Conclusions

Hem acabat el nostre projecte i hem après moltes coses. Hem fet del Titànic un element més de la nostra classe i és per això mateix que, en veure a la pel·lícula, com al final queia partit en dos al fons del mar, va haver qui no va poder reprimir unes quantes llagrimetes.

Hem observat com un barco anomenat Titànic, construït amb tota la seguretat que no es podia enfonsar, només va necessitar dues hores per fer-ho. Coneixem l'oceà on reposa a dia d'avui el vaixell i com s'ho van fer els investigadors per descobrir-lo.

Hem treballat les parts del Titànic i les diferents habitacions, sales, espais... que el formaven.

Hem comprovat com era de diferent la vida d’aquelles persones que, ara fa cent anys, van pujar al barco, diferenciades en classes socials i com el fet de ser ric o pobre va determinar el seu salvament observant que en la línia del temps cent anys han canviat la forma de vestir, de conviure i també de pensar.

L’iceberg ens ha servit per estudiar els diferents estats de l’aigua en la natura.

Amb el telègraf i el seu codi particular hem vist com i que de pressa ha canviat la manera de comunicar-nos entre les diferents parts del món.

La quantitat d’aliments que s’hi van carregar també ens han fet reflexionar sobre com és d’important l’alimentació en les persones.

Amb la tripulació hem comprovat que sempre és necessari que algú estigui al capdavant dirigint la situació.

I, finalment, l’orquestra ens ha servit per explicar que quan tot està perdut, amagar el cap sota l’ala serveix per a ben poc.

Ara ja només ens queda esperar el 14 d’abril per celebrar el centenari i, sens dubte, ho farem amb un gran respecte per tots aquells que el viatge els va fer perdre la vida.