EL LLIBRETER IU

El llibreter lu i en Pau Llarg a una velocitat increïble. Els arbres passen tan de pressa que ni es .
—Fixeu-vos en el sol —diu el tot pedalant.
En Pau s'hi fixa i veu com el sol es mou, però al de com ho fa sempre. Cada vegada es veu més alt.
La bicicleta s'atura davant la d'en Pau.
En Pau mira el . Son les cinc de la tarda.
-Com pot ser? —pregunta en Pau—. Hem sortit a les i ara son les cinc.
El llibreter somriu de dalt de la estant i li diu:
—Aquesta bicicleta es la bicicleta . Es tan ràpida que arribes abans d'haver marxat. Com més estona pedales, més hores arribes. Bé, jo torno ara a Vila-xica.
—Així, a quina hora a Vila-xica? —li pregunta en Pau.
-Mireu —diu l’Iu ara son les cinc, doncs arribaré més o menys a les .
—Quina bicicleta més ràpida ! —exclama en Pau— On la vau ?
—La vaig comprar fa un parell de mesos a un senyor que va arribar de terres molt on escriuen i parlen estrany.
—Per això —diu en Pau— Mai no havia una bicicleta igual.
—Si no ho dieu a ningú —explica el llibreter somrient—, us diré un . Quan fa dos mesos que me la vaig comprar, jo era una mica més gran que no pas ara, i de tan fer-la m'he tornat més jove. M'agrada molt, en bicicleta!
I alçant la mà, tot acomiadant-se, el llibreter Iu comença a i surt disparat com un llamp.
En Pau es queda mirant el sol que va lentament.