Els penya-segats de la Xica són de roca molt dura i tenen moltes , la majoria petites. N’hi ha una, però, més gran que les altres.
És una cova i s’hi baixa per un passadís molt estret que fa unes escaletes; té moltes boques i per totes es veu el . En aquesta cova, hi viu un home, el pirata de l’any 3000.
El pirata no es mou mai de la cova i en Pau el va a visitar tot sovint i li porta perquè sap que li agraden molt.
En Pau coneix a la perfecció la història del i l’explica així com segueix.
Aquest pirata fa més de mil anys que va néixer. Un dia, navegant en un vaixell , va arribar en una illa molt , plena de palmeres i completament deshabitada. En aquesta ¡lla, hi va trobar una fortalesa i, molt amagat, un fabulós : tres baguls plens d’or, de diamants i de joies amb tota mena de precioses.
En veure allò, el nostre pirata es va tornar com . No se’n sabia avenir, de veure tanta riquesa.
Va carregar-ho tot al vaixell i va navegar per tots els mars del buscant un lloc ben amagat on guardar el seu tresor. Va viatjar dos anys i set dies fins que un matí, entre la , veié la Xica.
El pirata es va dir:
-Aquesta ill a serà el lloc on vi uré tota la vida -tant i tant li havia agradat la .
Va desemb arcar i va recórrer a peu tota l’illa buscant el lloc més per a guardar les joies, fins que, al cap d’uns dies, va trobar la cova on ara viu. Va guardar-hi els seus , molt amagats, i els va comptar i fins que, satisfet, va dir:
-Amb aquest tresor en tinc per a viure anys!
I és per això que el pirata no es pot morir fins que faci mil anys del del tresor, o sigui que no s’ha de morir fins a l’any .
No cal dir que mai no s’ha mogut ni es mourà de la cova. Qui abandona semblant ?