Hi ha un xiquer molt d’en Pau que li diuen Joan Tornavís. Li diuen Tornavís perquè li agrada molt la . S’arregla el motor de la barca, la roda de la bicicleta, l’aixeta del lavabo ... Ho arregla tot.
En Joan Tornavís es passa el dia al , però no és pescador. Pescar no li agrada; li agrada el mar.
Fa temps que en Joan Tornavís barrinava la manera de poder veure el mar per : volia inventar una barca . Al final, després de molts esforços, de molts dies de , ho ha aconseguit. Ha aconseguit una barca que pot anar per i per sota l’aigua.
És una barca , amb molts botons, fils, visos. Pot tapar-se de dalt i llavors sembla un . Té uns molt grossos que s’encenen quan la barca navega pel fons del mar.
Avui en Joan i en Pau han agafat un amb el dinar i han pujat a la barca submarina. Engeguen els motors i amb un soroll avancen cap a la ratlla de l’horitzó.

Quan ja són força lluny de la platja, en Joan pitja un i la barca queda tota tapada; pitja un altre botó i suaument comença a .
A través dels de les finestres, en Pau i en Joan miren el silenciós món submarí. Pel seu costat passen peixos de tots ; més lluny, estrelles de mar es mouen a poc a poc; una família de crancs sembla que faci una ; al fons de tot hi ha grans roques plenes d’algues que ballen a dreta i esquerra. De tant en tant un peix se’ls acosta i es queda prop del vidre mirant-los amb cara de . La barca navega lentament i els dos amics miren atentament tot aquell món de i de quietud.
Al cap d’una estona han de tornar a pujar perquè se’ls ha acabat . Quan arriben a la superfície obren la barca i : s’ho han passat molt bé.
Treuen el menjar del cistell ¡ es posen a . Fa un solet calent i la mar és plana. En Joan i en Pau mengen i parlen .