Propostes de treball per la participació com a mitjà de devolució de poder a la infància i a la joventut. Visita a l’espai experimental de participació, en el Districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona.

A càrrec de la Sra. Carmen Jara i Chiquito.

PROPOSTA D’AVANTPROJECTE DE PARTICIPACIÓ D’INFÀNCIA, ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT. César Muñoz Jiménez, Assessor Tècnic d’Infància, Joventut i Participació Ciutadana

Barcelona, gener de 1998

La participació està de moda, però no és un indicador de que realment s’estigui practicant en profunditat. La participació real i en concret l’essencial, la de la infància i la joventut és molt difícil de concretar i, encara més, de realitzar. La proposta d’avantprojecte de participació d’infància i joventut que presentem des de la Presidència de la Comissió Ciutat Amiga i Qualitat està basada en la Pedagogia de la Vida Quotidiana i en  un procés d’investigació-acció sobre participació social en general (infància, joventut, adults i gent gran) iniciat l’any 1960 i concretat, fonamentalment, a partir de la creació l’any 1989 a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Barcelona, d’un grup de participació d’infància i joventut que està sent el motor d’aquesta proposta. Aquesta proposta intenta oferir una resposta concreta a:

a)    La política de l’Alcalde de Barcelona pel que fa a participació, quan manifesta que “Barcelona està realitzant un esforç qualitatiu per proposar-se com a model de convivència i participació ... per la qual cosa hem d’aprofundir en les nostres relacions democràtiques de convivència i participació com un dels elements de l’anomenat miracle Barcelona”.

b)   L’esperit que es desprèn del contingut de l’editorial de la revista La Municipal, que en el número corresponent a desembre/97-gener/98 proposa que els ciutadans formin part de l’organització municipal” com un pas més dins d’un procés real de participació.

c)    A la Convenció Internacional dels Drets de la Infància, en els seus articles fonamentals, 12 al 16, que parlen del dret de la infància a opinar, participar, organitzar-se...

d)   A un plantejament d’autèntica democràcia que té en compte la veu i els interessos, no només les necessitats, de tots els ciutadans incloses la infància i la joventut.

Les característiques essencials d’aquesta proposta són:

1)   Es planteja a la infància i a la joventut no com un projecte elaborat des de la idea del món adult (quelcom que la infància i la joventut sentirà com aliè, no seu) sí com una proposta d’avantprojecte de participació que s’ofereix a la infància i  la joventut de Barcelona (molt  poques idees, idees obertes) que els que s’hi apuntin (en principi nens i nenes i joves de 14 a 29 anys) podran transformar en el seu projecte de participació ciutadana.

És essencial garantir la possibilitat de realitzar aquest procés ja que això és el que permet que facin el seu projecte, que hi participin amb garantia de continuïtat, que configurin una Barcelona que sigui millor per a tots, doncs haurà incorporat en la seva configuració el gran capital social i educatiu provocador de canvi que suposen les idees i interessos “frescos”, “primers” i “nous” de la infància i la joventut en complicitat, complementant-se amb les idees, interessos i experiències dels adults.

2)   Les poques i obertes idees que se’ls ofereix són:

a)    És una proposta d’infància i joventut realitzant junts un procés participatiu, entès com un espai experimental de participació que anirà definint, dibuixant el que serà un model de participació d’infància i joventut per oferir a Barcelona. No oblida que per a la infància el punt de referència més proper és la joventut, no el món adult.

b)   És planteja realitzar aquest procés com un enfocament DES DE / AMB. És a dir, tenint en compte essencialment (no únicament) els seus interessos (no només les seves necessitats) com a infància i joventut del 98 (aquest seria el DES DE) junt amb les idees i l’experiència dels adults que els recolzin en aquest procés (aquest seria el AMB).

c)    El grup d’adults que els recolzi estarà format no sols per tècnics o experts de l’Ajuntament, sinó també per ciutadans experts o representants d’entitats ciutadanes y, a més, per polítics, en un ferm intent per una banda, de coordinar la tècnica política i la pedagògica al servei del ciutadà i, per l’altra, fer entenedora la política als ciutadans nens, nenes i joves i fer entenedor, també, el discurs i ritme de la infància i la joventut als polítics i tècnics.

d)   Es planteja com una proposta que es desitja que finalitzi en la concreció d’un model de participació d’infància i joventut que podria tenir tres funcions (ells mateixos les aniran concretant més al llarg del procés).

·      Assessorarà els polítics i tècnics de la Presidència de Ciutat Amiga i Qualitat sobre els temes propis de la infància i la joventut i altres més generals que aquells plantegin.

(Suposa per part dels adults el reconeixement d’un “no saber”, ni posseir certes idees que només tenen la infància i la joventut).

·      Ésser consultats pels polítics i tècnics en temes d’infància i joventut i d’altres en general (paisatge urbà, àrea metropolitana, Sarajevo, etc.).

(Suposa un reconeixement des de l’adult del saber de la infància i joventut i de la necessitat d’establir una complicitat i un contrast amb el saber de l’adult polític i tècnic).

·      Poder plantejar (la infància i la joventut) propostes de creació i realització d’altres propostes d’avantprojecte per a transformar en projectes, en col·laboració amb els adults.

(Suposa un reconeixement des del món adult de la capacitat de decidir i executar que tenen la infància i la joventut en el present).

e) Es proposa com un model a crear de participació d’infància i joventut que formi part de l’organigrama de la Presidència de la Comissió de Ciutat Amiga i Qualitat, com a garantia de continuïtat i fet evident de l’aposta ferma i real que es realitza des de l’Ajuntament, en pro de l’esmentada participació.

Com a proposta d’avantprojecte, es imprescindible que al llarg de tot el procés existeixi una coordinació amb tots els projectes en participació que estiguin en funcionament a la ciutat.

CARTA AL AYUNTAMIENTO Salvador Campo Mazarico, Coordinador del EEP.

 Barcelona, 21/04/99

Hace ya tiempo que Barcelona desde el Ayuntamiento está potenciando proyectos de participación. queremos una democracia auténtica donde la infancia y la juventud, como ciudadanos que somos, podamos participar dentro de nuestro ayuntamiento, con todas sus consecuencias.

Ante esta necesidad y desde nuestra experiencia, en enero del 98 convocamos al Ayuntamiento, en concreto a la Regidoria de ciudad Amiga y Calidad, para poner en marcha un nuevo espacio de participación: el EEP (espacio experimental de participación).

Espacio como punto de encuentro, de reunión, espacio flexible, donde conviven propuestas diversas, plurales. Es un espacio común de trabajo. Experimental porque está en proceso de creación constante, busca respuestas y crea interrogantes, dinámico, innovador, en evolución. De participación entendida como participación real, política, no sólo asesorando Sión también creando y siendo consultados. Todo ello desde un trabajo conjunto de los niños y jóvenes con los adultos (políticos, técnicos, expertos...) Porque creemos en la necesidad de establecer el hábito de funcionar y abordar temas de la realidad, desde un equipo de trabajo integrado por niños, jóvenes, políticos y técnicos, que promuevan la participación de los ciudadanos de Barcelona, especialmente de niños y jóvenes.

El EEP es un hecho concreto de devolución de poder: queremos que los niños y jóvenes dejen de ser espectadores para ser protagonistas, asumiendo nuestra responsabilidad como ciudadanos. El EEP quiere ser motivador de la participación, un canal diferente que recoja una visión de la ciudad (la de los niños y jóvenes) de la cual no se puede prescindir. Creemos que el Ayuntamiento debe vivir con la infancia y la juventud diariamente, porque no son ciudadanos futuros, sino que forman parte del presente.

Por tanto, por todo esto y por las respuestas que han provocado los proyectos que hemos hecho y estamos haciendo (Salón de la Infancia y la Juventud y “Jardinets” de Gracia) que han sido positivas y  motivadoras., creemos que es necesario que el EEP se asuma como un proyecto propio del Ayuntamiento de Barcelona.

Esperamos que ante esta propuesta se nos de una respuesta concreta.

SÍNTESIS DE LAS OPINIONES DE LA PRENSA SOBRE ACTIVIDADES DEL ESPACIO EXPERIMENTAL DE PARTICIPACIÓN (EEP)

·        un hecho que ha permitido “por primera vez en 36 años del Festival de la Infancia y la Juventud que niños y jóvenes de Barcelona hayan podido diseñar un espacio a su medida, el Espacio Experimental de Participación (El país, 27/12/98)

·        que “da la impresión de libertad”, y también interpreta “que ofrece un mensaje de socialismo y colectivización”, “es fruto de una ideología mucho más profunda”, “es un primer paso hacia la subversión y la consecución de la utopía del ciudadano libre en la ciudad libre”  ofrece ideas “sobre la ciudad deseada a la espera de llegar como mínimo a la ciudad posible”, “podría convertir Barcelona en una comuna feliz, además de acabar para siempre con el régimen de los patricios culturales” (El Periódico, 15/12/98)

·        que “permite que los niños diseñen su stand” (La Vanguardia, 16/12/98)

·        que permite “la voz de los más jóvenes en las decisiones municipales”  y que “los niños diseñen por primera vez, uno de los stands, el que pertenece al Ayuntamiento de Barcelona, que fue ideado por los niños y niñas que integran el Espacio Experimental de Participación (EEP)" (ABC, 25/1/99)

·        que "trata de fomentar un concepto de participación" más allá de la consulta que implique la toma de decisiones a partir de un colectivo de niños-niñas y jóvenes. Para ello se creó el Espacio Experimental de Participación (EEP) formado por cuarenta adolescentes de edades comprendidas entre los 14 y 27 años) (ABC, 25/1/99)

·         que "a parte de hacer llegar a los responsables municipales su opinión sobre los proyectos o iniciativas que les afecten, la experiencia EEP intenta ir más lejos y concede  capacidad ejecutiva a los jóvenes". (AVUI, 21/10/98)

·        la iniciativa del Ayuntamiento de Barcelona "Será un particular diseño que romperá con los cánones habituales de este tipo de ferias" (El País, 21/10/98)

TERESA SANDOVAL VISITA MÈXIC

Barcelona, 7 de juliol de 1998

La Regidora-Presidenta de la Comissió Ciutat Amiga i Qualitat  i Presidenta de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà, Teresa Sandoval i Roig inicia avui un viatge a Mèxic on visitarà en centre històric de la ciutat, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO, que actualment està en fase de rehabilitació. Les autoritats mexicanes segueixen de prop la campanya de rehabilitació Barcelona posa’t guapa, amb la qual es va impulsar una iniciativa anomenada México, échale una manita. La Regidora s’entrevistarà amb el Director General del Fideicomiso del Centro Histórico de la Ciudad de México,  Dr. René Coulomb.

Durant l’estada, Teresa Sandoval es reunirà amb el Governador de Mèxic DF  Ing. Cuauhtémoc Cárdenas (Partit Revolucionari Democràtic) i amb el Secretari  (càrrec equivalent a ministre) de Turisme del govern mexicà Sr. Oscar Espinosa (Partit Revolucionari Institucional) per reforçar els llaços d’amistat entre les dues ciutats i per valorar i intercanviar opinions sobre el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.

Finalment la Sra. Teresa Sandoval  s’entrevistarà amb el  Delegat del Govern de Mèxic DF Sr.  Jorge Leguineche  i amb el secretari de Turisme del DF Sr. Rafael Vázquez.

CONCLUSIONS DE L’ITINERARI

Estem en la paradoxa de què sabent que ham de respectar l’ubicació natural del nens i adolescents, com no es fa prevenció suficient ni integradament, acabem ubicant l’infant en recursos substitutius a la família natural però sense oferir la possibilitat real de canvi de la situació que va originar la separació del nen, amb la qual cosa acabem generant exactament el contrari.

El sistema d’intervenció moltes vegades acaba destrossant els vincles del nen/a e impedint la seva normalització. Quina casa els oferint a canvi? L’èxit de l’educació dels fills és quant arriben a autonomitzar-se dels pares. El bon pare es el que és menys necessari pels seus fills.

S’hauria d’impulsar un PACTE a nivell regional i estatal que possibilités que la societat sencera PRIORITZI ( política i pressupostàriament ) la infància, preservant – la de partidismes.

Cal impulsar la visió de l’infant com a subjecte posseïdor de DRETS HUMANS i ciutadà europeu. Proposem escollir el paràmetre de l’infant com a eix de transformació social. Cal que possibilitem el PREDOMINI de la PREVENCIÖ, abans que la INTERVENCIÓ.

Hem de fer l’esforç continuat per anar generant les condicions que possibilitin la participació especialment d’aquells infants/joves que no es troben immersos en la instàncies formals (immigrants, marginats, etc.), segurament serà mitjançant la seva vida quotidiana que s’anirà trobant la via.

Cal promoure polítiques a fi de què la FAMILIA i la SOCIETAT sencera siguin canviades per l’aplicació dels DRETS dels INFANTS , que mai s’han de entendre contra els drets dels adults, sinó com un instrument per promoure i possibilitar una nova cultura de la infància que serà millor per a tota la societat, en una nova relació més placentària i més autònoma.

Cal cercar maneres d’incorporar la Infància i la Joventut a la democràcia que està en mans dels adults i augmentar ( reformulació en positiu ) el pes de la veu de la Infància i la Joventut en la política europea. Por exemple com en el Fòrum 98 de Brussel·les que demandes dels joves, co- generant les condicions que possibilitin establir canals estables de comunicació directa de la infància i la joventut amb els polítics, tant a nivell regional con europeu i facilitant la seva presencia a nivell social

Propostes finals:

1. No donar-li a la infància i la joventut el model d’atenció i avaluació fet.

2. Que la infància i la joventut participin en el disseny del nou model de:

-       recolzament a la infància i la joventut

-       relació entre infància i joventut i món adult.

3. Que es faci evident que el risc més gran que pot patir la infància com element anulador i alienant de la mateixa és que no participi en la posta en marxa dels seus interessos.

4.    Que s’insisteixi que és imprescindible la participació de la infància i la joventut en l’elaboració de les diferents polítiques socials.

5.    Que s’aclareixi que la més òptima forma de defendre, protegir i sobre tot promocionar a la infància es recolzant la seva participació en la vida social.

6.    Que els professionals optin entre ser simples executors de polítiques socials o interlocutors competents entre el poder i la ciutadania.

7.    Que es potenciïn honestos processos de participació ciutadana ( infància, joventut, adults, vellesa …) que respectin els processos de sensibilització-informació-formació sobre la participació.

En resum:

-       Potenciar la participació de la infància i la joventut, de forma imprescindible, en l’elaboració de totes les polítiques socials i en el disseny del seu entorn i vida quotidiana, per evitar així que es doni una infància alienada per estar només protegida i defensada.

-       Es imprescindible que les organitzacions que intervenen juntament amb la infància avaluïn la relació que s’estableix entre elles i la població, per generar una relació d’autonomia i no de dependència de l’altre.