Vam començar a caminar a l'any 1967, és a dir que enguany fem trenta-un anys, com a referència obligada hem de donar el nostre agraïment a totes aquelles persones que han fet possible arribar a aquesta fita, als que van crear l'esplai, els primers promotors, sense ells avui no fórem aquí, a totes aquelles persones (pares, nens, monitors i altres col·laboradors) que al llarg de la nostra història han participat i han fet possible que avui podem arribar a celebrar més 30 anys de dedicació a l'educació en el lleure.

PER QUÈ NEIX ?

El motiu principal per efectuar les primeres colònies fou la necessitat d'uns nens de barri, principalment d'immigrants, de sortir del seu ambient residencial, de conèixer nous llocs, mentre aprenien aspectes humans, com la convivència en grup, el contacte amb la natura, ... elements necessaris per la maduresa de la personalitat.

Als tres anys de realitzar-se colònies, es plantejà el seu sentit, en els seus aspectes primaris, es començà a desenvolupar i transmetre el que hauria de regir els nous torns, seria l'educació, amb tot el que això suposa de dedicació i treball. L'educació partia d'un plantejament global en les línies de la cooperació, respecte, tolerància i solidaritat. Així, dins d'aquest marc cultural, s'intenta any rera any, assolir els diversos valors educatius: amistat, convivència, estima, comprensió, respecte, ... per mitjà de diferents temes, que, gràcies a l'experiència, es van adequant més i de millor manera a l'edat dels nens.

«Ens vam posar a caminar fa vint-i-cinc anys i encara seguim avançant amb pas ferm, sense creure'ns del tot que hàgim pogut ser tants.

Llavors ja carregàrem fort la motxila i mai hem notat que amoïnava el seu pes. Hem fet un llarg recorregut, trepitjant amb cura rius i muntanyes, obagues i valls, els dies i les nits, i no ens hem cansat. Al contrari, en endevant direm que vint-i-cinc anys d'Esplai són molts, però encara en queden molts m“s per complir.

Allò que sempre duem a l'esquena -el patrimoni guanyat i heretat- és la convivència, el respecte, l'estima, el compromís... Amb aquesta càrrega hem tirat i tirem endavant, fent amistat amb la gent dels pobles que han volgut acollir-nos. Ens esperen i ens reconeixen cada any els estels i els ocells de l'estiu, i les roques sagrades dels indrets, de manera que no ens fa res de saludar-los en veu alta.

I mentre passeguem, mirem d'anar agafats per les mans, cantant i jugant.

Aquesta és la nostra història, així de simple i així de bonica.

No podem negar que ens fa sentir molt satisfets. Avui més que mai, vivim l'orgull de tenir al darrera aquesta passejada d'argent i de formar plegats d'aquest estol que entre tots hem dissenyat.

Diuen que, a més, ens hem merescut de proclamar-ho amb el cap ben alt. Però no en fem massa ufana, no som persones que els agrada escampar sorolls. En el silenci de les nit de colònies i campaments hem après a escoltar, a parlar sense exagerar paraules, a no moure brogit.

Preferim pensar que la tasca continua, i no val distreure's; que els senyals de pista s'han de seguir quan estan frescos; que no cal encantar-se, ni mirant enrera, ni mirant el melic; que hem planificat una llarga excursió i que no volem que s'acabi.

Un dia, fa vint-i-cinc anys, vam començar a passar-nos aquests missatges a cau d'orella. Avui, recreats amb el pas dels temps, els podem sentir encara ben vius i significatius.

Felicitem-nos per haver sabut jugar bé a passar-nos el corrent: els primers cal que ho agraeixin als darrers, aquests a aquells, tots a tots.

La festa d'aniversari que celebrem refermarà aquest compromís col·lectiu -dels responsables de l'Esplai, dels monitors d'ara i dels monitors d'abans, dels que encara són infants, dels pares, de la gent del barri, de la gent de ciutat- de mantenir ben viu el foc d'aquesta torxa i assegurar uns bons relleus.»

(Enric Valls. Llibre dels 25 anys de l'Esplai Sol i Vista. 30 de maig del 1992)

Tornar a la pàgina d'inici

 E-mail: solvista@tinet.fut.es

Ó ESPLAI SOL I VISTA 1997