Els no tenen mai por. Són tan feliços i tan valents que no tenen mai por. Ni tan sots no els fa por el malvat .
Ningú no sap quin va ser l'any que veiren per primera vegada en Capanegra, però el cert és que fa molts anys.
El dia vint-i-nou de , una nit, només una nit cada quatre anys, a l'hora de les bruixes, les dotze, Capanegra vola per damunt de l'illa. I amb la seva ombra, negra com el , tapa la llum de la lluna.
Al principi els xiquers no sabien com fer-lo fora i en Capanegra es passava la nit fent uns esgarrifosos que despertaven tota la .
Però una vegada, ja fa molts anys, van que a en Capanegra no li agradava gens, però gens ni mica, l'olor de l’all . Quan sent aquesta olor es posa a esternudar sense parar, li cauen els i les llàgrimes i se'n va corrent, com un .
És per aquesta raó que la nit del vint-i-nou de febrer, a la Xica, tothom sopa a les de la nit en punt i tothom fa el mateix : en una cassola hi posen molts, molts alls, que fan un fum i una que s'escampa per tota l'illa. I, per aprofitar-ho, fregeixen molt de amb l'oli dels alls:
Hi ha pobles que no són de la que també fan aquest menjar.
Potser fa molts anys també havien vist el Capanegra.