LA SITUACIO DE LA INFÀNCIA. DADES RECOLLIDES EN L’INFORME DEL SINDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

 A càrrec del Excm. Sr. Anton Cañellas, Síndic de Greuges de Catalunya

 Distingida Sra. Vidal, autoritats, senyores i senyors,  molt bona tarda a tothom.

Abans de res, permetin-me que agraeixi a la Sra. Vidal la seva amable invitació, per tal que pugui compartir amb tots vostès, l’espai de reflexió que representa aquest tercer fòrum de la FEDAIA. I dic compartir perquè entenc que qüestionar i replantejar situacions concretes, (en aquest cas de l’atenció i l’educació a la infància en risc social), per a readaptar-les a les noves realitats, a les noves necessitats plantejades pels ciutadans i per la pròpia evolució de la societat, forma part de la tasca que realitza el Síndic quan, tot suggerint o recomanant una determinada actuació que tracti de donar una resposta el més acurada possible amb el respecte als drets a la ciutadania, i per tant, també amb els drets dels infants, s’adreça a les administracions públiques. Per tant, em complau saber compartida part de la meva feina amb els professionals i les entitats que formen part de la FEDAIA i així els ho vull fer saber.

He de dir, però, i a més a més, que em satisfà també participar d’aquest tercer fòrum perquè, a part del treball diari i constant de totes i cadascuna de les entitats que conformen la FEDAIA, significa que ha hagut un treball i un esforç previ, el dels dos fòrums anteriors, adreçats a aquesta mateixa actualització de criteris i adreçat, també, a intensificant-ne encara més la seva rigurositat. Per tot, doncs, la meva enhorabona i el meu agraïment.

Dit això, i per tal de no endarrerir massa l’ordre del dia establert, permetin-me que passi a tractar de l’objecte de la meva conferència, es a dir, de la situació de la infància, des del punt de vista del Síndic de Greuges.

De fet el títol de la meva conferència que figura en el programa de mà, diu, textualment, “La situació de la infància. Dades recollides en el informe del Síndic de Greuges de Catalunya”.

Algú podria pensar, per tant, i amb tota la raó que avui els exposaria aquella part que fa referència als infants, del informe de les meves activitats que presento anualment al Parlament de Catalunya, informe relatiu a la tasca que tant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, com la Llei que regula la institució que represento, m’encomanen i que, es la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans, a través de la supervisió de l’actuació de les administracions públiques.

Però no serà així, perquè fins i tot podria resultar-los reiteratiu, i és que de ben segur que ja hauran tingut ocasió de llegir l’ informe en qüestió, o al menys, ja van tenir l’ocasió de llegir allò que els mitjans de comunicació van reproduir o referir, durant el procés de presentació de l’informe, davant la Comissió Parlamentària del Síndic i davant el Ple del Parlament, els mesos de març i maig passat, respectivament. Més que això, he preferit captar la seva atenció en alguns dels aspectes que conformen la finalitat i l’actuació de la Institució del Síndic de Greuges, per tal que vostès puguin fer-se una idea global de quina és la nostra tasca en la defensa dels drets dels infants.

Vostès saben que la institució del Síndic de Greuges inicia el seu camí, a l’any 1.984 i que, des d’aleshores, s’ha anat consolidant com una eina de que disposa la ciutadania per a fer valer els seus drets davant l’actuació de les administracions públiques.

Es tracta, certament, d’una institució de garantia no jurisdiccional (es a dir, sense capacitat d’obligar a les administracions a les quals és dirigeix), dels drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania; que ve a completar el conjunt de sistemes més tradicionals de garantia i de control, com els tribunals, el ministeri fiscal, la pròpia Administració o el Parlament, amb els quals es complementa, però que en cap cas els substitueix. Nosaltres constituïm, per tant, un sistema més de garantia dels que ja existeixen i amb els que, com a societat democràtica, ens hem volgut dotar.

La naturalesa d’aquesta institució té unes característiques que la fan veritablement especial. Es tracta d’una institució de garantia no jurisdiccional: o sigui, que mai n’obliga, només fa suggeriments o recomanacions; que li atorga la capacitat de supervisar l’actuació de les administracions públiques per tal d’exercitar la defensa dels drets dels ciutadans; que se li demana que faci públiques les seves actuacions davant els representants de la voluntat popular, mitjançant els seus informes, el que vol dir que no només són destinataris de les seves resolucions els titulars de les administracions implicades, sinó tot el Parlament i tot i, de fet, tota la societat; que l’exercici de les seves funcions és gratuïta pels ciutadans; per tal de demanar que el Síndic actuï en un cas de la seva competència, no cal la representació lletrada, qualsevol ciutadà, fins i tot, un menor d’edat, pot adreçar-s’hi directament; que el procediment de la seva actuació és extremadament senzill…

La naturalesa de la institució del Síndic i de la seva forma d’actuació és plena d’aquestes característiques que la determinen de forma veritablement especial, certament, i voldria fer-los notar que la primera d’aquestes característiques la constitueix, per exemple, el fet que la institució del Síndic és una institució optativa en el nostre Estatut d’Autonomia. A l’Estatut diu: “…el Parlament podrà nomenar un Síndic de Greuges per a la defensa dels drets fonamental…” etc., etc., no diu “el Parlament nomenarà…”, no ho diu.

El fet, però, és que tant el Parlament de Catalunya com el seu govern van voler nomenar-lo, van decidir de fer, la llei que regules aquesta institució i de demanar-li, en les successives compareixences davant del Parlament, que no deixés d’exercir aquesta forma de defensa i promoció dels drets de la ciutadania.

Però aquestes mateixes institucions van decidir, també, van voler, tot just al cap de tres anys de la promulgació de la Llei del Síndic de Greuges de modificar-la, i donar al Síndic de Greuges la possibilitat de designar una persona per tal que ocupi el càrrec d’adjunt del Síndic de Greuges per  a la defensa dels drets dels infants.

Sí que és cert que és només des de 1.997 que el Síndic ha pogut exercir aquesta possibilitat i que des d’aleshores disposa d’un adjunt amb la finalitat expressa d’assumir les funcions d’investigació que per a la resolució d’una queixa o un expedient dels drets dels infants li encomani o li delegui el Síndic de Greuges. Però també és cert, des del mateix inici de les activitats de la institució del Síndic de Greuges l’atenció sobre els infants, sobre l’exercici dels seus drets, ha estat una constant a la nostra actuació diària, com ho demostren els diferents informes que, des de 1.984 s’han anat presentant al Parlament de Catalunya i s’han fet públics.

Efectivament, el Síndic de Greuges, des de l’inici de les seves activitats, ha volgut exercir la seva funció de defensa dels drets dels ciutadans i, de forma especial, dels drets que el nostre ordenament jurídic i l’ordenament jurídic internacional reconeixen als infants. I ho ha volgut fer tot entenent que aquesta defensa, que aquest treball de protecció i defensa dels infants no ha de tenir només un paper un paper important en assegurar que s’aplica la legislació vigent, que també, sinó que ha de perseguir una major justícia per a la infància i intentar millorar els mitjans que els nois i noies tenen per a gaudir dels drets que el reconeix el dret positiu. És per aquest motiu que el treball del Síndic en l’àrea d’infants pren un paper que, més enllà de la tramitació reactiva de les queixes que se li presentin, agafa un caire més proactiu amb l’obertura d’actuacions d’ofici.

A aquesta consideració cal afegir, evidentment, el fet que, com és fàcil d’imaginar, els infants i adolescents no acostumen a fer valer els seus drets davant l’actuació de les administracions públiques de forma autònoma, sinó que, majoritàriament, les queixes ens venen dels adults, i fins a cert punt, es natural, ja que l’adult es l’intermediari entre l’infant i la societat organitzada. La realitat es, però, que d’una forma o de l’altre, es a dir, que a partir de les queixes que ens arriben, o de les actuacions d’ofici que el Síndic pugui iniciar, aquesta institució de garantia s’ha ocupat de forma concreta de la defensa dels drets.

Mirin, jo tampoc els voldria aclaparar ara amb referències concretes d’actuacions del Síndic en matèria d’infància, perquè certament són força i, algunes d’elles, força extenses, però penso que pot ser il·lustratiu d’això que acabo de dir, que els refereixi algunes de les conclusions i punts a destacar dels darrers informes de la institució.

Així per exemple, en diversos dels nostres informes, i fins l’Informe corresponent a l’any 1994, vàrem anar denunciant la fragmentació i obsolescència de la legislació sobre infància, que es regia per una Llei de l’any 1948, i reiteràvem la conveniència de disposar d’una legislació que abordés de forma integral el conjunt de l’actuació dels poders públics en relació amb els menors. En l’Informe corresponent a l’any 1985 ens congratulàvem que, finalment, s’hagués aprovat la Llei de Catalunya 8/1995, d’Atenció i Protecció dels Infants i Adolescents, i que s’hagués modificat la Llei de Catalunya 32/1992, sobre Mesures de Protecció dels Menors Desemparats i de l’Adopció.

En aquell mateix informe, però, fèiem altres consideracions relacionades amb els infants i adolescents, com per exemple, constatàvem els problemes que es troben els professionals que tenen confiats menors adolescents per aconseguir l’accés d’aquests al món laboral i, s’advocava per a la posada en marxa de mesures de foment que facilitessin aquesta inserció.

També dèiem que, atès que darrera un desemparament a vegades no hi més que una situació d’insuficiència de recursos – fonamentalment econòmics – per atendre, amb normalitat, les obligacions familiars, es propugnava reforçar els ajuts, fins i tot, ajuts directes, per atendre necessitats bàsiques, com a millor solució per tant per al menor con per a la família i, encara, per a l’erari públic.

En aquest mateix sentit, i tenint en compte la idoneïtat de l’acolliment familiar per reproduir el referent familiar, i també la gran dosi de generositat latent en la nostra societat i que amb els impulsos adequats es manifesta, dèiem que calia pensar en fer un esforç de sensibilització adreçat a la societat en relació amb els menors internats, una bona part dels quals podríem ser atesos en regim d’acolliment familiar simple.

Ressaltàvem també en aquell Informe de 1995, la importància d’actuar el més aviat possible en relació amb els problemes dels infants, tant pel que fa al diagnòstic de situació de risc, com a la presa de mesures d’intervenció;  i que aquesta urgència en actuar també s’hauria d’evidenciar en els casos de decidir, administrativament o jurisdiccional, un acolliment familiar o una adopció, supòsits on els procediments es dilaten massa sovint, en detriment dels interessos de l’infant.

I diem, també, que en tant que les escoles són un lloc privilegiat per fer accions en el camp de la prevenció tant com en el de la detecció i atenció en relació amb els problemes de la infància, s’havia de suplir el dèficit que els mestres tenen en la seva formació bàsica i en la seva formació permanent sobre la prevenció i promoció dels drets de la infància.

En l’Informe corresponent a 1996, com també en el de 1997, vam reclamar novament que els jutges, magistrats i fiscals que s’encarreguen d’assumptes d’infants disposin de l’adequada formació especialitzada i tinguin dedicació exclusiva en aquesta matèria. Recomanàvem, també, agilitzar els tràmits administratius i judicials en els procediments sobre infants, atès que, mantenir-los en una situació de risc social mentre es resolen pot provocar-los danys irreparables i, en conseqüència, dedicar recursos a aquest procediment havia de ser prioritat.

Aquesta mateixa recomanació s’ha repetit també en els informes de 1997 i de 1998 i, com saben, enguany es va signar, en aquest sentit i en l’àmbit judicial, un Protocol d’Actuació per Infants Víctimes d’Abusos Sexuals i Maltractaments per a la demarcació judicial de Barcelona, que properament es mirarà de traslladar a les altres demarcacions de Catalunya, en el que la institució del Síndic hi va intervenir decididament per aconseguir l’acord de les diverses institucions implicades. La petició del desplegament reglamentar de la Llei 8/1995, que facilitaria la resolució d’algunes de les queixes que ens arriben, també va ser inclosa en els informes de 1996, 97 i 98.

També hem reclamat en diversos informes la divulgació del text de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants, en el seu contingut literal, resumit o adaptat a la comprensió dels infants. Per cert, nosaltres però la part que ens toca, l’hem editat en un format i estil que creiem adients per als nois i noies, i estarem encantats de fer-vos-en arribar alguns exemplars a totes les entitats membres de la FEDAIA.

Ens hem reiterat, en diversos informes, en la necessitat que les administracions creïn espais de participació real dels infants i adolescents, instrument molt útil per a la prevenció i detecció de situacions de maltractament infantil i, per altra banda, hem demanat també de disposar de servies i equipaments per a infants i pares en l’entorn immediat al domicili, com a eina de suport a un bon exercici de la paternitat. Hem cregut convenient, i així ha quedat recollit també en diversos informes, pensar en la planificació en matèria d’infància i adolescència. Perquè això sigui possible cal tenir una visió global d’aquest grup social a Catalunya, visió que només pot sorgir d’un estudi específic.

L’Administració, i en aquest cas, el Departament de Justícia de la Generalitat, responsable de vetllar pels drets dels infants en general, i en especial dels que viuen en situació de risc social, hauria de promoure la redacció d’aquest estudi.

Bé, com poden veure, aquestes són només algunes de les conclusions i punts a destacar dels darrers informes presentats al Parlament de Catalunya, que s’han elaborat o que s’han concretat a partir de la tramitació diària de les queixes que ens arriben, de naturalesa molt mes diversa que el que pugui semblar a partir del exemples que els he referit, i fruit, també, de els diferents actuacions d’ofici que la institució ha endegat.

Per cert, el 21 de desembre de 1998, i arran de les noticies aparegudes als mitjans de comunicació sobre la denuncia feta per la FEDAIA, relativa a les mancances de l’actual model d’atenció a la infància, vam obrir l’actuació d’ofici 98/3861, amb una petició d’informació al Departament de Justícia. Desprès del creuament de diverses cartes en les que ens informaven de diferents qüestions i en les que nosaltres els demanàvem mes informació, els mesos de gener, febrer, abril, maig, juliol i finalment el proppassat mes de setembre, estem pendents de rebre la informació que ens han dit que ens trametran properament. Encara no puc informar del resultat d’aquesta Actuació d’Ofici, perquè encara no ha acabat.

N’hem fet moltes més actuacions d’ofici. De fet, cada any hem intentar d’incrementar-ne el nombre. En l’Informe de 1998 en totalitzem dinou, que tenen per objecte tant les visites als centres hospitalaris, als residencials de acció educativa, als centres d’acolliment o als centres d’urgència, per exemple, com la situació dels equipaments d’infància, els videojocs que inciten a la violència o be la manca de seguretat en els parcs públics o la situació dels nois menors magrebins no acompanyats.

Respecte de l’actuació d’ofici sobre la manca de seguretat en els parcs públic, m’agradaria dir-los que en el proper període de sessions al Parlament de Catalunya es presentarà un estudi, amb caràcter d’Informe especial del Síndic de Greuges, en el que anant mes enllà del que es la seguretat en els parcs públics, motiu de una queixa que ens adreçà una associació de veïns, hem procurat aprofundir en la situació d’espais, urbans i rurals, destinats al lleure en espais públics oberts, des de la perspectiva del drets de l’infant i l’adolescent al joc, i també del paper que el joc té en el desenvolupament social i lúdic en la vida infantil. Un cop l’haguem presentat al Parlament ja mirarem de fer-vos-el arribar, naturalment.

També van endegat una Actuació d’Ofici per conèixer la situació dels menors magrebins que feien vida als carrers de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet, fet que es va conèixer justament per les Festes de la Mercè de l’any passat. La tramitació d’aquesta Actuació d’Ofici ha comportat, fins i tot, que el meu adjunt per la defensa dels drets dels infants es desplaces fins a Casablanca, el mes d’abril passat, per conèixer el funcionament de l’associació “ BAYTÍ “, que desenvolupa una tasca de reinserció d’aquests infants i adolescents a aquesta ciutat.

Com sabran, la Generalitat de Catalunya, a través dels Departaments de Justícia i Governació, i els Ajuntaments de Santa Coloma  de Gramenet i de Barcelona, i també el Fiscal en Cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, van arribar a diferents acords per tal de coordinar les possibles respostes a la situació d’aquests nois magrebins. Malauradament la lentitud de la maquinaria administrativa fa que no s’hagin pogut aplica totes les respostes possibles, i segurament haurem de demanar l’establiment d’educadors de carrer competents les 24 hores del dia, durant tots els dies del any, i també l’establiment de, com a mínim, un centre obert, que permeti un tractament mes flexible que els centres tancats, i assegurin la captació de totes aquestes persones.

Deia, però, que aquests son només alguns dels exemples de la nostra tasca en defensa dels drets dels infants. Alguns fan referència a mesures estrictes de prevenció, altres a l’exigència de millor i mes informació per als diferents professionals implicats en la infància, des del món de la justícia, passant per al de l’ensenyament o el se la sanitat. Altres mesures reclamen la dedicació de més i millors recursos, la creació de noves infrastructures, de centres, o be la modificació i modernització dels existents. Alguns son el reflex de la nostra tasca de vigilància del compliment de la normativa, i no ens estem de demanar que es modifiqui, que es desenvolupi o que es creï novament, quant l’actual no dona una resposta adient a la situació plantejada.

Veuen, doncs, com sempre que hem intentat de dona compliment al mandat que tant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya com la nostra Llei reguladora ens fa, de defensar els drets dels ciutadans i, per tanta, també dels infants i adolescents. El resultat, però, ha estat divers: en força casos les administracions ens han fet cas, però en d’altres no. I en alguns d’aquests darreres casos ha estat per una qüestió purament pressupostaria, es a dir, pels efectes de la crisis economia, cosa que fa que la previsió de l’article 16 de la llei d’Atenció i protecció dels infants i adolescents, relatiu a la prioritat pressupostari de la Generalitat de les activitats dedicades a l’atenció, formació, promoció, reinserció, protecció, integració i lleure dels infants i els adolescents de Catalunya, sigui difícil d’aplicar.

Però el diferent resultat de les nostres actuacions en defensa dels drets dels infants, es una qüestió que forma part de les característiques especials de la institució del Síndic. Efectivament, les administracions poden no fer-nos cas. Amb això, però, no es vol dir que nosaltres siguem els únics que ens dediquem a la defensa dels drets dels infants: vostès, sense anar mes lluny, i tot i havent-hi també una relació empresarial d’arrel, també fan aquesta funció. Però tampoc no es vol dir que, no fer-nos cas, no fent cas als suggeriments i recomanacions del Síndic de Greuges, els drets dels infants i adolescents quedin desemparats, doncs com també els he expressat, la institució del Síndic es una institució de garantia més; es una mes de les que existeixen, i les quals hom es pot adreçar per tal de fer valer aquest drets.

Naturalment, encara que les administracions ens diguin que no poden acceptar les nostres resolucions, pels motius que siguin, nosaltres no deixarem de denunciar mancances, els desajustos i els petites imperfeccions que puguin perjudicar el normal exercici dels drets dels infants. I jo els animo a que vostès també ho facin, que  també ho continuïn fent.

Mirin, vostès, a través de la Llei de Serveis Socials i de la Llei de Contractes de l’Estat, tenen encomanat l’exercici de determinades funcions i serveis relacionades amb la infància i l’adolescència en situació de risc. Son serveis d’alta complexitat, que requereixen de l’obvia sensibilitat social vers als infants o vers aquestes persones, certament, però que també requereixen del fet de disposar d’una política social i de protecció a la infància conduïda mitjançant un model ben clar per a tothom.

Efectivament, i en la línia del que ja hem demanat en altres informes, cal una planificació, cal conèixer les necessitats d’aquest grup social, i cal saber quin es el model de resposta que, des de les administracions, es vol donar, com es vol donar, on es vol donar, de quina forma, etc., i el més desitjable, com es natural, fora que aquest model fos el fruit, no només de l’estudi que proposàvem, sinó també del consens i del pacte assolit en el debat amb tots els agents implicats.

Així mateix, vostès també tenen moltes responsabilitats respecte dels drets dels infants. No els tenen únicament, certament; sinó que les administracions han de complir primer amb les seves, i desprès vostès. Ara be, la concreció d’aquesta altíssima responsabilitat que els pertoca d’exercir, s’ha de fer a partir de la dialèctica constant que vostès han de mantenir amb les administracions competents. Vostès son, molt sovint, la primera línia.

Els directors dels centres que gestionen les seves entitats tenen, en molts casos, la guarda de fet de molts dels infants que acullen, i això es molt i molt important, i així ho valorem. D’aquí que vostès tinguin molt a dir en la creació d’un marc que consolidi el respecte dels drets dels infants.  Vostès no son mers proveïdors de serveis, i em consta, que son conscients d’això; vostès tenen molta més responsabilitat: i és que, com deia, assumint la prestació d’aquests serveis, vostès tenen una responsabilitat directa sobre la consolidació dels drets dels infants.

Per tant, no escatimin un diàleg amb les administracions implicades, no escatimin cap esforç en el manteniment del necessari diàleg, fonamentalment amb les administracions, però no només amb elles sinó també amb tots els agents implicats, especialment que d’aquest diàleg es depengui l’acceptació o no d’unes determinades condicions per exercir la seva funció.

Vostè, insisteixo, tenen moltes coses a dir-hi, certament. I també es cert que vostès tenen molta força. Son una gran federació, amb una nombre molt alt d’entitats i que realitzen una tasca altament responsable amb els nostres infants. Ja no es tracta només de que l’administració em compri uns serveis i jo els doni, sinó que som conscients que es tracta d’uns serveis a persones, i que aquestes persones son infants, i que aquests serveis, per tal que garanteixin adequadament l’atenció que els infants necessiten, tenen un cost, que es un i no un altre, i que, en el diàleg constant amb les administracions al qual m’he referit, s’hauria de poder determinar.

Vull dir, amb tot això, que, efectivament el Síndic de Greuges es una institució implicada en la defensa dels drets dels infants, i que encara que té aquesta característica especial de ser una magistratura de la persuasió ( les nostres resolucions no obliguen, no vencen, sinó que convencen o tracten de fer-ho ), intenta de fer cada dia, i amb renovat entusiasme, aquesta defensa dels drets dels infants.

I vull dir, a més, que afortunadament no es la única institució de garantia d’aquest drets, sinó que es completa amb d’altres mes tradicionals que coneixem, i que sent sincerament compartida la seva tasca amb totes aquestes altres institucions de garantia. Però no només amb les institucions, sinó també amb la societat civil, amb les persones, els professionals i les empreses, amb tots els agents implicats, en definitiva, en els drets dels infants i, per tant, també sento sincerament compartida amb tots vostès la meva tasca. Ho dic de debò.

I es per això, també, que els demano que quant realitzin alguna actuació d’ofici en algun dels seus centres, no vegin només en la institució del Síndic de Greuges a un element fiscalitzador de la seva tasca, sinó al complement de la seva força  per demanar de les administracions públiques tot el que sigui necessari per a realitzar la seva tasca de la forma mes responsable i respectuosa amb els drets dels infants. Penso que ha de ser conjuntament, vostès i nosaltres, però també les administracions que hem de procurar el foment, la promoció i el respecte dels drets dels infants. No només per considerar-los incapaços legalment, sinó perquè siguem conscients que els infants son persones i, per tant, portadors de drets humans.

Molt probablement no hauria calgut ni la Declaració de Drets de l’Infant de l’any 1959, ni la Convenció dels Drets de l’Infant de 1989, i n’hi hauria hagut prou, en principi i com s’havia argumentat, amb la Declaració Universal de Drets Humans i amb els Pactes que la completen, per protegir jurídicament els seus drets. Malauradament, però, aquesta concepció encara no està prou arrelada entre nosaltres, amb el que es podria concloure que malgrat ser conscients de la importància dels infants al món, aquesta importància sembla ser que es dilueix en lo quotidià i, sobretot, pels interessos massa sovint predominants dels adults. I això fa que aquesta societat es vegi en l’obligació de recordar-se a ella mateixa que els infants son, efectivament, importants i que mereixen una especial consideració.

Em satisfà saber que, amb aquest tercer Fòrum de la FEDAIA, s’ha avançat una mica en aquesta concepció dels infants com a portadors de drets, i em satisfà, també, com he dit al principi de la meva intervenció, haver participat, encara que sigui d’una forma insignificant, d’aquest avenç que, n’estic convençut, la celebració d’aquest Fòrum representa.

Només em resta reiterar-los la meva disposició, tant personal com institucional, en tot el que pugui ser-los d’ajuda, però, especialment, en tot allò que pugui ajudar a fer mes efectiu encara el respecte als drets dels infants: saben que poden comptar amb el Síndic de Greuges.

Res més i moltes gràcies per la seva atenció.