MONSTRES I ÉSSERS PRODIGIOSOS
Centaure | Sirenes | Griu | Minotaure | Pegàs |
CENTAURE
És un animal mitologic. Se'ls considera fills d'Ixión i de Nefole. Es caracteritzen pel seu físic, meitat home meitat cavall, les seves costums són salvatges i primitives, s'alimenten de carn crua i utilitzen de pals i pedres com a eines de caça. Vivien als boscos de la Élide, Arcadia i Tesalia. Tot i les seves caracteritstiques salvatges, podem destacar dos centaures que les trenquen, Folo i Quirón aquests tenen un caracter afable, són hospitalaris i amics dels homes. Un dels episodis on podem observar el salvatgisme d'aquests animals és al casament de Piritoo amb Hipodamia. Els familiars del novi després d'haver begut en grans quantitats intentaren violar a la novia i raptar a les convidades. Després d'una gran batalla van expulsar als centaures de Tesalia. Aquests mite simbolitza el triomf de la civilitzacio sobre la barbaria. Tot i així també hi han exepcions per exemple Quirón el més il·lustre de tots els centaures. Va ensinistrar nombrosos herois grecs.
SIRENES
És un animal mitologic. Són filles del déu riu Aqueloo, no s'acaba d'aclarir qui era la seva mare si la seva musa, Melpómene Terpsícore o Calíope. Es caracteritzen per ser meitat dones i meitat aus. El número varia segons la versio; en un principi eren dos, Agláope i Telxiope, més tard van ser afegides Teles, Redne, Molpe, Pisínoe, Parténope, Aquestes sirenes es van retirar a les costes Sicilianes, a prop de l'estret de Mesina. Un tret caracteristic és el seu cant, aquest atreia els mariners, que sense poder evitar-ho eren estrellats contra les roques. D'aquesta manera eren devorats per les Sirenes. Un mite molt conegut és el d'Ulisses, aquest quan va passar a prop d'elles va poder evitar el perill gracies als consells de Circe. L'heroi va tapar les orelles dels seus tripulants amb cera, però com que ell desitjava escoltar el meravellos cant, va ordenar que el lliguessin al mastil del vaixell. d'aquesta manera va poder evitar l'influencia de la màgica melodia. Segons un oracle la maladicció de les sirenes acabaria quan un mortal pogues evitar la màgia dels seus cants. Existeix una llegenda que explica com les sirenes s'endinzaren al mar un cop que Ulisses evites el cant, i després de que Orfeu les derrotes, es varen suicidar. Aquests monstres situats al limit del mon conegut simbolitzen el perill un cop passada aquesta frontera. Finalment són considerades divinitats de l'ultratumba.
GRIU:
Se'l representa habitualment amb ales bec d'aliga i cos de lleo. Tradicionalment, el lleó ha estat sempre el rei dels animals terrestres i les àligues són els més majestuosos de tots els ocells. El grifó reunia les millors característiques de cada un. Era, al mateix temps, rei de la terra i rei del cel i per això se'l considerava un animal noble. Vivien al pais dels Hiperbóreos. Hi ha una llegenda que relata com Apol·lo havia anat a buscar-ne un hi havia turnat a Grecia montat sobre ell. Estaven consagrats a Apol·lo i vigilaven els seus tresors. També custodiava les vinyes de Dionis. Un mite més recent explica que s'encarregava de protegir l'or que hi havia als deserts del nord de l'India. Es diu que això era degut a la proteccio que tenien sobre les seves cries ja que feien els seus nius a les montanyes de les qual s'extreia aquest or.
MINOTAURE:
el Minotaure era un monstre que tenia el cos d'home i el cap de toro. Havia nascut de la unió de Pasífae amb el Toro de Creta. Pasífae era l'esposa de Minos, rei de Creta. Aquest, després de consultar un oracle, va ordenar a l'inventor Dèdal que construís el famós Laberint i el monstre hi va ser tancat a dins. Durant aquella època, la principal ciutat que rivalitzava amb Creta pel domini del Mediterrani era Atenes. Egeu, rei d'Atenes, sospitava que Androgeu, fill de Minos, planejava una rebel·lió contra ell. En una ocasió en què Androgeu havia acudit a Atenes per a participar en uns jocs, Egeu va ordenar matar-lo. Minos va viatjar a Atenes buscant una explicació i un culpable per a la mort del seu fill i com que no va trobar ni una cosa ni l'altra, va decidir venjar-se. Minos va enviar una expedició de càstig que va assolar tota la regió i va imposar un tribut especial a Atenes. El tribut consistia en què, cada nou anys, els Atenencs havien d'enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure. Però Egeu tenia un fill anomenat Teseu i quan aquest tribut havia de ser enviat per tercera vegada, Teseu es va oferir voluntari per ser inclòs entre els elegits. Un cop a Creta, i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer a Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu i va decidir ajudar-lo donant-li un cabdell de fil. Així, després de matar al Minotaure, Teseu podria trobar el camí de sortida del Laberint només seguint el fil que havia anat desenrotllant prèviament. Teseu va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell cos a cos i el va matar (els joves eren tancats en el Laberint sense armes), alliberant així als atenencs d'haver de pagar més el tribut de sang.
PEGÀS: És un animal mitologic. Pegàs era el cavall alat nascut del coll tallat de Medusa. Les llegendes més conegudes on intervé Pegàs són les relacionades amb l'heroi Bel·lerofontes. Mentre Pegàs estava bevent a la font Pirene, Bel·lerofontes, gràcies a l'ajuda d'una brida màgica que li havia donat Atena, va aconseguir muntar el cavall. Seguidament, Bel·lerofontes i Pegàs van anar a lluitar contra el monstre Quimera, matant-lo. Gràcies a Pegàs, Bel·lerofontes va aconseguir triomfar en totes les aventures en què va participar. Això el va enorgullir tant que va creure's capaç d'arribar fins al mont Olimp, on vivien els déus, cavalcant al llom de Pegàs. Zeus no va tolerar tanta sobèrbia i va enviar un tàbec que va picar al cavall, encabritant-lo i fent-li tirar al seu genet a terra. Lliure de Bel·lerofontes, Pegàs va continuar volant sol fins a l'Olimp. Des de llavors, Zeus el va fer servir per portar el llamp. Finalment, Pegàs va ser transformat en constel·lació. Actualment, una de les 88 constel·lacions modernes s'anomena Pegàs. |