|
ESPAI DE TREBALL PER ALS JOVES EXTUTELATS: ELABORACIÓ DE PROPOSTES PER LA DEFINICIÓ D’UN MODEL D’ATENCIO I EDUCACIÓ DE LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA EN RISC SOCIAL. |
A
càrrec del Sr. Pepe Abascal.
Una
de les novetats que presentava el Fòrum FEDAIA 99 va ser la participació en un
espai propi de joves extutelats/es. Aquests/es, a partir de la seva experiència
personal i la de altres companys/es, van pogué fer una aportació a aquest nou
model d’atenció i educació a la infància i adolescència en risc que era la
pretensió originaria del Fòrum.
El
grup va estar format per un reduït nombre de nois/es, 8 en total: 2 de Lleida,
2 de Tarragona i 4 de Barcelona. Per motius externs i dificultats d’última
hora, no van poder assistir els 3 joves de Girona invitats a fer-lo. Es va
afegir un educador del equip organitzador del Fòrum, que va fer el paper
d’animador, i una educadora que va resumir les aportacions i va prendre nota
de les conclusions a les que va arribar el grup de treball.
Presentem
a continuació els diversos temes que van ser tractats i el resumen de les
aportacions dels joves.
1.
INFORMACIO/ PARTICIPACIO:
Es
va plantejar al grup si hi havien participat o no en les decisions que es
prenien sobre ells i si, en qualsevol cas, havien sigut informats.
-
No sempre et deixen participar en les teves decisions malgrat siguis
informat.
-
La informació no és suficient ja que moltes vegades no et sents
preparat.
-
No tots els nois tutelats gaudeixen de les mateixes condicions. Hi ha
diferencia entre els centres propis i els col·laboradors.
2.
CENTRE/ ACOLIMENTS FAMILIARS:
Es
pregunta al grup si, en principi, es prefereix un Centre o un Acolliment.
-
No sempre consideres millor ser acollit. Tant del centre com del
acolliment treus experiències positives.
-
Les famílies no estan disposades a acollir a qualsevol. L’edat és un
factor que condiciona molt.
-
Les famílies no volen grups de germans. Si acceptes suposa un trencament
de la teva vida.
-
Les famílies pensen moltes vegades que el que necessitem són coses
materials i això no ens importa.
-
Les famílies et volen com un fill i han d’entendre que tu tens la teva
historia personal.
3.
FORMACIO INTELECTUAL / FORMACIO LABORAL / EXPERIENCIA LABORAL:
Es
planteja al grup com han iniciat i portat a terme la seva preparació per el mon
laboral.
-
Tenir diners és el que t’empeny a cercar feina, malgrat que la majoria
sortim dels centres amb experiència laboral molt curta.
-
La sortida als 18 anys condiciona molt la teva vida formativa.
-
La DGAI hauria de facilitar llocs de treball dignes.
4.
TERAPIA:
El
plantejament es si han viscut una experiència positiva o negativa en aquest
aspecte.
-
La obligació d’assistir a les sessions terapèutiques incrementa la manca
d’implicació, fins el punt de que és el terapeuta el que decideix posar fi.
5.
VALORS DE LA PERSONA:
Es
planteja si la vida en el centre o amb una família d’acollida els ha ajudat o
fomentat el ser una persona amb valors i habilitats socials.
-
Depenen de:
·
del tarannà de la institució.
·
de la forma de com es planteja l’educació: grup-normativa
i no pas individu.
·
dels educadors.
·
de les temàtiques que es treballin ( ex. sexualitat ).
6.
RELACIO AMB LES PERSONES:
El
plantejament es en què els ha ajudat el centre o les famílies a establir
relacions amb els altres.
-
El treball fet al centre ens ha facilitat bones experiències.
7.
CONVIVENCIA:
Es
planteja com viure en un centre ajuda a fomentar o a facilitar la convivència
amb altres.
-
Et trobes al mateix centre nois que no fan més que fer nosa. És important
aprofitar el temps ja que no tens més alternativa que ser-hi. Ningú ha
escollit néixer en una família amb problemes.
-
Moltes vegades les instal·lacions no son les adequades.
8.
MAJORIA D’EDAT:
El
plantejament que se’ls fa es com afronten l’arribada d’aquest moment i el
seu futur .
-
Aspecte que condiciona tot el procés.
-
Demanem més recursos que garanteixin la teva formació ( pisos on no sigui una
condició indispensable que tinguis feina ).
-
Demanem que s’equipari als menors
tutelats amb els d’una família “ normalitzada “.
No
es pot oblidar que un noi amb 18 anys no pot tenir una preparació per estar sol
al carrer.