A càrrec del Sr. Miguel Àngel Essomba, Departament de Psicologia Aplicada de la Universitat Autònoma.

 Aquesta comunicació pretén analitzar la memòria que conté el procés i els resultats d’un treball endegat entre diversos països europeus. Els impulsors del treball han estat principalment dos: “MUTANT” (Bureau voor Kwaliteit in Methodiek en Management, dels Països Baixos) i “EYTARN” (UK Based Early Years Trainers Anti-Racist Network, del Regne Unit). L’objectiu que ha motivat aquesta actuació és la reflexió i la sistematització d’uns principis i uns objectius, així com unes metodologies, que siguin òptimes per a la formació dels professionals que treballen en l’àmbit de l’atenció i/o Educació Infantil. Es tracta d’un text suggeridor i pràctic, que pot ser útil com a referent en el moment d’implementar un procés similar a Catalunya.

        El material centra l’anàlisi en l’eradicació dels prejudicis en les edats pròpies de l’Educació             Infantil. L’enfocament del text parteix d’uns principis importants a tenir en compte:

* Contràriament a allò que s’opina i es pensa, l’etapa de 0 a 6 anys és un període fonamental per al desenvolupament de la personalitat i identitat futures, en el qual es forgen els conceptes i les actituds envers un mateix i els altres.

* El prejudici i la discriminació de les persones no se centren exclusivament en aspectes racials sinó que abasten un camp més ampli: el rebuig a les persones amb minusvàlues físiques o psíquiques, a persones de diferent classe social o orientació sexual, etc...

* Els adults, de forma espontània i informal, influencien els petits en l’adquisició dels seus prejudicis i estereotips, mitjançant un procés enculturador de conseqüències determinants en la formació de nens i nenes.

En funció d’aquests, s’elabora una proposta integral de finalitats educatives a assolir per tal de combatre l’adquisició i/o consolidació d’aquests prejudicis, dirigides als dos elements intervinents en el procés educatiu: educador i educand.

Les finalitats adreçades als infants educands són les següents:

1. Nodrir la interpretació particular de cada nen del concepte que té sobre si mateix i de la identitat en grup basat en una informació correcta i que li proporcioni seguretat.

2. Promoure la interacció emfàtica i el fet de sentir-se a gust amb gent d’orígens diversos.

3. Fomentar el pensament crític de cada nen sobre el prejudici.

4. Potenciar la capacitat de cada nen a l’hora de defensar-se a si mateix i als demés enfront dels prejudicis.

Les finalitats adreçades als educadors són les següents:

1. Adonar-se i ser conscients de la pròpia cultura en un sentit molt pràctic.

2. Saber com aprendre eficaçment al voltant de les creences culturals de la família en relació a l’educació dels fills i els diferents estils culturals d’aprenentatge i comunicació.

3. Esdevenir pensadors crítics sobre els prejudicis i la discriminació en el lloc de treball, en la cura dels infants i en les polítiques educatives i programes en general.

4. Saber com fer que la gent participi en diàlegs al voltant de temes relacionats amb el prejudici i la discriminació.

A partir d’aquí, es proposa un programa d’actuacions destinades a la conscienciació i formació d’educadors, assistents socials i tota mena de personal que treballi amb infants en l’etapa d’Educació Infantil, per tal que aquests esdevinguin transformadors en la seva feina i ajudin a l’eliminació dels prejudicis i estereotips adquirits en edats primeres. Es contemplen cinc processos en el programa, per a cadascun dels quals es fan un seguit de recomanacions a l’hora de passar a l’acció.

A. Procés de selecció dels futurs educadors d’Educació Infantil. Es dóna importància al fet d’obrir-se a la comunitat a l’hora d’establir els criteris de selecció, així com tenir especial cura de tractar amb equitat. Això permetria, sobretot, que membres de minories ètniques i/o culturals puguin accedir a aquestes places d’educadors i esdevenir així models positius per als infants del seu grup.

B. Procés de selecció de continguts de la formació. Els continguts giren a l’entorn de tres eixos bàsics: coneixement dels trets culturals propis de la cultura i cosmovisió dels nens amb qui s’està treballant, coneixement dels efectes de la discriminació en els infants i coneixement dels factors contextuals (institucionals, polítics, etc...) que influencien el desenvolupament de la seva tasca.

C. Procés d’ensinistrament en procediments i estratègies a implementar amb els infants. Inclou totes aquelles habilitats socials necessàries que calen per a assolir les finalitats establertes en el programa: comunicació, empatía, confiança en l’altre, etc...

D. Procés de creixement en actituds que cal desenvolupar. Recull totes aquelles característiques socioafectives vers les quals cal que els educadors orientin el clima educatiu amb els seus infants: capacitat d’obertura i receptivitat, capacitat d’empatía i solidaritat amb els discriminats, capacitat d’actuació enfront de la injustícia, capacitat d’autoestima.

E. Procés d’avaluació del programa. Especifica orientacions concretes sobre com avaluar cadascun dels processos explicitats anteriorment.

Finalment, es desenvolupa un capítol dedicat a proposar estratègies concretes que es poden dur a terme en una escola d’Educació Infantil, així com el paper que l’administració educativa ha de tenir per recolzar les iniciatives dels centres. En l’annex del material es troben instruments concrets validats que resulten útils per tenir una visió més pràctica sobre el programa i la seva implementació.

El valor més significatiu d’aquest material és la novetat i la claredat de plantejaments que fa en relació a un tema poc desenvolupat a Catalunya: el treball sobre prejudicis i estereotips a l’edat d’Educació Infantil. A casa nostra podem trobar diverses iniciatives i materials des de diversos àmbits que han treballat el tema (p.e. el dossier “Detecció de prejudicis i estereotips” de l’ICE-UAB o el programa “I tu... com ho veus?” de Cooperació) però cap d’ells se centra en el cicle 0-6 sinó en les etapes de Primària i, sobretot, Secundària. És un material vàlid per a iniciar una introducció d’aquestes temàtiques en la formació inicial del Magisteri d’Educació Infantil o en la formació permanent dels Plans de Formació de Zona de les delegacions territorials d’Ensenyament.

Un altre aspecte positiu a destacar és que està basat en enfocaments teòrics actualitzats i que, en el camp del treball educatiu i social, estan prenent més força actualment. Aquests els podríem resumir en tres:

* Enfocament comunitari- Es destaca el paper important de la comunitat educativa i del barri o poble en el desenvolupament de les actuacions.

* Enfocament integral- Es destaca la importància de tots els agents intervinents de la comunitat a l’hora de realitzar les actuacions: infants, pares, educadors, administració, ...

* Enfocament global- Es destaca la necessitat de treballar les tres dimensions personals dels agents intervinents de la comunitat: dimensió cognitiva, emocional i comportamental.

Malgrat tot, precisament en la força actualitzadora d’aquests enfocaments teòrics trobem la principal debilitat del material: la manca d’una línia teòrica global que enllaci de forma coherent els diferents principis que s’hi recullen.

Per exemple, a l’hora de dibuixar estratègies d’actuació podem observar, barrejats de forma indiscriminada, propostes com ara:

* la metodologia socioafectiva de canvi d’actituds, estratègia pròpia d’un marc teòric de l’aprenentatge per descobriment

* la introducció de persones models educatius pertanyents a minories ètniques i/o culturals, per a reforçar l’autoconcepte i l’autoestima dels nens i nenes originaris d’aquestes, estratègia del marc teòric d’aprenentatge del conductisme

* la ubicació de persones pertanyents a minories culturals i/o ètniques en llocs de responsabilitat formativa o educativa, estratègia pròpia d’un marc teòric comunitari de l’aprenentatge.

A partir d’aquesta anàlisi, queda clar que el programa no està fonamentat en un model clar d’aprenentatge que serveixi de referent a totes les actuacions proposades, i per tant es corre el risc de ser poc eficaços en la consecució de les finalitats previstes. Aquesta manca de fonamentació també és extensible al plantejament que des de la Psicologia Evolutiva es pot fer en relació a com els infants adquireixen els prejudicis i estereotips: es fa una visió bastant descriptiva i poc explicativa del fenomen, i en tots els casos insuficient.

Un darrer i crític punt a tenir en compte seria el glossari de conceptes que aporta el document relacionats amb la temàtica (conceptes tales com “racisme”, “biculturalisme”, “integració”, etc...), fruit més d’un consens poc científic entre els participants del procés de treball que ha donat com a fruit aquest text que no pas d’una reflexió seriosa i fonamentada sobre ells.