Pàgina inicial
ralturo@tinet.fut.es
Platanus hybrida Brot
Sinonímies: Platanus acerifolia (Ait.) Willd., Platanus hispanica Miller ex Münchh, Platanus occidentalis x orientalis
S'anomena plàtan, plataner o plàtan d'ombra (català), plátano común o de sombra, plátano de Londres (castellà), albo (euskera), platane commun (francès), plátano (portuguès), ahornblättrige Platane (alemany), platano (italià)
La denominació hybrida al·ludeix al seu origen híbrid del Platanus occidentalis i el P. orientalis. Aquest origen va estar durant un temps discutit per aquells que opinaven que era una subespècie del P. orientalis, però la existència de peus de llavor amb forts caràcters regressius de P. occidentalis desmenteix aquesta hipòtesis.
Arbre de port robust que supera els 30 m d'alçada (arriba als cinquanta metres a la devesa de Girona). Copa oval de jove o arrodonida de més gran, que pot arribar a ésser molt ampla. El tronc, que pot ser recte i gruixut, es diferencia per la seva escorça que es desprèn amb grans plaques de forma irregular, de color bru, deixant cicatrius de to blanquinós que donen al tronc un aspecte en conjugar-se amb la resta de l'escorça (d'un to grisós o verdós), que recorda a un mapa.
Disposa d'un potent sistema radical que necessita de sòls profunds per desenvolupar-se correctament.
Branques esteses, força gruixudes les principals. Branquetes grisoses, verdoses o brunes amb berrugues blanquinoses. Brots vigorosos, generalment quadrangulars. Brota molt bé de soca o en coronar-lo. Les fulles són alternes, caduques, grans, dividides en 3 a 5 lòbuls dentats, que com a molt arriben a la meitat de la làmina. Base arrodonida o amb forma de cor que segueix amb un llarg pecíol que s'eixampla molt acabant en forma de pipa on s'insereix a la branca.
Flors masculines i femenines al mateix arbre, agrupades les de cada sexe en inflorescències esfèriques que pengen en grups de 1 a 3 de llargs peduncles. Els fruits estan agrupats en glomèruls esfèrics d'uns 4 cm, molt junts, cadascun amb forma de piràmide inversa, amb un grapat de pèls per facilitar la seva propagació pel vent. Habitualment es reprodueix per esqueix perquè pel seu origen híbrid, encara que fructifiqui abundantment, les llavors no acostumen a ésser fèrtils. Com hem esmentat brota molt bé de soca però no d'arrel.
Li agrada la llum i requereix sòls lleugers, frescals i fèrtils, profunds (viu malament en sòls superficials) amb certa humitat (prefereix capes freàtiques no massa llunyanes per poder arribar-hi amb les arrels) però lluny d'aigües estancades o freqüentment inundables. No viu bé en espessura. És resistent a l'atac dels insectes i suporta bé les atmosferes contaminades de les ciutats, per la qual cosa s'ha fet servir sovint en aquestes. En plantacions forestals viu des de la plana a la mitja muntanya, com a espècie ornamental arriba als 1.500 m.
Hi ha citats arbres de 400 anys amb una circumferència de 11 m.
Si bé diu la llegenda que la introducció del plàtan la va fer Napoleó que va plantar els plàtans de la Devesa de Girona, D. Primitivo Artigas al 1885 cita aquesta plataneda i diu que tenien uns 30 anys i una circumferència de 1,5 m. Per aquesta dada, podem dir que la Devesa de Girona es va plantar aproximadament al 1855.
Deixant de banda aquest fet puntual, la família de les Platanaceae no sembla tan aliena a la península com s'havia suposat fins ara. C. Morla, M. Garcia i H. Sainz (Consideraciones sobre la presencia de algunos vegetales relictos terciarios durante el Cuaternario en la Península Ibérica, Bol. Real Sociedad Española de Historia Natural -Sec. Biol.-, 86 -1,4-, 1990, pag 95-105), parlen de dades políniques al Pleistocé inferior (1.800.000 anys - Girona), Pleistocé mig (600.000 anys - Burgos), Pleistocé superior (13.300 anys - València) i Holocè (4.800 anys - Navarra). La manca de més dades fan pensar als autors que les espècies d'aquesta família van patir força en algunes èpoques i van poder quedar en petits reductes. No es pot descartar que encara quedin plàtans a la península procedents d'aquests primitius taxons.
Els plàtans van ésser molt propagats per grecs i romans per la seva ombra estenent aquestes espècies per Europa de Iberia a Grècia i fins Pèrsia, arribant pel nord fins a les colònies Britàniques, tot passant pel centre del continent.
Com a espècie ornamental es pot trobar per tot arreu però amb finalitats productives únicament es troba al nord de Barcelona i a Girona, si bé les bones característiques de l'espècie han fet que recentment es facin algunes plantacions a França.
La distribució de les plantacions segons l'últim cens agrari i amb dades de 1989 és:
| Comarca | Nombre finques | ha |
| Alt Empordà | 19 | 86 |
| Alt Penedès | 1 | 5 |
| Baix Ebre | 1 | 0 |
| Baix Empordà | 17 | 38 |
| Baix Llobregat | 1 | 2 |
| Conca de Barberà | 1 | 0 |
| Garrotxa | 27 | 93 |
| Gironés | 119 | 337 |
| Maresme | 6 | 37 |
| Noguera | 1 | 4 |
| Osona | 11 | 9 |
| Pla de l'Estany | 13 | 34 |
| Ripollès | 1 | 28 |
| Segarra | 1 | 1 |
| Selva | 133 | 503 |
| Terra Alta | 1 | 5 |
| Urgell | 3 | 2 |
| Vall d'Aran | 1 | 14 |
| Vallès Occidental | 6 | 3 |
| Vallès Oriental | 38 | 100 |
| TOTAL | 401 | 1301 |
També podem trobar al plàtan pseudo-espontàniament o per repoblació en torrenteres amb la doble funció de servir de tallafocs per la seva baixa imflamabilitat, i d'ajudar a dominar el matollar que en aquestes zones humides surten sovint amb gran força.
Les plantacions de plàtan cal fer-les amb marcs similar als de les pollancredes i que normalment estan entre 5 x 5 i 7 x 7.
L'aprofitament tradicional consisteix en la talla arreu, i al cap d'un any es netegen deixant d'1 a 5 rebrots (normalment dos o tres, encara que en algunes zones molt afectades pel vent se'n deixen més per cobrir les baixes per trencament). Al cap de tres o quatre anys es tornarà a fer una selecció deixant dos peus. Finalment, quan l'arbre tingui un diàmetre de 15 cm a 1,3 m, es farà una última selecció deixant un únic peu. Aquest tractament permet obtenir un producte a mig torn, però sembla recomanable el deixar un únic peu per aconseguir una millor qualitat de fusta i un diàmetre superior.
Altres treballs silvícoles recomanats són els mateixos que es fan en el pollancre així podem passar l'estripadora de discs d'una a tres vegades a l'any (almenys un cop al juny). Això es faria des del primer any, i durant els primers cinc o sis anys es podria complementar amb un abonament NPK (10/20/10) aplicat a cada arbre. També és convenient fer podes fins als 6-8 m, que es poden fer en tres etapes (a 4, a 6 i a 8 m) tal com s'acostuma a fer amb el pollancre.
Les noves plantacions es fan a partir de plançons. Aquests són més difícils d'obtenir que els de pollancre i les baixes poden anar d'un 10 % a un 70 % en els casos més desfavorables. El més normal és tenir èxit en el 60 % de les plantes. El procés per aconseguir plançons de plàtan, acostuma a seguir les següents fases:
No hi ha dades comparatives de diferents mètodes d'arrelament, però alguns dels costums populars més o menys utilitzats són els següents:
A manca d'estudis de producció, donarem dades extretes de l'inventari ecològic forestal fet pel CREAF en 25 parcel·les de les comarques de la Selva i el Gironès (les dades de creixement s'han tret de 13 parcel·les).
| Concepte | Mínim | Màxim | Mitjana |
| Densitat de peus | 25 | 700.00 | 245.28 |
| Àrea basal total (m3/ha) | 0.5 | 28.50 | 9.00 |
| Àrea basal mitjana (dm3) | 0.92 | 11.85 | 3.67 |
| Volum de fusta sense escorça (m3/ha) | 3.01 | 310.32 | 70.43 |
| Volum de fusta amb escorça (m3/ha) | 3.19 | 333.24 | 88.42 |
| Producció de fusta s/escorça (m3/ha/any) | 0.53 | 27.22 | 7.96 |
| Producció de fusta amb escorça (m3/ha/any) | 0.57 | 29.20 | 8.55 |
| Creixement mitjà (mm) | 2.65 | 18.81 | 6.43 |
| Creixement màxim (mm) | 4.16 | 23.12 | 13.45 |
| Creixement mínim (mm) | 0.46 | 12.14 | 2.50 |
| Creix. 5 últims anys | 6.30 | 94.06 | 27.43 |
Les discrepàncies entre valors estan accentuades per les diferències de creixement del primer torn (entre 3 i 8 m3/ha/any) i els successius (entre 12 i 20 m3/ha/any). L'ampli marge donat el provoca no solament si s'han fet abonaments, llaurats i podes, sinó que també estan marcats pel tipus de sòl i així les produccions més baixes coincideixen amb sòls superficials.
A efectes operatius i per tal de saber el volum unitari de l'espècie i suposant una densitat de 280 peus/ha tindrem segons dades del Segon Inventari Forestal Nacional per a la província de Girona per cada classe diamètrica tindríem:
| C.D. | Nº peus/ha | Àrea basal | Volum de fusta amb escorça (m3/ha) | Volum de fusta sense escorça (m3/ha) |
| 10 | 280 | 2.24 | 15.02 | 10.26 |
| 15 | 280 | 4.87 | 31.77 | 24.64 |
| 20 | 280 | 8.74 | 58.51 | 47.71 |
| 25 | 280 | 13.07 | 89.75 | 74.64 |
| 30 | 280 | 19.92 | 155.03 | 130.93 |
| 40 | 280 | 31.85 | 187.22 | 158.70 |
| 45 | 280 | 44.44 | 322.26 | 274.82 |
| 50 | 280 | 55.13 | 326.13 | 278.55 |
| 60 | 280 | 74.94 | 465.31 | 397.92 |
| 65 | 280 | 89.46 | 537.34 | 460.08 |
Els torns de talla més comuns no busquen els diàmetres més alts amb uns 20 anys per a arbres de rebrot i 25 per a plantacions. Això bé motivat per l'ús de la fusta que fa l'industria local en les zones esmentades, que no precisa de grans diàmetres.
El fong Ceratocystis fimbriata o xancre del plàtan és la seva principal plaga. Els símptomes més freqüents son l'assecament de l'escorça i el posterior esquerdament, apareixen necrosis a tronc i branques i les fulles groguegen, finalment l'arbre pot arribar a morir. Darrerament l'heteròpter Corytuca ciliaca o tigre de plàtan s'ha detectat en aquestes contrades. Els símptomes són la decoloració de la fulla i la defoliació de l'arbre si l'atac és fort, amb les conseqüents pèrdues de producció. Altres plagues són més pròpies d'usos ornamentals i per aquest motiu no es comenten aquí.
Fusta de duramen bru, dura, fibrosa, que recorda la del faig, bona per ebenisteria en admetre un poliment fi, decoració, carreteria, jugueteria, per fer travesses de tren, rems, llumins (encara que darrerament amb forta competència de materials plàstics), etc....
En les comarques de la Selva l'ús principal és la fabricació d'agulles de roba i d'escuradents. També s'utilitza per fer caixes de morts.
Bon combustible, s'utilitza sovint com a llenya en zones on no abunda l'alzina, o en les que té certa extensió.
El plàtan és molt bon arbre ornamental i s'ha utilitzat sovint en plantacions lineals de passejos i carreteres. S'ha cultivat com a espècie de creixement ràpid en plantacions regulars en riberes i zones humides de Girona i Barcelona. Dionisi de Siracusa el va introduir a Sicília i els romans el van estendre per Europa Occidental, als inicis de l'era cristiana. Diu la llegenda que a Córdoba Cèsar va plantar un plàtan amb les seves pròpies mans, per a indicar que Roma era la propietària d'Espanya i, vuit segles desprès plantava Abderraman sobre les seves despulles una palmera i li dedicava una balada on deia segons l'historiador Lafuente que "viniendo a ser aquella ciudad favorecida, el centro de dos civilizaciones representadas en dos árboles, plantados por las manos del genio del Mediodia y del genio de Oriente".
Al llarg de la història podem trobar altres plàtans cèlebres com el de Frigia, del que si bé no sabem les dimensions, varen ser molt celebrades, i així diuen que quan Jerjes es dirigia contra Grècia, es va quedar bocabadat en veure'l i va disposar que per tres dies es suspengués la marxa i quedés fixat el pavelló reial al peu de l'arbre. No lluny d'aquest, a la regió de Lícia, va existir un plàtan anomenat la gruta vegetal, en el que Plinio refereix que el Cònsol Lucinio Muciano va dormir dins del tronc buidat amb 18 amics, després d'haver-hi menjat.
El camp de Veletra va sustentar un altre plàtan al que Calígula va donar el festí del niu a 15 convidats, que van poder menjar i ésser servits còmodament.
Aquestes llegendes apareixen al llibre "Árboles y montes, curiosidades artísticas é históricas de los montes" de l'Enginyer de Forest D. Andrés Avelino de Armenteras. Per a ratificar-les parlava al 1903 d'un plàtan a Bujukdere, prop de Constantinoble, que a nivell del sòl mesura 45 m de circumferència i en el que la cavitat interior té un perímetre de 24 m.
Finalment D. Salvador Alemany i Parer cita a la seva "Guia Pràctica de Silvicultura" (Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de Catalunya, 1994) un P. orientalis de 11 metres de circumferència i 400 anys.
