Des de l'any 2001 el butlletí informatiu és el mitja de comunicació interna dels pessebristes tarragonins. En aquesta secció es mostren alguns dels articles i informacions que s'hi han publicat.

· Escultors, figuraires i artesans
· Pessebres i museus

Per a molts pessebristes de casa nostra, i no diguem de Barcelona, no pot passar un Nadal sense donar un tomb per la fira de Santa Llúcia, encara que només sigui per mirar i no comprar res. En aquesta gran parada, que des de la Puríssima fins la vigília de Nadal, s'instal·la, any rera any, a l'esplanada de la catedral barcelonina, s'hi pot trobar qualsevol objecte relacionat amb les tradicions nadalenques. Però, fora d'aquestes dates és difícil fer-te, amb quelcom relacionat amb els pessebres.
Curiosament però, a la ciutat italiana de Nàpols, la situació és ben diferent. Al bell mig del casc antic hi ha un carrer, conegut popularment com el carrer dels pessebres, on es pot trobar, qualsevol dia de l'any, tot allò que està relacionat amb el pessebrisme.
Amb la idea de conèixer aquesta "Fira de Santa Llúcia" permanent, un grup de socis de l'Associació Pessebrista de Tarragona vàrem decidir planificar, dins el període de vacances, un viatge a la regió italiana de Campània i principalment a la ciutat que es troba al peu del Vesuvi.
Nàpols, situada en una esplèndida badia de la costa oest italiana i voltada per antics cràters volcànics, és la tercera ciutat del país amb prop d'1.300.000 h. El seu casc antic està format per tot un seguit de carrers i carrerons amb impressionats edificis que en el seu temps van ser palaus, i un gran nombre d'esglésies i convents dels segles XIII i XIV.
Dues d'aquestes vies, que es van construir damunt del que havien estat les artèries principals del Nàpols greco-romà, són la
"Via dei Tribunali" i "Via San Biagio dei Librai". Un dels carrers que les uneix és el de "San Gregorio Armeno". Durant molts segles, aquest indret ha estat escollit pels artesans napolitans per tenir-hi els seus tallers. Actualment és el centre neuràlgic del pessebrisme napolità.
Tot i trobar-nos en ple mes d'agost, quan et vas apropant a la "Via del pressepio", ja comences a veure algun establiment que ofereix diferents articles relacionats amb el pessebre. Però, quan arribes al propi carrer de S. Gregorio Armeno et dóna la sensació que queden pocs dies per a que se celebri un nou Nadal. És un carrer d' uns 150 m de llarg, no és massa ample i amb una arcada a l'alçada d'un convent, que li dóna el nom. A ambdós costats tot un seguit de tallers artesans i botiguetes a tocar una de l'altra.
A la majoria de tendes s'hi poden veure artesans treballant: uns omplint motlles figures, uns altres pintant-ne, altres construint pessebres amb fustes i trossos de suro al mig del carrer. S'hi pot trobar varietat de figures: des de les més petites de 4 o 5 cm, que podríem considerar del tipus popular, fins a les més grans de 35 o 40 cm. Aquestes darreres són les típiques figures dels pessebres napolitans que es construïen durant els segles XVIII i XIX. El cap i les cames són de fang i les mans també de fang o de fusta. Els seus vestits de roba i seda recorden els que portaven la gent d'aquella època. També podem trobar figures amb moviment que representen els diferents oficis.
Un altre aspecte que cal esmentar és la varietat d'accessoris que hi pots trobar, i que ajuden a aconseguir aquell ambient tan acurat d' alguns pessebres: cistells, fruites, caixes amb peix, taulells amb pastissos i barres de pa, embotits i viandes per penjar...
El cert és que, tot i que alguns establiments tenien penjat el cartell "chiuso a feria", tothom té dret a uns dies de vacances, el carrer respirava un ambient pessebrístic magnífic. I, abans de marxar, no ens va costar massa imaginar els vespres del mes de desembre amb el bullici i el neguit de la gent napolitana fent les compres necessàries per fer un bonic pessebre.

(Butlletí 3. Nov-2002)

L'Associació Pessebrista de Tarragona al llarg dels seus 75 anys d'història ha anat passant per diferents locals de la nostra ciutat. Edificis de la Rambla Nova com les dependències de Ràdio Tarragona o el dels Pares Caputxins i darrerament la casa Balsells, a l'emblemàtic pla de la Seu, han acollit l'entitat.
Des de l'any passat, la junta actual s'havia proposat trobar un local on, a més de poder guardar els diorames, les figures, l'arxiu i la secretaria també, disposés d'un espai on poder fer exposicions de pessebres, diorames, figures i, fins i, tot poder desenvolupar-hi les tasques corresponents a una possible escola de pesssebrisme. Després d'estudiar les diferents propostes que es van presentar es va decidir llogar els baixos del carrer Girona corresponents al número 25 de la Rambla Nova.
Aquest interessant edifici va ser construït l'any 1907 per l'arquitecte Ramon Salas, d'aquí que es conegui com la casa Salas. Va ser una de les primeres cases que es va construir a la part alta de la Rambla. A finals dels anys vint la construcció es va vendre i passà a mans de la família del metge Guasch.
La casa és cantonera amb baixos, tres plantes d'alçada i golfa; d'estil modernista i amb molts elements neogòtics. A la façana, que està feta de pedra en forma de carreus, s'hi observa una interessant decoració que es va estilitzant als pisos superiors. Destaca una bonica tribuna cantonera poligonal al primer pis (Rambla Nova-Girona). També s'hi observa un bon treball de forja a les baranes dels balcons.
Des del carrer Girona s'accedeix als baixos que des de 1928 té la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Dins la portalada principal, el matí de Divendres Sant s'hi vestia el pas de la Germandat tot esperant que a primera hora de la tarda fos recollit pels Armats. També, la planta baixa allotjà les delegacions provincials d'Informació i Turisme i d'Indústria i en aquells temps l'examen de teòrica per a treure's el carnet de conduir es feia al local que avui ocupa la nova seu de l'Associació Pessebrista de Tarragona. Però, molt abans la primera entitat que ocupà aquestes dependències va ser la "Caja de Pensiones para la Vejez y el Ahorro" que el 24 de gener de 1911 va obrir una sucursal a la nostra ciutat.
Esperem que amb la nova seu l'APT pugui desenvolupar millor les seves activitats i a la vegada donar a conèixer i fomentar el pessebrisme entre les noves generacions tarragonines.

(Butlletí 5. Nov-2003)

Quina llàstima

El patrimoni pessebrístic de Catalunya és un dels més importants del món. L'existència de grans escultors i figuraires durant els segles XVIII, XIX i XX junt amb els artistes actuals ha permès que actualment es disposi, ja sigui en col·leccions particulars o públiques, d'un magnífic recull de peces d'un valor incalculable.
Al nostre país disposem de diferents indrets per a poder contemplar aquestes obres. Molt a prop nostre tenim el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, amb figures de Josep Traitè (1935) i una col·lecció de diorames realitzats per diferents associacions pessebristes catalanes. Una mica més lluny, a les comarques gironines, el Museu Comarcal de la Garrotxa amb una mostra de figures de Ramon Amadeu (1745-1821), o el Monestir de Solius amb diorames realitzats pel germà Gilbert Galceran amb figures de Martí Castells (1915-1995). Aquests són tres exemples de llocs on es pot gaudir tot contemplant aquests treballs, durant qualsevol època de l'any sense haver d'esperar les festes nadalenques.
Però si seguim per la geografia catalana hi ha un cas força preocupant. Es tracta del Museu Etnològic de Catalunya que es troba a la Muntanya de Montjuïc, just darrera del Palau Reial. Segons informacions, que fàcilment es poden obtenir, per exemple per internet, aquest museu disposa de prop de 5000 figures de diferents autors i mides. En principi podem pensar que aquestes figures, que abans es trobaven al Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars del Poble Espanyol, tan sols han canviat de museu i que com obres d'art que són en molts casos es troben al lloc que els correspon.
Però curiosament, visitant el museu, no trobes cap punt on se'n faci menció, i ni tan sols hi ha cap indicador que informi d'on es troben. I és que potser val més així, ja que figures d'artistes tan reconeguts com Talarn, Campeny, Amadeu, Vallmitjana, Roig i Soler i Escaler o grans figuraires com Castells, Teixidor o Carratalà es troben a una gran sala, oberta al visitant, però al soterrani de l'edifici. Estan tancades dins d'unes grans vitrines de fusta, junt amb molts altres objectes de característiques i procedències molt diverses. No hi ha cap cartell que informi quins són els autors i del material de què estan construïdes, tot i que si hi fossin difícilment es podrien llegir. Ja que la sala està il·luminada per unes quantes bombetes aïllades.
Com pot ser que una col·lecció tan interessant formada per peces úniques d'artistes tan reconeguts estigui tan arraconada ? I que, segons sembla, a part de la col·lecció no s'hi té accés? Es pot permetre que els que estimem el pessebrisme no puguem gaudir, tot admirant aquestes obres d'art popular ? Realment és una llàstima que es tingui part del patrimoni amagat i en aquestes condicions.

(Butlletí 14. Nov-2007)

- Apunts pessebrístics

· Escultors, figuraires i artesans

Martí Castells i Martí. Escultor figuraire.

Fill del també figuraire Martí Castells i de Rosa Maria Martí, va néixer al barri de Sants (Barcelona) l'any 1915. El taller familiar dedicat a la producció de figures de caire religiós va influir en l'afició per l'escultura i de molt jove ja va manifestar la seva habilitat pel modelatge del fang.
Tot i que se sentia més atret pel dibuix i la pintura, va estudiar dibuix i escultura a la Llotja de Barcelona. Però, aviat va haver de deixar els estudis i passar a treballar al taller familiar junt amb els seus germans. Inicialment la seva tasca consistia a renovar les antigues figures realitzades pel seu pare. Però, amb poc temps, ja va començar a modelar "a palillo" les seves pròpies figures. Dels anys 40 destaca el conjunt "Naixement i adoració dels pastors" que va guanyar el premi de l'Associació de Pessebristes de Barcelona de 1946.
Durant els anys 50 les seves habilitats amb el fang el van portar a treballar altres tipus de figures de caire decoratiu i fins i tot va realitzar els originals i motlles de petites figures del món de les joguines de plàstic.
A partir dels anys 70 l'augment dels encàrrecs va fer que es dediqués únicament "al palillo". Les darreres obres les va fer durant la primavera de 1993. Martí Castells moria el 19 de febrer de 1995, un home, segons els que el van conèixer, treballador, humil, poc xerraire, reposat i tranquil.

(Butlletí 1. Des-2001)

Amadeu està considerat un dels millors escultors del tardobarroc català. La seva obra pessebrística en terracota i fusta és d'una qualitat tècnica i estètica excepcional. Esdevé un document en representar amb realisme els trets populars i els caràcters quotidians d'una època.
Va néixer a Barcelona el 1745 i es formà als tallers de diferents escultors barcelonins. Fou membre del Gremi d'Escultors de Barcelona i Acadèmic de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. A més de les figures de pessebre, té una obra escultòrica important, principalment religiosa i en petit format.
La seva estada a Olot, de l'any 1809 al 1814, probablement per fugir dels problemes derivats de la invasió dels francesos, fou molt prolífica en la realització de figures de pessebre. L'any 1814 va tornar a Barcelona i hi visqué fins la seva mort, el 16 d'octubre de 1821.
Les figures d'Amadeu mostren la constant d'una tècnica precisa en l'acabat i la policromia posterior. Són minucioses en els detalls del rostre i del cos, i permeten recrear-se en el realisme de l'expressió, dels gest i de la indumentària. Gràcies a les excel·lents figures aconseguí que la seva obra tingués una gran anomenada i que el seu estil trobés continuadors destacats.
Algunes de les seves figures es conserven en col.leccions particulars i també entre altres a l'Associació Pessebrista de Barcelona, al Museu d´Història de la Ciutat i al Museu Etnològic de Barcelona, i al Museu Comarcal de la Garrotxa a Olot.

(Butlletí 2. Gen-2002)

Va néixer a Barcelona l'any 1812. Estudià a les Escoles Pies de Sant Antoni on ben aviat va demostrar les seves bones aptituds per al dibuix. Amb 15 anys, seguint les recomanacions de l'escultor Celoni Guixà, s'inscriu a Llotja i segueix els cursos del mestre Damià Campeny.
El seu treball va ser principalment dedicat a l'escultura. Però, en moltes ocasions havia dit que, en realitat, quan gaudia més era modelant les figures per al pessebre. Un aspecte que cal esmentar és la tasca que portà a terme com a protector d'artistes joves que intentaven obrir-se camí en el món de l'art. Un d'aquests joves va ser el reusenc Marià Fortuny.
Les seves figures destaquen pel seu orientalisme. Les seves cavalcades de reis criden l'atenció pel nombre de figures. Cada rei, a més del seu patge, va acompanyat per tres camells carregats, en ocasions, per més d'un servent i un pompós equipatge.
Els pessebres que realitzava eren famosos i visitats per molts barcelonins. A més de les figures, destacava l'ambientació i el paisatge fet, principalment, de molsa i suro. Alguns dels seus treballs es van exposar fora de Catalunya i fins i tot a Amèrica. L'any 1863 fundà la primera associació pessebrista.
Aquest any es compleix el centenari de la seva mort. Actualment, algunes de les seves figures es troben exposades al Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars de Barcelona.

(Butlletí 3. Nov-2002)

Manuel Muns Ferreres va néixer a Barcelona l'any 1903. Als catorze anys va entrar com a ajudant al taller de la família Castells. Posteriorment es va traslladar al carrer Vallespir on va obrir un obrador propi al domicili familiar. Una de les característiques de les seves figures són les formes anatòmiques que deixaven veure els cossos dels pastors mig nus. Els seus treballs formen part de moltes col·leccions particulars. També se'n poden veure al Museu del Pessebre de Catalunya de Sant Vicenç de Montalt. Va morir a Barcelona l'any 1995.
Andreu Muns va néixer l'any 1939. Amb l'edat d'onze anys va començar a aprendre l'ofici d'escultor de la mà del seu pare. Posteriorment va entrar a treballar al taller de Francesc Carulla. Estudià Belles Arts i a l'escola d'Arts i Oficis de Barcelona amb els professors Boïgues i Serra entre d'altres. Ha guanyat diferents premis d'escultura. Durant molts anys, junt amb el seu pare, va tenir una parada a la fira de Santa Llúcia prop de la porta de la Catedral on venien els seus treballs. Va col·laborar amb l'Associació Pessebrista de Sitges, modelant les figures que es donaven com a premi, als guanyadors del concurs de pessebre d'aquella població. La seva escultura, principalment religiosa, es pot trobar repartida per diferents punts de la ciutat comtal. Actualment, la seva producció pessebrística se centra en figures "a palillo" tant d'estil hebreu com català.

(Butlletí 4. Gen-2003)

(Butlletí 5. Nov-2003)

Daniel José Urguenguía va néixer l'any 1909 a Herrería, Santander. Després de treballar de miner i de pastor arriba a Barcelona als anys trenta on fa, entre altres oficis, de forner . "El Gallego", renom amb el qual es coneixia, va entrar en el món del pessebrisme de la mà del seu sogre, una persona polifacètica que treballava en diferents camps artístics.
Les figures de pessebre d'aquest figuraire autodidacte sempre han estat de tradició orientalista i durant molts anys es venien a la parada que la família tenia a la Fira de Sta. Llúcia . Va morir a Barcelona l'any 1990.
El seu fill Daniel José i Pons va néixer a Barcelona l'any 1942. Va començar a estudiar en una acadèmia d'art barcelonina per passar més tard a la Llotja, on va aprofundir els seus coneixements de pintura i principalment de dibuix. En el taller familiar ajudava el seu pare omplint els motlles de figures de pessebre i, de forma esporàdica, feia algun treball modelant directament el fang.
A partir dels anys setanta es dedica al modelatge ceràmic. No és fins a meitats dels noranta que, decideix tornar a modelar el fang però, amb un canvi important, ja que incrementa la producció de figures "a palillo". Actualment, la seva petita producció d'esvelts pastors, reis, naixements,… es caracteritzen, igual com els que feia el seu pare, per una policromia molt acurada i detallista.

(Butlletí 6. Gen 2004)

Va néixer el 1895 a la vila de Gràcia. pocs anys abans de la seva annexió a la ciutat de Barcelona (1897). Als catorze anys ja va guanyar el seu primer premi en un concurs d'escultura infantil. Va estudiar al costat Josep Llimona i modelatge amb l'imatger Claudi Rius.
El seus treballs es van caracteritzar per voler representar principalment els costums nadalencs propis del nostre país. Les seves figures, fruit d'un treball i estudi constant, es reconeixen pels colors vius i pels vestits de tipologia catalana, sent un dels primers figuraires que en va modelar amb la indumentària pròpia dels segles XVIII i XIX. Una part de la seva obra ens apropa a les figures de Salvador Masdeu, un figuraire de començaments del segle XX, de qui va aprendre gràcies a l'adquisició d'una col·lecció de motlles de figures seves. També, va realitzar peces d'estil hebreu, i tant d'unes com de les altres se'n poden veure a moltes col·leccions i museus, fins i tot de fora de les nostres fronteres.
L'any 1989, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi. Morí a Barcelona l'any 1991.
La seva filla Montserrat Carratalà i Molleví va continuar la producció familiar de figures de pessebre. Però, la seva principal aportació en el camp pessebrístic ha estat la realització d'una magnífica col·lecció de miniatures.

(Butlletí 8. Des 2004)

L'any 1850 naixia a Barcelona Lino Fèlix, un escultor que s'inspirà en l'estil de Domènec Talarn. El gran nombre de figures que realitzà es van caracteritzar pels detalls rebuscats i per ser molt enfarfegades. Intentava que els personatges tinguessin una fisonomia oriental. Va treballar principalment per moltes famílies distingides de la Barcelona de finals del segle XIX. Morir a la mateixa ciutat que el va veure néixer, l'any 1926.
Un altre artista barceloní que va viure a cavall d'ambdós segles va ser Salvador Masdeu. Va néixer l'any 1864 i de petit ja es va afeccionar a les figures, ja que el seu pare feia figuretes de pessebre senzilles. La seva producció va ser extensíssima i es va centrar principalment a retocar figures realitzades a partir de motlles. Les seves figures tenien un gran moviment i molta gestualitat. En molts casos va agafar com a mostra els treballs de l'escultor Talarn, però els seus treballs, tot i tenir una gran qualitat, no arribaven a la perfecció, tan acurada, del mestre. Morí a la ciutat comtal l'any 1918. El seu fill va recollir els motlles realitzats per Masdeu, però la seva producció de figures va ser molt minsa.
Actualment algunes figures de Lino Félix i Salvador Masdeu es poden veure a les vitrines de l'Associació de Pessebristes de Barcelona o formen part de col·leccions particulars.

(Butlletí 9. Gen 2005)

Va néixer a Barcelona l'any 1801. De petit va aprendre del seu pare l'art de treballar el suro i posteriorment estudià a l'Escola de les Nobles Arts de Barcelona.
Sentia una gran passió pel món del pessebrisme i es pot considerar com l'arquitecte per excel·lència de les masies de suro. Els seus treballs que estaven plens de detalls i a la vegada carregats de força, es van ampliar amb la realització de grans edificis envoltats de paisatges, temples, castells, torres i ponts. També va construir diferents maquetes de projectes urbanístics, a més de treballar en el món de l'escenografia.
La fragilitat del material utilitzat per Planella ha fet que actualment es conservin molt pocs dels seus treballs, amb prou feines un temple, unes ruïnes i dues masies. Però, tot i que la mostra és molt petita queda perfectament copsada la sensibilitat que es desprenia a l'hora de contemplar les seves construccions.
Va morir l'any 1855 amb 54 anys, envoltat de la seva família, que estava formada principalment per artistes de camp de la decoració i de l'escultura.

(Butlletí 12. Des 2006)

Aquest figuraire barceloní va viure a cavall dels segles XIX i XX. Per tant, va ser contemporani de Talarn, però des del primer moment va voler donar un canvi radical respecte les obres d'aquest artista, realitzant unes peces molt diferents, principalment amb el vestir. Es va apartar de la indumentària arrelada al món que l'envoltava com ja havia fet en el seu moment Ramon Amadeu, i es va centrar amb el món hebreu.
Els seus pastors porten el cap tapat amb un turbant i no amb un barret com s'havia fet fins aleshores i vesteixen túniques curtes deixant veure les cames nues. A més, també es caracteritzen perquè estan pintades amb colors bruns.
Aquestes innovacions van crear un cert enrenou dins del món pessebrista i, a la vegada, va comportar l'aparició de grups de seguidors d'aquest artista que va acabar amb la imposició de la indumentària hebrea sobre la local.
Cal recordar que durant el darrer terç dels segle XIX el pessebrisme es trobava en un moment àlgic i fruit d'aquest bon moment es va crear la Societat de Pessebristes de Barcelona. A la relació de pessebres de l'any 1877 de la ciutat comtal ja en figura un realitzat per Pere Teixidor. Donada l'àmplia producció realitzada al seu obrador del carrer de Sant Simplici del Regomir, moltes col·leccions particulars disposen de figures d'aquest autor.

(Butlletí 14. Des 2007)

Francisco de Salzillo i Alcaraz va néixer a la capital murciana el 21 de maig de 1707 i hi va morir l'any 1783. Era fill de Nicolás Salzillo i Gallo un escultor napolità que es va establir a la ciutat de Murcia a finals del segle XVII. A la seva mort el seu fill va agafar les regnes del taller familiar i ben aviat les seves obres van ser molt admirades tant per la seva perfecció com pel seu vestuari i policromia.
A més de la gran quantitat de talles religioses, algunes de les quals avui encara es poden veure a les processons de Divendres Sant, Salzillo va realitzar una gran col·lecció de figures de pessebre que estan repartides principalment per tota la geografia espanyola.
Al Museu de Francisco de Salzillo de Murcia està exposat un dels magnífics pessebres obra d'aquest escultor murcià. Aquest pessebre va ser un encàrrec del Sr. Jesualdo Riquelme i Fontes i es va construir entre 1727 i 1746. Està format per 556 personatges i més de 300 animals, realitzats al taller de l'escultor. Un bon nombre d'aquestes figures, com per exemple els conjunts que formen la Visitació, el Naixement i la Fugida a Egipte van sortir directament de les mans de Salzillo. Les figures, de 10 a 30 cm, estan inspirades en els "presepios" napolitans i van vestides segons la indumentària murciana de l'època. Destaca les expressions de les seves cares, el realisme i la mobilitat que expressen. La majoria són talles de fusta policromades tot i que n'hi ha algunes de fang o de cartró pedra. El conjunt va acompanyat per una sèrie de maquetes d'edificis.

(Butlletí 7. Mar 2004)

El regnat de Carles III a Nàpols va coincidir amb l'època de màxima exaltació del pessebre a Itàlia. Ell mateix va fer-ne construir un de grans dimensions a una de les sales del seu palau i durant el Nadal s'obria a la ciutat i era visitat per molts napolitans.
Amb la mort de Ferran VI, Carles III es trasllada a Madrid per ocupar el tron de la corona espanyola i amb ell, la seva afició al pessebrisme. Ben aviat encarrega la realització d'un pessebre per al seu fill, el príncep Carles. Un dels escultors que va rebre l'encàrrec, va ser el valencià José Esteve Bonet(1741-1802), es calcula que va realitzar prop de dues-centes figures moltes d'elles de 50cm d'altura. Un altre artista col·laborador va ser l'alacantí José Ginés Marín (1768-1822). De les seves aportacions al pessebre destaca la "matança dels innocents", un conjunt de figures de diferents mides que destaquen pel dramatisme que reflecteixen.
L'estructura del "Belén del Príncipe " es basava en el típic pessebre napolità. Estava format per sis nivells escalonats i un fons pintat. Amb figures de diferents mides s'aconseguia una bona perspectiva. L'afició del monarca era tan gran que es calcula que, repartides per diferents estances del palau, es podien arribar a comptar més de sis mil figures moltes de les quals portaven ornaments de plata i or.
Moltes de les peces del pessebre s'han perdut o es troben en col·leccions particulars. Però, prop d'un centenar es conserven i estan exposades al Palau d'Orient de Madrid.

(Butlletí 10. Des 2005)

Des de l'any 1988, a l'Espluga de Francolí es pot visitar el Museu de la Vida Rural. Està ubicat a la que va ser la casa pairal dels Carulla, una nissaga d'apotecaris espluguins. La Fundació Jaume I va remodelar l'edifici per exposar entre d'altres la gran col·lecció, donada per Lluís Carulla, d' estris, eines i maquinària utilitzada en diferents oficis, molts dels quals avui ja s'han perdut, com pot ser els de corder o d'espardenyer. Hi ha una secció especial dedicada a la farmàcia i a la casa pairal, i una altra a la història de l'Espluga de Francolí. També, en diferents sales es preseten aspectes relacionats amb les tradicions religioses i culturals catalanes.
El pessebrisme ocupa un lloc destacat. En una àmplia estança s'hi exposen, de forma permanent, un conjunt de quaranta-vuit diorames d'estils molt diferents realitzats per membres d'agrupacions pessebristes de Catalunya.
Una sala sensera està dedicada al l'obra de l'artista Josep Traité i Compte (Olot 1935). S'hi exposen prop de vuitanta treballs entre figures i escenes que representen moments i costums de la nostra terra. L'ambient nadalenc no hi falta i moltes d'aquestes figures podrien formar part de qualsevol diorama pessebrístic. Les figures d'aquest artista, format a l'Escola de belles Arts d'Olot, es caracteritzen per la sensació de moviment. El mateix autor diu que en el seus treballs sempre hi fa vent.

(Butlletí 11. Gen 2006)

Durant les festes de Nadal, a la basílica de la Verge dels Desemparats de València s'hi ha exposat el curiós "Belén de los Santos". Es tracta d'un pessebre del pur estil napolità, obra de l'artista valencià Pedro Arrúe. L'escena mostra l'adoració dels reis, davant d'un naixement sota columnes, envoltat d'un estol d'àngels.
Però, la curiositat del pessebre es troba en la resta de figures, ja que representen sants i personatges cristians de diferents èpoques. Per exemple, Sant Francesc d'Assís, patró dels pessebristes, es troba al costat d'altres sants, com Sant Vicenç Ferrer o Santa Teresa de Jesús. Però, també hi apareix la imatge de Teresa de Calcuta o el papa Joan XXIII. Uns pastors amb ovelles i pagesos oferint fruits de l'horta valenciana completen el conjunt.
Les prop de 50 figures realitzades per Arrúe, fan uns 30 cm. d'alt i el cap i les mans són de fang cuit. Els vestits, d'acord amb l'època de cada personatge, estan fets amb sedes i brodats dissenyats per ell mateix.
Segons l'artista la idea de construir aquest pessebre li va venir en veure els pessebres de Carles III del Palau Reial de Madrid. La realització del conjunt de figures va suposar el treball d'uns quants anys i es van mostrar per primera vegada l'any 1999 a l'església del Patriarca de València. Posteriorment s'ha exposat a diferents llocs de la ciutat i l'any 2003 al museu Salzillo de Múrcia.

(Butlletí 13. Gen 2007)