Al mig del mar més blau hi ha una illa
, molt petita. De tan petita com és, li diuen la
. Encara que sigui tan petita, té altes
amb roques de color vermell i espessos boscos d'arbres
. A la Xica també hi ha prats amb
de tots colors i plantes que fan les olors més
del món.
Els qui viuen a la Xica es diuen
. No n'hi ha gaires, potser dos o tres-cents. No se sap si ningú els ha comptat mai. Viuen en petites
a la vora del mar.
Van a pescar, treballen la terra, tenen ruscs plens d'
que fan la mel molt dolça, menen ramats d'ovelles i amb la seva llana fan
gruixuts per abrigar-se quan bufa el vent del nord i cullen
del bosc per fer-ne remeis que curen tots els mals.
Els nens fan
de petxines i d' estrelles de mar i tenen capses de sabates plenes de
de seda. Per aixó, totes les
que porten els xiquers són de seda fina i de colors molt vius.
A les nits, a la llum de la lluna, fan
al costat del foc com si cada nit fos la nit de Sant Joan.
Aquesta gent
, vermella del sol, forta i
és feliç