Els xiquers son bona gent. Entre ells, el mes conegut es el vell Pau Llarg. De Pau, se’n diu, i li diuen Llarg perquè és molt
.
El seu posat es
. Té els cabells
i de color
i una gran barba del mateix color que els cabells li arriba quasi fins a la
. Els seus ulls són
, de color blau com el mar. Té un nas i una boca
; la boca, quan l’obre, sembla una
, de tan grossa com és. Porta uns pantalons de
i una camisa de colors. Duu unes botes i, a la nit, quan fa fred, es posa un gec de
molt blanca.
Viu en una casa blanca al costat del mar. Te una
, tres
, sis
i cinc gallines
.
Li agrada pescar, caminar pel bosc, fer melmelades i menjar-se grans
de pa amb mel.
En Pau Llarg mira molt i
poc. Acaricia els seus gossos, rasca els gats, ensuma l’olor del bosc, dona menjar a les gallines. Passa moltes estones mirant el vol de les
i els pins que es mouen amb el
. De tant en tant es posa les mans a la butxaca i diu: “
”
Es fa el menjar en un foc davant la seva
. Desprès de dinar s’estira al costat de la barca, encén una pipa de tabac molt
i, tancant els ulls, respira satisfet tot dient: « Va be, això va be.» Llavors s’adorm i fa la migdiada, els gats i els gossos s’adormen al seu
i la mar s’encalma per no despertar-¬lo. A terra, al seu costat, la
s’apaga.
listen!