A càrrec del Sr. Josep Ma. Torralba, de la Direcció General d’Atenció a la Infància de la Generalitat de Catalunya.

         Justificació

Atesa la meva vinculació professional com a treballador social amb el món dels infants i adolescents amb dificultats socials, és el que ara em motiva a realitzar  aquesta comunicació sobre la situació dels infants i adolescents en “alt risc social”.

 S’entén per “infant” tota persona menor de dotze anys i per “adolescent” tota persona amb una edat compresa entre els dotze i els divuit anys.

 S’entén per “alt risc social” la situació per la qual un infant o adolescent es troba en un ambient sòcio-familiar que incideix negativament sobre la seva personalitat i que, atesos els dèficits socials que hi concorren, fan preveure l’emergència i desenvolupament de conductes asocials.

Havent observat, com a treballador social, que el temps d’estada d’un infant o adolescent internat en un Centre Residencial d’Acció Educativa (C.R.A.E) en relació amb un altre infant del mateix centre varia de forma significativa, em qüestiono quins són els factors que incideixen en aquesta variació. Aquest és l’eix sobre el que girarà tot el treball d’investigació.

El treball de camp així com la recollida de dades en la que es basa aquest treball, ha estat realitzada entre els mesos de Febrer i Maig de 1996 al llarg del desenvolupament de les pràctiques de la carrera de sociologia.

 Objecte d’estudi

L’objecte d’estudi de la comunicació és el de la infància en “alt risc social”, però concretament en el context institucional d’un C.R.A.E. depenent de la Direcció General. d’Atenció a la Infància del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Aquest centre acull infants entre sis i dotze anys que es troben en mesura d’internament per la “situació de desemparament” per part dels seus pares, tutors o guardadors, i sota la tutela de l’Entitat Pública que té encomanada la protecció de menors en el territori de Catalunya; o bé si aquesta es deguda a força major de caràcter transitori i a sol·licitud dels pares o guardadors, l’Entitat Pública exerceix només la guarda mentre es mantingui aquella situació.

S’entén per situació de desemparament “ la que es produeix de fet a causa de l’incompliment, o de l’impossible o inadequat exercici dels deures de protecció establerts per les lleis per la guarda dels menors, quan aquests quedin privats de la necessària assistència moral o material”.

Definim el C.R.A.E. com “ aquell recurs per acollir institucionalment els infants o adolescents sota mesura de tutela o guarda administrativa mentre no poden retornar amb la seva família o se’ls troba una família acollidora”.

El C.R.A.E. és aquella institució que rep i accepta una comanda social per efectuar de forma temporal la suplència de la família com a institució educativa fonamental, en les seves funcions bàsiques adreçades a un infant que per circumstàncies diverses està en situació d’abandó, maltractament, desatenció o en risc greu d’estar-ho. La família és el grup social que ha d’assumir com a pròpia l’obligació de vetllar per l’adequat desenvolupament i benestar de cadascun dels individus que la formen.

El C.R.A.E. assumeix la seva tasca per expressa delegació de les funcions de protecció. I aquesta tasca de suplència es realitza tan sols el temps estrictament necessari mentre no es pugui recuperar la seva funció educativa per l’entorn primari de l’infant: la família. Per tant,     “ una de les funcions importants del centre és col·laborar en l’oferta de suport i ajut a les famílies per tal que, en el menor temps possible, recuperin les seves capacitats com a pares i educadors. Cap institució social pot assumir el paper de suplència de la família, sinó és com a últim recurs”.

"Després de realitzar l’estudi-avaluació de la situació sòcio-familiar i del menor, l’Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència en Alt Risc Social (E.A.I.A.) pot concloure que el recurs idoni és el de separar el menor del seu entorn familiar i social, i acollir-lo en un C.R.A.E. La “síntesi avaluativa”  que elabori l’E.A.I.A. haurà d’incloure tota la informació del menor. Aquesta informació facilitarà la recerca del centre més adient per aquest que portarà a terme la Comissió Tècnica Permanent (C.T.P.). Aquesta informació també serà útil com a coneixement previ del menor i de la seva família per part de l’equip educatiu del centre assignat, i posteriorment poder elaborar el Projecte Educatiu Individualitzat (P.E.I.) del menor.

“Abans de plantejar l’ingrés en un centre, cal haver esgotat els recursos socials pròxims a la família pel que fa a una intervenció intensiva que comporti la incorporació de suport econòmic, psicosocial i educatiu cap als membres de la mateixa família.”

“L’E.A.I.A. especificarà en la proposta tècnica el règim de visites i sortides del menor amb la seva família i les condicions d’aquestes durant els caps de setmana i períodes vacacionals.”

“Els C.R.A.E. s’han de considerar com a un recurs temporal per al menor i la família. Aquesta consideració es situa en la intervenció en el nucli familiar per tal de poder preparar el retorn del menor a casa. Des del moment en que un menor s’interna en un centre, s’ha de treballar el seu desinternament.”                                                                                                                                   

Descripció d’objectius del treball

A continuació, passo a descriure els objectius que es pretenen assolir en aquest treball:

Objectiu General.

Cercar i constatar els factors que incideixen en el temps d’estada de   l’internament d’infants i adolescents en un C.R.A.E.

Objectius Específics.

Analitzar els processos d’ingrés així com de desinternament dels infants i adolescents en un C.R.A.E.

Analitzar la contenció residencial realitzada per part de l’Equip Educatiu del centre amb els infants i adolescents residents en aquest.

Analitzar les dificultats d’intervenció així com de coordinació entre els diversos professionals implicats en l’atenció als infants i adolescents i les seves famílies.

Metodologia i tècniques

La metodologia que s’ha seguit en la investigació ha consistit en el buidatge de la informació que constava en els expedients administratius dels infants o adolescents residents en el C.R.A.E. durant el mes de febrer de 1996, així com la informació que constava en els expedients dels infants o adolescents que en els anys 1994 i 1995 van ser desinternats.

Aquesta informació ha estat contrastada amb la que s’ha pogut originar en les reunions de l’Equip Educatiu del centre així com la que s’ha pogut obtenir de les entrevistes amb el personal que treballa en aquest.

Les tècniques utilitzades han estat les següents:

·        estudi i elaboració de documents.

·        observació participant.

·        entrevistes documentals.

·        elaboració estadística.

·        anàlisi i interpretació dels resultats.

Estudi i elaboració de documents

L’estudi de documents fa referència al buidatge de la informació en els següents aspectes:

·        Legislació existent sobre infància i marc legal sobre protecció de menors al nostre país.

·        Circuits administratius que se segueixen tant en el moment de l’ingrés d’un infant en un C.R.A.E. com en el moment del seu desinternament.

·        Normativa i reglamentació existent sobre el funcionament dels C.R.A.E.

·        Projecte Educatiu del centre corresponent a l’any 1995 així com la Programació d’Activitats establerta pel curs 1995/96.

·        Projecte Educatiu Individualitzat (P.E.I.) de cadascun dels 40 infants residents en el centre durant el mes de febrer de 1996 així com el dels 19 infants que van ser desinternats de la institució al llarg dels anys 1994 i 1995, amb el buidatge de la informació sobre les següents variables:

Sexe de l’infant

Fa referència al sexe de l’infant o adolescent.

Edat de l’infant

Fa referència a l’edat actual de l’infant  o adolescent en el moment de l’estudi.

Any d’ingrés

Es refereix a l’any de l’ingrés del menor en el centre.

Motiu d’ingrés

Es refereix al motiu principal de l’ingrés del menor en el centre segons el procés de valoració tècnica realitzat per l’equip diagnòstic.

Procediment d’ingrés

Fa referència al canal a través del qual ingressa el menor en el centre i que influeix en el procés de valoració tècnica.

Temps d’estada

Fa referència als anys d’internament del menor en el centre.

Nombre de germans en el mateix centre

Es refereix a la presència de germans del menor en el mateix centre i nombre d’aquests.

Freqüència relació familiar

Es refereix a la periodicitat de la relació família-menor.

Integració en el centre

Es refereix al nivell d’adaptació o integració del menor a la dinàmica del centre.

Proposta mesura equip educatiu (P.E.I.)

Fa referència a la proposta de mesura adoptada per l’Equip Educatiu del centre i inclosa en el P.E.I. d’aquest.

Any desinternament

Es refereix a l’any del desinternament del menor del centre.

Motiu desinternament

Fa referència al motiu principal del desinternament del menor del centre segons el procés de valoració tècnica realitzat per l’equip tècnic.

Procediment desinternament.

Es refereix al canal a través del qual es desinterna el menor del centre i que influeix en el procés de valoració tècnica.

Situació familiar de convivència.

Fa referència a les persones adultes amb les que conviu el menor abans del seu ingrés en el centre.

Condicions de l’habitatge.

Es refereix a les condicions d’habitabilitat o impossibilitat de tenir un habitatge els progenitors del menor.

Situació laboral progenitors.

Fa referència a les característiques de treball dels progenitors que dificulten o impedeixen disposar d’una situació econòmica favorable per atendre el menor.

Condicions de salut progenitors.

Fa referència a les malalties, disminucions o hàbits de salut dels progenitors que dificulten o impedeixen l’atenció del menor.

Conductes d’alt risc progenitors.

Fa referència a les conductes que es consideren socialment “desviades” i que les realitzen els progenitors abans de l’ingrés del menor en el centre.

Conflictes relacions progenitors.

Es refereix als conflictes importants entre els progenitors que afecten el menor en la seva atenció educativa, i que tenen una presència constant a la llar familiar.

Persona que es relaciona amb el menor.

Fa referència al familiar o persona que manté relació habitual amb el menor. No he inclòs cap variable sobre l’origen cultural del menor per no haver trobat cap infant o adolescent pertanyent a una altra cultura o ètnia diferent a la dominant.

Elaboració de documents.

L’elaboració de documents ha consistit en la confecció d’un quadre comparatiu dels procediments tant d’ingrés com de desinternament segons el que estableix el marc legal, el que realitza l’Entitat Pública i el que recull el Projecte Educatiu del centre.

Alguns d’aquests aspectes diferencials detectats han estat:

·        la recollida d’informació inicial i elaboració del diagnòstic.

·        la coordinació de professionals abans de l’ingrés.

·    el procediment d’ingrés.

·        la durada de l’internament en el centre.

·        la coordinació de professionals mentre dura l’internament.

·        la proposta de desinternament del centre.

Aquest esquema ha permès entreveure alguns aspectes diferencials entre el que marca la llei, el que desenvolupa l’Entitat Pública competent en matèria de protecció de menors i el que realitza el centre en un nivell més concret de la realitat.

Observació participant

Assistència com observador en les reunions de l’equip educatiu del centre format per la directora de la institució, els educadors-tutors dels menors, la resta d’educadors així com pels tècnics que incideixen en algun aspecte específic (pedagog, psicòleg, assistent social, metge, mestres, etc.).

Entrevistes documentals

Fan referència a la realització d’entrevistes personals amb la direcció del centre, amb els educadors-tutors així com amb algun altre tècnic que estigui treballant en el centre. Aquestes entrevistes han permès contrastar la informació recollida, comparant-la i analitzant-la.

Elaboració estadística

Introducció de les dades a l’ordinador i construcció de les matrius corresponents tant als menors residents en el centre durant el mes de febrer de 1996 així com els menors que van ser desinternats de la institució els anys 1994 i 1995 mitjançant el programa SPSS v.3.1. per tal de poder realitzar posteriorment l’elaboració estadística.

   Realització de les següents operacions estadístiques i representació gràfica:

·        taules de freqüències de cadascuna de les variables indicades en l’apartat d’estudis de documents, tant dels menors residents al centre com dels que van ser desinternats els dos darrers anys.

·        matrius de correlacions entre variables d’acord amb el seu grau de significació i el marge d’error comès al nivell de 0,01 o bé 0,001 segons sigui la seva associació lineal positiva o negativa.

·        representació gràfica de les taules de freqüències de cadascuna de les variables analitzades amb el gràfic de pastís i

·        representació gràfica dels creuaments de variables amb un grau de correlació elevat amb el gràfic de barres mitjançant el programa Harvard Graphics v.2.0.

Anàlisi i interpretació dels resultats

A continuació, he analitzat les taules de freqüències de cadascuna de les variables així com el creuament d’aquestes en un grau de correlació elevat i les seves corresponents representacions gràfiques.

Conclusions sociològiques

Havent analitzat i interpretat els resultats obtinguts de les freqüències de cadascuna de les variables així com les correlacions més significatives entre elles, i d’acord amb el marc teòric de referència del treball i la hipòtesi inicial plantejada en aquesta investigació, he arribat a les següents conclusions:

S’ha verificat la hipòtesi inicial de treball en el sentit que no hi ha un sol factor, en l’àmbit social o institucional, que incideixi en el temps d’estada d’internament d’un infant o adolescent en un C.R.A.E. En canvi, s’han trobat i constatat uns factors ”comú denominadors” en cadascun dels casos de perllongació de la mesura d’internament.

Aquests factors són els següents:

·        l’edat de l’infant actual.

·        el motiu d’ingrés (segons la valoració tècnica).

·        el procediment o via d’ingrés.

·        el nombre de germans de l’infant en el mateix centre.

·        el nivell d’integració de l’infant en el centre.

·        la freqüència de la relació familiar.

·        les conductes d’alt risc dels progenitors de l’infant.

·        els conflictes relacionals entre els progenitors de l’infant.

Pel que fa a l’edat de l’infant actual, s’han trobat correlacions molt significatives entre aquesta variable i la variable procediment d’ingrés en el centre.

En relació al motiu d’ingrés en el centre, s’han mostrat correlacions molt significatives entre aquesta variable i les variables nombre de germans de l’infant en el mateix centre, el nivell d’integració de l’infant en el centre o bé la persona que més es relaciona amb l’infant.

Quan parlem del motiu d’ingrés de l’infant en el centre, ens trobem amb una dificultat “terminològica” a l’hora de definir els motius segons els processos de valoració dels diversos equips tècnics. Categories com ara desestructuració familiar, incapacitat educativa o desatenció dels progenitors estan subjectes a tot un seguit de “classificacions” i conceptualitzacions preestablertes de la realitat.

Pel que fa al procediment d’ingrés, s’han trobat correlacions molt significatives entre aquesta variable i les variables edat de l’infant actual, any d’ingrés en el centre o el temps d’estada o anys d’internament.

En relació al procediment d’ingrés, cal dir que és molt important no perdre el contacte amb l’equip que ha efectuat la derivació del cas al C.R.A.E. perquè és aquest el que ha de fer la “funció de pont” entre la realitat de l’infant i el seu possible futur retorn a la família.

Pel que fa al nombre de germans de l’infant en el mateix centre,  cal esmentar que les correlacions d’aquesta variable amb les variables motiu d’ingrés o nivell d’integració de l’infant en el centre han estat molt significatives en la incidència del temps d’estada en el centre.

En relació al nivell d’integració de l’infant en el centre, analitzo la incidència d’aquesta variable en la Tercera conclusió referent als objectius específics del treball.

Pel que fa a la freqüència de la relació familiar, s’han pogut mostrar correlacions molt significatives d’aquesta variable amb les variables conductes d’alt risc o bé els conflictes relacionals entre els progenitors. Però la correlació més significativa ha estat amb el motiu de desinternament de l’infant del centre.

En relació a les conductes d’alt risc dels progenitors de l’infant, s’han trobat correlacions molt significatives entre aquesta variable i les variables freqüència de la relació familiar o el nombre de germans de l’infant en el mateix centre.

Pel que fa als conflictes relacionals entre els progenitors de l’infant, s’han mostrat correlacions molt significatives entre aquesta variable i les variables situació familiar de convivència de l’infant o el sexe de l’infant.

-          S’ha assolit l’Objectiu General del treball que era cercar i constatar els factors d’incidència en el temps d’estada de l’internament d’infants i adolescents en un C.R.A.E.

-          S’han assolit els objectius específics, de forma diferent, pel que fa a l’anàlisi tant dels processos d’ingrés com de desinternament , en relació a la contenció residencial per part de l’equip educatiu del centre així com en les dificultats d’intervenció i coordinació entre els diversos professionals implicats.

En relació al primer objectiu específic, s’ha elaborat un document que ha consistit en la confecció d’un quadre comparatiu dels procediments tant d’ingrés com de desinternament segons el que estableix el marc legal, el que realitza l’Entitat Pública i el que recull el Projecte Educatiu del centre. Aquest esquema ha permès entreveure alguns aspectes diferencials entre el que marca la llei, el que desenvolupa l’Entitat Pública competent en matèria de protecció de menors i el que realitza el centre en un nivell més concret de la realitat.

Alguns d’aquests aspectes diferencials detectats han estat:

·        la recollida d’informació inicial i elaboració del diagnòstic.

·        la coordinació de professionals abans de l’ingrés.

·        el procediment d’ingrés.

·        la durada de l’internament en el centre.

·        la coordinació de professionals mentre dura l’internament.

·        la proposta de desinternament del centre.

Pel que fa al segon objectiu específic, s’han analitzat les correlacions de la variable nivell d’integració de l’infant en el centre amb les variables motiu de l’ingrés, nombre de germans de l’infant en el mateix centre, freqüència de la relació familiar i proposta de mesura per part de l’equip educatiu del centre (P.E.I.).

La primera correlació ens indica que els infants que es troben més ben integrats van ingressar pel motiu d’incapacitat educativa dels progenitors, els que estan adaptats pel motiu de desatenció dels progenitors i els que no estan ben adaptats pel motiu de desestructuració familiar.

La segona correlació ens indica que els infants que no tenen cap germà es troben adaptats, mentre que els que en tenen un, dos o quatre es troben integrats.

La tercera correlació ens indica que els infants que surten els caps de setmana i vacances es troben ben integrats però és molt significativa la proporció dels que es troben adaptats. Els que no tenen relació familiar, es troben adaptats o no ben adaptats en el centre.

La quarta correlació ens indica que els infants que es troben més ben integrats en el centre són els que la proposta del P.E.I. és seguir amb la mesura d’internament en el centre, els infants que es troben adaptats són amb els que augmenta la mesura de desinternament i disminueix la mesura d’internament, i els que es troben adaptant-se en el centre són amb els que es dóna la situació d’estudi del cas.

En relació al tercer objectiu específic, s’han analitzat les correlacions de la variable procediment d’ingrés amb les variables edat de l’infant actual, any d’ingrés en el centre o temps d’estada o anys d’internament en aquest.

La primera correlació ens indica que els infants d’edats compreses entre els 9 i els 14 anys ingressen per via de l’E.A.I.A. mentre que els menors i majors d’aquesta edat ingressen per altres vies (Centre d’acollida, Equip Tècnic D.G.A.I. o U.B.A.S.P.).

La segona correlació ens indica que fins l’any 1987 només apareix l’U.B.A.S.P. i el Jutjat, i a partir de l’any 1989 apareixen els E.A.I.A. A partir de l’any 1993, l’Equip Tècnic de la D.G.A.I. i el Centre d’acollida. I a l’any 1995, apareixen els trasllats des d’un altre centre.

 La tercera correlació ens indica que els infants que porten més anys d’internament en el centre van ingressar per via de l’U.B.A.S.P. o del Jutjat. En canvi, els que porten menys anys la via d’ingrés va ser l’E.A.I.A., l’Equip Tècnic de la D.G.A.I. o bé el Centre d’acollida.