Un dia en Pau Llarg es va llevar molt de matí per anar a buscar per a fer foc. Encara era fosc quan, amb una destral a l’espatlla, es dirigí cap al tot cantant una vella cançó:
A la vora de la mar
viu la lluna;
les cuques de llum, enceses,
s'hi emmirallen d’una en una.
Anava caminant per un estret quan, de sobte, va sentir un sec. Clac! D’un pi havia caigut una . Que hi feia aquesta galleda dalt d’un arbre ?, va pensar.
De dalt del pi va baixar un home petit, vestit de color -de cap a peus.
-Bon dia -va dir-. Sóc el d' estrelles
-El caçador d' estrelles? Mai no havia sentit parlar de tu. Ni el meu pare, ni el meu avi, ni els més no m’havien parlat mai d’un caçador tan blau. I que és això de caçar estrelles?
-Seu aquí i t’ho explicaré -li respon l’homenet.
En Pau seu i mira el seu nou amic amb curiositat. -Caçar estrelles és una feina molt i molt senzilla. Cal vigilar, cal mirar el cel i, quan veus una nit i et sembla que les estrelles són més a prop, llavors és la teva. -La teva? -fa en Pau cada cop més .
-Sí, és la nit esperada, la nit de la . Agafes una galleda, l’omples fins a la meitat d’aigua del mar recollida en sortir el sol i la poses dalt d’un . Quan veus que una estrella es reflecteix en l’aigua de la , la tapes amb una xarxa de pescar perquè no s’escapi, aboques l’aigua i, al fons, hi queda l’estrella que has caçat. Mai no n’havia caçada cap fins .
-No m’agrada, aquesta feina -li respon el vell Pau-. Les estrelles estan bé al .
En Pau s’aixeca i, a poc a poc, sense dir res, continua el seu . El caçador se’l mira . A la fi, agafa la galleda, en treu la xarxa i l’aixeca tan com pot.
-Vés, fuig abans no es faci de dia.
Una forta surt ràpidament de la galleda. El cel s’il•lumina amb un altre blanc.