XACRES LES RODES DEL COS SUBTIL |
Davant la vastitud de la realitat que podem observar mitjançant els sentits i la dificultat per comprendre-la d'una manera global, gairebé totes les tradicions culturals i filosòfiques han desenvolupat sistemes i estructures per explicar d'una forma coherent tot allò que es sent i es percebeix. En el transcurs de la seva història la cultura hindú, i també la tibetana, han generat una sèrie d'estructures psico-físiques per comprendre i diferenciar els aspectes de l'ésser humà. Una de les escoles de pensament hindú que més ha treballat i desenvolupat aquests sistemes ha estat el Tantrisme. El Tantrisme ha produït una gran quantitat de textos, anomenats "tantres", que volen complir amb aquesta tasca de discernir i estructurar d'una forma lògica i experiencial tots els àmbits de l'existència humana. Una de les expressions més conegudes a occident del tantrisme, i que més s'ha incorporat a les noves formes de comprendre la dimensió humana, és el sistema de les rodes energètic-subtils, anomenades "xacres". Així doncs, traduïm el mot sànscrit "cakra" per roda o bé, catalanitzant-lo, l'anomenem "xacra". Si volem entendre el que signifiquen aquestes rodes o xacres hem d'acceptar que posseïm un cos subtil, o psíquic, que te un funcionament particular. Ens pot ser més fàcil de comprendre si analitzem l'home com un conjunt d'esferes o àmbits d'activitat i de consciència. |
||||
|
Cadascun
d'aquests àmbits es correspon amb una roda
subtil, i el podem lligar amb la imatge
simbòlica de l'espai de l'existència al voltant
del qual girem. Units a aquests conceptes de rodes o xacres trobem els dels conductes o nadis que son els camins d'unió entre els xacres, o les formes d'intercomunicació entre aquestes esferes o àmbits vitals. Els textos tàntrics parlen de 72.000 nadis entre els quals n'hi han tres de principals: Sushumna,Ida i Pingala, que si els volguéssim fer correspondre amb quelcom més material en el cos humà, ho podríem fer amb les tres grans estructures nervioses: el Sistema Nerviós Central, el S. N. Simpàtic i el S.N. Parasimpàtic. |
|||
| O
bé, a nivell cerebral, amb els diferents
hemisferis, dret i esquerre i amb el lòbul
frontal i la medul·la espinal. Així doncs, el tantrisme estableix una estructura psico-física dividida principalment en set espais de consciència, els xacres, que tenen una determinació pròpia i unes vies o camins de relació, els nadis. |
||||
La primera divisió es refereix a la consciència de la realitat profunda de la matèria i a la potència inherent a la matèria. També a l'esfera de la voluntat bàsica de l'existència. En resum, a tot allò que ens uneix a la terra. El nom d'aquest xacra és Muladhara, i te aquest significat, mula = arrel i dhara = suport. Aquesta roda ens situa doncs, en la consciència del suport de les nostres arrels. La seva correspondència amb el cos físic la podem situar, a nivell nerviós, amb el plexe sacre-coccigi; a nivell glandular , amb les glàndules suprarrenals; i a nivell orgànic-funcional, amb els òrgans d'excreció, els peus i les cames. Com podem veure, ens referim a l'espai de la nostra activitat que es relaciona amb tot allò que dona un suport a la nostra vida mitjançant: l'estabilitat del moviment (peus, cames), la lluita per la supervivència (glàndules adrenals) i la eliminació de tot allò que ens sobra (òrgans excretors). El seu element és la Terra. |
||||
Muladhara xacra, amb les seves divinitats: Brahma nen, i Dakini |
Com
a dada particular, cal observar que els textos
que parlen de Muladhara , situen dintre
d'aquest xacra a Kundalini. Kundalini , la podríem relacionar físicament amb l'A.D.N., el principi orgànic més elemental. Els tantres diuen que Kundalini es com una serp enrotllada tres vegades i mitja sobre si mateixa, i que tanca amb el seu cap l'entrada del nadi principal Sushumna. Veiem també, com l'A.D.N. se'ns presenta a manera de serp que es cargola sobre ella mateixa. |
|||
| L'alliberament
de Kundalini del seu confinament porta al
desenvolupament de qualitats superiors, tant en
l'aspecte físic, com en el psíquic o
l'espiritual. Això ho podríem traduir com si la comprensió de les arrels genètiques pròpies i la capacitat de modificar-les conscientment ens permetés que es puguin superar les tendències humanes involutives que son la causa de degeneracions i comportaments erronis que frenen una evolució creativa de l'ésser humà. |
||||
La segona divisió està lligada a la consciència de l'esperit de lluita, del moviment, de la reproducció i de l'impuls sexual. El segon xacra s'anomena Svadhisthana. La partícula Sva significa "allò que és el jo; allò que pertany al jo" i Dhisthana és "el seu lloc real". És correspon amb el plexe nerviós hipogàstric i amb les glàndules sexuals. Aquest xacra es representa amb un lotus de sis pètals que, segons D. N. Bose, es corresponen amb els sis principals nervis que es dirigeixen cap a l'intestí gros, el recte, els ronyons, la bufeta i els òrgans sexuals. A nivell orgànic, està relacionat amb el sistema genito-urinari, el limfàtic i els ronyons, ja que de tots ells depèn el bon funcionament dels líquids del cos. El sistema limfàtic, regulador d'una gran part dels líquids del cos, te molta importància en l'eliminació de les impureses i amb el combat que s'estableix entre els limfòcits (glòbuls blancs) i els bacteris o microbis que infecten la sang (eliminació). |
||||
Svadhistana
xacra amb les divinitats: |
El
seu element es l'Aigua. Els líquids, en la seva manifestació externa, son una expressió de la nostra emotivitat. Així, quan tenim una alteració d'aquest tipus, podem notar que la sang es remou ("ens bull" i s'activa, "ens quedem gelats" i s'atura, etc.), que suem, plorem, salivem, emetim secrecions de tipus sexual, orinem, etc. Les alteracions en aquest nivell, o xacra, tenen variades repercussions en el comportament quotidià i com es correspon amb un tipus d'energia vital e instintiva, el seu treball necessita precaució i continuïtat. |
|||
La tercera divisió te que veure amb el sistema vegetatiu. Aquest sistema governa allò que podríem anomenar reaccions de tipus animal, o primàries, com: el plaer - dolor; l'angoixa vital; les sensacions i emocions dirigides al benestar físic i emotiu; la seguretat física i psicològica, el sensualisme i sentimentalisme i el psiquisme propi del món subconscient: la nostra personalitat. El seu equilibri i bon funcionament ens dona la sensació de pau i harmonia amb la vida i amb el paper que en ella hi desenvolupem; la pròpia acceptació i la possibilitat d'integrar totes les experiències que la vida ens aporta sense prejudicis; la vitalitat i la passió. |
||||
Manipura xacra, amb les divinitats: Rudra i Lakini |
Aquest
xacra s'anomena , es tradueix com "la ciutat
(pura) de la joia (mani)". Curiosament, en català, la paraula "joia" significa, a més de adorn o peça de joieria (que és el significat atribuït a mani), una gran alegria. És, precisament, l'alegria la característica principal del desenvolupament harmònic d'aquest xacra i, oposadament, la tristor ho és del seu bloqueig. Les seves correspondències són a nivell nerviós: el plexe epigàstric i el sistema nerviós autònom. També es correspon amb el sistema circulatori i el digestiu. |
|||
| A
nivell orgànic-funcional ho fa amb l'estómac,
l'intestí prim, la melsa i el
pàncreas.L'element associat és el Foc. Aquest element el podem observar amb l'analogia del foc gàstric, que redueix els aliments que introduïm al cos d'un estat elaborat a un altre més primari capaç de transmetre al cos l'energia que necessita. Segons la tradició tàntrica, i també la Taoista, en el plexe solar es situa el foc de la vida que s'alimenta de les secrecions (amrita) que emanen del la part alta del cos . La bona combustió, alimentació i no apagament d'aquest foc, és la clau de gaudir una salut plena i satisfactòria. Segons els Shiva Samita: "El investigador que medita constantment en aquest xacra Manipura obté el poder anomenat Patala, que li atorga tots els demés poders. El dolor i la malaltia es destrueixen, tots els desitjs es realitzen, el temps es vençut i el iogui pot penetrar en els cossos dels demés.Obté el poder de fer or o d'altres matèries precioses.Coneix les plantes medicinals i pot també descobrir els tresors". Com podem veure, aquest text és una bona perífrasi de la salut. |
||||
La quarta divisió te que veure amb el sentiment del Jo i la consciència del jo vital. L'amor propi; l'orgull; l'amor altruista; la consciència central i d'unitat de la vida |
||||
Anahatai les seves divinitats: Isha i Kakini |
S'anomena
aquesta roda Anahatha, i el seu significat
és: "el del so que dues coses fan sense
xocar" , és a dir, allò que és pur i
harmònic. Les seves passions son la ràbia i la còlera i la seva virtut la serenitat. Es correspon amb el plexe nerviós cardíac, els seus òrgans són el fetge i la vesícula biliar; la seva glàndula el timus. La glàndula timus te una estreta relació amb la vida cel·lular i amb la sang. Encara que no del tot compresa la seva funció orgànica, es coneix la seva funció inmunològica i se la relaciona amb les activitats de tipus emocional. Els seus sistemes associats son: el respiratori, el cerebre-espinal , el muscular i quelcom del circulatori. |
|||
| El
seu element és l'Aire . Anâhata està considerat en moltes tradicions com la seu de la vida i la porta de l'ànima o consciència espiritual. És el xacra central en el home i és el lloc on es poden unificar les energies que venen dels xacres psico-emocionals inferiors i dels mental-espirituals superiors. El seu símbol, una estrella de sis puntes, simbolitza la unió d'aquestes forces. És el assentament del nostres sentiments més profunds i vius, i, a les hores, la porta que ens permet entrar en contacte amb la part més universal de la nostra ànima. |
||||
El cinqué nivell es correspon amb l'expressió de: els nostres sentiments; les idees matisades per les emocions; la capacitat creadora superior: intel·lectual, artística o moral; l'aspiració i l'inspiració; la comunicació. El seu nom, Vishudda, significa "pur". L'element es akasha: l'èter o l'espai. L'èter és l'element més subtil , a partir del qual es formen els altres, i representa la força de l'esperit. L'èter ve a ser com l'espai on els altres elements hi manifesten la seva activitat. |
||||
Vishudda xacra amb les divinitats: Sadashiva i Gauri |
El
nostre coneixement es fa cada cop més profund si
ens obrim a l'espai infinit, a un ample cel on el
blau representa la seva vastitud i és també el
color de Vishudda. Està relacionat amb el plexe nerviós laringi o faringi. Les seves glàndules son la tiroides i les paratiroides. La tiroides és l'òrgan de la emoció, també cal tenir en compte que les suprarrenals extreuen el seu poder del ferro que els hi facilita la tiroides. Per això és tan important cultivar la calma i aquest sentiment profund de pau, ja que son els elements fonamentals per a que la tiroides es pugui desenvolupar harmoniosament. |
|||
| Psíquicament
actua com una mena de controlador ràpid en
l'intercanvi d'impressions objectives y
subconscients. L'oïda és el seu sentit i la pell l'òrgan associat. Aquest xacra és la via d'expressió de les energies que venen d'altres nivells. També és el pont d'unió entre la ment, el físic i les emocions. La sinceritat i la naturalitat en la expressió es la prova del bon funcionament d'aquest xacra. Segons diu el Shiva Samita: " Aquell que es concentra en aquest xacra es converteix en savi en el Coneixement Sagrat i príncep entre els ioguis. Dintre d'aquest Lotus de Gran Puresa veu les quatre Escriptures del Saber Etern amb els seus sentiments secrets com oceà de tresors". |
||||
El sisè xacra es Ajna. Aquest mot significa "comandament" També se l'anomena Jnana Netra, o "ull del saber". Està relacionat amb la consciència mental del Jo. Tanmateix, amb l'activitat de la ment relacionada amb: el món físic i psíquic, intern i extern; els processos pròpiament mentals i els nivells superiors de consciència com: la creativitat mental, el pensament intuïtiu, el pensament racional, etc. És la seu de "l'ésser intern" |
||||
Ajna xacra i la seva divinitat Paramashiva. |
Es
correspon amb el plexe nerviós cavernós, o
caròtid, i amb la glàndula hipòfisi. Els seus òrgans son: la vista, els ulls, l'oïda, el nas, els sinus, el cerebel i el sistema nerviós central. Les funcions de la vista i de la intuïció, li son pròpies i psicològicament li son adients els estats de calma i tranquil·litat, així com la comprensió global. També el poder veure la part lúcida de la vida i la previsió per evitar els errors. No te un element associat, però, la seva expressió és la lluminositat i la seva virtut l'espiritualitat. |
|||
| El
desenvolupament d'aquest xacra ens aporta la
comprensió de l'ésser humà, l'humiliat, i la
comprensió del Cos-Ment-Esperit. A nivell físic, la hipòfisi o pituïtària és la glàndula te el comandament del sistema hormonal, fent les funcions de director d'orquestra de totes les glàndules del cos. Diu el Dr. H.S. Lewis: "L'importància psíquica de la pituïtària es basa en el manteniment d'una relació harmònica entre les forces físiques del cos i les forces espirituals, i en les relacions de les unes sobre les altres, per a portar la regeneració als teixits i a les celludes usades, mantenint en el cos allò que anomenem harmonia". "El
llum del cos es l'ull, si el teu ull esta sa, el
teu cos sencer estarà en la llum. Però, si el
teu ull està malalt, tot el teu cos estarà en
mig la tenebra". "Si
vols veure el panorama, deixa de situar-te en el
seu centre". |
||||
El setè xacra s'anomena , o també Brahmarandra. El seu significat literal és "forat diví". També es coneix com "el lotus de mil pètals". Aquest xacra és el pol espiritual i positiu de la persona. Es correspon amb l'intuició superior, amb l'energia i voluntat espiritual i amb el món transcendent o Diví. Es presenta, doncs, com un víncul entre l'esperit i la matèria. |
||||
|
Es
la font i punt de sortida de la manifestació de
l'energia de tots els altres xacres. El nostre camp energètic individual, fusionat amb el camp energètic Universal. Fisiològicament es correspon amb el neurocortex i la glàndula pineal. També amb el sistema nerviós central Les seves característiques psicològiques son l'equanimitat, la compassió, la presència en la vida i l'alegria. |
|||
| La
glàndula pineal està situada en el centre del
cervell, darrera la hipòfisi. Segons H,S.Lewis: "La glàndula pineal es l'encarregada de transferir les impressions del món subjectiu al psíquic, i ella és el transformador que connecta i transfereix la intel·ligència de la consciència psíquica a la consciència objectiva". Quan un nen/a desenvolupa molt aquesta glàndula, tenim el que anomenem un nen/a precoç. També és la que manté el contacte i l'harmonia del ser amb els ritmes còsmics i naturals de llarg abast. A Sahasrara neix, el nadi principal, Susumna, que és l'eix central de la comunicació entre el pol positiu, Sahasrara, i el negatiu Muladhara. Al costat de Susumna hi corren Ida i Pingala, els nadis femeni i masculi que s'entrecreuen als anomenats granthis o nusos. |
||||
Nadis Sushumna, Ida i Pingala, representació simbòlica. |
Segons
la tradició Tàntrica, la Kundalini, despertada
a Muladhara, va recorrent en sentit
ascendent el nadi Susumna travessant tots
els xacres fins arribar a Sahasrara, on es
completarà la unió, el Ioga, entre el pol
individual i el pol universal, entre la Terra i
el Cel. La unió mística. No és, però, el únic sentit en el que es pot despertar els xacres, el descens de l'Esperit, des de Sahasrara fins a Muladhara també permet la unió, pot-ser sense unes pràctiques tan elaborades com les del Tantrisme ioguic. Aixó sí, sempre amb la presencia de dues grans forces espirituals: l'aspiració i l'abandonament al Diví. |
|||
| Malgrat
tot, la Unió Mística, la Il·uminació, no
deixa de ser un estat que modifica la nostra
consciencia, però, que no ens aparta en absolut
de la realitat. "Abans de la il·luminació, tallar
llenya i treure aigua del pou, després de la il·luminació, tallar
llenya i treure aigua del pou". Hi han altres xacres importants que es concreten tant en funcions físiques com psíquiques, o espirituals i que completen el mecanisme funcional físic-energétic-espiritual de l'ésser humà. Com a darrer comentari, observar que qualsevol treball amb la referència dels xacres esta marcat per la globalitat, ja que formen un conjunt del qual cap element es pot aïllar. Un treball físic, energètic-respiratori, mental i sobre tot de consciència i d'actitud, han estat, i encara son les eines bàsiques per aconseguir les fites que ens marquen els textos i els mestres que ensenyen el camí. El resultat d'aquest treball és, sobre tot, un canvi de consciència, de manera d'observar la vida i d'actitud davant aquesta. Per això cal anar amb compte amb les promeses d'obertures instantànies de xacres o amb un diàleg fàcil sobre les possibilitats il·luminatòries d'aquesta o aquella tècnica o d'aquest o aquell mestre. Canviar en un/a mateix/a tot el que un xacra simbolitza no és una feina fàcil, encara que si és molt gratificant, sobre tot si som capaços de no desanimar-nos i gaudir dels bells paisatges que solquen el camí. OM TAT SAT. |
||||
| Mario Balagué
i Teresa Escoda Tortosa, març de 1996. |
||||
| Bibliografia
consultada: TANTRA YOGA. Antonio Blay Fontcuberta.
Ed. Iberia. Barcelona. 1986 |
||||
