Capital de la Tarraconensis

L'emperador Dioclecià (284-305) impulsà una descentralització administrativa per ajudar a resoldre millor els problemes que afectaven les regions de l'Imperi, i restablí, així, la tranquil·litat política i frenà les tendències centrífugues. Per això, dictà una nova organització territorial que implantava, en lloc de la Hispània citerior, tres noves províncies: la Carthaginensis, la Callaecia i la Tarraconensis, les quals, juntament amb la Baetica, la Lusitania i la Mauritania, formarien la diocesis Hispaniarum de l'imperi. Tàrraco restava com a capital de la nova província Tarraconense, més reduïda que l'anterior.