Una de les manifestacions de l´any amb més solemnitat cel.lebrades a la ciutat de Tarragona, és sense dubte, la Setmana Santa, que té com a protagonistes els Vía-Crucis de les diferents confraríes, i la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.
Tarragona cel.lebra la Setmana Santa desde el día 3 d´Abril de l´any 1550, llavors era Dijous Sant, data obtinguda com la primera prova documentada del Sant Enterrament cel.lebrat per l´interior de la Catedral, passant posteriorment a cel.lebrarse per els carrers de l´actual Casc Antic de la ciutat, i organitzat per la Congregació de la “Sang Preciosa de Nostre Senyor Jesucrist”. Aquesta cel.lebració es realitzava cada Dijous Sant fins que a mitjans del segle XIX, concretament l´any 1860, es va produïr el canvi al Divendres. La Processó ha sortit sempre de l´església de Natzaret. Tant és així que fins quan la Confraría es trobava al Santuari del Miracle, es traslladava el Sant Crist a la ciutat fins al Portal del Rei, per entrar a l´ església de Natzaret. Aquest camí és coneixía com la Pujada del Sant Crist. Els documents antics que es conserven al arxiu de la Congregació ja registren els anys 1588 i 1589 una important participació en la Processó. Amb el tapiat del Portal del Rei, l´any 1678, la Processó s´organitza des de l´església dels Pares Jesuïtes, a la Rambla Vella. El 1742, en establir-se la Congregació definitivament a Natzaret, la processó del Dijous surt i torna a entrar des de Natzaret i ja no són tornades les imatges al Miracle. Una de les processons més importants del segle XIX és la de 1857, a la qual hi assisteixen uns 700 confrares. Coincidint amb la reforma d´estatuts de l´any 1858 presentada a l´arquebisbe Dr. Costa i Borràs, es disposa a traslladar la Processó al Divendres Sant, quedant definitivament instaurada aquest día. També a partir de 1859 queda expressament prohibida l´assisténcia de dones a les fileres de congregants, si bé podrán assistir com a penitents. Aquesta prohibició va estar en vigor més d´un segle. Durant aquest temps, hi va haver algunes peticions al respecte, però la Congregació de la Sang no va autoritzar l´assisténcia de dones fins el 1980. Han sigut els anys de guerres ó pluja els factors que han impossibilitat aquesta celebració. En citaré les més importants:
1643.- Guerra de Catalunya contra el Rei Felip IV.
1809.- Des d´aquest any i fins 1814 no es celebra la Processó per motiu de la Guerra de la Independència (Guerra del Francès).
1828.- Queda suspessa per causa de la pluja, igual que el 1829.
1838.- Queda suspessa per la Guerra Carlista.
1873.- Queda suspessa per la proclamació de la Primera República Espanyola.
1874.- Per causa de “l´aiguat de Santa Tecla”, de l´any anterior, que va deixar tanta misèria que es va acordar no fer la processó.
1932 a 1935.- Durant aquests anys no va haver processó per la proclamació de la Segona República Espanyola.
1936 a 1939.- També aquest periode va quedar suspessa per la Guerra Civil Espanyola, excepte el 1939 que va ser molt reduïda.
1969.- Aquest any tampoc es va poguè cel.lebrar per causa de la pluja.
I ja al segle actual:
2002.- Tampoc aquest any es va poguè cel.lebrar per causa de la pluja.
El recorregut de la Processó al principi era molt reduït; així, el 1550, primer any de celebració, passava per la Plaça del Rei, carrer Portella, Granada, donant la volta per Sant Pau fins davant del Palau, pla de la Seu, carrer Major, Nau i de tornada a l´ església de Natzaret. A partir del 1678, amb el tapiat del Portal del Rei, la Processó pujava de la Rambla Vella fins a Natzaret per continuar l´itinerari explicat. Durant els segles XVI i XVII la processó prácticament no pateix cap canvi important a l´itinerari.
A la segona meitat del segle XVII, la processó sortia cap a la Baixada Pescatería, Cós del Bou, Plaça de la Font, carrers Sal.lines, Pallol, Cavallers i Major, per seguir l´itinerari anterior, ampliant així el recorregut. A partir del 1797 és torna a fer el recorregut original degut a la petició del Sr. Arquebisbe, Frai Francesc Armanyà. Aquí és produeixen petites variacions el 1804. Del 1820 al 1822 no es passa pel Palau Episcopal per haver la seu vacant. A partir del 1840 les confraríes participants tenen seriosos problemes per passar per l´Arc de Salvi, (entre els carrers Escrivaníes Velles i Nostra Senyora del Claustre), a causa d´haver de desmuntar diversos passos.
L´any 1859, la processó trencava pel carrer Cavallers cap a la Baixada del Roser, Rambla Vella i pujava pel Portalet. L´any 1875 es passa per primera vegada per la Plaça de la Font. L´any 1883 es torna a passar per Palau baixant per els carrers Guitarra i Escrivaníes Velles fins al Pla de la Seu.
La gran ampliació del recorregut de la Processó és l´any 1886, en que per primera vegada arriba a la Rambla de Sant Joan (Rambla Nova) baixant pel carrer Hospital, Rambla pel centre i Sant Agustí, passant aquí per la voravia de la Rambla Vella fins el Govern Militar i tornant per l´altra voravia fins a Portalet. Posteriorment, es va deixar de passar per les voravies de la Rambla Vella.
L´ itinerari, bàsicament ja definit, no serà canviat pràcticament fins al present. Després de la Guerra Civil Espanyola, la Junta del 12 de març de 1940, (el 1939 es va celebrar la processó, però va ser molt reduïda) acorda restituir l´itinerari anterior, si bé passant pel carrer Portella i Granada. L´última modificació va ser referent a la sortida, que actualment es fa pel Passeig de Sant Antoni. Durant uns anys, en allargar-se la processó i no poder retornar pel Cós del Bou, l´arribada era pel Passeig de Sant Antoni, però una vegada en condicions el carrer del Trinquet Nou, la Junta del 17 de març de 1961 acordà fer el retorn de nou per els carrers de Portalet, Trinquet Nou i Baixada Peixatería.
L´any 2002, la Processó fou distingida amb el títol de “Festa Tradicional d´Interès Nacional” per la Generalitat de Catalunya, considerada la mès important de Catalunya i una de les més importants de l´Estat Espanyol i en aquest mateix capítol, el mateix día, la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, entitat organitzadora, fou distingida també amb la “Creu de Sant Jordi”, máxim galardó otorgat per la mateixa entitat.
El Congregant d´Honor de la Setmana Santa Tarraconense és, S. M. el Rei D. Joan Carles I de Borbó i Borbó, Rei d´Espanya.