Una de les més famoses del Titànic és la de la seva banda de música. Durant l’enfonsament, els membres de la banda dirigits per Wallace Hartley, van tocar al saló de classe en un intent per fer que els passatgers i passatgeres no perdessin la calma ni l’esperança. Més tard van continuar tocant en la part de de la coberta de bots. La banda no deixà de tocar fins i tot quan ja era segur que el s’enfonsaria.
Cap dels integrants de la banda va sobreviure al , i des de llavors s’ha volgut saber quina fou l’última que interpretaren. Alguns testimonis diuen que l’última cançó fou "Nearer, ny God, to Thee" (Més a prop, oh Déu, de tu).
Després de l’enfonsament , l’ del Titànic és fa servir per anomenar casos en els quals persones, empreses, nacions, etc., davant greus que van a provocar la seva ruïna i enfonsament, decideixen no només no fer res, sinó aparentant que res dolent passa ni passarà. I així, continuen "tocant" mentre s’enfonsa el vaixell, empresa, o la seua . És com en el "cas de l’estruç", que el seu cap sota terra per a no veure el perill, creient que, al no veure els seus problemes, aquests .