A  càrrec de la Sra. Roser Pérez Simó.

En aquest itinerari es va fer una presentació dels diferents serveis que ofereix en l’actualitat la unitat psiquiàtrica de l'hospital Sant Joan de Déu, ens van explicar els circuits d’accés  o de derivació dels nens/es i adolescents atesos. Ens vam plantejar les línies de treball. Van centrar el debat en el treball interdiscipliar i quines podien ser les aportacions a fer al nou model de gestió de la infància en risc. I finalment ens van donar algunes recomanacions per als educadors. La presentació del servei es va centrar en comentar els trets generals de:

- L'unitat de crisis

- El servei d’hospitalització.

- L'unitat de terapèutiques específiques.

- L’hospital de dia.

- El treball de interconsultes.

Punts de debat i propostes:

- Hi ha molts nens/es i adolescents en tractaments que requereixen una continuïtat.

- És fa necessari trobar recursos alternatius a la família per malalties greus.

- Dificultats per diferenciar les  problemàtiques psiquiàtriques de les problemàtiques de risc social.

- Els recursos terapèutics o recursos pont entre mesures d´internament (sanitari, residencial) i retorns amb les famílies pot disminuir els temps d’estada.

- Veien la necessitat de diversificar els serveis (ampliar xarxa d’hospitals de dia, centres residencials terapèutics).

- Necessitat d´un treball transversal entre diferents departaments de govern (Sanitat, Justícia, Ensenyament, Treball…), diferents serveis especialitzats (EAIAs, EAPs, Capips,Centres…),  per elaborar propostes tècniques que puguin donar resposta a les novesproblemàtiques.
- Recolzament a les famílies, “reconstruir i reconstituir a les famílies”, les famílies com unitats terapèutiques.

- Reconeixement que hi ha un percentatge de nens amb “danys irreparables”, el que suposa acceptar que hi ha límits.

- Conveniència de serveis territorials que possibilitin que les institucions no funcionin al marge de les famílies.

- No hi han factors de risc universals, és necessari estudiar el cas per cas.

- La necessitat de garantir la supervisió.

Algunes recomanacions per treballar amb nens amb dificultats psicològiques:

- L’educador és una “muleta”, no pot substituir al nen.

- Dosificar el maternatge i el límit en el treball educatiu.

- Ha de poder deixar clars el criteri de realitat i el criteri que marca l’equip.

- Hi ha de poder introduir objectes mediadors en la relació educativa (jocs, activitats esportives,…)

- Saber mantenir una distancia apropiada.

- Presència de disponibilitat i no d’imposició.

A tall de cloenda:

El treball interdisciplinari un repte pels diferents discursos, el treball amb famílies des de la territorialitat i la creació de recursos residencials terapèutics com possibles vies alternatives.