ESPAI DE TREBALL PER ALS JOVES EXTUTELATS: ELABORACIÓ DE PROPOSTES PER LA DEFINICIÓ D’UN MODEL D’ATENCIO I EDUCACIÓ DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA EN RISC SOCIAL.

A càrrec del Sr. Pepe Abascal.

Una de les novetats que presentava el Fòrum FEDAIA 99 va ser la participació en un espai propi de joves extutelats/es. Aquests/es, a partir de la seva experiència personal i la de altres companys/es, van pogué fer una aportació a aquest nou model d’atenció i educació a la infància i adolescència en risc que era la pretensió originaria del Fòrum.

El grup va estar format per un reduït nombre de nois/es, 8 en total: 2 de Lleida, 2 de Tarragona i 4 de Barcelona. Per motius externs i dificultats d’última hora, no van poder assistir els 3 joves de Girona invitats a fer-lo. Es va afegir un educador del equip organitzador del Fòrum, que va fer el paper d’animador, i una educadora que va resumir les aportacions i va prendre nota de les conclusions a les que va arribar el grup de treball.

Presentem a continuació els diversos temes que van ser tractats i el resumen de les aportacions dels joves.

1. INFORMACIO/ PARTICIPACIO:

Es va plantejar al grup si hi havien participat o no en les decisions que es prenien sobre ells i si, en qualsevol cas, havien sigut informats.

-         No sempre et deixen participar en les teves decisions malgrat siguis informat.

-         La informació no és suficient ja que moltes vegades no et sents preparat.

-         No tots els nois tutelats gaudeixen de les mateixes condicions. Hi ha diferencia entre els centres propis i els col·laboradors.

2. CENTRE/ ACOLIMENTS FAMILIARS:

Es pregunta al grup si, en principi, es prefereix un Centre o un Acolliment.

-         No sempre consideres millor ser acollit. Tant del centre com del acolliment treus experiències positives.

-         Les famílies no estan disposades a acollir a qualsevol. L’edat és un factor que condiciona molt.

-         Les famílies no volen grups de germans. Si acceptes suposa un trencament de la teva vida.

-         Les famílies pensen moltes vegades que el que necessitem són coses materials i això no ens importa.

-         Les famílies et volen com un fill i han d’entendre que tu tens la teva historia personal.

3. FORMACIO INTELECTUAL / FORMACIO LABORAL / EXPERIENCIA LABORAL:

Es planteja al grup com han iniciat i portat a terme la seva preparació per el mon laboral.

-         Tenir diners és el que t’empeny a cercar feina, malgrat que la majoria sortim dels centres amb experiència laboral molt curta.

-         La sortida als 18 anys condiciona molt la teva vida formativa.

-         La DGAI hauria de facilitar llocs de treball dignes.

4. TERAPIA:

El plantejament es si han viscut una experiència positiva o negativa en aquest aspecte.

- La obligació d’assistir a les sessions terapèutiques incrementa la manca d’implicació, fins el punt de que és el terapeuta el que decideix posar fi.

5. VALORS DE LA PERSONA:

Es planteja si la vida en el centre o amb una família d’acollida els ha ajudat o fomentat el ser una persona amb valors i habilitats socials.

- Depenen de:

· del tarannà de la institució.

· de la forma de com es planteja l’educació: grup-normativa i no pas individu.

· dels educadors.

· de les temàtiques que es treballin ( ex. sexualitat ).

6. RELACIO AMB LES PERSONES:

El plantejament es en què els ha ajudat el centre o les famílies a establir relacions amb els altres.

- El treball fet al centre ens ha facilitat bones experiències.

7. CONVIVENCIA:

Es planteja com viure en un centre ajuda a fomentar o a facilitar la convivència amb altres.

- Et trobes al mateix centre nois que no fan més que fer nosa. És important aprofitar el temps ja que no tens més alternativa que ser-hi. Ningú ha escollit néixer en una família amb problemes.

- Moltes vegades les instal·lacions no son les adequades.

8. MAJORIA D’EDAT:

El plantejament que se’ls fa es com afronten l’arribada d’aquest moment i el seu futur .

- Aspecte que condiciona tot el procés.

- Demanem més recursos que garanteixin la teva formació ( pisos on no sigui una condició indispensable que tinguis feina ).

- Demanem que s’equipari als menors tutelats amb els d’una família “ normalitzada “.

No es pot oblidar que un noi amb 18 anys no pot tenir una preparació per estar sol al carrer.