Qualsevol intent d'exposició de les tecniques basiques de pujar I col.locar-se és una mica arriscada, tant a dalt com a baix del castell. I diem arriscada perquè qualsevol casteller veterà podria qüestionar determinades afirmacions d'acord amb un estil propi. Per aixó cal prendre's les properes explicacions com unes orientacions generals amb una certa vocació acadèmica, i amb la voluntat d'iniciar un procés en el qual cadascú ha de trobar les formes pròpies segons les seves aptituds, sense oblidar que es tracta d'una tasca d'equip.
També podem ressaltar el fet que cada colla té les seves peculiaritats, que en un moment donat podrien ser discutides llargament... com tant i tant agrada als castellers!
PUJAR DALT
- La regla de les tres passes.
Quan intentem
pujar per I'esquena d'un company o companya bo és
tenir present Ia idea d'un gat que
puja a un arbre: arrapat i sense moviments brus-cos. Tindra' especial importancia
el treball dels braços, que hauran d'aixecar el pes del cos.
- Preparació.
Amb una má a cada espatlla del company/a amb els canells i els colzes
alts; el peu dret a Ia sofraja de Ia cama dreta arrepenjant-se amb Ia part
superior del peu per ajudar a I'impuls de pujar. Ben arrapat al cos.

- 1r. pas. Impuls,
el més suau possible, especialment amb els braços fins tenir-los
ben estirats per sota del teu cap.
Mentre es realitza aquest impuls el peu esquerre busca Ia faixa fins que l'esgarrapa amb seguretat i el genoll dret passa a descansar a I'espatlla dreta, entre el cap i Ia teva mà dreta.
- 2n. pas. La mà dreta busca Ia mà del company/a de baix que l'ajudarà a mantenir l'estabilitat estirant el braç cap a dalt. Simultaniament, Ia mà esquerra reposarà sobre el cap mentre el peu esquerre deixa Ia faixa i es col.loca suaument a l'espatlla esquerra, ben a prop del coIl.

- 3r. pas.
Fent força sobre el cap i Ia mà dreta,
incorporem el cos a poc a poc col.locant el peu dret damunt l'espatlla
dreta. Deixem Ia mà dreta i ens estirem fins a posar-nos drets.
-La colocació.
Els peus han d'estar
ben arrapats al coll, amb les puntes dels dits amb tendència a buscar-se
I enganxats al cos. En els pilars, Ia tendencia es que els peus estiguin
Ileugerament enrera; a Ia resta dels castells es a I'inrevés, Ileugerament
endavant. Cadascu' ha de buscar Ia col.locació de peus segons Ia
possible
caiguda d'un castell, per la qual cosa és importantíssim
que tothom que hi participi acotxi el cap per evitar lesions. Cal tenir
present, doncs, que per aconseguir aquests objectius, la pinya ha de ser
compacta, sense forats, i disposada a "donar pit", és a dir, espitjar
si les circumstàncies ho demanen. Per aixó és important
- molt important - guardar silenci: primer, per no perdre Ia concentració
i, segon, per poder escoltar les indicacions que puguin venir dels
castellers o castelleres del davant o del cap de colla.

A primera vista, una pinya
pot semblar una massa humana anàrquica, però no és
aixi. La base d'un castell és un exemple d'arquitectura ordenada
on tothom té un lloc i una funció d'acord amb les seves característiques
fisiques o d'aptituds; per aquest motiu podem considerar-la Ia part més
participativa i integradora, ja que permet que tothom hi trobi el seu paper.
Com en Ia pel.Ii'cula
basada en Un mundo feliz de Houxley, els castells saben aprofitar les característiques
de cadascú per a Ia funció que millor pot desenvolupar. Per
aixó ser baix, alt, gras o prim no és problema, sols cal
trobar el Iloc adient.
Tot seguit us
exposem les caracterísques i funcions de les posicions més
bàsiques:
1.-
Baixos: són castellers d'estatura mitjana, forts i amb gran
esperit de sacrifici. Sobre ells van els segons. Aguantaran a plom el pes
del castell.
2.- Crosses:
són d'aIçada semblant als baixos i també han de ser
sacrificats. Es col.loquen un a cada aixella del baix, Ileugerament acotxats
i ben aferrats a les cintures de l'home del darrera i de l'agulla per aixecar-se
si aquell els ho demana.
3.- Home del darrera:
tenen una estatura mitjana, una mica més alts que els baixos. La
seva funció és evitar amb el seu pit que el baix vagi cap
enrera. A més, subjecta les crosses amb les mans.
4.- Agulles:
són alts i generaIment prims. Van dins del castell encarats als
baixos. Han de subjectar les cames dels segons pel davant, per evitar que
s'agenollin.
5.- Primeres mans: són alts i forts.
No importa si són corpulents. Es situen rera l'home del darrera
i subjecten el segon el més amunt possible. A continuació
hi van arrenglerades les segones mans, les terceres...
6.- Mans laterals:
són alts i van al costat del baix. Falquen amb una cama Ia crossa
i amb les mans una cama del segon perqué no es desplaci lateralment.
7.- Daus: són alts i forts. Se situen
entre dos laterals i agafen una cama de segons diferents. Eviten que els
segons es desplacin lateralment. Poden fer molta força, ja que estan
apalancats entre dos.
...