APORTACIONS FINALS

La Junta Directiva de la FEDAIA en el marc del Fòrum 99 va prendre els següents compromisos:

- En primer lloc, es va comprometre, i així es reflecteix en el seu Pla de Treball del 2000, a ampliar i consolidar la dinàmica de treball per Comissions Temàtiques, amb la finalitat de que tots els socis i professionals disposem d'un espai on fer les nostres aportacions i contribucions al model d'atenció i educació a la infància i l'adolescència, que tots necessitem. Per tal d'activar-ho, s'ha elaborat una proposta de reglamentació interna i s'ha convocat a les entitats i representants de les noves comissions temàtiques.

- En segon lloc, es va comprometre a treballar els continguts del Fòrum per tal d'extreure'n conclusions, més àmplies que les avançades a la cloenda. En aquest sentit, us exposem a continuació un escrit que creiem recull les aportacions del Fòrum més significatives per la definició d'aquest model. Aquests aspectes assenyalats són el principi d'un treball d'anàlisi i consens que ens possibiliti definir propostes serioses, realistes, i adequades a les necessitats dels infants, adolescents i joves en risc social.

ELEMENTS A TENIR EN COMPTE EN LA DEFINCICIÓ D'UN NOU MODEL D'ATENCIÓ I EDUCACIÓ DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA EN RISC SOCIAL.

APORTACIONS GENERALS: FILOSOFIA DEL MODEL.

Un dels valors socials que semblen abanderar les nostres aspiracions socials actuals, a tot el món occidental, és la preocupació per la millora de la qualitat de vida.

Les dinàmiques de reconeixement dels drets dels infants s'ha assenyalat que estan sotmeses a actituds que hem anomenant d'alt consens i baixa intensitat. Ningú no està en contra que fem el millor pels nostres infants, tots accepten que cal respectar els seus drets. Però poques vegades sembla que corri pressa actuar. Així doncs hi ha un reconeixement dels drets dels infants, però una manca de pràctica de l'exercici d'aquests drets.

Molt probablement no hauria calgut ni la Declaració de Drets de l'Infant de l'any 1959, ni la Convenció dels Drets de l'Infant de 1989, i n'hi hauria hagut prou, en principi i com s'havia argumentat, amb la Declaració Universal de Drets Humans i amb els Pactes que la completen, per protegir jurídicament els seus drets. Malauradament, però, aquesta concepció encara no està prou arrelada entre nosaltres, amb el que es podria concloure que malgrat ser conscients de la importància dels infants al món, aquesta importància sembla ser que es dilueix en allò quotidià i, sobretot, pels interessos massa sovint predominants dels adults. I això fa que aquesta societat es vegi en l'obligació de recordar-se a ella mateixa que els infants son, efectivament, importants i que mereixen una especial consideració.

La participació social dels infants, en el sentit que cal tenir més en compte als infants en la vida interpersonal i social, és un tema que ha començat a preocupar. Una societat acceleradament canviant, necessita noves formes d'educar en la responsabilitat. La responsabilitat, igual que la democràcia, la tolerància, la solidaritat, i tants d'altres valors, s'aprenen podent-los exercir i experienciar en la pràctica.

És urgent parlar més explícitament, i amb més deteniment i profunditat, de la infància i de la seva situació com a conjunt de població dins les nostres societats, i de les actuacions polítiques que pensen i s'adrecen als infants com a persones integrals i com a ciutadans del present. Cal superar el que alguns autors anomenen la invisibilitat estadística i social de la infància. Això significa desenvolupar polítiques integrals d'infància.

Les diferències existents entre rics i pobres segueixen creixent i el impacte que tenen aquestes sobre els nens s'accentua, particularment als EUA. Resulta de vital importància que Europa desenvolupi polítiques de infància que tinguin en compte els efectes de la polarització de la riquesa en la infància i que incloguin als nens i nenes, en la búsqueda de solucions i per assolir aquests reptes.

Es constata la necessitat d´una política específica, europea, d'infància. Hem de tenir en compte que no tota la infància viu en família. Existeix un nombre important de nens i nenes que viuen separats de les seves famílies: nens institucionalitzats, nens que viuen al carrer, immigrants i nens refugiats sense referents familiars,... Sense una política específica d'infància, les necessitats d'aquests nens i nenes podrien ser oblidades.

És sabut que tots els temes importants han de ser tractats amb rigor científic i tècnic. Qualsevol model d'atenció al ciutadà s'ha de basar en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans, en aquest cas dels infants i adolescents.

Assenyalar la importància d'actuar el més aviat possible en relació amb els problemes dels infants, tant pel que fa al diagnòstic de situació de risc, com a la presa de mesures d'intervenció; i que aquesta urgència en actuar també s'hauria d'evidenciar en els casos de decidir, administrativament o jurisdiccional, un acolliment familiar o una adopció, supòsits on els procediments es dilaten massa sovint, en detriment dels interessos de l'infant. De desenvolupar polítiques de prevenció a partir de les escoles, els centres de salut i els mitjans de comunicació.

Cal un model desenvolupat per professionals qualificats en els àmbits del treball social, l'educació, la salut, la psicologia, el dret.

Constatem la necessitat que les administracions creïn espais de participació real dels infants i adolescents, instrument molt útil per a la prevenció i detecció de situacions de maltractament infantil i, per altra banda, disposar de serveis i equipaments per a infants i pares en l'entorn immediat al domicili, com a eina de suport a un bon exercici de la paternitat. Pensar en la planificació en matèria d'infància i adolescència. Perquè això sigui possible cal tenir una visió global d'aquest grup social a Catalunya, visió que només pot sorgir d'un estudi específic.

La Llei de Serveis Socials i de la Llei de Contractes de l'Estat, tenen encomanat l'exercici de determinades funcions i serveis relacionades amb la infància i l'adolescència en situació de risc. Son serveis d'alta complexitat, que requereixen de l'obvia sensibilitat social vers als infants o vers aquestes persones, certament, però que també requereixen del fet de disposar d'una política social i de protecció a la infància conduïda mitjançant un model ben clar per a tothom.

Cal una planificació, cal conèixer les necessitats d'aquest grup social, i cal saber quin és el model de resposta que, des de les administracions, es vol donar, com es vol donar, on es vol donar, de quina forma, etc., i el més desitjable, com és natural, fora que aquest model sigui el fruit del consens i del pacte assolit en el debat amb tots els agents implicats.

APORTACIONS GENERALS: ELEMENTS DE DEFINICIÓ POLÍTICA I DE GESTIÓ

De la taula rodona de polítics extraiem alguns aspectes que creiem seria necessari recollir per avaluar i elaborar el nou model:

Ô Partir d'una idea de consens polític i social, on la infància sigui un tema polític prioritari amb un tractament específic, en el marc de les polítiques socials, integrador de tots els projectes, programes i àrees que li fan referència. Seria recomanable la creació d'una comissió parlamentària específica que treballés polítiques d'infància. S'ha d'endegar una discussió per veure les implicacions d'un departament propi, d'un departament d'infància i família,….. que reconegui els interlocutors socials i prioritzar els pressupostos de la infància per dotar la xarxa dels recursos suficients: col·legis professionals, col·lectius de joves, Síndic de Greuges, universitats, federacions d'entitats (com la FEDAIA) en els moments de definició i revisió dels models d'atenció.

Ô La participació de tots els ens implicats: entitats de serveis, la població atesa ( els infants, joves i les seves famílies ) i els professionals. Donar protagonisme als infants, en la seva autoorganització i en la gestió dels seus propis problemes.

Ô Fer un treball perquè la població dels menors en desemparament sorti de la invisibilitat.

Ô Apostar per la descentralització, un model més pròxim al ciutadà i a la realitat de cada context, que permeti una territorialització de recursos i serveis, augmentar la capacitat dels ens locals en la planificació, i el concert amb les entitats.

Ô Un model flexible, que faci un treball permanent de corresponsabilització social i que potenciï i recolzi els recursos naturals de l'entorn, que prioritzi els recursos més pròxims a l'entorn natural de l'infant: les famílies acollidores, les persones acollidores qualificades, les figures professionals DAIs a tot el territori que puguin fer un treball efectiu amb les famílies al propi territori, una xarxa de centres estructurada, que doni resposta a les necessitats reals i que pugui planificar els canvis

Ô Un model global, que permeti el treball transversal i interdepartamental, que doni una atenció integrada (no fragmentada) on les respostes i recursos responguin a una xarxa àmplia comunicada i complementària, que estableixi sistemes de coordinació interinstitucional, amb una clarificació de competències i responsabilitats, que permeti el desenvolupament de programes, serveis i projectes tècnics coherents.

Ô Una xarxa estructurada independent que mantingui un observatori permanent de la infància, que permeti establir les problemàtiques del sector i fer un treball de prevenció, planificació i optimització de la xarxa, amb espais per la recerca i la formació contínua.

Ô Un model estable amb una contractació de serveis plurianuals amb un seguiment de qualitat; un marc de finançament que permeti la inversió i la planificació per la millora dels equipaments i els serveis que permeti l'avaluació i la millora, una planificació de la despesa coherent, realitzant revisions periòdiques de la distribució dels recursos i adequant els mòduls als serveis oferts.

Ô Un model garantidor de la igualtat d'oportunitats, que parteixi dels drets dels infants, no de les seves carències o necessitats. Que estableixi programes compensadors per la població amb dificultats i que garanteixi els plens drets dels infants. Que promogui un tractament fiscal afavoridor per a famílies acollidores i per a empreses que vulguin invertir en associacions i entitats de l'àmbit de serveis socials.

Ô Un model que contempli la majoria d'edat del joves i que li doni perspectives de continuïtat a les necessitats de protecció social, com a subjectes de dret, independentment de la seva edat biològica i en funció de les seves necessitats educatives, formatives i socials.

Ô Un model que treballi les responsabilitats dels subjectes i la societat, que ofereixi els mecanismes per garantir els drets fonamentals i faciliti l'autonomia dels seus membres.

Ô Un model àgil que permeti resoldre els problemes quotidians, sense burocratitzar els processos administratius, econòmics o judicials, que estableixi plaços periòdics de revisió legislativa i elimini els buits legislatius.

APORTACIONS ESPECÍFIQUES: REFLEXIONS PER LA SEVA PRÀCTICA

Destaquem que els canvis socials, culturals i polítics en les últimes dècades han suscitat una millora de la qualitat de vida d'amplis sectors de la població, però alhora han causat atur estructural, aïllament social... fets que provoquen l'aparició de noves necessitats i demandes socials. Les entitats sense ànim de lucre proposen prioritzar el desenvolupament d'actuacions que posin en relació en cada territori a les administracions locals, les entitats d'iniciativa social, les empreses i a la ciutadania, per atorgar major protagonisme a la societat a partir de l'atenció a la persona i el desenvolupament comunitari.

S'ha de potenciar la participació de la infància i la joventut, de forma imprescindible, en l'elaboració de totes les polítiques socials i en el disseny del seu entorn i vida quotidiana, especialment d'aquells infants/joves que no es troben immersos en les instàncies formals (immigrants, marginats, etc.) per evitar que es doni una infància alienada per estar només protegida i defensada. Cal definir polítiques d'infància que ens permetin possibilitar el predomini de la prevenció, abans que la intervenció.

En l'àmbit de la prevenció és evident, des de la pràctica i la reflexió teòrica, de la necessitat de prevenir el maltractament infantil. La tasca preventiva està estretament vinculada a la funció de derivació dels professionals d'altres serveis. És prioritària la detecció precoç durant els embarassos de risc per poder actuar i ajudar a les famílies. És necessari desenvolupar projectes que permetin millorar les capacitats educatives de les famílies i minvin els maltractaments i les negligències en l'atenció dels infants.

En una societat com la nostra la família és un agent clau, pel que és necessari plantejar amb profunditat els models de treball amb les famílies, clarificar les competències i els sistemes i estructurar models que permetin, la prevenció, compensació i resolució de negligències i maltractaments de la infància i l'adolescència.

És necessari realitzar un treball de conscienciació social, que es desenvolupa a partir del treball de destrucció dels estereotips que desqualifiquen la infància. L'etapa de 0-6 anys es un període fonamental per al desenvolupament de la personalitat i identitats futures. Els prejudicis i la discriminació a les persones no es centren en aspectes racials. Els adults, de forma espontània i informal, influeixen als petits en l'adquisició dels seus perjudicis i estereotips, pel que cal fer un treball efectiu que ens permeti una transmissió de valors democràtics, culturals i de convivència social positius.

L'escola és un espai bàsic, però no únic, de socialització i de transmissió cultural. Cal tenir en compte aquest espai com prioritari en l'educació de tots els infants. Pot ser un espai on desenvolupar projectes compensatoris de dificultats existents i facilitadors de la integració de tots els infants en el seu propi medi natural. La podem considerar com un laboratori d'innovació educativa en el que la cultura és alguna cosa més que una variable.

L'atenció i educació de la infància s'ha d'entendre des del treball de recerca, formació i documentació com a eines promotores de la millora de la qualitat de vida de la infància i la família. És un repte la creació d'iniciatives d'investigació.

Cal treballar per la introducció de les noves tecnologies i els mitjans de comunicació, potenciant la utilització d'aquests recursos per part de professionals, infants i adolescents.

L'atenció a la infància i l'adolescència s'ha d'entendre de forma global i transversal, pel que és tant important definir i desenvolupar recursos d'atenció i educació per aquests infants. Com establir els circuits d'accés i/o de derivació dels nens/es i adolescents a tots els recursos existents, així com donar-los a conèixer i revisar-ne i avaluar-ne la seva qualitat. El treball interdisciplinar és imprescindible, ja que els infants i adolescents presenten cada vegada més, problemàtiques més complexes, que requereixen un treball transversal entre els diferents professionals i els diferents departaments.

L'assessorament tècnic i la supervisió dels equips professionals són espais que garanteixen un treball de qualitat i que permeten la millor capacitació dels equips, i la innovació permanent, en conseqüència la millora de l'eficàcia qualitativa.

Els joves tutelats són subjectes de dret, pel que és necessari establir unes condicions estructurals, educatives i assistencials adequades per al seu desenvolupament i l'establiment de relacions socials normalitzades i utilització dels recursos comunitaris. D'altra banda l'exigència d'autonomia i responsabilitat ha de ser equiparable a la de la majoria de joves, havent-se de revisar els 18 anys com edat de finalització de les mesures protectores, ja que no respons a la realitat social actual.

El problema de la immigració requereix una resposta amb profunditat. És necessària una coordinació entre entitats que permeti un programa d'actuació únic i coordinat. Tots els menors immigrants són menors i per tant l'administració té el deure de protegir-los (tal com es recull als tractats internacionals). Els recursos que se'ls ofereixin han de ser ràpids i han de facilitar l'accés als recursos existents. Cal respectar el perfil dels menors atesos. És necessari un treball de mediació amb el Consulat i la Delegació del govern per tal que els joves puguin treballar i tenir reconeguts els seus drets. Cal considerar que aquests joves són menors abans que immigrants i que necessiten documentació per poder construir-se un projecte de futur.

És prioritari, pel treball amb les famílies d'acollida i adopció, ressaltar la rellevància dels temes afectius i de convivència amb els infants i joves, ja que la necessitat d'estimació i d'experiències de convivència familiar resulta de vital importància. Es necessari desenvolupar un treball de sensibilització de la societat en matèria d'acolliment i adopció d'infants a Catalunya. Cal disposar d'una àmplia xarxa de famílies per atendre als infants i joves pels que l'acolliment i l'adopció es considerat un recurs idoni. Cal iniciar l'acolliment familiar a la seva modalitat donades les característiques personals, familiar i socials d'alguns infants i joves. Aquest acolliment ha de estar sostingut fer una formació continuada, un recolzament terapèutic especialitzat i una remuneració econòmica.