En Pau esta repintant la seva barca. Els
, ajaguts molt a prop seu, dormen amb un ull obert,mentre la tarda passa
.
Una mica més lluny, un nen esta mirant el mar. Es gira, veu en Pau i s’hi acosta.
-Hola, Pau, bona tarda! -diu el nen.
-Bona tarda! Que fas per aquí,
?
-Anava
les onades. N’he comptades vuitanta-sis en poca estona.
-Ja és ben rar, aquest
teu de comptar-ho tot! -li diu en Pau.
-Sí -fa el nen tot seriós-, ho compto tot cada dia m’agrada molt. Avui he comptat els
que han passat, els gossos que he vist, les
que han sortit a pescar, els homes que he trobat, les dones que anaven a comprar ...
-Per què tens aquesta mania? -li pregunta en Pau.
-No ho sé, ho trobo
. A l’escola, les
és el que més m’agrada, però sobretot comptar, comptar-ho tot -diu el nen.
-No deu ser pas fàcil -diu en Pau tot
.
-Hi ha coses realment difícils. Per exemple, comptar
. Ho he provat moltes vegades i no me n’he sortit mai. El més divertit, però, és comptar
, perquè com més t’hi fixes més en veus. L’altra nit vaig arribar fins a dues-centes setze. Aquesta nit provaré de superar el meu
. Cal tenir els ulls ben oberts.
-És clar -fa en Pau-, comptar és una cosa molt
.
-Bé, Pau, me n’he d’anar. He de comptar els
d’aquell bosquet abans d’anar a
i després he de comptar les molles del calaix del
. Tinc molta feina
-Adéu, Tomeu !
-Adéu, Pau, bona tarda!
El nen se’n va a poc a poc. De sobte es gira i diu
perquè en Pau el senti:
-Has sucat el pinzell
vegades i t’has rascat
cops el nas. Adéu !