Avui és festa a la Xica. Tots els xiquers s’han llevat molt d’hora, s’han rentat i s’han posat les millors de seda: blaves, grogues, verdes, de ratlles, amb dibuixos de flors. Tothom va . És la lluna plena d’agost. És la festa major.
Ja de bon matí veureu com tota la gent va arribant a Vila-Xica. El poble és tot . Per tot arreu es veuen flors i a tots els balcons hi ha i domassos.
La festa comença. No hi falta ningú. A la plaça , que és plena de gom a gom. Hi ha la banda. Els músics duen uns vestits molt de color vermell i una gorra de plat. El director de la banda és un home vellet i . Amb la batuta a la mà, es disposa a fer començar el . Hi ha un silenci total.
Sonen les , els timbals, els violins. Comença el concert. Comença la festa! La música s’escampa per tot el poble. Els xiquers, grans amants de la , escolten amb molta atenció fins a l’ultima nota . Després i ballen durant tot el dia.
El poble és ple de paradetes de menjar, de , de joguines...veiem els nens i les nenes menjant grosses llesques de amb mel.
En Pau Llarg, que ha arribat de bon matí, ha escoltat el concert i ara mira la que passa, amb la pipa a la boca. Duu la seva millor camisa de seda i s’ha pentinat la atentament.
A les taules dels bars, la gent pren vermut amb i un raig de sifó. Les noies, mudades, riuen i salten agafades de la mà, passejant amunt i avall per tots els de Vila-Xica.
Veiem el llibreter Iu, a la porta de la seva amb el vestit del diumenge, més jove que mai. Va molt ben pentinat, amb colònia que fa d’espígol.
La noia que plorava , ara riallera, menja a poc a poc una ensaïmada. Veiem el nen que ho tot cada dia, assegut a la vorera molt seriós.
Què deu fer? És molt senzill! Ell sempre ho compta tot: els homes que passen, les que veu, les que toquen, les olors que sent...
I a la tarda, des de tots els , s’inflen globus que pugen cap al cel blau a poc a poc. I s’enlairen que espeteguen amb soroll fort i sec. I tothom balla pel mig dels carrers sense parar. I el sol cau i el dia s’acaba.
En arribar la nit, la gentada se’n va cap als afores del poble. La va al davant, tocant una marxa. Allà encenen grans amb llenya de pi. Bocabadats contemplen com s’alça la lluna plena la més màgica , la més grossa.
Hi ha una llum blava, una olor suau, olor de bosc a l’estiu, olor de llenya , amb gust de farigola i romaní. I, una mica més enllà , el mar lluent i quiet sembla paper de .
En Pau Llarg, assegut al costat d’una de les fogueres, els ulls i escolta la cançó que, allí prop canten uns nois. Lentament la s’enfila, bufa un venten suau i els xiquers pesen figues al costat de les fogaines. La festa .