El racó d'en Nicolàs

Aquesta pàgina de la meva web està destinada a la divulgació de trucs i solucions a problemes típicament forestals. Si tens alguna dada interesant o tens el teu "truc" particular, envia un e-mail i procurarem publicar-ho (si vols que afegim el teu e-mail indica-ho al missatge).
ralturo@tinet.fut.es
Càlcul del volum d'un arbre

Normalment es suposa que s'assimila el arbre a un cilindre mesurat a una certa alçada de l'arbre, corregint la diferència amb un coeficient de forma o "coeficient mòrfic" i aplicant fòrmules del tipus V= cf × ¼ × pi × d² × h, on:

cf = coeficient mòrfic

d = diàmetre mesurat a l'alçada de 1,3 m.

h = alçada de l'arbre o del tronc útil (cf varia si és l'un o l'altre).

Hi ha diverses fòrmules per cada espècie i d'acord amb la qualitat de l'estació, però les mesures més habituals són el diàmetre a 1,3 m i l'alçada.

Pots trobar aquí un altre mètode de cubicació.

Càlcul del diàmetre d'un arbre a 1,3 m

La mesura es pren normalment amb una forcípula que és un "peu de rei" de gran tamany amb el que és mesuren els diàmetres màxims i mínims a 1,3 m per anotar la mitjana. En un inventari forestal, si no es busca gran precissió, n'hi haurà prou amb contabilitzar la classe diamètrica a que pertany, anomenant classe 10; 15; 20... als valors inclosos entre 7,5 i 12,5; 12,5 i 17,5; 17,5 i 22,5 cm ... respectivament.

En espècies molt rodones es mesura sovint el perímetre i no el diàmetre. En aquest cas s'utilitza una cinta mètrica i la conversió als valors anteriors és automàtica tenint en compte que el perímetre = pi × diàmetre.

Càlcul de l'alçada d'un arbre

La mesura de l'alçada es pot fer un cop abatut l'arbre o en l'arbre en peu. En aquest cas és pot fer amb l'ajut de diversos aparells més o menys exactes.

Si bé potser no és el métode més exacte, però per la seva senzillesa, economia i per ser una eina que pot construir-se qualsevol, explicarem les bases de la regla de Christen, que a partir de la similitud de triangles permet calcular l'alçada, amb l'avantatge de no afectar-li la pendent del terreny.

De en la imatge anterior fixem l'alçada de la mira, per exemple a 2 m, i la llargaria de la mira (entre la que encaixem visualment l'arbre), per exemple a 0,3 m. L'alçada de l'arbre vindrà per ht = (hm x ha) / hb = (2 x 0,3) / hb = 0,6 / hb

Podem construir una regleta amb valors com (per una mira de 2 m i una regletade 30 cm):

Alçada (m) 4 6 8 10 12 14 16 18 20
Valor hb (cm) 15 10 7,5 6 5 4,29 3,75 3,33 3
Obtenció de la temperatura atmosfèrica

Un home del temps d'una coneguda cadena televisiva, divulgava com calcular la temperatura atmosfèrica si et trobes al camp. Si hi ha grills per la zona, l'únic que has de fer és comptar el nombre de crics en un minut i aplicar la fòrmula:

Tª (ºC) = (nº crics-minut)/5 - 9

De tota manera, si vols precissió, emportat un termòmetre no sigui que estiguin de vacances o que et trobis un grill mandrós.

Càlcul cobertura d'una espècie

Un problema que hom pot trobar-se és el càlcul de la cobertura d'una espècie.

Si ens interesa la cobertura d'una espècie que constitueix la capa superior (pel que fa a la distribució vertical de la vegetació), un métode pot ser utilitzar un ortofotoplànol o una foto aèria amb una làmina quadriculada de paper transparent, que superposarem i amb ajut d'una lupa podem contabilitzar quants nodos de la pàgina quadriculada coincideixen amb l'espècie en estudi i quants no, per amb un càlcul senzill determinar el percentatge de cobertura:

Cobertura (%) = 100 x (nº coincidències) / (nºcoincidències + nº no coincidències)

Es tracta d'un métode senzill conceptualment, però que requereix certa pràctica i coneixement previ de la zona. Cal tenir cura de superposar un nombre suficient de punts amb l'àrea en estudi per tal de donar un resultat fiable.

Vocabulari forestal

Pots trobar el vocabulari forestal del llibre "Arboles i arbustos de L. Ceballos i J. Ruiz de la Torre" dins de la web Mundo Forestal de Ramon de Zubiaur

Tranformació de vents de 2 m a 6 m

Per algunes aplicacions com alguns simuladors d'incendis forestals, podem necessitar la velocitat del vent a 6 m, i amb un anemómetre portàtil o fixe, prenem normalment el vent a 2 m.

A partir de 2625 mesures preses com a valors horaris mitjos en una estació continua que disposa d'anemómetre a 2 i 6 m, he calculat amb un coeficient de regressió R= 0,9883 la següent expressió.

Vv6 (km/h) = -49,4655 + 1,097897 x Vv2^(1,021505) + 49,77575 x Vv2^(0,002601)

Cal fer constar que l'anemómetre emprat mesura amb un decimal i que les mesures mínimes fetes eren de 0,1 km/h

Percentatge de fusta, escorça, branques i fulles

¿Com es distribueix en percentatge el pes d'un arbre?. Si tens aquesta curiosistat pots obtenir una orientació per a diverses espècies aquí.