Trobarem a faltar
el teu somriure,
dius que ens deixes te'n vas lluny d'aquí,
però el record de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.
El teu front duu
la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada,
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt
la carena,
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara guarda la pena,
tan amarga, del teu comiat. |