Dra. Najat M'Jid. Baytí ( Traducció al català )

PER QUÈ?

És absolutament necessari tenir en compte el context marroquí més enllà de la migració clandestina dels menors: fracàs escolar, desinterès escolar, espectre de l'atur, explotació econòmica dels joves, els quals representen sovint l'únic sosteniment familiar. El que és més greu, es nota entre els joves, l'absència total d'esperança en la possibilitat d'un futur en el país. No hi ha cap tipus d'il·lusió!!

L'ociositat total, la imatge meravellosa de l'emigrant que torna de vacances  (cotxe, vestuari, despeses excessives, regals,...) la bella i "democràtica" societat europea de consum, vehiculada pels mitjans de comunicació, són elements que empenyen no només al jove a voler marxar, sinó també als pares els quals són part implicada en el projecte de migració.

El jove esdevé un heroi, jugant la seva darrera carta i la seva vida.

COM?

Una xarxa real permet aquestes fugides clandestines: barquers generosament pagats, passatges pagats en el si dels ports marroquins. Les pateres són insegures, els vaixells (contenidors) i els camions se n'aprofiten. Les sortides es realitzen des de Casablanca, Ceuta i Tànger.

Els documents d'identificació es cremen o s'obliden  voluntàriament, les xarxes oficials i oficioses europees són conegudes i sobretot els avantatges d'estàtus de menor (no repatriable).

QUAN ARRIBEN?

El jove fa valer el seu estatut de menor sense identitat, busca contactes en la xarxa local coneguda. El seu objectiu consisteix en:

-       Guanyar diners, no importa com

-       Tranquil·litzar la seva família i sobretot la seva mare, descrivint-li un "el dorado".

-       Obtenir els papers que regularitzin la seva situació.

PERÒ

La decepció apareix ràpidament davant:

-       La resposta institucional (centres tancats, tallers ocupacionals)

-       L'absència d'un projecte de futur

-       L'aberració de la mediació cultural (intèrprets fent l'ofici d'educadors, confusió entre rites, tradicions i islamisme).

QUÈ PASSA?

El jove viu una gran paradoxa: el sistema europeu li ofereix un confort hoteler i alhora li parla de retornar el seu país d'origen.

Esta sotmès a un anacronisme: fins aquell moment el jove vivia en un sistema de drets, subjecte a  submissió. De cop es troba en un sistema que li mostra bruscament tots els seus drets. Després comença el rebot de centre en centre, sense cap coordinació real, sense projecte clar. Centres tancats. La resposta del jove és reactiva: violència, autolesions, delictes, fugues,...

Paral·lelament els sistema institucional, s'ofereix al jove un sistema il·legal econòmicament rentable (droga, prostitució, robatoris, encobriments,...) El jove, tenint una obligació d'èxit financer, utilitzarà els dos sistemes: el confort institucionals i l'economia informal.

Els riscos als quals s'exposen (empresonament) no els fan por: és un centre com els altres. La migració intraeuropea és el seu destí d'un gran nombre d'ells, a la recerca permanent d'una situació regular econòmicament estable (una veritable màfia). D'altres acaben marginalitzant-se, creant així un nou fenomen a Europa: "Els nens de carrer".

És fonamental remarcar que els menors clandestins que acaben convertint-se en "infants de carrer", no ho eren al seu país natal.

QUÈ FER?

UN TREBALL AMB GARANTIES:

1.      És urgent elaborar un programa de carrer, portat pels educadors de carrer, coneixedors de la realitat i cultura marroquina.

2.      Una coordinació entreprogrames permetria l'elaboració d'un projecte de futur, la possibilitat d'un retorn, amb èxit.

3.      Un treball amb les famílies, en el país d'origen, realitzat per una ONG local reconeguda, contribuiria a l'èxit del projecte de futur del jove.

4.      No es pot oblidar la finalitat econòmica del jove.

5.      Regularitzar la seva situació de manera temporal, el temps de fer un diagnòstic i construir amb el jove el seu projecte de vida no significa fomentar la migració clandestina.

6.      Els consolats marroquins tenen el deure de col·laborar: gestions administratives, contactes amb les famílies,...

7.      Un real pont transmediterrani, vehiculant, tant d'una part com de l'altre les realitats dels diferents països modificaria els tòpics, els clixés.

8.      L'accessibilitat a Europa ha de ser revisada: la dificultat per obtenir un visat no fa més que reforçar la creació de xarxes mafioses paral·leles. la lliure circulació dels homes permetria conèixer millor la realitat europea i la impossibilitat del projecte de vida.

A MÉS A MÉS

El país d'origen té una gran responsabilitat:

1.      Programes de reinserció per joves

2.      Revisió del sistema educatiu: en curs

3.      Educació, responsabilitats parentals

4.      Recursos als barris

5.      Formació professional a la carta, en adequació a les necessitats del mercat de treball

6.      Sensibilització, prevenció de la clandestinitat

7.      Sancions penals contra els barquers

8.      Una coordinació Europea-Marroquí eficient.

Només a aquest preu la migració clandestina de menors es pot resoldre. Desgraciadament constatem que tota una generació de joves és sacrificada, sense consciència, sense referències i sense FUTUR.