
- Publicà les novel·les La pluja d'or (1950) i Laberint (1952), que revelen també la seva preocupació per la dona.
- Publicà Pompeu Fabra (1964, reedició del llibre del 1934), Margarita Xirgu (1963), Josep Anselm Clavé, apòstol, agitador i artista (1966) i altres retrats literaris.
- També féu de traductor de Maupassant i Prévost, entre d'altres. La seva prosa ha estat qualificada de poètica i precisa, suggeridora i culta i és comptat entre els millors conreadors de la prosa catalana fins el 1936.