DIARI DE TARRAGONA 2 de març de 1993
EL VENDRELL

Els refugiats bosnians van fer
castells amb els Xiquets de Vila-seca

Miso, després de pujar en un, comentà que li agradaria tornar a fer-ho. Durant la setmana, se'ls havia explicat el fet casteller, segons el director de l'alberg.

I. VIDAL

Uns cent castellers deIs Xiquets de Vila-seca van anar el passat diumenge fins a l'alberg de Santa Maria del Mar, a Coma-ruga, on oferiren al grup de refugiats bosnians que arribá allí fa tot just tres mesos, una actuació. Aquesta exhibició castellera, que segons el cap de colla, Pedro Sánchez, volia ser "una mostra de solidaritat dels Xiquets de Vila-seca cap al poble bosnià", fou seguida per uns 60 o 70 refugiats deIs 105 que hi ha. Malgrat això, Joan Lozano, director de l'alberg, manifestà al Diari que la majoria d'integrants del col.lecctiu bosnià acostuma a participar en les activitats que es fan. Si bé en un principi, a l'actuació castellera no hi assistí gaire gent, a mesura que es feien els castells anava arribant més públic.
Els Xiquets de Vila-seca van descarregar el tres de sis, el quatre de sis amb agulla i el tres de sis per sota. El director de l'alberg digué al Diari que, al llarg de la setmana, havien intentat explicar als bosnians que són els castells, i procurar apropar-los a una de les mostres de la cultura popular catalana. Joan lozano qualificà aquesta activitat com "la més forta" de totes les que fins ara havia presenciat el grup de refugiats bosnians de l'alberg.
En començar l'actuació es van poder veure, entre els refugiats que observaven els castells des de la distància, nombroses expressions de sorpresa, en descobrir per primera vegada en viu aquesta mostra de cultura popular. L'anècdota es produí quan una noia quedà estorada davant els crits del cap de colla quan pujava el castells. Pensava que s'havia enfadat i Ii preguntá al director, el qual Ii hagué d'explicar que alló formava part del món casteller.
Poc a poc, però, i malgrat les limitacions lògiques de la llengua, van agafar confiança, i quan es preguntà a la canalla si volien provar de pujar-hi, tres nois i una noia bosnians, tot i la sorpresa inicial, s'engrescaren ben aviat.Diversos familiars no dubtaren tampoc a apropar-se a la pinya. Els més menuts els van vestir amb la camisa blava , elmocador casteller i, evidentment, els van descalçar i els van posar la faixa, cerimònia que fou seguida amb curiositat i interès.
Després d'alguna indicació del cap de colla i de rebre l'ajuda dels Xiquets de Vila-seca, els tres nois van poder viure les primeres sensacions d'un casteller en pujar a un quatre de cinc (dos d'ells a segons, i el tercer als dosos). Miso, el segon que va haver de treballar més explicà que, tot i que"havia hagut de patir" més del compte per la seva manca d'experiència, en veure que anava pujant gent a sobre seu, no va posar-se nerviós, i afegí que li agradaria tornar a fer de casteller.
A la noia la van pujar en un pilar per sota. Però un dels moments més emotius de la diada fou quan, ha per acomiadar-se, els Xiquets de Vila-seca van pujar un pilar de quatre per sota perquè l'enxaneta portava a les mans un colom blanc que deixà anar en carregar-se el pilar. Aquest fet va ser seguit amb molta emoció per part de tos els presents, i els aplaudiments anaren acompanyant i tot d'alguna llàgrima.
A més de castells, els Xiquets de Vila-seca oferiren als nois bosnians, cartells, enganxines, pins i caramels.
Jasmina, que va fer d'intèrpret, indicà que, tot i que els havien explicat que eren els castells, "era difícil entendre-ho sense veure-ho". Després de l'actuació, tots van manifestar que els havia agradat molt, que havia estal fantàstic i que no havia paraules per descriure el que havien sentit.