Avui en Pau Llarg ha anat a Vila-xica, l’únic gran de la Xica.
A Vila-xica hi ha moltes casetes blanques voltades d’arbres, unes molt petitones i rodones amb un sortidor i una al bell mig.
Pels carrers circulen pintats de color vermell que no fan ni soroll, però sobretot hi ha moltes , moltes. Tothom va amb bicicleta, els agrada molt. Potser perquè a Vila-xica no hi arriba el , només el veuen; deu ser per això que els vila-xiquers tenen bicicleta en lloc de tenir com fan en altres indrets.
En Pau ha de comprar moltes i va molt de pressa d’una banda a l’altra, carregat de . A la ferreteria, a ca l’adroguer, a la papereria, a l’estanc, a la pastisseria... i finalment a la .
A en Pau li agrada mirar i remirar els que hi ha a ca l'Iu, el llibreter, i avui s’ha quedat encantat llegint una d’indis americans. De sobte s’adona que és molt tard i que ja no te per a anar a casa seva. El sol es molt baix, són les de la tarda.
-Què puc fer? —es pregunta en veu alta—. He perdut l’autobús i no sé com tornar a .
-Jo us acompanyaré amb la meva bicicleta -li diu el llibreter Iu.
I el llibreter, un noi , ensenya a en Pau una bicicleta tàndem, molt , com de plata, enlluernadora.
En Pau puja al davant, el jove llibreter Iu al i se’n van cap a casa del vell.