Pedro Sánchez
                         Martínez
 
 
 
 
 

     Va néixer a Tarragona on va començar la seva relació amb el voluntariat de la Creu Roja i amb el món casteller de la ciutat. Des de fa uns anys viu a Vila-seca d’on és el director local de la Creu Roja i també cap de colla dels Xiquets de Vila-seca. Actualment viu dedicat als serveis socials del municipi les 24 hores del dia i se’l pot trobat tant a les oficines de l’entitat, com de xofer d’una ambulància o dirigint els trànsit a les escoles. Després dos cops per setmana, dirigeix els assajos generals de la colla castellera.

 És molt conegut a la població de Vila-seca per la seva tasca com a director local de la unitat voluntària de socors i emergències de la Creu Roja i també com a cap de colla dels Xiquets de Vila-seca. El servei altruista a la societat i l’interés per les tradicions les ha heredat del seu pare que també va ser voluntari de la Creu Roja i casteller. A banda d’aquestes dues activitats, encara busca temps per portar els gegant del carrer de la Merceria del nucli antic de Tarragona.

 - Com va entrar a la Creu Roja?

 - Vaig començar com qa voluntari a Tarragona fa uns set anys. De fet, el meu pare també va ser voluntari i, com que des dels quatre anys sóc casteller, ja havia vist actuar moltes vegades la Creu Roja. Tambñe vaig ser xofer voluntari i després em van oferir ser subdirector a Vila-seca. Actualment m’hi dedico plenament, i fa més d’un anys que sóc director local.

 - Quines són les seves tasques?

 - Com a director faig una mica de tot, des d’organitzar els serveis, el control del personal, de vehicles, serveis socials i, fins i tot, faig de xofer.

 -Quan va començar als castells?

 - A finals dels anys 60 vaig entrar a la Colla Vella de Tarragona i després, amb la fusió de les dues colles, vaig estar amb els Xiquets de Tarragona fins que la meva dedicació a la Creu Roja m’ho va impedir.

 - Com va arribar a cap de colla dels Xiquets de Vila-seca?

 - Quan van voler fundar la colla em van demanar fer de cap. En poc temps hem passat de no saber-ne ningú a quedar entre els tretze primers al concurs de castells.