Aquest matí, a la Xica no ha sortit el
. El dia és gris, fosc, com trist. El mar també té un to grisós, platejat. No fa
, no hi ha núvols, no es mou ni una sola fulla dels arbres. Sembla que tot s’hagi
. Que passa?
En Pau, dret a la porta de
seva, mira el mar.
Els gossos, quiets, li fan
.
No se sent res, ni a
ni a la mar.
-Estic
que és el dia de la mar plana.
En Pau s’acosta a l’aigua. No hi ha onades, no es veu cap
ni cap vaixell.
-Es clar! Avui és el dia de la mar
.
Els xiquers saben, des de fa molts anys, que alguna
, molt de tant en tant, hi ha un dia
, aturat. És un dia que no passa res. La mar és completament calma. No es pot sortir a
, les barques no naveguen. La superfície del mar és com un
.
Quan és el dia de la mar plana, els nens de tota l’illa baixen a la platja, es treuen les
i, molt a poc a poc, sense fer soroll, posen els peus damunt de l’aigua. Aquest dia poden
per sobre l’aigua. Es donen empentes i patinen. Cauen de cul a terra i
com per damunt del gel. És molt divertit patinar damunt l’aigua! Els mes
s’allunyen de la platja i tornen corrents. Però tot es fa amb molt de
. Passen hores i hores patinant. S’allunyen, tornen, ballen, donen mil i una
.
Quan al vespre, cansats, tornen a la
, s’asseuen i mengen pa amb melmelada.
Escolten molt quiets,
. I quan senten un lleuger sorollet, allà, molt lluny, vol dir que ja s’aixeca vent.
I quan bufa el ,vent s’acaba la
listen!