REUS hace homenaje a Anna Sugrañès

CARRER D'ANNA SUGRAÑES BOIX

 El Ple del 31 de març del 2006 l’Ajuntament de Reus va aprovar anomenar tres carrers del Barri Immaculada amb el nom de tres dones, un d’ells el  de l’Anna Sugrañes Boix, el carrer escollit és un dels trams del carrer del Pont.

Els companys i amics demanaven que per l’Anna és un petit acte, escollint per això el 14 d’abril.

Per tant encara que plovia, avui dia 14 d'abril, dia de la commemoració de la segona República, i dia significatiu en la vida de l'Anna Sugrañes Boix, s'ha fet l'acte programat per a descobrir la placa del carrer que porta el seu nom.

L'acte que ha resultat ser molt emotiu, s'ha fet en el local de l'associació de veïns del Barri Immaculada, barri en el que està ubicat el carrer.

La taula la formaven l'Alcalde el Sr. Lluís M. Pérez, la regidora de polítiques per les igualtats Sra. Teresa Vallverdú, la Neus Molina secretària d’acció política del PSUC Viu i la Clara Rivas, filla de l'Anna. La Teresa Vallverdú a fet el relat del que ha estat la vida de l’Anita com a dona, mare, política i sindicalista tal com figura en un document que formarà part d'un llibre en què hi seran les dones de Reus que tenen un carrer a la ciutat i que properament s'editarà, l’Anna Sugrañes va ser una lluitadora pels drets laborals i socials des de molt jove, arribant a ser secretària de la confecció al sindicat UGT, ingressant al PSUC, en la retirada era de les persones que anava poble a poble ajudant a qui volia sortir del país, és refugia a França, on es casa amb un responsable sindical i comunista francès que mort al camp de concentració de Auschwitz.
L’Anna, amb els tres fills del seu marit i un fill dels dos es va mantenir en la resistència internacional i col·laborar amb les dones de deportats. Casa seva a Paris va servir per amagar companys exiliats, també era un lloc de reunió tant pel PCE com pel PSUC. Durant els anys d’exili va entrar i surti d’Espanya, per entregar o recollir documents i informació. Es casa per segona vegada amb en Llorenç Rivas, tenint dos fills, amb ell comparteix la lluita política i sindical, a l’any 59 venen a Reus a refer el PSUC a la clandestinitat, va ser delegada del sindicat groc com a infiltrada de CC.OO. La casa dels Rivas-Sugrañes fa ser la casa del partit, a on és feien les reunions clandestines, allí és gesta el primer acte públic que es fa l’any 76 quan el PSUC encara era il·legal. La Generalitat l’any 2001 li concedeix la medalla Francesc Macià al mèrit al treball, l’Ajuntament de Reus l’any 2002 li concedeix la Menció Honorifica Municipal.
A continuació a pres la paraula el Sr. Lluís M. Pérez, fent una similitud entre la manera de pensar durant la república i l'actuació que està portant endavant l'ajuntament de cara a la ciutat, a continuació la Clara Rivas agraeix en nom dels seus germans i d'ella mateixa l'assistència dels presents. Per acabar actua un jove quartet de corda, que interpreten dues peces d'en Vivaldi i acaben interpretant "l'Himno de Riego", emocionant els presents A continuació és surt al carrer per a destapar simbòlicament la placa

TORNAR