Divendres Sant.- A mitja nit, surt el Vía-Crucis multitudinari organitzat per la Germandat del Sant Ecce-Homo des de el carrer María Cristina (davant de Sanitat) per seguir el camí vell que els hi condueix fins al Santuari del Llorito. Els hi acompanya el Sant Crist de la Germandat, un camí molt típic, perque quan vas en processó amb l´atxa (espelma), sembla que hi vagis en una processó de la Edat Mitjana. Quan arriben a dalt al Santuari, el Sant Crist és venerat per tots els fidels que l´han acompanyat durant el recorregut.
A les 6 del matí, a la Catedral, presidit per l´Excm. I Rvdm. Sr. Arquebisbe de Tarragona i Primat, és pot anar a escoltar el Sermó de la Passió popularment anomenat “de la bofetada”, per donar pas més tard des de la mateixa Catedral el solemne Vía-Crucis organitzat per la Congregació de la Puríssima Sang amb el Sant Crist de la mateixa que fa el recorregut per diferents carrers del Casc Antic per finalitzar a la Plaça del Rei a on és venerat per tots els fidels.
El Sant Crist de la Sang entrant per la Porta Principal de la Catedral de la ciutat, junt amb la seva Junta Directiva de la mateixa Congregació, que és rebut pel Arquebisbe per a començar el sermó de "la bofetada".
Després del Vía-Crucis, a la seu de la Sang, l´església de Natzaret a la Plaça del Rei, el Sant Crist és venerat per tots els fidels; a la foto, el mateix autor d´aquesta página web.
Al migdia, des de l´ermita de Sant Magí (Portal del Carro), és pot assistir per a escoltar el Sermó de les “Set Paraules”, organitzat per l´Associació La Salle.
A les 4 de la tarda, aproximadament, la Cohort Romana (els Armats) de la Congregació de la Sang comença la Recollida dels Passos ó Misteris a la Rambla Nova per traslladar-los a la Plaça del Rei. També és recullen els Passos de la Plaça Prim (mitja lluna, anomenada popularment), i de l´església de Sant Llorenç del Gremi de Pagesos.
Al capvespre, des de l´església de Natzaret, a la Plaça del Rei, surt la tradicional Processó del Sant Enterrament, encapçalada pels Armats de la Congregació de la Sang:
COHORT ROMANA ó ARMATS.- Els Armats está documentat com a propietat de la Sang des de l´any 1758. Els catorze soldats, un tabaler i el capitá Manaies del segle XVIII han donat pas als actuals 32 soldats, 6 tabalers, 1 trompeta i el Capitá Manaies. Els populars romans ó Armats vesteixen roba blanca amb sanefa i vius vermells; porten al pit una cuirassa metál.lica anatómica amb el relleu d´una àguila –animal identificat amb Júpiter-. Van coberts amb un casc metál.lic amb una crinera vermella; porten mitges blanques i van calçats amb sandàlies. La faldilleta de cuiro amb aplicacions metàl.liques per protegir el baix ventre ha estat substituïda per tires de roba vermella. Porten una capa de color vermell. A la seva mà dreta tenen el canell protegit per una peça metàl.lica. Els tabalers i el trompeta duen vius blaus i capa blanca. La llança dels armats no és la javelina curta tradicional, sinó la llarga, ja que sona de manera molt peculiar quan la fan colpejar contra el terra quan van desfilant. El Capitá “Manaies” porta un estendart presidit per una àguila sobre una corona de llorer, des de la reforma de “Màrius”, totes les legions teníen l´àguila com a símbol; l´inscripció del estendart: SPQR, que significa: SENATUS POPVLVSQVE ROMANUS, el Senat i el Poble Romà.
Típic encreuament de les llançes dels Armats de la Congregació de la Sang, a la Plaça del Rei, que en el seu recorregut processional del Divendres Sant és fa varies vegades
Els Armats de La Sang al seu pas per la Rambla Vella de la ciutat, pujant cap a la Plaça del Rei.
BANDERA.- De la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist que va acompanyat de matraques.
EL SANT SOPAR.- Del
Gremi de Marejants, els orígens del qual es remonten al segle XIV. Representa
al Sant Sopar i la institució de l´Eucaristía, (Mc. 14,
22-25); Mt. 26, 26-29; Lc. 22, 14-20); les figures, els rostres dels quals van
tenir de models a coneguts del barri marítim del Serrallo; són
de fibra i van vestits amb túnica i mantell. Damunt de la taula hi ha
un pa, plats, copes i gerres; al peu de la taula hi ha una safata i un gerro
d´argent.
Es té coneixement del Gremi de Marejants per referéncies de documents, a través d´una transcripció que publica el P. Vilar al segle XIV, concretament l´any 1321, i amb motiu del trasllat del Braç de Santa Tecla, patrona de la ciutat, quan els membres de la Confraría de Pescadors ja eren presents en les cel.lebracions de la ciutat. Aquesta Confraría tenía tres objectius básics: obtenir la processó del Sant Patró, els socorros mutuos entre els seus confrares i finalment, la defensa d´alguns interesos relatius en la particular feina u ofici. Des de el segle XIV, la confraría pren part en totes les festes populars de la ciutat, especialment en les del Corpus i Santa Tecla, sobretot amb la participació de l´entrada del Braç de Santa Tecla el 1692 amb la aportació per part del Gremi del “Ball de Titans”. Per el que fa a la participació de la Setmana Santa, será a partir del segle XVII que començará a fer-se les primeres gestions per a la seva participació. El Gremi va participar en la processó fins a la Guerra Civil amb el Pas del Sant Enterrament, obra de l´escultor Bernat Verderol, que va ser cremat l´any 1936. Posteriorment, el 1940, és va acordar de fer un de nou, que és va encarregar a l´escultor Salvador Martorell, i que és el que actualment surt en la processó del Sant Enterrament. L´any 1995 és va construïr el Pas del Sant Sopar, obra de l´escultor Emili Solé. L´any 1999 és va crear la escolta romana del Gremi. El Gremi de Marejants avui día, compleix, entre altres, unes funcions socio-culturals, prenén part en totes les manifestacions religioses i populars de la ciutat; presenten cada any el seu nou opuscle, (llibre ó revista informativa del Gremi i de la Setmana Santa de la Ciutat). L´acompanya la seva própia banda de timbals.
La seva obra és del Sr. Emili Solé Carceller i és de l´any 1995. El Pas és portat a espatlles. Vesteixen vesta negre i blava, amb golilla blanca.
Foto de Isa Herrera.
Foto de Isa Herrera.
L´ORACIÓ A L´HORT.- De l´Associació La Salle, els orígens
de la qual es remonten a l´any 1906. Representa el moment de l´oració
de Jesús a l´hort de Getsemaní, (Mc. 14, 32-42; Mt. 26,
36-46; Lc. 22, 39-46); el grup escultóric mostra a Jesús pregant,
agenollat, a l´hort de les Oliveres, i és visitat per un ángel
amb un calze. Les figures son de guix, i té especial interès la
túnica policromada de l´ángel, d´estil modernista.
El calze és de fusta daurada. Junt a l´olivera, que es renova cada
any, li donen vida el romení i la farigola amb el que és lligada.
Fundada amb el nom d´Antics Alumnes de Germans de les Escoles Cristianes el 2 de Novembre de 1918, continúa avui día per complet integrada en la societat tarragonina.
Es una Associació cultural, oberta a qui respecti els seus estatuts. Está en possesió de la Medalla d´Argent de la Ciutat. A més a més participa en diferents actes que s´organitzen en el nostre mediterrani i en la nostra mil.lenária ciutat.
La participació de La Salle en els actes propis de la Setmana Santa, s´inicia l´any 1906, quan els Germans s´instalen a la ciutat. Els alumnes i els seus Germans-professors participen en la Processó del Divendres Sant acompanyant el Pas de “L´Oració a l´Hort de les Oliveres”.
A l´any 1914 són els alumnes del Col.legi i els del Patronat Obrer, (regentat també pels Germans), els que acompanyen al nou Pas de “l´Oració a l´Hort” cisellat per l´artista Agulló, de Barcelona.
Es a l´any 1919 quan els antics alumnes, per primera vegada com associació, s´uneixen als ja comentats i custodien el Pas de l´Oració. No serà fins a l´any 1931 que els antics alumnes del col.legi del Sagrat Cor de Jesús llueixen el seu propi Pas, obra expléndida del mestre Llimona, la “Presa de Jesús”.
Degut a les circumstàncies polítiques i socials de l´època, no és fins 1935 que la processó torna als carrers de Tarragona. Será l´últim any que els tarragonins veurán els seus dos Passos. El 21 de Juliol del 1936 aquests eren cremats als patis del col.legi.
Passada la Guerra Civil, l´Associació es reorganitza. La nova “Oració a l´Hort” dels tallers Messeguer-Rius de Barcelona, surt per primera vegada en processó l´any 1942. I “Vetlleu i Pregueu” de Claudi Rius el fa l´any 1943.
No és fins a l´any 1990 que l´Associació es reorganitza i pren un nou impuls en la seva activitat. Les figures dels Passos es restauren, és confeccionen les noves vestes, i es recupera el Sermó de les Set Paraules, les exposicions i la confecció i presentació del corresponent Opuscle. Li acompanya la seva propia banda de timbals.
El Pas de "L´Oració a l´Hort", un primer pla, detall.
Pla general del Pas de L´Oració a l´Hort.
La seva obra és de Messeguer i és de l´any 1942, el Pas és portat a espatlles.
Foto de Isa Herrera.
VETLLEU I PREGUEU.- De la mateixa Associació La Salle. Representa el moment en que Jesús demana als seus deixebles que preguin amb Ell, (Mc. 14, 38; Mt. 26, 41); el grup escultóric de fusta policromada representa a Jesús exortant als seus deixebles predilectes, Pere, Jaume i Joan, a vetllar i pregar amb Ell a l´Hort de Getsemaní; la figura de Jesús, dret, que vesteix una túnica daurada, és serena i trascendent; contrasta amb el expresiu rostre dels Apóstols, abatuts pel somni i aliens a la magnitud dels esdeveniments.
Durant molts anys, van donar escolta al Misteri quatre membres de la Guàrdia Civil, amb l´uniforme de gala i fusell a la funerala. Des de fa mès de cinquanta anys, acompanya l´associació la Banda Bonanova, avuí día Banda Sinfónica de Barcelona. L´Associació de La Salle vesteix vesta de color morat amb punys i peto vermells, amb golilla blanca.
Detall del Pas.
Pla general del Pas "Vetlleu I Pregueu".
La seva obra és de Claudi Rius i és de l´any 1943, el Pas va amb rodes.
LA PRESA DE JESÚS.- De la Confraría de Pescadors, segons documents
que ho certifiquen, va ser creada a finals del segle XIV, concretament l´any
1383. Representa el moment en que Jesús és detingut i traït
per Judes, (Mc. 14, 43-50; Mt. 26, 47-56; Lc. 22, 47-53; Jn. 18, 3-13); el conjunt
escultóric consta de cinc figures de fusta policromada, representa, en
primer terme, a Jesús; al seu costat, Judes, amb la bossa de les treinta
monedes d´argent; a l´altra costat, una mica enrere, un soldat de
la guàrdia del Temple fa que el deté. Al fons, Pere, amb l´
espasa desembeinada, ataca a Malcus, un criat del gran sacerdot, que es posa
la má a l´orella. El seu nom original era Confraría de Sant
Pere dels Pescadors; semblant al Gremi de Marejants. Mès tard, la Confraría
és va unir al Gremi, acompanyant-lo al principi.
No va ser fins segles mès tard, quan la Confraría de Pescadors és va consolidar com a entitat independent per poguè sortir a la Processó del Divendres Sant de Tarragona. Era el 17 d´Abril del 1955.
Un any mès tard, per la Setmana Santa del 1956, la Confraría ja disposava del seu propi Pas. Es tracta de “La Presa de Jesús”; el Pas, obra de Jaume Satorras, representa l´escena en que Judes l´Iscariot fa un petó a Jesús, mentrestant Simó Pere talla l´orella a Malcus, el criat del gran sacerdot; també rep el nom el Pas “El Petó de Judes”.
Des de l´any 1880, la Confraría té la seva ubicació a l´església parroquial de Sant Pere del Serrallo, (barri marítim de la ciutat). Editen com cada any el seu Opuscle. Li acompanya la seva própia banda de timbals.
Primer pla del Pas "El Prendiment".
Part posterior del Pas "El Prendiment" a on es pot veure a l´esquerra a Judes amb la bossa de les trenta monedes d´argent, i a la dreta Sant Pere tallant l´orella a Malcus, un dels soldats.
Es de l´any 1956 i la seva obra és de Jaume Satorras, el Pas és portat a espatlles. La Confraría vesteix vesta de color gris i cinto blau marí, amb golilla blanca.
LA FLAGEL.LACIÓ.- De
l´Associació d´Aspirants de la Reial i Venerable Congregació
de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, fundada dita associació
l´any 1904. Representa el moment en que Jesús és flagel.lat
pels seus torturadors; consta de cinc figures d´un barroc inusual en els
nostres temps: Jesús, amb la mirada cap a dalt, cap a l´infinit,
está en primer terme, lligat a una columna amb el tors despullat; li
rodejen tres torturadors, coberts amb mants que deixen despullats uns musculosos
torsos; tanca el grup escultóric un centurió amb gest imperiós.
Va ser fundada (per la documentació que sembla ser ja existía
amb anterioritat), l´any 1545, pel Gremi d´Esparters i Alpargaters
de la nostra ciutat i constituïda per congregants forçats, els agremiats,
i congregants voluntaris els no agremiats.
L´any 1550, la renovada Congregació organitza i celebra ja la primera processó del Sant Enterrament, per cert, la primera de la que es té constància a Catalunya.
Per altra banda, la Sang va constituir el primer “somatén” de Catalunya, va defendre la ciutat, amb armes donades pels cónsuls tarragonins, dels bandolers. Va intervindre activament com a cap de l´esquadró a la Guerra dels Segadors, a la Guerra Carlista, i finalment, va pendre part en defensa de la nostra ciutat en la Guerra del Francès.
Es l´organitzadora de la Processó del Sant Enterrament des de els seus orígens, el 3 d´Abril del 1550, Dijous Sant. Des de 1917, per Reial Ordre del Rei Alfons XIII d´Espanya, la Congregació ostenta el títol de Reial.
Es congregant Predilecte d´Honor S.A.R. el Príncep D. Felip de Borbó i Grécia; son congregants d´Honor el Molt Honorable Senyor Jordi Pujol i Soley, ex president de la Generalitat de Catalunya, i el Il.lustríssim Arquebisbe Emérit Dr. Ramón Torrella i Cascante. Edita com cada any la seva revista u opuscle. Li acompanyen la seva própia banda de timbals.
Primer pla del Pas de "La Flagel.lació".
Pla general del Pas de "La Flagel.lació".
La seva obra és de Soriano Montagut de l´any 1947, el Pas va amb rodes. Els aspirants vesteixen vesta blanca i vermella, amb golilla blanca, a excepció dels portants del Pas, que porten vesta i caputxa negre.
EL CRIST DEL BON AMOR.- De
la Confraría del Crist del Bon Amor i Nostra Senyora de l´Amargura
amb Sant Joan Evangelista. Representa a Crist coronat d´espines i flagel.lat,
assegut en actitud meditativa; és tracta d´una talla de fusta de
cedre amb el tors despullat i envoltat amb un petit mantell.
La Confraría es funda el 13 de Maig del 1993, per un grup d´andalussos que desitgen participar de manera activa i amb entitad própia en la Setmana Santa Tarragonina.
El 14 d´Abril del 1995 la Confraría, sense Pas, fa la seva desfilada per primera vegada en la Processó.
El 30 de Març del 1996, al Santuari de Nostra Senyora del Llorito, el Crist del Bon Amor engalanat amb dues-centes dotzenes de clavells vermells i portat a espatlles per divuit “costaleros”, és beneït pel llavors Arquebisbe Dr. Ramón Torrella i Cascante, de Tarragona.
Des de 1997, la Confraría disposa de la seva própia banda de cornetes i timbals. La Confraría té la seva seu a la Capella de La Presentació (també coneguda amb el nom de Sant Nicolau de Bari). També presenten com cada any el seu Opuscle.
Primer Pla del Pas del "Cristo del Buen Amor".
Pla general del Pas del "Cristo del Buen Amor".
La seva obra és de Mª. Merçè Bessó i és de l´any 1996, el Pas és portat a espatlles. Vesteixen vesta blanca i faixí i capa de ras de color lila.
Detall del Nou pas de la Confraría del Cristo del Buen Amor construït l'any 2005 per l'escultor Sr. Jesús Méndez Lastrucci a la ciutat de Sevilla i sortit per primera vegada en la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant a Tarragona el 2006, anomenat "Ntra. Señora de la Amargura con San Juan Evangelista".
Pla General del Nou Pas de "Ntra. Señora de la Amargura con San Juan Evangelista".
SANT ECCE-HOMO.- De la Germandat del Sant Ecce-Homo, creada l´any
1868. Representa la figura de Jesús després de ser flagel.lat
i presentat al poble, per Ponç Pilat, lligat de mans, amb un mantell
de color porpra, ceptre de canya i corona d´espines; les figures són
de resina i van vestides amb roba natural; la imatge de Jesús porta,
d´argent, una canya i la corona de modern disseny. El Pas és portat
a espatlles per dotze portants interiors i sis exteriors, que van tapats. “Ecce-Homo”
que en llatí vol dir: “Aquí teniu l´home”, expressió
utilitzada per Pilat en el moment en que el va presentar davant del poble, (Jn.
19, 5).
La Germandat del Sant Ecce-Homo, nascuda a partir d´un grup de devots, veïns del carrer del Cós del Bou de la ciutat. Aquesta nova agrupació va sortir en processó l´any 1870 escoltant al Sant Ecce-Homo. La imatge antiga de la Germandat era de cartró-pedra i amb el cabell natural. Aquesta figura va ser sustituïda per un grup escultóric de major calidad artística l´any 1918, Pilat junt amb un soldat i el propi Jesús, obra del barceloní Josep Rius.
Per donar un major grau d´esplendor al Pas, se li va posar una esbelta columna amb capitell corinti. Aquest misteri, cremat l´any 1936, va ser sustituït per una nova imatge de Rafael Casas l´any 1942. L´any 1946 va ser sustituït per un grup escultóric de Carles Moya, que va ser canviat novament l´any 1959 per un nou conjunt, obra del caputxí Josep Mª. de Vera.
L´actual Pas ó Misteri és de l´any 1994 i és una réplica exacte del excepcional grup escultóric del mestre Rius del 1918. Aquest Pas és portat a espatlles per divuit portants i es acompanyat per la banda de timbals própia de la Germandat junt amb els seus sacs de gemecs, típics de Catalunya. Editen com cada any el seu Opuscle.
Primer pla del Pas de l´"Ecce-Homo".
La seva obra és d´Emili Solé i Carcolé i és de l´any 1994, el Pas és portat a espatlles. Vesteixen vesta negre amb capa de color porpra i escapulari blanc i golilla blanca. Pla general del Pas.
Foto de Isa Herrera.
Foto de Isa Herrera.
NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ.- De la Germandat del mateix nom, fundada l´any
1940. Representa a Jesús amb la creu al coll, (Jn. 19, 16-17). El fundador
d´aquesta va ser Martí Marías i Magrinyà i el seu
primer president va ser Josep Mª. Tarrasa i Alvira. Aquesta Germandat va
ser creada amb el objectiu d´apropar a la gent a la Setmana Santa de Tarragona,
veient l´estat desorganitzat en que és trobava una vegada acabada
la Guerra Civil. El 16 de Gener del 1940 és va celebrar la Junta General
Constitutiva i va ser instal.lada la nova seu, per cultes religiosos de la entitad,
a la Parróquia de Sant Joan Baptista. Des de el primer moment es va buscar
d´evitar qualsevol semblant amb el escultor Coscolla; per aixó
els elements utilitzats com la postura i la expressió de la imatge pretenen
ser originals i moderns. El cap i les mans son fets en motlle, de resina sintética
ignífuga, i els peus són de fang cuït, inspirat en els de
l´autor; la corona d´espines que cenyeix al cap és natural,
trenzada pel mateix escultor tarragoní Saumells; una túnica blanca,
de llí, amb un cinto blanc, cobreix la carcassa metálica que soporta
el cap i les mans. L´expressió del rostre és serena i transmiteix
la pau interior amb que el Fill de Déu accepta la voluntad del Pare.
La creu, de fusta massisa, té les dimensions reials, a proporció
amb l´estatura de la imatge de Jesús.
El primer Pas, de Felip Coscolla de Ribagorza del 1940, va ser cremat en un incendi fortuït al magatzem a on es guardava el 28 d´Agost del 1973, trenta i tres anys després de cisellar-lo a Barcelona, la mateixa edat que quan va morir Nostre Senyor, casualitats de la Providéncia. Al quedar totalment cremat el Pas i no disposar d´un de nou fins el 1987, la Germandat no va deixar mai d´estar present a la Processó del Divendres Sant, bé fós escoltant al Sant Ecce-Homo (com és va fer del 1977 al 1979) ó al Descendiment de la Creu, el 1980.
El segon Pas és va fer el 1987 als tallers de Josep Plá, de l´escola d´Olot. Posteriorment, el 1993, Lluís Mª. Saumells i Panadès, va fer un de nou, que va sortir en processó fins l'any 2007. L´any 1948 és va crear una imatge de Jesucrist crucificat, que a partir de llavors a estat present en tots els Vía-Crucis que organitzen cada Dimecres Sant, el qual, va haver anys que és va fer pels carrers dels voltants de la parróquia, ja que moltes vegades també és va tindre que fer a l´interior de l´església.
L´any 1952 va sorgir l´idea d´organitzar la Processó del Dolor, juntament amb els cinc Passos que els representen. El rés del Sant Rosari es feia a l´exterior, fins que a l´any 1963 és va tindre que suspendre per la prohibició governativa de fer servir aparells acústics al carrer. I com els aparells de megafonía eren necesaris per la retransmissió d´aquest, no és va poguè fer. L´any1991, el rés del Sant Rosari del Dolor és recupera, peró des de llavors, es fa a l´interior de l´església i després surt pels principals carrers céntrics de la ciutat, la Processó del Dolor. Des de l´any 1994, la processó está encapçalada per la Cohort Romana de la Confraría de la Creu del poble de Torredembarra. Editen com cada any el seu Opuscle. Va acompanyat per la seva própia banda de timbals.
Primer pla del Pas "Jesús amb la creu al coll".
Pla General del Pas de Ntre. Pare Jesús de la Passió.
La seva obra és de Jordi Amenós Basora, és de l'any 2008, una fotocopia del que és va cremar accidentalment un 28 d'agost del 1973, el Pas és portat a espatlles. Vesteixen vesta de color granate i feta de vellut, la cua i peto són de color blanc; el seu escapulari i cordó són de color vermell.
EL CIRINEU.- De
la Reial Germandat de Jesús Natzarè, fundada l´any 1903.
Representa la primera caiguda sota el pés de la creu del Natzarè,
i que Simó de Cirene li ajuda a sostenir i portar la creu sota la atenta
mirada d´un soldat imperial i un esclau que l´assota, (Mc. 15, 21;
Mt. 27, 32; Lc. 23, 26); per aquest motiu també se l´coneix com
“La Primera Caiguda”, ó, sovint també s´utilitza el
nom de “La
Segona Caiguda”.
La Germandad de Jesús Natzarè va nèixer al març del 1903 com una “Germandat de devots a Jesús Natzarè”, amb la finalitat de donar escolta a l´imatge de Jesús Natzarè. El seu promotor i fundador va ser Ramón Salas i Ricomá. Malgrat haver disposat de poc temps per organitzar-se, els natzarens ja van participar a la processó del Divendres Sant, una vegada obtinguda l´autorització de l´Arquebisbe de Tarragona, de llavors, el Dr. Tomás Costa i Fornaguera; des d´aleshores, s´ha convertit en una de les entitats amb mès pés específic, tant pel número d´associats com per les activitats culturals i socials que és porten a terme. Es la única entitat que existeix el “Montepío” de la Germandat.
La Germandat té la seva seu local social al carrer Girona, als baixos de la coneguda Casa Salas, edificada l´any 1907, sense dubte un dels edificis mès singulars de la Rambla, cisellat pel propi fundador. Actualment, els tres Passos que disposa la Germandat, és troben a l´interior de l´església de Sant Miquel del Pla des de l´any 1993. Recentment, la Germandat ha celebrat per tot l´alt el passat any 2003 el seu centenari amb diversos actes culturals incloent un viatge especial a Roma, visitant El Vaticà i demès recintes, tenint a mès a mès una trobada molt especial amb la seva Santitat el Papa Joan Pau II, per part de la Junta Directiva de la Germandat. Com cada any editen el seu Opuscle ó revista; també disposa la própia Germandat amb la seva banda de cornetes i timbals.
Primer pla del Pas del "Cirineu".
La seva obra és d´Antoni Parera Saurina realitzat l´any 1930, el Pas va amb rodes. Es el Pas que milagrosament s´ha conservat i s´ha salvat sencer des de abans de la Guerra del 1936. Vesteixen vesta negre i cordó vermell pels homes i vesta negra amb peto daurat i cordó vermell per les dones.
JESÚS NATZARÈ.- De la mateixa Germandat de Jesús Natzarè, fundada l´any 1903. Representa la figura de Jesús amb la creu al coll i que al carrer de l´Amargura és troba amb la seva Mare, mentrestant una dona anomenada Verònica li neteja el rostre quedant impregnat aquest en el drap que portava, (Lc. 23, 27).
L´imatge del segle XVII del Natzarè amb la creu al coll va ser destruïda pels francesos l´any 1811, a la Guerra del Francès. L´any 1815, una má anónima reconstruía l´imatge del Natzarè, amb cabells naturals, que vestía túnica de color granate amb brodats en fil d´or i cordó daurat. L´any 1907 desfil.la en la Processó per primera vegada el Natzarè acompanyat d´un grup escultóric; el formaven tres figures femenines, sortides de la má de l´escultor de Barcelona Josep Rius; a l´esquerra, María, la Mare de Déu, acompanyada per un deixeble del Natzarè (una de les tres Maríes); a la dreta, la Verònica amb el mocador ó drap. Les tres talles van vestides amb túnica, mantell de vellut i toca; la mare de Jesús, que no porta toca, té el mantell blau marí, ricament brodat en fil d´or.
El Pas és va salvar de la seva destrucció el 1936 amb motiu de la Guerra Civil, excepte, l´imatge del Natzarè que va patir pitjor sort. L´escultor Salvador Martorell del poble de La Canonja de Tarragona va realitzar l´any 1939, la nova talla del Natzarè, que vesteix la mateixa túnica que l´anterior, milagrosament salvada de la Guerra. El Pas va acompanyat de la seva própia banda de cornetes i timbals.
Detall de la talla del Natzarè.
Pla general del Pas de "Jesús de Natzarè".
La seva obra és de Josep Rius i Salvador Martorell, cisellada la peana pel propi Ramón Salas i Ricomá, és de l´any 1907 i restaurat el 1939; el Pas és portat a espatlles des de que és va construïr, és a dir, és el més antic portat a espatlles.
JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES.- De la mateixa Germandat de Jesús Natzarè. Representa el moment d´arribada al Calvari, quan Jesús és despullat de les seves vestidures per a ser crucificat. El 31 de Març del 1961 s´incorporava a la processó un nou Misteri ó Pas, “Jesús és despullat de les seves vestidures”, de l´escultor Agustí Ballester. Tal com indica el seu nom, el grup escultóric representa, en primer terme, sota l´imperiosa mirada d´un legionari romà. Jesús despullat de les seves vestidures per un dels torturadors, vestits que després és jugarán als daus, (Mc. 15, 24; Mt. 27, 35; Lc. 23, 33-34; Jn. 19, 23-24); mentrestant un altra torturador li sosté la creu; tanquen el grup escultóric una dona amb una nena, que contemplen l´escena amb desolació. La mirada serena de Jesús contrasta amb el rostre violent i ensinistrat dels torturadors; al terra, un martell, unes tenalles i quatre claus. Els tres Pasos de la Germandat, “El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús despullat de les seves vestidures”, durant molts anys van ser dessats al carrer d´Escrivaníes Velles, el qual, ara són dessats a l´església de Sant Miquel del Pla.
Pla general del Pas de "Jesús despullat de les seves vestidures".
La seva obra és d´Agustí Ballester i és de l´any 1961; el Pas va amb rodes.
CRIST DELS PENITENTS.- De la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima
Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Representa la figura de Jesús amb la
creu al coll, (Jn. 19, 16-17).
L´any 1932, la Congregació disposava d´un nou Pas per acompanyar als penitents: “El Crist de la Humil.liació”, obra de l´alicantí Joan Garrigós. Representava a Jesús amb la creu al coll; la vinguda de la República i la consecuent supressió va provocar que el Misteri no sortís fins l´any 1935; va ser també per última vegada, perque el fatídic 21 de Juliol del 1936 va ser devorat per les flames a la Plaça del Rei. Acabada la Guerra Civil, el mateix Garrigós és va oferir per reconstruïr el Pas, projecte que és va tindre que aplaçar per culpa de la malaltia i posterior postració de l´escultor, fet que va provocar que el nou Pas no fos cisellat fins l´any 1961, obra d´In.nocenci Soriano Montagut (autor també del Pas “La Flagel.lació” de la postguerra). L´imatge representa a Jesús defallit pel pés de la creu. Es una talla de fusta policromada de belles proporcions, que desfil.la enmig dels penitents amb improperis. Els improperis, cedits pel Cabil de la Catedral, són actualment propietat de la Congregació i sumen un total de dos-cents catorze. Representen els instruments de la Passió de Crist de la següent manera: sis sibil.les, un càntir, una bossa, dues llanternes, dues creus als braços, un calze, un sabre, l´orella de Malcus, dues cadenes, una mà, un gall, les trenta monedes, una vestidura blanca, una palangana, un gerro, una clàmide, una columna, tres cordes, una soga, dotze assots, una corona d´espines, una canya, un balconet de l´Ecce-Homo, un tinter, una sentència, cinquanta-una creus al coll, dues veròniques, tres títols de la creu, tres grups de claus, dos martells, dues tenalles, dos rellotges d´arena, trenta-una agonìes, tres jocs de daus, un got de vinagre, una esponja, una llança, una lluna, un sol, les cinc llagues, set escales, onze tovalloles i dos sudaris. Tots aquests són repartits entre dones exclusivament; per als homes hi ha reservades quinze creus al coll, una de les quals és de nusos. Els improperis s´atorguen mitjançant petició prèvia i posterior sorteig, si s´escau. El seguici dels penitents l´obre l´anomenada creu de la Passió ó creu dels penitents. L´actual creu és un regal del fuster tarragonì Lluís Àvila i Roca a la Congregació i data del 1940; venía a substituir la perduda durant la revolta anticlerical del 1936. Porta tots els elements que porten els penitents en la processó.
Pla general del Pas del "Crist dels Penitents".
La seva obra és de Soriano Montagut i és de l´any 1961, el Pas va amb rodes. Els penitents vesteixen vesta i caputxa negre.
SANT CRIST DE LA SANG.- De la mateixa Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Representa a Crist Crucificat, (Jn. 19, 19-20).
La Congregació tenía com a imatge fundacional al Sant Crist. Tot i que no és un Pas, el Sant Crist de la Sang és la figura principal de la processó i una de les imatges mès venerades pels tarragonins. Se sap de la primitiva talla del segle XVI que, malmesa i restaurada, fou substituïda per una de nova, el 1617, de l´escultor Benet Baró. Amb el temps, la imatge s´enriquí amb una corona d´argent, una cabellera natural i un sudari blanc amb passamaneria daurada; la creu es rematà amb tres potences d´argent i la inscripció INRI també del preuat metall. El 21 de Juliol del 1936 fou brutalment destruïda; com a record de la barbàrie ha quedat un petit tros de la cara. El 16 de Març del 1940, la Congregació podia beneïr l´actual imatge del Sant Crist, obra del canongí Salvador Martorell. Es una talla excepcional, amb un rostre que revela el trànsit humà de l´Ungit, que ha de ressucitar per redimir al món. La creu porta el rètol trilingüe amb la inscripció que féu posar Pilat: “Jesús de Natzaret, rei dels jueus”, en hebreu: “Yosu´ha nasary melek ha yehudym”, en grec: “Iesus nazoraios basileus iudaion” i llatí: “Iesus nazarenus rex iudaeorum”. A la processó li dóna acompanyament musical la coral Augusta.
La Congregació ha tingut una gran activitat social, participant en enterraments d´indigents, auxili de malalts amb falta de recursos, també acompanyant el Sant Crist als condemnats a mort, (cap recordar que els últims van ser a meitat del segle vint), atenent les últimes necessitats, i donant-lis sepultura fent-se càrrec de tots els gastos que comportava. Escolten al Sant Crist el prior i membres de la Junta de la Sang.
Un fet insólit és que quan arriba en processó a la Rambla Nova de la ciutat, els Armats (Cohort Romana), que pertanya a la mateixa Congregació, van a custodiar ó a escoltar al Sant Crist fins a la Plaça del Rei per por que li prenguin el cós sense vida, com suposadament va ocòrrer en aquells temps simbólicament.
Primer pla del "Sant Crist de la Sang".
Pla general del "Sant Crist de la Sang".
Es obra de Salvador Martorell i és de l´any 1940; vesteixen vesta negre i golilla blanca.
DESCENDIMENT DE LA CREU.- De
la Congregació del Venerat Cós de Jesucrist en el Descendiment
de la Creu, fundada l´any 1948. Representa el moment en que Jesús
és baixat de la creu i entregat a la seva Mare, (Mc. 15, 40-47; Mt. 27,
56-61; Lc. 23, 49-56; Jn. 19, 38-42).
La Congregació del Descendiment de la Creu, va ser creada el 1948 per un grup entusiasta de tarragonins d´adopció i natius per a rendir tribut a María Santíssima en el seu Sisè Dolor, en rebre en braços al seu Fill, Jesús, desclavat de la Creu. Va participar per primera vegada en els actes de Setmana Santa de la ciutat a l´any següent, el 1949. La seu de la Congregació es troba en la Parroquia de Sant Pau, a on es guarda la maqueta del Pas expossada a l´interior de l´església i tot el patrimoni de la entitat menys el Pas, que es guarda en l´església de Natzaret (seu de la Congregació de la Puríssima Sang).
A primers del 1949 és va fer el encàrrec de cisellar el Pas a Robert Bohigas, que va realitzar, nomès, la maqueta i els bocets. Es va optar per comprar a l´autor els drets del diseny i encarregar l´obra a l´escultor Lluís Mª. Saumells; l´artista tarragoní va fer la gestió amb el taller barceloní de Josep Campanyà, hereus de la vídua de Reixach, a on va realitzar l´obra sota la seva supervisió, tot i que sortiríen tant sols quatre de les set figures previstes des de el començament. Es tracta del Cós de Jesús davallat de la Creu per Nicodem i acollit per María Santíssima, mentre María Magdalena plora als peus del Mestre; al fons, una escala recolzada en la creu, un llençol que en penja i la inscripció de la condemna. Hi manquen les figures de Josep d´Arimatea, dalt de l´escala amb el llenç que servirà de mortalla; Joan, que assisteix com a Fill amorós de María; i María Salomé, muller de Zebedeu i mare de Jaume i Joan, que plora en la mà del Crist. La policromia de les talles és obra del senyor Garcianguera, essent especial la bellesa del mantell blau amb detalls daurats de la Mare de Déu. El cós inert del Crist contrasta, en la seva llangor, amb la vívida expressió de dolor de les dues dones, sota la mirada ferrenya del barbut Nicodem.
Des de l´any 1953 participa el Pas en la processó amb acompanyament musical de la banda juvenil del poble de Paüls; anteriorment hi havía estat acompanyat per la Schola Cantorum del Seminari Pontifici de Tarragona i les bandes de música d´Alcanar, Terrassa i Tortosa, entre d´altres. Editen com cada any el seu Opuscle. El Pas ha sigut complert l'any 2010 amb les imatges de: Sant Joan, Josep d'Arimatea i María Salomè.
Primer pla del Pas del "Descendiment de la Creu".
Pla general del Pas del "Descendiment de la Creu".
La seva obra és de Robert Bohigas i de Lluís Mª. Saumells del 1953, el Pas va amb rodes. Vesteixen vesta negre amb ribets morats i botons del mateix color, amb faixa morada de dues caigudes cap a l´esquerra, amb golilla blanca amb cinta morada.
LA PIETAT.- Del
Gremi de Pagesos de Sant Isidre; representa la Mare de Déu acollint en
la seva falda el cós exànime del Crist davallat de la creu, (Mc.
15, 40-47; Mt. 27, 56-61; Lc. 23, 49-56; Jn. 19, 38-42).
El Gremi de Pagesos assistía a la processó amb el Pas de “La Pietat”, que es guardava en l´església del gremi de Santa Magdalena de Bell-lloc, extramurs, destruïda arran de la Guerra dels Segadors. L´anònim Misteri de “La Pietat” és va completar el 1914 amb les figures de Sant Joan i de María Magdalena. Com la resta de les imatges sagrades del Gremi, “La Pietat” va ser convertida en cendres el Juliol del 1936; tant sols es va poguè salvar el cap del Crist jacent i el mantell de la Mare de Déu de la seva destrucció. La nova Pietat de la postguerra, diseny de Josep Mª. Jujol i cisellada per J.M. Martisella, son de fusta policromada de manera exquisida amb proliferació de daurats que són obra directa de la mà de Jujol. La corona de la Mare de Déu és també daurada, així com la creu que tanca el conjunt; d´ella en penja un llenç blanc amb puntes; al pit de la Mare de Déu hi ha un cor traspassat per set espasses. Per el Vía-Crucis del Gremi i la Processó s´engalana amb profussió de liris blancs. Es portat a espatlles per sis portants interiors i quatre exteriors, sense caputxa. L´acompanya una banda de timbals del Gremi. Editen com cada any el seu Opuscle.
Pla general del Pas de "La Pietat".
La seva obra és de l´escultor J. M. Martisella amb diseny de Josep Mª. Jujol de l´any 1944; el Pas és portat a espatlles. Els membres més joves del Gremi, vesteixen vesta negre, escapulari blanc i golilla blanca.
Foto de Isa Herrera.
EL RETORN DEL CALVARI.- De
la Il.lustre Confraría de Sant Magí, màrtir, de Barcelona.
Representa a la Mare de Déu, baixant del Calvari després de la
crucifixió de Crist, plena de dolor, amb Sant Joan, el deixeble estimat,
que la sostè pel braç; en segon terme, María, dona de Cleofàs
i mare de Jaume el Menor i de Josep, amb María Magdalena, germana de
Marta i Llàtzer, els amics residents a Betània, (Mc. 15, 40-41;
Mt. 27, 55-56; Lc. 23, 48-49).
Desprès de ser descartada l´idea de refer “La Pietat”, que el Gremi de Pagesos havía perdut durant la revolució de 1936, la Congregació de la Sang va acceptar el tema del “Retorn del Calvari”, (Lc. 23, 55-56). La Confraría va ser fundada l´any 1580 a Sant Pere de Puel.les, Barcelona, amb el fi de donar culte a Sant Magí, copatró de la nostra ciutat. Segles mès tard, el 1940, van volguè participar també en la processó del Divendres Sant de Tarragona. Desprès d´escollir uns quants escultors per dissenyar i fer el Pas, se li va donar l´encàrrec a Joan Salvador i Voltas, el qual, el Pas estava acabat en menys d´un any. Així, el Divendres Sant de 1941 va sortir per primera vegada. Tot i així, el Pas no estava acabat, ja que tant sols portava dos de les quatre figures pensades al principi. El grup escultóric es va completar el 1944, modernista, destaca per l´atrevida esveltesa de les quatre talles, així com per la policromia de túniques i mantells, d´una filigrana excepcional. Al fons, la creu i el llenç; la Mare de Déu, agafa amb la mà, al costat del cor, la corona d´espines.
La seva seu és troba a la basílica de Santa María del Mar de Barcelona. Li acompanya la banda de cornetes i timbals de la Misericórdia de la ciutat de Reus. Editen com cada any el seu Opuscle.
Primer pla del Pas del "Retorn del Calvari".
Pla general del Pas del "Retorn del Calvari".
La seva obra és de Joan Salvador i Voltas de l´any 1941, el Pas va amb rodes.
Vesteixen vesta negre, botons grisos, faixa gris, estola gris i ample amb golilla blanca amb cinta de color gris.
EL SANT ENTERRAMENT.- Del
Gremi de Marejants al igual que el Pas del “Sant Sopar”. Representa el moment
en que el cós inert de Crist és posat al sepulcre pels seus deixebles,
(Mc. 15, 46-47; Mt. 28, 59-61; Lc. 23, 50-56; Jn. 19, 38-42). Rodejen al Redemptor
les figures de María, Mare de Déu, al centre; al seu costat, Sant
Joan, el deixeble que Jesús estimava, i María Cleofàs,
mare de Josep i de Jaume; als extrems, Nicodem i Josep d´Arimatea. El
sepulcre és una reproducció d´un sarcòfag paleocristià.
Les talles van vestides amb roba de vellut, essent d´especial interès
el mantell de la Mare de Déu, que és brodat en fil d´or.
El primitiu “Sant Enterrament” del Gremi de Marejants era obra d´Isidre Espinal, del poble de Sarral, i sembla que tenía que estar llest l´any 1713. Al voltant dels anys vint del segle XIX, va intervindre un serrallenc del barri marítim de la ciutat, Vicenç Roig, “Vicentó”; no se sap si la seva intervenció va consistir simplement en reparar el vell Pas ó refer-lo completament. En qualsevol cas, aquest Misteri va ser cremat davant de l´església de Sant Pere del Serrallo els primers díes de la revolta anticlerical al Juliol del 1936.
El nou Pas, obra de l´estimat artista del poble de “La Canonja”, Salvador Martorell, va participar, inclús inacabat, en la processó del 1942; no va ser fins al cap d´uns anys que el Misteri ó Pas va quedar completament acabat. El Pas era portat a espatlles, fins que, l´any 1956, va sortir amb rodes en un chassis de casa Magaroles; l´any 1990 va tornar a sortir portant-lo a espatlles per quinze portants interiors i sis exteriors, acompanyant-los per una banda de timbals que pertanya al Gremi. Escortat durant molts anys per un piquet de marinería de l´Armada Espanyola; conta, a més a més, amb un grup d´”Armats” des de l´any 1997. Li acompanya la seva própia banda de timbals.
Primer pla del Pas del "Sant Enterrament".
Pla general del Pas del "Sant Enterrament".
La seva obra és de Salvador Martorell i és de l´any 1940; el Pas és portat a espatlles. Vesteixen vesta negre i blau marí amb golilla blanca.
EL SANT SEPULCRE.- Del
Gremi de Pagesos de Sant Isidre. Representa el cós sense vida de Jesús
posat en la llosa sepulcral, (Mc. 14, 46-47; Mt. 27, 59-61; Lc. 23, 53-56; Jn.
19, 40-42).
La talla barroca del Crist jacent és la imatge més antiga conservada de la Setmana Santa de Tarragona, ja que va poguè salvar-se de les flames revoluciónaries de la Guerra del 36, gràcies a la decidida intervenció d´un valent agremiat; és tracta d´una talla barroca, del segle XVII, comprada a Barcelona. La peanya i el sepulcre que va dissenyar Jujol l´any 1930 van ser devorades per les flames. La nova urna, també de Jujol, és de l´any 1942; en ella hi ha la llegenda “SVB PONTIO PILATO PASSVS ET SEPVLTVS EST”, (sota el poder de Ponç Pilat patí i fou sepultat) en lletres gòtiques, llegenda que es repeteix a la peanya; als angles del sepulcre hi ha la Creu de Jerusalem en un escut rodó; al cim de l´urna, una palma d´argent, obra del joier prestigiós de la ciutat, Joan Blàzquez. Es portat a espatlles per dotze portants interiors i vuit mès exteriors, amb golilla. Una banda de timbals del Gremi marca el Pas dels portants. Des de l´any 1992 és escortat per una Guàrdia Romana, formada per quatre soldats i un portaestandart. Hi havía estat acompanyat, fins als anys setanta, per un piquet de gastadors amb uniforme de gala i fusell a la funerala. Es venera al igual que “La Pietat”, a l´església de Sant Llorenç.
Pas "Sant Sepulcre".
Pla general del Pas del "Sant Sepulcre".
La seva obra és d´ autor anònim, la carrossa de Jujol és de l´any 1942. La talla és del segle XVII. Vesteixen vesta negre, amb capa blanca amb el dibuix de la creu de Jerusalem, i golilla blanca; el Pas és portat a espatlles.
Foto de Isa Herrera.
LA SOLEDAT.- De
la Congregació de les Senyores sota la vocació de la Puríssima
Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Santíssima Verge de la Soledat.
Representa l´immensa soledat de María, després que el seu
Fill ha sigut col.locat ja al Sepulcre.
Quan la Congregació de la Sang és va domicil.liar a l´església de Natzaret, és va fer càrrec de les imatges dels seus altars; entre elles, sembla la de la Mare de Déu de la Soledat. En unes comptes de 1588 consta aquesta imatge com a propietat de la Sang. La primitiva imatge, de 1570, era acompanyada en la processó, des del 1617, per la noblesa de la ciutat, junt amb metges i eclesiàstics, fet que va provocar que fos coneguda popularment com el Misteri dels Cavallers. Val a dir que la Mare de Déu també era anomenada indistintament com dels Dolors ó dels Desamparats. Del 1826 fins el 1846 és va fer càrrec l´Associació de Comerciants, fins a la constitució de l´Associació de les Senyores de la Verge de la Soledat aquell mateix any. Del 1859 al 1979, més d´un segle, en que les dones no podíen assistir a la processó, donaven escorta a la Mare de Déu de la Soledat els vint-i-quatre congregants de la Sang amb més antiguitat. Aquesta venerable imatge del segle XVI va ser salvatjament destruïda el 21 de Juliol del 1936, junt amb la resta d´imatges que es trobaven dipositades a Natzaret. L´any 1941 va desfil.lar en la processó la nova Soledat, una magnífica talla de fusta policromada, obra de Camps i Arnau. La voluntat d´enriquir la imatge amb un mantell brodat no assolí l´èxit desitjat, atès que la talla no permetia una fàcil adaptació. Per tant, hom encarregà, el 1963, un cap i unes mans a Josep Viladomat, de Barcelona. La carcassa metàl.lica que la suporta va vestida de vellut vermell, amb punys i mocador de cap fets de puntes de blonda; a la mà esquerra porta també un mocador de puntetes; va coronada amb corona de dotze estels. El mantell, espectacular, és de vellut blau marí amb brodats i serrells en fil d´or i incrustacions de pedreria; el mantell cau pels tres costats. Després d´anar molts anys sobre rodes, ara és portat a espatlles per vint-i-dós congregants de la Sang, dotze a l´interior i deu a l´exterior. Acompanya el Pas una banda de timbals de la Congregació. La peanya es guarda a l´església de Natzaret, ja que la imatge presideix la sala de juntes de la Casa de la Sang. Editen el seu nou Opuscle des de l´any 2002.
Primer pla del Pas de "La Soledat".
Pla general del Pas de "La Soledat".
La seva obra és de Josep Viladomat i és de l´any 1963; el Pas és portat a espatlles. Vesteixen les Senyores vesta amb vel negre i golilla blanca.
Després d´aquest últim Pas ó Misteri tanca la Processó, la bandera Principal de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, el Excm. I Rvdm. Sr. Arquebisbe i Primat de Tarragona acompanyat de Capitulars, la Presidéncia principal de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Jesucrist, el President de la Diputació amb les seves autoritats provincials, l´Alcalde de la ciutat, junt amb la Corporació Municipal, acompanyat per la Guàrdia Urbana de gala, i per últim, tanca la Banda Unió Musical de Tarragona.