 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
|
|
|
|
de Corrado Malanga
Traducció i correcció per persones reals. Tantor.anima per Corrado Malanga fans club.
En alguns estudis precedents, tesi per obtenir sistemes per alliberar els abduïts del problema extraterrestre, havíem construït el TCT o Tríade Color test. Aquest test, en la versió estàtica i dinàmica, semblava constituir una ajuda vàlida per a obtenir un mapa del territori intern del subjecte abduït i per aconseguir modificar-lo amb alguns artificis ideicos simbòlics, que succeïen a l'interior d'un hipotètica cambra mental que el subjecte havia imaginat.
Els resultats que s'obtenien amb aquest enfocament apareixien molt interessants i prometedors. Si d'una banda el sistema, representatiu d'una simulació mental semblava ajudar els abduïts a analitzar el problema alienígena, servia també a qualsevol altre subjecte desharmonitzat amb si mateix ja que proporciona les eines per obtenir aquesta harmonia psíquica. Tal harmonia psíquica era el punt de partida per a una vida millor, viscuda dins la realitat virtual, modificable, que l'envolta. Èxits i fracassos, fins i tot sensacionals, s'alternaven durant les aplicacions del TCT i també havíem entès que la part del lleó, provenia de la part anímica dels subjectes analitzats, i no arribàvem a entendre la veritable naturalesa dels nostres errors. Es va subratllar que el TCT semblava ser, fins a cert punt, eficaç en el tractament de pacients psicòtics o simplement esquizofrènics i paranoics encara que no necessàriament abduïts. El test es basava en la idea que la ment humana veu i interpreta els colors en mode arquetípic, així com les posicions dels objectes al voltant de si. Estadísticament es va descobrir que després d'analitzar un parell de milers de casos, Ànima, Ment i Esperit, així com els alien, eren reconeguts per l'inconscient sota la forma de diferents colors. Manipulant els colors, dins de la simulació mental totalment espontània, s'aconseguia, no només curar un pacient psicòtic sinó també eliminar el problema alienígena. En definitiva, s'havia trobat un sistema per fer entrar al subjecte en un estat hipnòtic lleuger però eficaç, capaç de posar-lo en contacte amb la seva part anímica a la qual donàvem instruccions sobre com eliminar els alienígenes, sempre que la seva consciència estigués d'acord amb nostre treball. El test es basava en la construcció ideo simbòlica d'un espai, també simbòlic, el mateix dels colors. En ell l'univers està dividit en vuit octants, per tres eixos d'espai, temps i energia potencial. El nostre cervell identificava l'octant que habitàvem i identificava als altres set octants com set realitats alien que podien dividir-se en dos subgrups. Quatre octants eren caracteritzats per la presència de les entitats corpòries i els altres quatre per les incorpòries. El cervell guiat per la ment humana dividia aquests espais identificant-los com variacions dels colors visibles, la percepció corresponia al tipus d'ésser que habitava en aquesta secció del octant.
Els colors que el nostre cervell semblava prendre en consideració eren : el magenta, el blau, el cian, el verd, el groc i el vermell.
En aquest espai mental, el vermell és atribuït simbòlicament a l'eix de l'espai, el verd a l'eix de l'energia i el blau al del temps. En altres paraules, si s'indica a un subjecte qualsevol assenyalar un color per al temps, et dirà blau si està psíquicament equilibrat, segons els cànons d'una psicologia estadística.
Això passa perquè l'inconscient humà, lligat al test dels colors de Max Lusher, identificava automàticament i absolutament desprevingut les tres parts de si com Ànima, Ment i Esperit, lligats al blau, verd i vermell. El blau és el color de l'aire, el verd de l'aigua i el vermell del foc.
La cultura simbòlica i el mite lligaven aquests tres colors a la idea d'Ànima, Ment i Esperit i també als símbols alquímics d'aire, aigua i foc. Quan es buscava fer representar un subjecte els colors d'Ànima, Ment i Esperit dins d'una simulació mental, dit més precisament TCT, els subjectes equilibrats obtenien colors "justos", però quan el subjecte presentava desequilibri de naturalesa psicòtica, lleugers, greus o aflicció pel problema de la interferència extraterrestre, responia al test variant els colors esperats per Ànima, Ment i Esperit, amb mecanismes fàcilment detectables, inconscients i espontanis.
Per tant, el TCT identificava immediatament al subjecte com equilibrat, o abduït, o psicòtic i era immediatament identificada la problemàtica mental a reparar. La curació del pacient s'obtenia en dues fases : la primera fase era canviar mentalment els colors de les tres entitats : anímica, mental i espiritual, en els cànons justos i successivament operar una "psicologia transpersonal" a la part en què hi havia colors alterats, buscant d'entendre i remoure les causes que portaven al subjecte mateix a "sentir dins seu" un color equivocat per a una de les parts. Percebre les seves parts amb els colors justos era un símptoma d'una immediata curació.
Alguns subjectes que eren sotmesos a aquest test eren fonamentalment auditius o cinestèsics purs i no podien simular a l'interior de la seva ment, l'esfera de colors. Per això es va anar a crear un test que usés freqüències sonores en lloc de colors. Això va ser el que ens va impulsar a comprovar si podíem utilitzar un so en lloc d'una imatge per obtenir els mateixos resultats del TCT. Estàvem intentant crear un TST, és a dir, una Tríade Sound Test
No sabent per quina part començar retornem com sempre al mite, dins el qual, al nostre parer s'oculten els secrets de l'etern present.
En realitat el mite parla d'un so que va crear l'univers, un so creat per tres sons que són representatius d'una cosa que podria interpretar-se com el so d'Ànima, Ment i Esperit.
Era el so del OM o millor del AUM, el so que per als antics orientals representava allò que per als físics moderns representa avui la radiació de fons del fons de l'univers.
També podríem seguir un altre indicador. En efecte si els colors són interpretats arquetípicament per la ment humana d'acord amb la seva freqüència, potser també podríem en els sons identificar la possibilitat que, arquetípicament poguessin ser reconeguts per la psique humana.
El color d'Ànima té una freqüència alta corresponent al blau, mentre que Esperit té una freqüència baixa corresponent al color vermell i Ment una freqüència intermèdia corresponent al verd. ¿I si els sons que podrien construir un arquetip simbòlic per representar la mateixa identitat, haurien seguit la mateixa regla? No hi havia cap motiu perquè no fos així.
Alguns subjectes auditius, als quals havíem proposat substituir les imatges dels colors amb sons, van respondre que s'imaginaven Ànima amb un so agut i Esperit amb un so baix mentre que la Ment tenia una freqüència intermèdia. Potser estàvem en el camí correcte.
En literatura, efectivament hi havia autors que intentaven comprendre quins eren els sons corresponents al AUM per poder reproduir i verificar els efectes en la ment humana. Pel que existeixen desenes d'escoles de pensament que buscaven relacionar entre si colors i sons, aparentment sense èxit, però amb la convicció de fer diners, inventant sistemes per curar gent amb la New Age. Darrere del terme AUM s'amaga el significat simbòlic de Trinitat, on, aquest cop, aquesta no és representada per tres Déus que s'uneixen en un sol Déu però sí de tres sons que representen l'Univers.
La diversa simbologia àrab, índia, tibetana està vinculada a una representació de tres coses : tres muntanyes o mons per la visió tibetana, o tres signes específics per al món àrab.
http://www.hindubooks.org/sudheer_birodkar/hindu_history/omkar.html
El So Creador, en la tradició cristiana, el Verb, és el mitjà indispensable per a la creació del món. Shabda brama, la paraula creadora, es manifesta com Swayambhu, "qui es crea a si mateix", qui es divideix en tres entitats dotades de polaritat, masculina i femenina : brahma maha Sarasvati, vishnu maha lakshmi, shiva maha shakti.
| A (CREACIÓ) | U (MANTENIMENT) | M (DISSOLUCIÓ) |
| POLARITAT MASCULINA |
| BRAHMA | VISHNU | SHIVA |
| POLARITAT FEMENINA |
| MAHA Sarasvati | MAHA Lakshmi | MAHA SHAKTI |
Per a la manifestació de la vida al cosmos, són necessàries aquestes tres formes d'energia, de creació, manteniment, dissolució, que deriven totes de Swayambhu. La vida neix de la interacció d'aquestes tres forces que successivament són diferents en la polaritat masculina i femenina en harmonia recíproca.
http://www.adalbertozappala.it/
Això és el que pot deduir-se de l'estudi dels Vedes. De l'estudi en comptes de l'abducció alienígena i de l'anàlisi de les antigues escriptures, apareix clar, com hem evidenciat en el gènesi, que les coses no són exactament en aquests termes. En els textos antics apareix sempre que, al costat d'una veritat necessita, també hi hagi un intent de mistificar les coses, donant a tot el discurs, significats clarament instrumentals, amb el propòsit de fer creure als homes que hi ha déus.
En realitat, si es llegeix amb sagacitat certs textos, resulta que l'univers fractálico, descrit en la física de Bohm, indica segurament que tot el fractal està construït sobre el concepte de dualitat i, enmig d'ell, hi ha la barrera que separa. Per tant s'ha d'esperar que també el concepte de Ànima, Ment i Esperit, propugnat en els treballs anteriors és, en efecte, si representatiu d'una visió virtual, però totalment enganyosa. Tres són per tant els sons que caracteritzen el AUM, el so de l'Univers sencer: on A representa la creació, O el manteniment i M la dissolució.
Atac, suport i alliberament, dirien els experts de Yamaha, quan creen un so electrònic; aquest concepte que té segurament un significat al món virtual, no té al seu torn correspondència en el món de la realitat real, on el temps i l'espai no existeixen.
Heus aquí que la idea d'interpretar, a l'interior de la virtualitat aquests conceptes amb altres descripcions, es feia sentir a l'interior de la nostra consciència.
En efecte Brahma crea la dualitat, Vishnu manté estàtic l'Univers, sense la possibilitat de creixement i Shiva ho vol destruir, però, l'univers virtual en què aquestes tres freqüències sonores es manifesten, pot "ser" o bé manifestat, només després que tot ha estat creat; en cas contrari no existint ni temps ni energia, ni espai, cap nota podria ser emesa. D'això emergeix la idea que A és una freqüència lligada a l'aspecte anímic, U és una freqüència lligada al seu torn a un aspecte espiritual i M a un aspecte mental. En altres paraules, A representaria la freqüència del temps (la creació), O la de l'espai (el manteniment) i M l'energia (la dissolució).
Si així fos, arquetípicament a A s'hauria de poder donar-li el color blau, a U el color vermell ja M el verd, perquè les respostes del nostre cervell són, pura i inconscientment, arquetípiques.
En altres paraules, nosaltres sabem descriure arquetípicament la realitat que ens envolta, encara que després no sapiguem interpretar el significat arquetípic dels símbols a causa de la forta escissió entre els tres components de la tríada (Ànima, Ment i Esperit).
En l'article: IL BIG-BANG I LA MÚSICA créatrice de Marco Stefanelli (extracte de la tesi que va dur a terme el Centre d'Estudis Bhaktivedanta) l'autor diu:
"Brama és el tot, és Déu, Ànima universal. A la base del Gènesi hindú està, és inútil dir-ho, el so. També les tradicions Hopi i Navajo afirmaven que, en temps antics, els xamans proferien paraules sobre la sorra i creaven models (en el sentit de formes i motlles), un concepte similar als mandales i els Yantra hindús que es diuen són expressions de la vibració divina. La ciència moderna mostra avui que aquests ritmes geomètrics es troben al centre de l'estructura atòmica. Ara , la paraula és so i el so és vibració, el pensament genera energia i l'energia és vibració, la llum és vibració.
Segons antigues narracions hindús, amb els sons és possible materialitzar objectes i existirien fins i tot ciutats invisibles (Déu va dir ... i va ser ... de totes les coses visibles i invisibles ...) Un antic relat vèdic narra que el savi Narada va anar a Déu a lamentar-se del desordre i de la desharmonia que regnava en aquell temps sobre la terra i va rebre d'ell, com a remei, les notes musicals i les lleis de les interrelacions dels sons. El principi del "So Còsmic" està a la base de la cultura vèdica. El so impregna profundament les cultures orientals a tal punt que l'erudit Guy Beck l'anomena "Teologies sòniques". En elles la gènesi del món i de la matèria passa a través d'un "so primordial" que dóna forma a un "pensament" de Déu i el projecta a l'univers, que no sembla tan llunyà de la visió simbòlica judeocristiana. El manament "no pronunciar el nom de Déu en va" sembla derivar del fet que pels hebreus alguns noms són impronunciables a causa del seu poder i de la seva pertinença a éssers espiritualment superiors i propers a Déu. Sempre a l'Índia, a propòsit dels Vimana (literalment "ocells artificials habitats) es narra que sobre alguns d'ells estava gravada la síl·laba sacra del OM i mitjançant determinats cants i pregàries, els sacerdots podien comandarlas. Andrew Gladzewski va realitzar una recerca sobre models atòmics , plantes, vidres i harmonies en música i va concloure que els àtoms són ressonadors harmònics, mentre que va provar que la realitat física realment està governada per ordres geomètrics basats en freqüències de so "
Molts han intentat establir relacions entre sons i colors i fins i tot les lletres de l'alfabet, incloses les hebrees, però hi ha molts desacords entre les diverses hipòtesis, encara que la major part dels estudiosos de l'esoterisme semblen concordar en donar-li a la lletra A, el color blau .
En aquesta taula estan associades la nota musical amb la seva freqüència als colors ia les lletres de l'alfabet hebreu, abastant associacions també amb les parts del cos humà.
http://www.stumbleupon.com/su/9HwM3a/:$TaIsj4k:1SXU@eFs7/www.colorofsound.com/Hermetics/BodyColors/
| Lletra | Nota | Freqüència | Nom Color | Part del Cos |
| A | G | 392 Hz | Blau Clar | Pulmons |
| Ä | C | 523 Hz | Marró Argilenc | Any |
| B | A | 432 Hz | Violeta clar | Ull Dret |
| C | D | 587 Hz | Bermellón | Ventre |
| D | C | 523 Hz | Blau Fosc | Orella Dreta |
| I | D | 587 Hz | Violeta Fosc | Espina Completa |
| F | F # | Verd / Groc | Braç Esquerre Mà | |
| G | F | Pastura Verd | Ull Esquerre | |
| H | A | Violeta Plata | Braç Dret Mà | |
| CH | D | Violeta Medi | Cama Esquerra | |
| I | G | Llum Opalezcente | Ronyó Izquierdo | |
| J | G | Fosc Opalezcente | Diafragma | |
| K | G # | Blau Plata | Orella Esquerra | |
| L | F | Verd Fosc | Spleen | |
| M | D | Verd Blau | Abdomen | |
| N | A | Vermell Fosc | Fetge | |
| O | C | Blau Ultramarino | Gola | |
| Ö | D # | Taronja Fosc | Testicles | |
| P | B | Gris | Nas Dreta | |
| S | G # | Vermell Porpra | Vesícula Biliar | |
| R | C | Daurat | Nas Esquerra | |
| SH | C | Vermell Foc | Cerebel Cervell | |
| T | F | Negre terrós | Ronyó Dret | |
| U | B | Negre Violeta | Pàncrees | |
| W | G | Lila | Intestins Sencers | |
| I / UE | C # | Rosa | Cor | |
| Z | G | Groc Llum | Cama Dreta |
Com es pot veure en aquesta taula, a la lletra "A" s'associa el color blau, a la "M" el color verd ia la "U" el color violeta o negre.
En efecte, encara que en el violeta ha la idea del color vermell, sembla que no és molt clara i una relació ideica precisa entre colors, sons i el significat arquetípic d'Ànima, ment i esperit a la Tríade de Color Test (TCT) pot ser absolutament correcte.
S'ha d'insistir com la interpretació arquetípica que l'ésser humà computa en el seu cervell, si no conec els estàndards d'operació del sistema ideico, produirà errors determinats per la cultura i l'experiència del propi subjecte.
D'això s'han de prendre en consideració les dades publicades sobre les relacions que estem sempre amb els ressorts i amb un índex de credibilitat que han de ser, de tant en tant, validats amb el suport d'altres dades.
Les dades en torn, sobre la freqüència de les notes, que correspondrien a certes lletres de l'alfabet, van representar per a qui escriu, només números sense particulars característiques notables. Altres autors proposen altres tipus de consideracions.
En aquesta última taula els colors i les freqüències estan acoblats junts, una particular escala musical que ha suscitat el nostre interès de la qual parlarem tot seguit. En un recent treball
http://www.pnas.org/lookup/suppl/doi:10.1073/pnas.1113347109/-/DCSupplemental
On the origin of the hierarchy of color names, Vittorio Loretoa, b, Animesh Mukherjeeb, c, and Francesca Triab, 1 (aDipartimento di Fisica, Sapienza Universita? Di Roma, Piazzale Aldo Moro 5, 00185 Rome, Italy; bInstitute for Scientific Interchange , Viale Settimio Severo 65, 10133 Turin, Italy; and cDepartment of Computer Science and Engineering, Indian Institute of Technology, Kharagpur 721.302, Índia), es posa en evidència com el cervell humà posa en ordre jeràrquic els colors i això sembla ser només un aspecte del fet que en el nostre TCT, els colors es col·loquen en un ordre precís que, en nivell jeràrquic, és el mateix que apareix en els estudis aquí esmentats. Aquests resultats apareixen d'acord amb una visió arquetípica de l'expressió de colors i, si aquesta jerarquia sembla ser evidenciable per als colors estarà, segurament present també per als sons.
I per tant és científicament plausible sostenir que hi hagi una relació arquetípica ideica entre sons i colors.
Per tant, partint d'aquest punt de vista, era probable que, a més de ser capaç de construir un espai dels colors, com vam fer amb el TCT, podria existir un espai arquetípic corresponent als sons, denominat TST (Tríade Sound Test) .
Si hi ha una correlació entre so i colors, aquesta hauria físicament ser expressable també amb valors de freqüència.
| Color | Longitud ona | Freqüència |
| Vermell | ~ 625-740 nm | ~ 405-480 THz |
| Taronja | ~ 590-625 nm | ~ 480-510 THz |
| Groc | ~ 565-590 nm | ~ 510-530 THz |
| Verd | ~ 500-565 nm | ~ 530-600 THz |
| Cian | ~ 485-500 nm | ~ 600-620 THz |
| Blau | ~ 440-485 nm | ~ 620-680 THz |
| Violeta | ~ 380-440 nm | ~ 680-790 THz |
| Substancialment a cada color correspon un baricentre energètic al què es pot assignar una freqüència precisa. |
Pel que fa als sons es pot veure un fet aparentment curiós. En efecte, els colors que arquetípicament estaven connectats, encara que de manera aproximada als sons, havien freqüències que semblaven recordar el llarg d'ona dels sons corresponents. Això tenia, probablement una raó específica més important. El cervell humà tracta els colors en funció de la freqüència, és a dir de mesures temporals mentre que pren els sons com a mesures espacials (longitud d'ona, és a dir al contrari). En altres paraules, semblaria que les freqüències dels colors havien de ser arquetípicament mesures en relació (directament proporcional) a la longitud d'ona dels sons.
Un recent estudi neurofisiològic demostra que, els colors són interpretats i resolts pel cervell i no pels ulls. L'experiment, efectuat pels científics de Cornell University (Cornell Psychologists Romi Nijhawan, left, and Beena Khurana test the optical apparatus used to investigate the decomposition of color through "motion Extrapolation." Experiments performed here show that color composition occurs in the human còrtex , not in the retines. Charles Harrington / University Photography), un cop més posa en evidència com els colors, i probablement també els sons, són interpretats pel nostre cervell i no pels ulls (de manera arquetípica. NdA).
De l'anàlisi de la informació disponible sobre la hipòtesi de trobar una relació entre colors i sons, utilitzant el mite, hem comprès que alguna cosa de realitat existia, però, com de costum, la New Age, havia intentat transformar una antiga intuïció en una màquina de fer diners.
Hem, per tant, començar tot des del principi. En aquest context, utilitzem algunes declaracions de abduïts que, en estat de percepció ampliada, va donar algunes interessants observacions. Referint-nos a això, vam preguntar a una abduïda, sobre la qual estàvem treballant i que tenia excel·lents dots de visualitzador remot, algunes informacions sobre les freqüències que buscàvem.
El subjecte que havíem ja alliberat de tots els paràsits, va comprendre el que nosaltres identifiquem amb la sigla Horus, manifestava ara fortes influències de part de imprecises forces alienígenes. Perdem el contacte directe amb aquest subjecte, no sense abans, en una de les últimes sessions hipnòtiques, dir-nos que estàvem buscant les freqüències i tals freqüències eren les seves notes. No vaig fer una altra cosa sinó transcriure aquests números al subjecte que, en aquest punt, va disparar una sèrie de nombres aparentment sense sentit. Els números eren en ordre creixent: 396-417-528-639-714-852-963
El subjecte, que havia demostrat la seva fiabilitat, amb les seves percepcions, en altres moments del nostre estudi, amb declaracions extremadament detallades sobre llocs i fets, lligats als fenòmens alienígenes, que havíem pogut comprovar fàcilment.
També cal dir que tal subjecte manifestava ara forta interferència alienígena de part d'estranys militars que semblaven governar contínuament.
Nosaltres, en realitat, buscàvem només tres números corresponents a tres freqüències en què operaven Ànima, ment i esperit però el subjecte, evidentment llegia al meu cap i havia respost amb una seqüència precisa de nombres.
La primera cosa per fer era buscar aquests números i verificar si algú més els havia esmentat.
Vam descobrir ràpidament que aquests números eren notes però també que el nostre subjecte havia reportat mal un d'aquests dades respecte a la seqüència dels mateixos números coneguts pels experts en esoterisme musical.
De fet, la veritable seqüència numèrica coneguda mostrava com el nombre 741 era en realitat reportat com 714
http://www.redicecreations.com/specialreports/2006/01jan/solfeggio.html
En altres paraules, el nostre subjecte abduït, s'havia equivocat una de les dades reportats de la literatura musical esotèrica, no sabem si a propòsit, o perquè ell estava mentint i en realitat havia dibuixat, de manera grollera, dades llegides a Internet.
Descobrim així que un altre senyor americà, durant un somni, feia molts anys, havia somiat aquests números i els havia interpretat com freqüències de notes musicals que representaven, en la seva visió mística, el so de la vida. La New Age americana, que com sempre, s'apodera d'aquestes dades, buscava explicar aproximadament i començava a sostenir que aquestes freqüències representaven les freqüències de la música divina i escoltar tals freqüències, en realitat, atorgaven: pau, amor, i totes les estupideses que la New Age Americana fa servir per fer creure que pot curar qualsevol cosa pagant el preu d'un CD musical.
Potser, pel fet que estranyament un nombre de la seqüència que se'ns va proposar, fos reportat erròniament, potser, perquè creiem, com expressem en Gènesi 3 que la New Age diu les coses correctes, però alterant el significat; vam decidir indagar més a fons aquesta pista.
Les notes musicals utilitzades comunament són sons que posseeixen freqüències ben precises que, en l'arc dels temps, han estat modificades fins arribar als últims canvis. Es tracta de freqüències, elegides per convenció, no tant per com es calculen les freqüències, sinó respecte al mateix punt de partida.
Tots els músics, abans de començar a tocar, afinen els seus instruments, demanant al pianista "donar el La".
El piano i els altres instruments de teclats, per contra, acorden amb els afinadors professionals, però sempre partint de la famosa "La" a 440 Hz.
És absolutament desconegut com aquesta freqüència és fruit d'una elecció arbitrària, feta a Londres el 1953, decidint uniformar totes les execucions musicals sobre aquesta nota (a això li va seguir la resolució europea Nº 71 del 1971.06.30). Però el "La" a 440 Hz va ser imposat el 1939, fins i tot pel ministre de propaganda nazi Joseph Goebels, ignorant un referèndum oposat, promogut per França per 25.000 músics.
El "la" va ser convingut en moltes freqüències diferents, amb el curs dels segles) com es pot veure a la taula següent) i molts esotèrics conspiradors creuen que l'última variació va ser produïda per exigències ben precises. Sembla, de fet, que l'original 432 Hz, utilitzat abans del 440 Hz, despertaria la consciència humana. Per evitar que això succeís i que els nostres governants puguin continuar amb les seves faltes sense que la gent se n'adonés, he aquí el truc implementat.
Que la música sigui percepció i sigui teràpia, com els colors, no hi ha cap dubte, com no hi ha dubtes que els nostres governants volen tot, menys que la població desperti d'una letargia de segles, però potser aquestes explicacions apareixen bastant simplistes als nostres ulls, però, s'ha de considerar el fet que els nazis, durant l'últim conflicte mundial van fer molt per estudiar esotèricament la possibilitat de sotmetre als pobles del globus.
| Lloc | Any | Freqüència |
| Berlín (concert) | 1721 | 421,9 |
| Viena (opera) | 1823 | 433,9 |
| Londres (concert) | 1826 | 423,3 |
| Florència (opera) | 1845 | 444,9 |
| Milà | 1849 | 446,6 |
| Londres (opera) | 1857 | 456,1 |
| Milà (Teatre alla Scala) | 1857 | 451,7 |
| Nàpols (Teatre San Carlo) | 1857 | 444,9 |
| Madrid (opera) | 1858 | 444,5 |
| Berlín (concert) | 1859 | 451,8 |
| Brussel·les (teatre lirico) | 1859 | 442,5 |
| Suro (concert) | 1859 | 448,0 |
| Viena (opera) | 1862 | 466,0 |
| Bolonya (concert) | 1869 | 443,1 |
| Londra (concert) | 1877 | 455,1 |
| Londres (opera) | 1880 | 435,4 |
Font: Alexander Ellis, "The History of musical pitch", London 1880
http://lnx.classicaviva.com/blog/2009/03/20/la-rivoluzione-omega-il-la-a-432hz/
En tot cas, en aquest lloc, no ens interessa raonar el problema de "La", però sí interessa subratllar com l'escala musical, són totes convencions, és a dir establertes per regles i no són sistemes de referència unívocs i absoluts.
En aquest context és clar que la sèrie de nombres que la New Age americana va establir que sigui l'escala musical de la vida i l'univers, apareix com un marc groller.
I aquí ens retrobem amb els nostres números associats a freqüències musicals expressats en Hertz que representarien vibracions que, escoltades per l'oïda humana, provocarien sensacions positives o millor, estats de consciència alterats.
Com es pot deduir fàcilment a aquests números van ser assignats valors de freqüència musical corresponents a les notes d'una manera totalment arbitrària utilitzant una vella escala musical del SOLFEGGIO que es remunta als primers intents d'estructurar la música eclesiàstica.
I també és veritat que si posem els cristalls de gel durant la seva formació sota aquestes vibracions notarem que el gel tendeix a cristal·litzar-se en forma diferent però, això, no té cap, repeteixo, cap relació amb l'aspecte a la volemosebbene (querámonos molt) ( terme del dialecte romanesco NdA) de la New Age.
Tals fenòmens de fet tenen una altra explicació i origen i, en aquest treball, no ocuparem temps a explicar-ho.
Apareix en canvi, més interessant, entendre com els números que tenim entre les mans, deriven pròpiament d'una primitiva escala musical, usada pel SOLFEGGIO.
Estem en l'edat mitjana, i més precisament en la primera meitat del segle XI, i Guido d`Arezzo, fundador d'una cèlebre escola de cant d'aquella ciutat, va idear aquest recurs per facilitar als seus alumnes, l'aprenentatge de nous cants.
Guido es va adonar que en un himne ben conegut, l'himne a sant Joan, els sons inicials dels primers sis versos formaven una escala ascendent. Va cridar a cadascun d'aquests sons amb la mateixa síl·laba amb la qual es cantaven. D'alguna manera algú ha pensat connectar les freqüències descrites per la New Age, a les notes dels pobres monjos cantors, qui al seu torn (és apropiat dir-ho) s'havia adonat que en la cançó de Sant Joan, en cada frase del text, el so Si "pujava de to.
Així que si UT, després cridada Do, era la primera que podia ser seguida freqüencialment per la resta de l'escala (escala en la qual la nota Si no està considerada encara). UT queant laxis:
(Traducció: perquè els fidels p puguin cantar amb tot l'entusiasme teus gestes maaravillosas, alliberar-se del pecat que ha conttaminado seus llavis, oh Sant Joan)
Ut, Re, Mi, Fa, Sol, La són els nommbres que utilitza Guido formant així la primera esccala musical de sis notes anomenada esaccordo. Més tard, al voltant del 1600, el nom Ut va ser c canviat per Do, probablement per la mayorr facilitat de pronunciar en el cant. Avui solamen nt a França la nota Do conserva encara el noombre original Ut.
Per tant, totes les relacions es que podríem trobar, siguin històriques o esotér riques, entre aquesta seqüència de nombres, nota es i valors de freqüències, es revelava totalment aarbitraria. Ningú pot saber, de fet, a ccuántos Hertz correspondria en realitat la Ut cant tada pel nostre germà que, òbviament nt no sabia absolutament res sobre què tics sa era un Hertz.
Per què el nostre abduït habíaa pronunciat aquell nombre llegint en el meu cap el desig de conèixer el valor de la freqüència a? Per què un altre americà havia, alguns anys antees, somiat els mateixos números?
Notem que aquests números tingues tenien una característica. De fet representaven una a seqüència numèrica lligada a una regla prec precisa. El nombre que va seguir als que el van precedir, eestaba substancialment augmentat en un per cada dígit, però si la xifra obtinguda hagués tingut el valor de zero, a continuació, al seu lloc, pren el valor "un".
Per exemple, després de, el 396, el 417, però després de, el 417, el 528 i així successivament.
Per què no es contempla el valor zero?
La idea base va ser pensar que aquests números no indicarien els valors o, millor, no indicarien només valors, però fossin una cosa que, expressat per la ment arquetípica, fos un sistema de referència completament independent de les unitats de mesura, fins i tot si representessin també mesures .
En aquest context, el valor zero, seria omès perquè el zero pren el significat arquetípic de res. Si aquest fos el cas, llavors els nombres no eren simples números però representaven l'única cosa que el cervell arquetípic comprèn: la geometria.
Des d'aquesta òptica, el número 3 no és un nombre però és el nom d'una cosa que representa el valor de la posició espacial.
Un eix cartesià de nom 3, que val 3. Tres peres o tres Hertz, no té importància perquè el resultat final, de totes maneres, seria unívoc.
Això és perquè no era zero. El valor continua sent el valor zero, però no té un corresponent a la geometria, només és res.
Havíem notat que els valors de l'escala numèrica en el nostre poder eren 6, com els eixos cartesians de l'espai arquetípic universal dels colors i, en conseqüència, també dels sons. Havíem, a més, notat que, com números imitaven, però de cap manera imperfecte els valors de les freqüències musicals i aquesta era probablement la raó que havia portat a alguns, abans que nosaltres, a suposar erròniament que estaven en presència de notes musicals.
Si posem aquests valors en escala, al límit del nostre espai de sons, com havíem fet amb els colors, ens hem adonat immediatament d'alguna cosa interessant. El nombre 396 es troba en el costat oposat del 693, així com el 417 estava posat l'altre costat del valor 417, etc.
Per què en cada eix de l'espai dels sons, corresponent a l'espai dels colors, van ser col·locades xifres constituïdes pels mateixos números?
Tal fenomen tenia una sola explicació. Si els números representen els eixos cartesians, es col·loquen en els extrems de l'eix de l'espai, del temps i de l'energia de manera de representar geomètricament la imatge especular.
En termes senzills, per exemple el nombre 417 no era un nombre però representava una tríada d'eixos cartesians de valors 4, 1 i 7 respectivament. Aquests tres nombres, associats a tres vectors geomètrics, havien pogut representar un vector suma amb un valor precís. Tal vector suma era exactament la imatge especular del vector suma que, des de l'altre costat de l'eix, formaria els números 7, 1 i 4.
Ara, en altres paraules, cada eix de l'espai, temps i energia estava caracteritzat per dos nombres que representen triplets de vectors i les parelles eren imatges especulars.
Es pot així, d'una banda, notar fàcilment com els tres eixos que divideixen l'univers en octants eren caracteritzats per nombres que, en els extrems virtuals del domini geomètric, estaven caracteritzats per les mateixes tres xifres però disposades en diferent ordre.
També s'observa que a cada triplet de nombres correspon una posició precisa indicada l'1 al 6, a la posició correspondria també un color característic de l'espai dels colors (TCT). Tal triplet numèric creixia partint del violeta i arribant al vermell (de la posició 1 a la posició 6), i també ho eren d'alguna manera correlacionats, no a la freqüència sinó al llarg d'ona dels colors corresponents a l'espectre visible.
La correlació, però, no era absolutament perfecta com es pot veure en els valors d'aquesta taula.
| Longitud ona | Frecüència THz | Colors / la nostra seqüència numèrica |
| 625-740 | 410-530 | Vermell 852 |
| 565-590 | 510-530 | Groc 741 |
| 500-565 | 530-600 | Verd 539 |
| 485-500 | 600-620 | Cian 639 |
| 440-485 | 620-680 | Blau 417 |
| 380-440 | 680-790 | Magenta 396 |
Una ràpida mirada a la taula mostra com, d'una banda, les tendències de longitud d'ona, colors i sons són proporcionals; es veu també que tal proporcionalitat es va perdent a longituds d'ona més altes.
Si per una banda, aquesta aparent inicial correspondència entre llarg d'ona dels colors i eventualment sons i les seves correlacions, havia portat als poc cauts new age a establir una correlació precipitada entre les dues percepcions (l'auditiva i la visual), calia destacar que en aquesta tendència, en realitat no es respecta plenament, en el fet que l'ull humà no té una escala idèntica a l'auditiva. Mentre l'ull humà usa una escala de longitud d'ona gairebé lineal encara que distorsionada, col·locant la percepció del verd en lloc del groc, de manera que l'escala de percepció del so resulta correlativa amb l'estructura de l'oïda humana i del timpà que, sent un moll (ressort) elàstic, produeix una escala logarítmica en la percepció i la interpretació del so. Per tant era lògic que solament en l'inici les dues percepcions, dels colors i dels sons, es donessin la mà però com més ens desviem de l'origen (els valors numèrics baixos estan proporcionalment correlacionats a valors logarítmics baixos) i tant més la diferència seria considerable.
La percepció, tant dels colors com dels sons, i fonamentalment en el nostre cas, perquè la ment fa servir les nostres percepcions per revestir als arquetips de significat i per tant l'espai dels colors va tenir en compte la percepció dels colors així com l'espai dels sons inevitablement, hauria d'haver pres en compte una escala logarítmica interpretativa. Tot això està subratllat aquí, per dir que la tendència de partida podia també identificar com a correcta, però, si no es corregeix la percepció mental en el seu context perceptiu, mai es coneixeran els veritables significats dels arquetips interpretables per la ment.
Un cop més, de fet, estem davant d'una interpretació mística de la new age que, de base, tenia una mica de real, però que va ser hàbilment distorsionada per evitar, al final, que l'home pugui arribar a entendre el veritable significat de la realitat.
Però quin significat real té la tríada numèrica? Representen els noms i les posicions i els valors de tres eixos cartesians. Els valors d'aquests tres eixos, en l'univers hologràfic, tridimensional, representen 3 arquetips. En altres paraules, el nombre 396 està constituït per tres eixos: l'eix número 3 que té valor 3, l'eix número 9 que val 9 i el 6 amb valor 6.
Els valors són totalment adimensionals i no depenen de res sinó del fet que hi ha a la part oposada del seu domini (àmbit) però, el seu valor està modificat en l'espai tridimensional. De 369 es passa a 639. En altres paraules, aquests tres eixos, que són tres vectors, que tenen els seus valors expressats pel seu nom produirà un vector suma. Els dos vectors suma derivats del 396 i del 693 tenen la mateixa magnitud però de sentit oposat. Com per als colors es va dir que el blau era el complementari del groc (els dos oposats) d'aquesta manera, en el cas dels sons, a l'extrem del mateix eix, dues coses eren representatives i relacionades entre si per una operació geomètrica que identifica el primer so en la mateixa part oposada de l'altre en contrafase.
Si observem tres vectors anomenats 3, 6, 9 des de dalt no es pot deixar de notar que si figuren en sentit horari aquests números apareixeran, en seqüència diferent si observem aquest fenomen des del costat oposat de la nostra visió inicial.
En altres paraules, intercanviar la posició de dos nombres produeix el pas a la imatge especular del sistema d'eixos de partida. Això es deu al fet que un sistema de "semieixos" no posseeix un pla de simetria.
Per tant, la seqüència de nombres en la qual hem treballat, que ens havia proporcionat un abduït en un estat de percepció ampliada, era la representació d'un univers arquetípic on els números no serien més que noms d'eixos cartesians els noms són representatius de el seu valor. Però això és propi d'allò que es diu esotèricament quan es parla del so que crea. Déu dóna el nom a les coses i mentre les nomena es converteixen en el que són.
Però això significa també que l'univers, de vuit octants està relacionat entre els seus vuit parts a través de números que representen formes que representen tot. En el tot, per tant, estan també les freqüències. Aquests eixos tenen valors arquetípics de partida com nombres purs però podrien representar sobretot, quant l'univers mateix és fractálico. Havíem calculat la suma de vectors per a cada triplet.
| 396 | 417 | 528 | 639 | 741 | 852 | |
| Angle vertical | 57,68 | 30,50 | 33,94 | 36,70 | 82,93 | 78,02 |
| Angle horitzontal | 71,56 | 14,04 | 21,80 | 26,56 | 29,74 | 33,00 |
| Longitud | 11,225 | 8,124 | 9,644 | 11,225 | 8,126 | 9,644 |
Dades de summa importància són, per a nosaltres, els acolorits. De fet la longitud del vector no identifica el valor. En altres paraules arquetípiques, el nostre univers té una freqüència que caracteritza l'eix de l'espai, del temps i de l'energia; aquests valors són també eixos de freqüències. Òbviament tals freqüències resulten idèntiques en el seu valor tant si analitzem el nostre octant com si analitzem altres octants. La freqüència de l'eix del temps serà, per tant, sempre la mateixa però podrà canviar de signe i de direcció (principis del Kybalion); el principi de les vibracions i el principi dels oposats, per exemple: "l'amor i l'odi són la mateixa cosa però en diferents mides i direccions"
http://www.amazon.it/Il-Kybalion-ebook/dp/B008CPGVB2/ref=sr_1_2?ie=UTF8&qid=1346074136&sr=8-2
Sempre que els nostres punts de partida siguin justos i la nostra interpretació arquetípica se sostingui, podrem subratllar que: així com l'univers bohmniano preveu una estructura fractálica, aquests tres nombres representen no solament la freqüència sinó el comportament del nostre cervell en la interpretació: espai, temps i energia, i també qualsevol altra cosa que tingui a veure amb ells.
Per tant el so AUM podria estar constituït per la suma d'aquests tres valors que haurien de probablement ser calculats com suma vectorial. El vector suma dels tres vectors de fet, apunta directament al centre del nostre octant d'existència i hauria de ser el "rumor" que el nostre inconscient reconeix com el so de l'univers. Tal valor és 16,88Hz.
Fins aquí tot molt interessant però, jugant amb els nombres, es pot obtenir tot i el contrari de tot.
En altres termes, qualsevol podria acusar, en aquest punt, d'haver utilitzat una sèrie de nombres que, per casualitat, semblen, per una estranya raó, coordinar-se entre si.
Els hipotètics valors de les freqüències individualitzades per nosaltres estan efectivament entre els 8 i els 12 HTZ i són una zona freqüencial molt particular per al cervell humà però, això és ara poc per dir que vaig posar les mans just sobre els valors correctes que estàvem buscant: els valors amb els que el nostre cervell ressona quan es parla d'espai, temps i energia potencials.
Recordem aquí que els valors que estem buscant són les tres freqüències base de l'univers que el nostre cervell rep de la realitat virtual externa i que, oportunament transformats en sons, colors i energia, proporcionarien les imatges del món extern. El món exterior a nosaltres, virtual, és a dir modificable, no seria real tal com el percebem, però estaria constituït per una sèrie de tensions arquetípiques, sota la forma d'ones cerebrals que el nostre cervell interpretaria sobre bases arquetípiques. No cal dir que la manipulació o interacció amb aquestes hipotètiques freqüències de base, alteraria la percepció de la realitat i fins i tot fins pot modificar-la.
Com havíem construït l'espai dels colors TCT, amb les mateixes regles hauríem de mirar de construir l'espai dels sons.
Això ens permetrà construir una Triade Sound Test, sobre bases arquetípiques, que seria potencialment capaç de funcionar com el vell TCT. En altres paraules, seria possible fer escoltar els sons oportuns al subjecte abduït per fer-li prendre consciència de la seva situació de abduït i que així s'alliberés immediatament, de forma automàtica, dels intrusos que van envair la seva vida.
L'espai dels colors es va construir pensant que els colors eren respostes a estímuls arquetípics que són traduïts per la ment sobre la base de la seva capacitat perceptiva. En aquest context hem construït l'espai dels colors, tenint en compte no només l'aspecte visible, tal com ho mostra la física, però ajustant sobre la base de les percepcions humanes on el color verd, per a nosaltres, està en lloc del groc. L'ull humà de fet, no està perfectament alineat amb la capacitat de rebre l'espectre visible com ho mostra la física, sinó per una imatge distorsionada del mateix. Com la ment transforma els arquetips sobre la base de les nostres percepcions, és que el color verd, en el nostre imaginari, pren el lloc del groc. Utilitzant el mateix principi vam descobrir immediatament que no pot haver-hi una correlació lineal entre sentir i veure perquè la vista presenta un panorama distorsionat de la percepció freqüencial dels colors i l'oïda funciona com un ressort.
Sí, un ressort! El timpà, de fet, no és més que una membrana que respon als estímuls sonors, les ones acústiques, en forma elàstica i logarítmica i no lineal entre 20 i 20000 HTZ.
Sobre aquesta base es construeix la nostra ment i els sons corresponents a les tres esferes d'Ànima, ment i esperit.
Admetent llavors que, com en el cas dels colors, on es oscil·la entre un magenta i un vermell, així en el camp dels sons es oscil·la entre 20 HTZ i 20 THz, hem de dividir aquests dos valors extrems en 6 zones, treballant en escala logarítmica, prenent els baricentres (centres de gravetat), calcular el antilogaritmo i analitzar les dades.
| Intervals en Hz | Amb l'espai dels colors | Logaritmes | Baricentre logaritmes | Anti logaritmes | Posició en l'espai dels sons |
| 20 3350 | Vermell | 2,9957 4,1470 | 3,5712 | 35,57 | 6 |
| 3350 6680 | Groc | 4,1470 5,2983 | 4,7227 | 112,47 | 5 |
| 6680 10010 | Verd | 5,2983 6,4497 | 5,3740 | 355,68 | 4 |
| 10010 13340 | Cian | 6,4497 7,6810 | 7,0253 | 1124,73 | 3 |
| 13340 16670 | Blau | 7,6810 8,7523 | 8,1788 | 3556,74 | 2 |
| 16670 20000 | Magenta | 8,7523 9,9036 | 9,3279 | 11247,28 | 1 |
Els números de la penúltima columna representen les freqüències que hem d'assignar a les diferents posicions dels eixos cartesians (última columna) per construir l'espai dels sons.
No ens vam adonar fàcilment que aquests números semblaven contenir la mateixa informació que deriva de la seqüència de nombres de l'escala del SOLFEGGIO.
Cal tenir en compte diversos factors abans de comparar els dos enfocaments per a l'espai dels sons. L'escala logarítmica que hem utilitzat ha, necessàriament, contenir errors d'alguna xifra final calculada en nombres perquè hem utilitzat una finestra fònica que va de 20-2000 HTZ però, en realitat, aquesta elecció és una aproximació no massa grollera sinó només una aproximació. En realitat aquests límits que nosaltres fem servir són aproximats i res no impedeix que, si bé en la magnitud de 20Htz l'error seria insignificant numèricament, no podria ser-ho en un valor per a dalt de 20000 HTZ. Tenint en compte el que s'ha dit hem de tenir en compte que els números calculats sobre la base de l'escala logarítmica de sons, contenen les mateixes seqüències numèriques obtingudes en l'escala del SOLFEGGIO.
Mentre l'escala del SOLFEGGIO té bàsicament tres nombres que són 1-1-2-3 per a l'eix del temps, 8-1-2 per a l'eix de l'energia i 9-6-4 per a l'eix de l'espai aquí teníem 1- 1-2-4 que podríem comparar amb 1-1-2-3-però la sorpresa més gran era constatar com la suma dels altres dos nombres 8,12 + 9,64 donava 17,76 que multiplicat per 2, dóna 35 , 52, és a dir, una seqüència numèrica de 3-5-5-2 contra 3-5-5-6, seqüència numèrica obtinguda a partir de l'escala logarítmica.
Les diferències substancials entre els dos models són les següents: El model de l'escala del SOLFEGGIO és purament arquetípica i per tant conté les informacions bàsiques com la seqüència del triplet, no només els valors, com les relacions entre els valors (nombres purs) . Per exemple, es pot sostenir sobre aquesta base, que les relacions entre les freqüències lligades als tres eixos, estan entre elles relacionades com les relacions entre els números 11, 23, 8, 12 i 9,64. Probablement jugant hàbilment amb aquests números, es podrien verificar valors de les principals constants universals de Phi, Pi grec; la constant estructura subtil de l'univers, etc.
En el model logarítmic, en canvi, per a cada eix espacial, reapareixen els mateixos números, els tres junts però units geomètricament, per tal de significar que les freqüències importants en el nostre octant (marcat pels números 1,4,6) tenen a veure només amb l'energia potencial i espai i, no apareixen directament dependents del temps.
No ha d'estranyar que el model logarítmic contingui el arquetípic perquè això està en cada cosa i el fet d'haver-lo trobat novament en la nostra escala de valors, és un fort indici que les nostres indicacions són certes. Aparentment, dos models de càlcul que res tenen a veure un amb l'altre, resulten, per contra, estretament relacionats.
Interessant és observar que les dues seqüències numèriques de base, obtingudes del model logarítmic, dividides entre elles, proporcionen sempre la mateixa seqüència numèrica.
És: 1.124,74 / 35,57 = 31,62 però també 3.556,74 / 112,47 = 31,62
Mentre el model logarítmic proporciona una visió de l'univers dels sons, amb el nostre univers en contrast amb l'oposat, al nostre la freqüència base està basada en la freqüència numèrica 355.647 i en la part oposada, d'altra banda, en la seqüència 112.474.
El model arquetípic, basat en la teoria del SOLFEGGIO (probablement el més proper a la realitat virtual) té una sèrie de propietats geomètriques interessants. Continuant amb la seqüència de triplets, es descobreix com s'inverteixen seva posició, construint una versió invertida de l'univers de sons.
| 396 | 963 | 639 |
| 417 | 174 | 741 |
| 528 | 285 | 852 |
| 639 | 396 | 963 |
| 741 | 417 | 174 |
| 852 | 528 | 285 |
Un univers tridimensional en el qual en cada eix hi ha un intercanvi de coordenades per a cada cicle. Tot es repeteix, oscil·lant sempre a una mateixa freqüència, on, però, el vector resultant gira al voltant d'un eix. Po exemple, en el cas de l'eix del temps, de 396 a 639 a 963. El vector resultant trencada pràcticament voltant de l'eix del temps descrivint un con. Sobre el semieix corresponent tindrem la imatge especular del mateix con. Però hi ha també una segona possibilitat expressada en la següent taula de valors.
| 369 | 936 | 693 |
| 471 | 147 | 714 |
| 582 | 258 | 825 |
| 693 | 369 | 936 |
| 714 | 471 | 147 |
| 825 | 582 | 258 |
Un univers amb les mateixes propietats que el primer però absolutament especular i superposat a aquest.
Aquest concepte reclama a la ment la barreja de dos orbitals atòmics els que representen les òrbites moleculars, un que conté el parell d'electrons que constituiran l'enllaç molecular i l'altre buit a una energia més alta.
Com dos electrons que formen un enllaç, és a dir, comparteixen la possibilitat de convertir-se en un mateix espai comú, així com les dues entitats primordials, Shiva i Vishnu, habiten aquest univers i no l'altre univers (aquell corresponent a la unió de dues òrbites atòmiques de antienlaces).
En altres paraules, utilitzant la física quàntica, Shiva i Vishnu representen dos estats de l'ésser i, a ells és associada una funció d'ona. La suma de les dues funcions d'ona, ofereix dues solucions, una constructiva i una altra destructiva, les dues funcions d'ona se sumen i neix l'actual univers habitat, però si les dues funcions d'ona es resten, es repel·leixen, neix un altre univers, amb les mateixes característiques simètriques però totalment privat de coses vives, és a dir, sense presència de consciència. És possible entrar en aquest univers usant regles de simetria particular però, entrar en aquest univers, (un univers de antienlaces, 1 antiuniverso), debilitaria la situació d'enllaç (l'univers que habitem actualment).
Moltes són les implicacions filosòfiques darrere d'aquesta observació, que no desenvoluparem aquí.
http://www.bbc.co.uk/science/space/universe/questions_and_ideas/quantum_mechanics/
Quan vam començar a estudiar el fenomen de l'espai dels sons, no havíem encara escrit Gènesi 3, que, segons nosaltres, omet el problema de trobar un espai arquetípic dels sons.
Aquest article, per tant, segons la nostra opinió, perd ara significat, però manté cert interès per veure com el món dels arquetips supera el de la ciència, el comprèn i permet a tots, fins i tot a aquells que no han estudiat, entendre el univers sencer, sense necessitat de passar l'examen dels científics que avui creuen que la ciència és la seva religió.
Per descomptat, darrere d'aquesta afirmació s'amaguen els que es creuen genials i en canvi són els que menys comprenen. Qui escriu, durant la seva vida, estava constantment envoltat per subjectes que creien ser astuts i manipuladors. A aquests subjectes els resulta còmode creure que estudiar no és important perquè, després de tot, depenen de la seva percepció.
Fins i tot el xaman no ha estudiat però coneix i percep amb el seu hemisferi dret, algunes forces de la natura i, de vegades, també ho sap aprofitar.
Desafortunadament, la major part de les persones que he trobat, no llegaven a l'altura dels xamans, però ho aparentaven.
És cert que estudiar no serveix per a gairebé res, però per entendre-ho, es necessita haver estudiat. En altres paraules, si no has estudiat, et perdràs sempre els requisits bàsics que permetrà al teu lòbul esquerre, la part masculina de l'Ésser, d'extreure interpretacions de les dades que entren, potser proporcionats pel teu hemisferi dret, l'hemisferi de la intuïció .
No hi ha cap mal si aquests subjectes van fer treballar a Ànima i esperit perquè: on falla un arribaria el segon que indicaria el camí a l'altre. Però quan algú es negués a fer treballar al seu lòbul dret faria funcionar malament la seva lòbul esquerre i estaria impedint totes les formes de comprensió.
Per facilitar a certs components de la nostra societat provar per si mateixos les nostres parcials conclusions, per posar-los en condicions de poder afirmar que, si el sistema funciona, ells ho havien dit abans, però, si el sistema no funciona, això seria una prova més de l'estupidesa de qui escriu; proporcionem tot seguit les indicacions d'un programari gratuït, integrat per un maquinari apropiat, que els permet a tots experimentar.
El programari en qüestió es llepi SLAB, que significa Laboratori de So. El programa va ser elaborat per la NASA, l'agència espacial nord-americana, com a manera de simulació de vol per a pilots. El programa havia capacitar els pilots d'avions nord-americans a comprendre immediatament si un soroll (d'un avió enemic) ve de la dreta o de l'esquerra, de dalt o de baix.
El programa recrea una habitació mental dels sons on algunes esferes de colors representen els sons. En aquest ambient les esferes es mouen i ocupen diferents posicions però, si el pilot està connectat a un sistema Hi Fi o audiòfons estèreo, amb els ulls tancats, sabrà determinar exactament des de quina direcció és transmès el so. L'interessant és que, un cop més, ens trobem davant d'un programari arquetípic, els símbols estan formats per tres esferes de color vermell, blau i verd.
Les esferes de diversos colors, els mateixos colors escollits per nosaltres per identificar l'espai dels colors, poden moure en un espai tridimensional i, cada esfera, pot ser associada a un so ben precís. El programa està dotat d'opcions adequades per connectar un ordinador a un centre Hi Fi per millors resultats tècnics.
Copyright (C) 2001-2006 United States Government es represented by the Administrator of the National Aeronautics and Space Administration (NASA). All Rights Reserved.
http://humanfactors.arc.nasa.gov/SLAB/
A l'investigador deixem la responsabilitat de trobar tant la justa barreja de freqüències tant com els punts d'aplicació espacial, per recrear un ambient de sons amb les freqüències d'Ànima, ment i esperit, una cosa que trobaran fàcilment si han llegit i comprès els nostres treballs anteriors sobre els arquetips.
Per convertir on line les freqüències en notes utilitzar aquest lloc web:
http://www.pianopianoforte.com/piano_music/piano_music_italiano/calcolatore_musicale.html
Com apunt final és posada en consideració aquí per fer notar al lector fins a quin punt la ciència ha fet el seu camí i el mite està darrere. En altres paraules, la física moderna descobreix coses i F. Capra (El Tao de la física-Adelphi Editora) tracta de demostrar que el que la ciència oficial demostra ja està inclòs en el mite. En altres paraules, els antics sabien com funcionava l'univers, però ho descrivien només amb l'hemisferi dret, sent incapaços d'usar l'esquerre a causa de la falta dels prerequisits escolars.
Avui tendiria a subratllar com el mite es converteix en senyal per encaminar a la ciència en direccions correctes. El mite, correctament interpretat, té dins de si, totes les respostes de la ciència. Està per tant derrocat el paradigma, el que fa que el xaman sigui capaç de comprendre l'univers adquirint més coneixements i, sobretot, sense cap cost.
La meva visió arquetípica de l'univers part de la consideració que: els arquetips expressats com a operadors hamiltonians lineals
http://it.wikipedia.org/wiki/Operatore_hamiltoniano
són idèntics per a tots els éssers vius. Aquests operadors faran que els éssers que viuen en aquesta virtualitat la interpretin exclusivament sobre la base d'observacions lligades al món exterior, sobre el moviment i la posició dels objectes al seu voltant. D'aquest punt de partida neix la PNL (Programació Neurolingüística), que és capaç d'explicar la física quàntica (i no al contrari. N d'A).
En aquest context, en el qual afrontem el discurs de les freqüències sonores i de les seves interpretacions arquetípiques, hem de preguntar per què al piano i en tots els altres instruments musicals coneguts, els baixos estan a l'esquerra i els alts a la dreta.
Algú podria somriure sostenint que la pregunta és una pregunta tonta.
No existeixen preguntes ximples, en tot cas, són ximples els que no fan preguntes.
La persona que es posa davant d'un instrument pot sostenir que el primer que va construir un piano, el va construir així, i els altres ho van copiar.
El fet és que el piano té les notes baixes a l'esquerra, per tant aquest seria el cas. En realitat, cal subratllar, que tots els instruments musicals existents en el món, nascuts de cultures diferents i sobretot en temps i espais diferents, han estat construïts amb les mateixes característiques espacials. Si el piano sona a vent, la boca es posa en un tub que té prop les notes baixes i llunyanes les agudes.
En poques paraules, qualsevol que hagués construït un instrument musical, ho hauria fet seguint una regla espacial arquetípica.
La regla és la següent:
Tenint davant un piano ens posem al centre del teclat, és a dir en el centre de l'eix que el nostre cervell creu que és l'eix del temps.
El nostre cervell creu erròniament que s'està allunyant del passat i s'està corrent cap al futur. El passat es posa a l'esquerra del nostre panista i, en conseqüència, el futur està a la dreta. Però també sabem que la línia del temps (PNL) està en realitat absolutament tancada, perquè el temps no existeix i el passat, el present i el futur, coexisteixen junts. Sabem també que el nostre cervell posa al passat a l'esquerra i el futur a la dreta, mentre el present està al centre.
Per tant l'univers té un sol so en el passat, present i futur, el so del AUM, però el nostre cervell, enfront de la línia de temps, creu que corre en una sola direcció, la del futur (cfr. Gènesi 3, el segon principi de la termodinàmica) o per entendre-ho millor: si la línia del temps està tancada, nosaltres l'hem de recórrer d'esquerra a dreta. En aquest context, el mateix so del passat, present i futur canvia per efecte Doppler.
http://it.wikipedia.org/wiki/Effetto_Doppler
Els sons que provenen del passat apareixen baixos i els que provenen del futur, els que ideicamente coneixem, que apareixen relativament aguts, de la mateixa manera en què la sirena d'una ambulància sembla canviar de so quan se'ns acosta o quan s'allunya de nosaltres.
Què se sosté amb aquest exemple trivial? Que la visió arquetípica del nostre cervell conté tota la informació que després, amb calma, la ciència descobrirà durant la seva lectura de l'eix del temps en la realitat virtual.
L'efecte Dopler va ser analitzat per primera vegada per Christian Andreas Doppler en 1845, però el xaman l'àfrica negra sap exactament, l'existència de la relativitat des de sempre i va construir inconscientment els seus instruments musicals basats en aquest coneixement.
Anàlogament la visió arquetípica dels colors de: Ànima, ment i esperit, blau, verd i vermell, indica com Ànima està lligada al lòbul dret i esperit a l'esquerre. El nostre cervell ho veu així, utilitzant l'estructura arquetípica de l'univers. En aquest context tota la gestualitat dels éssers vivents pot ser explicada: sigui la nostra (Grafologia docet N. d'A), sigui la del vol de les abelles o la dansa de certs insectes.
En aquest context, la seqüència de notes musicals d'un compositor, no seria res més que una expressió descriptiva de l'espai-temps, en què les notes baixes representarien l'evocació potencial del passat i, les agudes, una visió del futur.
http://www.edscuola.it/archivio/lre/suono_tempo.html
Els esotèrics, tot i que comprenien que darrere del número hi ha alguna cosa més, fins avui, no em sembla que hagin estat capaços d'entendre el que seria aquest "més". Aquest "més" és el significat arquetípic del nombre.
La física sosté que el nombre mesura, jo al contrari, sostinc que el nombre és una manifestació de si mateix.
El número tres, per exemple, és també la representació del que és "tres". En altres paraules, mentre la física sosté que el tres és un nombre que mesura alguna cosa, jo crec que el tres és una cosa que es mesuri sol.
Aquest és el significat arquetípic del nombre. Dir que una ampolla mesura de llarg 3 centímetres vol dir no que mesura tres centímetres, però que existeix, això és, "és" tres centímetres.
En la vida quotidiana, el nombre és una cosa que mesura la virtualitat però, en la realitat real, el tres és l'essència mateixa de tot el que existeix com tres; no és la mesura d'una cosa però és la cosa en si mateixa, en la seva manifestació virtual. Els alquimistes, els esotèrics i els Kabalistas, tenen visions de les matemàtiques de tipus numerològic, és a dir buscant relacions, on no hi ha, o potser, però només perquè el tot està relacionat amb tot. En canvi, per a nosaltres, el nombre és l'essència de la manifestació de l'arquetip en l'univers virtual.
Si no intueixes les regles que utilitzen els arquetips s'acaba per fer de la numerologia, un cop més, una ximpleria popular.
En aquest context, tot i el contrari de tot, és el que s'ha dit sobre el nombre 666, el nombre de la bèstia.
http://it.wikipedia.org/wiki/Numero_della_bestia
El nombre de Satanàs seria el 666. Aquest número òbviament, és suggerit per la tradició kabalística hebrea, que de la numerologia han fet una fixació. Un psiquiatre modern diria que els Kabalistas són fonamentalment esquizofrènics, però se sap que per demostrar que déu existeix, en la forma en què ells volen, les matemàtiques serien segurament canviades en ciència d'historietes.
Si per contra es té en compte el fet que els déus, que considero com els habitants del pla de dalt (veure Gènesi 3, del mateix autor) consideraria que on hi ha fum hi ha una mica de carn rostida.
Ens vam adonar que, en l'espai dels sons, confiant als colors el llarg d'ona de pseudo baricentres energètics, de diferents colors fonamentals, havíem construït un espai dels colors, representat pel gràfic mostrat aquí.
Partint d'alguns punts fixos, tant de la física com de la Nova Era i considerant al verd a 528 nanòmetres i al blau a 436 nanòmetres, havíem dividit l'espai de colors i de les freqüències corresponents, en parts iguals, de 46 nanòmetres. Veiem com, acabant un gir de llarg d'ona, el segon nivell d'energia, comença amb el número corresponent al color magenta, apareix el nombre 666.
Aquest número és arquetípicament representatiu d'un color magenta, d'un nivell superior (en el sentit més alt d'energia, menys estable). Cal assenyalar que molts subjectes abduïts, han tingut la impressió de captar, en el color magenta, durant el test TCT, la impressió d'un intrús a eliminar. El magenta representa ideicamente el color dels del pla de dalt? (Veure Gènesi 3-delmismo autor). El magenta és, en el fons, un color utilitzat per representar la mort a l'Església Catòlica.
Un exemple o la real interpretació arquetípica de la realitat?
(*) Solfeggio : sèrie de freqüències descobertes a l'antiguitat que tenen relació amb la geometria sagrada.