El riu Aqueront, era considerat com el riu de la pena o tragedia, encara que en grec significa temut. Es un riu de l'Epir una regió nord-occidental de Grècia on es creia que el riu del submón bifurcava.

Es diu que en aquest riu que desembocava a la llacuna Estigia s'enfonsava tot a excepció de la barca de Caront. Actualment es considerat el riu Eregli en Turquia.

El riu Còcit era considerat el riu de les lamentacions i a la seva vora era on vagaven les ànimes que no podien pagar tribut a Caront. Aquest riu que desembocava a la llacuna Estigia era alimentat de les llàgrimes dels pecadors i aquests d'ànimes malvades.

En La Divina Comèdia es fa referencia al Cocit, com al nové cercle mes profund de l'Avern, i era un riu que sovint es representava congelat. Estava dividit en quatre parts:

- Caina; traidors de la seva familia.

-Antenora; traidors de la seva patria.

-Tolomea; traidors als convidats.

Judeca; traidors als seus mestres.

 
El riu Flegetont era el riu de foc que flueix pel Hades. És un afluent del Aqueront. El Flegetont no crema combustible però a La Divina Comedia es un riu fet de sang bullent que portava l'ombra dels pecadors relacionats amb la violencia, formant el seté cercle de l'Hades.
El riu Lete era el riu de l'oblit situat al Hades. Es deia que es feia veure d'aquest riu a les ánimes abans de ser reencarnades. També es deia de l'existencia d'un altre riu, el Mnemósine. Qui bebia d'aquest riu, recordava tot per tal d'arribar a la omnisciencia. Els iniciats, després de morir, podien escollir de quin riu beure. Francisco de Quevedo en el seu poema“Amor constante más allá de la muerte”que fa referencia al riu Lete.
El riu Estigia és el riu de l'odi. Segons la llegenda, la part del cos que s'enfonsava en aquestes aigues, es tornava invulnerable, com en el mite de Tetis que va enfonsar a Aquiles en l'Estigia per tornar-lo invencible a excepció del taló ja que era per on el subjectava. El riu Estigia formava part de la frontera entre el món dels vius i dels morts. El riu es podia travessar amb barca per Caront, però a vegades també se li atribueix a Flegias, encara que aquest es qui condueix per el riu de foc Flegetonte.